Sallés, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

152 | EINES ESTIU 2007
El siglo soviético. ¿Qué sucedió realmente en la Unión Soviética?
Moshe Lewin 
Crítica. Barcelona, 2006
La historiografia de la revolució bol-
xevic, dels seus protagonistes i de la 
globalitat dels període soviètic des 
de sempre, però sobre tot durant 
els anys de la Guerra Freda, ha ar-
rossegat el llast dels enfrontaments 
ideològics. Però amb l’arribada de Gorbatxov al poder el 
1985 , amb la caiguda del mur de Berlín el 1989 i sobretot 
amb la desaparició de la Unió Soviètica el 1991, sembla 
que s’obre un nou període allunyat de les distorsions que 
l´enfrontament Est-Oest imposava sobre la tasca dels his-
toriadors. 
El material corresponent al període 1917-1928/29 en 
gran part ja estava a disposició dels historiadors durant 
els anys seixanta, fet que es va traduir en una important 
producció historiogràfica superadora de les visions esbi-
aixades que imposava la Guerra Freda. En canvi, respecte 
al període estalinista, la investigació quedava molt limita-
da per la inaccessibilitat de les fonts. L’obertura dels arxius 
estatals –del Partit, del govern, de la Komintern...–, a partir 
de l’última dècada del segle passat, indubtablement dóna 
pas a noves perspectives i permet il·luminar territoris de la 
història soviètica que moltes vegades només han pogut 
ser estudiats de manera aproximativa o a través de fonts 
secundàries. Per tant, tot portava a pensar que s’instal·-
laria definitivament una manera de «fer història» més cien-
tífica i més allunyada dels partis pris –d’un costat i de l’al-
tre-– que fins llavors havien limitat el coneixement objectiu 
d’un fet tan transcendent per a la història del segle XX 
com ha estat l’existència de la Unió Soviètica. 
La producció historiogràfica sobre la història soviètica 
s’ha multiplicat de manera extraordinària des de fa qua-
si una vintena d’anys, però malauradament no sempre la 
multiplicació d’aquesta producció s’ha vist acompanyada 
del nivell de qualitat necessari per a poder considerar-la 
una bona eina de coneixement. Per exemple, aquest és 
el cas de d’una obra com El libro negro del comunismo. 
Crímenes, Terror y Represión (Planeta-Espasa, 1998), 
realitzada per diversos autors que en el moment de la 
seva publicació va fer furor però que, a excepció del ca-
pítol de Nicolas Werth («Un estado contra su pueblo. Vio-
lencia, temores y represiones en la Unión Soviética»), no 
va gaire més enllà de ser un mer pamflet anticomunista. 
Això sí, de 865 pàgines.
En aquest sentit, val la pena reproduir el que pensa so-
bre una bona part del que s’ha publicat i s’està publicant 
sobre la Unió Soviètica l’historiador Moshe Lewin: «Dos 
errores frecuentes, y que deben ser aclarados (...) han 
perjudicado y perjudican el debate sobre la URSS. El pri-
mero es considerar el anticomunismo como un estudio 
de la Unión Soviética. El segundo, consecuencia del pri-
Anna Sallés | anna.salles@uab.cat
Professora d’Història Contemporània de la UAB
Eines.indd   152 7/6/07   19:35:11
ESTIU 2007 EINES | 153
com es produeix la Revolució d’Octubre, sobre què és el 
leninisme, sobre si podem assimilar de manera absoluta 
leninisme amb bolxevisme, sobre els canvis que aquest 
experimenta quan esdevé praxi política, sobre fins a quin 
punt hi ha continuïtat directa entre leninisme i estalinisme 
i de manera molt especial, sobre què va ser el període es-
talinista. El que és més significatiu és que en la seva re-
flexió posa especial èmfasi a fer-nos entendre que el sis-
tema soviètic no va ser un tot estàtic des d’octubre de 
1917 fins a la seva desaparició, el 1991, sinó que l’hem 
de considerar com un conjunt de relacions polítiques, so-
cials i econòmiques que van anar variant en el temps, tot 
i que hi podem identificar una sèrie de trets que es van 
mantenir al llarg de tota la seva existència. 
En definitiva, ens trobem davant una obra imprescindi-
ble per a saber què va ser la Unió Soviètica –«un estat ca-
racteritzat per l’absolutisme burocràtic»– i també per què 
va desaparèixer. |
mero, consiste en «estalinizar» todo el conjunto del fenó-
meno soviético como si de un gulag gigantesco se hubi-
era tratado, de principio a fin.
El anticomunismo –y sus doctrinales derivadas-– no es 
una disciplina histórica, sino una ideología enmascarada 
de disciplina que no sólo no se correspondía con las re-
alidades del «animal político« en cuestión, sino que, enar-
bolando la bandera de la democracia, explotó el régimen 
autoritario (dictatorial) de la URSS en beneficio de cau-
sas conservadoras o peor» (El siglo soviético, p. 469).
Però en l’altre costat de la balança, hem de col·locar 
un seguit d’historiadors que hem de considerar fonamen-
tals per a poder entendre el fenomen soviètic en tota la 
seva dimensió, tant en clau interna com en clau interna-
cional. Entre aquesta historiadors, hem de destacar Mos-
he Lewin. 
Lewin, si no el més important, sens dubte és un dels 
coneixedors més importants de la història de la Unió 
Soviètica. Els seus treballs sobre deskulakització, col-
lectivització, pautes de conducta dels camperols són fo-
namentals per entendre el que va ser el món rural a la dè-
cada del 1930. Però el conjunt de la seva obra ha estat 
un esforç continuat per penetrar i explicar la globalitat 
del període soviètic. El siglo soviético. ¿Qué sucedió re-
almente en la Unión Soviética? és fruit brillant d’aquest 
esforç. Aquesta obra és una reflexió sobre el perquè i el 
Aquesta obra és una reflexió sobre la Unió 
Soviètica i de manera molt especial, sobre 
què va ser el període estalinista
Eines.indd   153 7/6/07   19:35:14


"El siglo soviético. ¿Que sucedió realmente en la Unón Soviética?" de Moshe Lewin

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert