Bengoechea Echaondo, Soledad

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diversos autors 
L'ESPAI. INDUSTRIALITZACIÓ I CRISI 
Molins de Rei: Espai de Recerca, núm 2, abril de 1999 
SOLEDAD B E N G O E C H E A 
Fidel al seu compromís, de nou el centre d'estudi Espai 
de Recerca de Molins de Rei ens posa a l'abast una 
sèrie d'estudis de caràcter heterogeni i un bloc temàtic 
que versen sobre Molins de Rei i la comarca del Baix 
Llobregat en el seu conjunt. L'eina que per segon any 
consecutiu fa possible establir aquest diàleg és L'espai, 
la revista emesa per aquesta jove entitat, Espai de 
Recerca, que va néixer el 1997 fruit de les inquietuds 
intel·lectuals i cíviques d'un grup de persones residents 
o vinculades a la vila molinenca. 
Obre la revista Carles Riba amb una reflexió sobre el 
significat dels centres d'estudis locals i plantejant la 
conveniència de crear-ne de nous, i d'establir entre ells 
xarxes més complexes i prometedores. 
En el breu àmbit de la introducció, Gemma Tribó fa una 
concisa ressenya de cada treball. Alhora, la seva ploma 
deixa entreveure el sentiment d'impotència que els 
successos dels Balcans susciten entre les persones que 
fan possible l'existència d'Espai de Recerca. 
Sota el títol "La industrialització al Baix Llobregat fins 
a la Guerra Civil", Àngel Calvo obre l'interessant 
dossier "Industrialització, crisi i treball submergit". 
L'estudi de Calvo comprèn una cronologia àmplia (des 
de mitjan dinou fins a la Guerra Civil de 1936-1939) i 
un espai geogràfic que sobrepassa el municipi de 
Molins de Rei per a tractar la comarca. El treball es 
remunta als orígens de la industrialització del Baix 
Llobregat i sosté que el procés presenta unes similituds 
formals amb el de la resta de Catalunya: descansa en 
l'expansió del sector cotoner, i no en els productes que 
comptaven amb una certa tradició en les diferents 
localitats. 
A "El Molí, dinamitzador de la indústria", Joan Anton 
Carbonell fa una síntesi del procés d'industrialització 
que Molins de Rei va seguir des de mitjan segle passat 
i del paper que el Molí va tenir des del seus inicis 
(1858) fins a una bona part del segle XX. Carbonell 
afirma que aquesta empresa va donar exemple de 
modernitat als petits tallers manufacturers en un 
període d'augment de demanda generada pel 
creixement de la població. 
Visualitzar a través de l'anàlisi de les treballadores de 
la confecció a domicili algunes de les condicions que 
construeixen una imatge diferent del treball femení i 
masculí ha estat el leitmotiv que ha impulsat Ingrid 
Llopart a col·laborar en L'espai. A l'article "El treball 
és ajuda", l'autora afirma que el treball assalariat de la 
dona és considerat una ajuda perquè la seva 
participació en el mercat de treball és percebuda com a 
provisional, condicionada als projectes dels fills i del 
marit, mentre que la implicació de l'home en el treball 
productiu és tinguda com a contínua. 
Mercè Selles tanca el dossier amb l'article "La crisi 
industrial (1975-1983)". L'autora analitza les 
dificultats econòmiques que es van iniciar en la segona 
meitat dels setanta i les emmarca dintre de la recessió 
econòmica provocada per la primera crisi petrolera, que 
Ressenyes 
Materials del Baix Llobregat 177 
Ressenyes 
va afectar fortament el tèxtil. Selles sosté que 
l'esmentada crisi va comportar una davallada de 
l'ocupació, un augment constant de l'atur i la 
generalització de formes productives submergides, com 
la confecció a domicili. 
Dos articles dedicats a l'estudi del palau de Requesens 
de Molins de Rei oniplen l'espai "El Palau, testimoni 
de la història". Maria Eugènia Ripoll comença la secció 
amb "El palau dels Requesens de Molins de Rei", on 
tracta sobre els llinatges que van bastir el palau i 
l'habitaren, i sobre l'evolució de l'edifici, del qual es 
conserven les restes. L'autora situa en el segle XV tant 
l'inici de la nissaga dels Requesens, que va estar 
vinculada a la baronia de Molins, com la construcció 
del palau. Basat en fons documentals, el treball descriu 
les transformacions que l'edifici ha experimentat al 
llarg d'aquests centenars d'anys, de les quals serien 
testimonis els diferents estils que es barregen a l'actual 
estructura. 
"L'enderroc del palau dels Requesens", presentat per 
Conxita Solans, parla de les causes econòmiques, 
polítiques i socials que van confluir al llarg del segle 
XIX i van ocasionar l'enderroc del palau i la 
parcel·lació de les terres annexes. La imbricació del 
palau amb la vida diària molinenca fa que l'interès de 
l'escrit ultrapassi l'àmbit de l'edifici, perquè els 
esdeveniments que el van alterar foren els mateixos que 
alhora afectaren profundament la vila (guerra del 
Francès, guerres carlines...). 
Amb el títol "Apunts sobre la història del teatre", 
Francesc Ballester presenta un treball que recrea les 
activitats de tots els grups de teatre de Molins de Rei, 
des del darrer quart del segle XIX fins a l'actualitat. 
L'autor situa el sorgiment del teatre de la vila a l'entorn 
dels cercles de la Joventut Catòlica i en les obres de 
caràcter religiós (els Pastorets, la Passió...), i narra els 
moments més destacats que va viure la fèrtil vida teatral 
molinenca. 
Gemma Tribó presenta un treball sobre "El naixement 
de la fira i els grans propietaris". Des d'una perspectiva 
comarcal, l'autora destaca el paper que l'agricultura va 
tenir com a motor econòmic de la vila, en concret des 
que a mitjan XIX van confluir tres factors: la neu-
tralització de la dependència barcelonina en agafar pro-
tagonisme la gran propietat veïna, la creació a Molins 
de Rei d'una subdelegació de l'Institut Agrícola Català 
de Sant Isidre i la iniciativa de la Fira de la Candelera. 
Dues suggerents col·laboracions conformen la secció 
"Molins de Rei. Plural: Femení i singular". L'espai 
s'inicia amb el treball de Gemma Gimeno "Per un 
aniversari més díscol", on l'autora, de manera 
polèmica, planteja que la situació actual de la dona a la 
nostra societat imposa el repte de qüestionar la validesa 
de les bases de la convocatòria del concurs literari local 
Mercè Rodoreda, que exclou els homes. 
A "Un diàleg amb l'escriptura d'Agna Canalias 
Mestres", JuIia Cabaleiro recupera el legat d'aquesta 
poetessa i mestra innovadora aragonesa que visqué 
.gran part de la seva vida a Molins de Rei. Sobre la base 
de l'anàlisi de vint-i-dos dels seus articles, publicats 
entre 1906 i 1910 en les revistes Enllà i Sang jova, 
Cabaleiro sosté que la presència femenina és una cons-
tant en la seva obra, tant en la poesia com en els escrits 
educatius i d'opinió, una presència que es manifesta 
principalment en el tractament que fa sobre l'amistat 
entre dones. 
Per acabar, l'àmbit "La vila, protagonista" comprèn tres 
estudis que tracten dels orígens llunyans de Molins de 
Rei. A l'article "Jaciment ibèric de la plaça de les 
Bruixes", un equip d'arqueòlegs (Paz Caldentey, 
Xavier López i Emma Rabanal) parlen de les darreres 
aportacions realitzades a l'entorn del jaciment ibèric de 
la plaça de les Bruixes. Afirmen que l'Administració va 
iniciar les excavacions amb caràcter d'urgència perquè 
havien de començar les obres del projecte d'urba-
nització del Pla parcial de la Riera Nova, i des de 1971 
hi havia constància que a la zona existien restes arqueo-
lògiques. 
Com indica el títol del treball "Aspectes de la vida 
quotidiana de Molins de Rei", la medievalista Cristina 
Foms tracta alguns aspectes de la quotidianitat del 
Molins del segle XIV a través de les impressions que el 
notari Bernat de Miramat va deixar escrites en un 
dietari. Conservat al llarg dels segles, el document 
convida a viatjar pel túnel del temps i a enriquir així el 
nostre coneixement de la vida diària, dels usos i 
costums de la vila de l'època. 
L'estudi de Pere Galceran-Uyà, "La milla dotzena de la 
Via Augusta", es remunta als primers poblaments visi-
gots d'ençà els Pirineus i parla d'una batalla que 
aquests pobladors van lliurar contra els ostrogots al 
punt anomenat Ad Duodecimum, Dudizim, 
Duocecimo..., totes formes del mateix topònim que de-
signa el punt on coincidia, comptant des de Barcelona, 
la milla dotzena de la Via Augusta. L'autor afirma que 
els estudiosos situen l'indret on s'alça actualment 
l'ermita de Sant Pere de Romaní. 
178 Materials del Baix Llobregat 


L'espai. Industrialització i crisi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert