Blaya, Elena

Corbera, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

8Llengua i Us
Inici del projecte
El perfil lingüístic :
una dada més
del perfil laboral
Autores Elena Blaya Servei de Normalització Lingiiística
Montserrat Cor bera Servei d'Assessorament Lingiïist íc
Els perfils lingüístics estàndard
En articles publicats darrerament en aquesta revista, s'h a exposat la situació
actual de l'apli cació dels perfils lingüístics a les administracions públiques i a
l'à mbit uni versitari. Tant en un cas com en l'a ltre, els perfil s s' han decidit a
partir de dos eixos: les categories laborals i els certificats de la Junta Permanent
de Cata là, tot i que en algunes places s'ha reduït el nivell d'exigència qu e corres-
ponia a la catego ria partint de la base qu e les tasqu es qu e es desenvolupen no
impliquen funci ons lingüístiques o són poc significatives.
En aquest art icle exposarem les línies gen erals del treball sobre la definició
dels perfils lingü ístics estàndard (PL) qu e estem elabo rant des de la Direcció
Genera l de Polít ica Lingüísti ca, dins del marc de les actuacions de normalització
lingüística adr eçades a empreses i organitzacions privades.
El punt de partida del nostre treball ha estat l'estudi d' una proposta de perfils
útil per a tot el mó n laboral, i ho hem fet anant una mica més enllà: hem partit
de les necessitats lingüístiques de les feines qu e es du en a term e en les diferents
places de treball per tal d'ajustar al màxim els perfils a les necessitats i, així,
poder rendibilitzar els recursos que es destinen a les accions de normalització.
Per comença r ens vam plantejar les preguntes següents:
- Elscursos i els certificats de cone ixements generals són prou adequats per ser la
perspectiva a partir de la qual es mesuren els cone ixements necessaris en les
actuacio ns laborals?
- La igualtat del grau de coneixements en l'expressió oral i l'expressió escrita
respo n a les necessitats reals del món del treball?
La respos ta a aquestes preguntes ens ha encamina t a proposar un ventall de
perfils més diversificat i, segons el nostre parer, més adequat a les necessitats
reals, cosa que ens posa en la línia d'aconsegui r els objectius qu e ens havíem
pro posa t de rendibilitat econòmica i d'adequació.
Estem convençudes que les accions encaminades a la formació lingüística del
personal tenen una im portància cabdal per aconseguir la normalització lingüís-
tica del món del treba ll, per la incidència que la formació dels treballadors té en
les relacions de l'empresa amb l'exterior, tant oralm ent com per escrit. A més,
des del punt de vista de l'empresa, adreçar-se a l'exterior en la llengua del client
i amb un llenguatge correcte representa oferir una imatge d'eficàcia i qualitat
qu e es valora molt positivament.
La defin ició dels PL l'entenem com la base d'un conjunt d'accions que per-
metran actuar adequadament en la norma lització lingüística de l'à mbit laboral,
ta nt en la valoració dels coneixements del personal de les organitzacions, com
en l'organització de la form ació amb un s criteris més clars. I ta mbé serà molt
útil en Ja selecció de personal per cobrir places vacants i en la selecció que fan les
empreses de con tractació temporal.
La primera intenció ha estat construir un model a partir del qua l es pugui
defin ir el PL de totes les ocupacions del món laboral.
Ens hem centrat en l'àm bit general d 'o ficine s i òrga ns de gestió perquè és un
àmbit qu e comparteixen pràcticament totes les organitzacions, i per aquesta raó
ens permet de fer-ne un a experimentació més àmplia. A més, per les seves carac-
terístiques gen erals, pot constituir el model a partir del qual serà relativament
senzill defin ir els perfils d' altres àmbits d'actuació .
El primer pas per establir els criteris ha estat classifica r els textos orals i escrits
qu e es produeixen en aquest àmbit per les carac terís tiques lingüístiques i per la
dificultat que presenten. A continuació hi hem incorporat altres indica dors que
resultaven útils per decidir el nivell de coneixement de la llengua necessari per
produir-los, amb la inten ció de trobar el punt d'equilibri entre aco nseguir la
màxima normalització lingüística en el mó n del treball i no despendre més re-
cursos dels que són realment !1ecessaris per aconseguir-ho . Aquests indica dors
són la frequ ència amb qu è es produeixen els textos, Yautonomía qu e té el treba-
llador en produ ir-los, tant des de la perspectiva de la responsabilitat de la correc-
ció lingüística com de la creativitat i la capacitat de negociació, i els destinataris
dels textos.
D'altra banda, hem tingut en compte els graus llindar, elemental i de sufici-
ència com a graus de domini de la normativa . Aquests graus han estat l'eix a
partir del qual s'ha bastit la nostra proposta d'onze perfils lingüístics estàndard:
la categoria L o nivell llindar, que corres pon al PL L-ll ; la categor ia E o nivell
eleme ntal, que correspon al PL E-22; la categoria 5 o nivell de suficiència, que
correspon al PL 5-33, i la categoria AC o d' alt s coneixeme nts, que correspon al
PL AC-44. En el qu adre 1 es poden veure les descripcion s d'aquests perfils fetes
en relació amb els textos qu e s'han de compren dre (CO comprensió oral i CL
comprens ió lectora) i produir (EO expressió oral i EE expressió escrita) .
Els PL restants neix en de la combinació de les habilitats de parlar i escriure de
les quatre categories citades. Ja hem dit que el nostre criteri és adequar al màxim
la form ació del personal a les exigències de la feina qu e fa, i com qu e, en bona
part dels casos, no hi ha correspondència de nivell en tre l'activit at laboral qu e es
fa parlant i la qu e es fa escrivint, considerem que els coneixements poden ser de
diferen t grau en una habilitat i en l'altra .
L'etiqueta amb què denominem el PL conté, per tant, les informacions se-
güe n ts:
- el grau de coneixement global de la normativa, indicat amb les lletr es inic ials;
- el domin i necessari de l'habili tat d'escriure, indicat amb la primera xifra, i
- el domini necessari de l'habilitat de parlar, indicat amb la segona xifra.
En el qu adre 2 presen tem de manera molt esquemàtica la descr ipció de les
carac te rístiques dels on ze perfi ls lingüístics estàndard que proposem per al món
laboral.
Onze perfils lingüís-
tics estàndard
9
Quadre 1. Perfils lingüísti cs. Quadre descriptiu d'habilitats i gr aus
l (1) E(2) 5 (3) AC (4)
Comu nicacion s no especia - Co municacio ns espe cífiq ues Comunicacions sobre temes habituals, te mes específics o
litzad es i repeti t ives del lloc relacio nades amb el lloc de complexos, desenvolupament de pro jectes :
de treb all: treball: - seg uiment satisfactori de reun ion s de treball sobre el des -
ca - instruccions senzilles amb - instruccions completes envolupament de projectes, temes específics o complexos
suport escrit (esq uemes o - seguiment de d iscussions - atenció personal de clients, usuaris
dibui xos) o sense en el transc urs de reunions
- missatges te lefònics sim ples de treball sobre temes cone-
- demandes d'informació g uts
puntuals
Textos breus d 'informació Textos bà sics relacionats amb Textos de caràcter general o sobre te mes específics relacionats
precisa i clara relacion ad a la feina: amb el lloc de treball :
amb el lloc de treball: - inst ruccions com plexes que - informes
- llistes de mot s dem an en una ce rta iniciativa - ca rtes
Cl - instruccio ns sota forma personal - articles o referències tècniques relacionats amb la feina
d 'explicacion s limitad es amb - prospectes, catà legs - bases i inst ruccion s
suport d 'esqu em es o gr àfics, - ca rtes sobre aspectes ge ne -
manuals d 'instru ccion s rals relacionats amb la feina
- no tes internes
- coma ndes, alba rans
Comunicacion s a l'interior o Comunicacions a l'interior o Comunicacions de llarg a ex- Comunicacions d 'àmplia difu-
a l'exterior de l'empresa o a l'exterior de l'empresa o tensió de difusió interna o sió sobre assu m ptes professio-
l'organització amb vocabula- l'organitzac ió: externa amb cert grau d'im- nais:
ri bàsic i propi del lloc de - intercanvis d 'informació so- provisació: - discur sos, parlaments
treball: bre temes hab ituals reiacio- - assessorament - conferències
Ea - missatges telefòn ics simples nats amb el lloc de treba ll - partici pació en reunions - reunions de d irecció am b ex-
- salutacions i instruccions - discussions amb altres ser- d 'àmbit labo ral posicions argument atives
breu s i senzilles veis o seccions sobre aspec- - intervencions expositives - programes radiofònics o te le-
- inform acion s pu ntual s de tes pràctics relacionades amb la feina visius (presentacions, informa-
primera atenció - co ma ndes, en càrrec s, peti- - explicacions amb la finalitat tius, en trevistes)
cions, justificacions, explica- d 'instruir
cions...
No produeix cap tipus de Texto s breus de difusió inter- Textos de difusió interna o Texto s de ca ràc te r tèc nic i tex-
text escrit na i textos de difusió externa externa amb ca pacitat d 'una tos d 'àmplia difusió:
sense responsabil itat final so- ce rta im provisació i amb res- - co municacio ns, po nències
bre la co rrecció del text: ponsabilitat sobre la correc- destinades a l'interior o a l'ex-
- no tes breus per pa ssar un ció del te xt: te rior de l'empresa o de l'or-
EE missatge rebut per telèfon - resums ganització amb la finalita t
- avisos sobre una informació - informes breus, memòries d 'interpretar fets , dades, i
ge ne ral de caràcter pràctic - cartes d 'arg ume ntar opi nions o deci-
- impresos sions
- circulars i cart es
- texto s pro pis de la premsa
(editorials, a rticles, not ícies)
- informes i projectes
(l -11 ) (E-22) (5-33) (AC-44)
10
Quadre 2 . Relació de perfils lingüístics estàndard
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
ca x
Cl x
Ea lKJO
EE
Pl l - l1
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
ca X
Cl X
Ea -
EE -
Pl i . i o
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
ca x
Cl X
Ea OCR]
EE -
Pl l -12
l (1) E (2) 5 (3) AC (4 )
ca x
Cl X
Ea X
EE X
Pl E-22
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
ca x
Cl x
Ea x
EE X
Pl E-2 1
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
c a x
Cl x
Ea x
EE X
Pl E-23
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
ca x
Cl x
Ea x
EE X
Pl 5-3 3
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
ca x
Cl X
Ea X
EE X
Pl 5-32
l (1) E (2) S (3) AC (4)
ca x
CL X
Ea X
EE X
Pl AC-44
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
ca x
Cl x
Ea x
EE X
Pl AC-4 3
l (1) E (2) 5 (3) AC (4)
ca x
Cl x
Ea x
EE X
Pl AC-34
Per il-lustrar amb alguns exe mples la utilitat d 'aquesta diversitat, parti rem
del PL-22. Aquest perfi l pot ser indicat, en gen eral, per al personal d 'oficin a qu e
no té responsabilitat fina l sobre la correcció dels textos o qu e escriu text os molt
simples o pautats; per a venedo rs d' agènc ies de viatges, personal d 'inferm eria,
etc. Es tracta de fein es en q uè es té co ntacte oral amb l'exterior i es produeixen
textos oral s i escri ts sen zills.
El PL-21 rebaixa un grau la part de la lleng ua oral. És indica t, per exemple, per
a personal d 'oficin a que, a més de no ten ir responsabilitat fina l en la correcció
del text, tampoc no té con tactes orals amb l'exter ior.
El PL-23 augme nta un gra u la part de la llengua oral. És ind icat per a aquelles
places en qu è l'expressió oral és prioritària, com ara els guies turístics, els repre-
sen tants, etc.
Un dels nostres ob jectius és qu e les eines qu e oferim permet in la màxima
autonomia a les organ itzacions. Per això hem elaborat una graella de definició
dels perfils qu e pot ser emplena da pel ma teix treballador o bé pel seu cap direc-
te, o pels responsables de ls recursos hu mans de l'organització. L'empresa tindrà
uns barem s per valorar les respostes de la graella fins a la definició del PL co rres-
po ne n t.
Els instruments de
definició dels perfils
lingüíst ic s
11
12
Els instruments
d'avaluació
Els programes
de formació
Situació actual
del projecte
Si es responsa bilitza de la descripció una persona qu e es dedica a la gestió del
personal, també pot escollir un altre sistema: reconèixer el PL al quadre descrip-
tiu d'habilitats i graus . Oferirem a les empreses un dossier inform atiu suficien t
per pod er utilitzar els materials adequadament segui nt qualsevol de les dues
vies.
El pas següent és disposar d'un conjunt d'instruments per avaluar els conei-
xeme nts de les persones, tant de les qu e ocupen les places valorades com de les
qu e calgui seleccionar per cobrir places vacan ts.
Aquests instruments, en els quals ja hem comen çat a treballar, també han de
permetre conèixer en quin estadi de la formació es troba el treballador en rela-
ció amb els programes i, per tant, poder organitzar grups d' aprenen tatge amb
persones de necessitats simil ars.
D'acord amb els nostres objectius d'aconseguir la màxima autonomia de les
organitzacions i el mínim cost, la part de correcció tècnica de les proves qu edarà
reduïda a allò estrictament neces sari, i la major par t serà de correcció ob jectiva i
es podrà fer des de l'organització.
L'ú ltim pas de les actuacions per a la gestió lingüística del personal és l'oferta
d'u n sistema d'apr enentatge coheren t amb el projecte: més específic, més mo-
dul ar i, per tant, més fàcil de vehicular en el món laboral i més econòmic.
Men tre no es disposi d'un programa d'aquestes característiques caldrà ut ilit-
zar els programes actuals, i per això hem previst una taula de conversió qu e
relacion a provi sionalment el sistema de PL i el sistema d'aprenentatge .
Sim ultàn iament a l'elaboració del s materials d 'avaluació hem començat a
apli car de manera experimental el sistema de definició dels perfils lingüístics .
L'experimentació, la recerca i l'opinió dels tècnics de llengua i dels de les orga-
nitzacions que participen en l'experimentació en s ajudaran a trobar el punt just
perquè els ma terials qu e oferim siguin tan út ils com sigui possib le.
•


Els perfils lingüístics estàndard

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert