Bonet, Neus

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El gran carnaval, de Billy Wilder
Tot i que sovint associem el nom de Billy Wilder 
(1906-2002) a la comèdia, acostumem a obli-
dar-nos de l’enorme contribució del director d’ori-
gen austríac a d’altres modalitats narratives com 
el drama. «Ace in the Hole» [Un as a la màniga], 
batejada posteriorment com «The Big Carnival» 
[El gran carnaval] —nom amb què s'estrenarà a 
l'Estat espanyol—, és una descarnada crítica al 
negoci del periodisme sensacionalista. Una refle-
xió que, tot i estar gestada el 1951, avui dia encara 
té plena vigència. 
Malauradament són molts els paral·lelismes que 
es poden extreure de la realitat actual de l’ofici i 
del negoci periodístic i de la fragilitat extrema 
del seu codi deontològic. Protagonitzada per un 
magnífic Kirk Douglas (1916), la seva versatilitat 
interpretativa imprimeix al protagonista els mati-
sos de fascinació i repulsió propis d’un encantador 
de serps sense escrúpols. Per sort, el periodisme 
continua furgant en els seus orígens i remetent-se 
a la nua cruesa dels fets a l’hora d’informar, però 
encara hi ha casos en què es retorça i manipula 
amb el propòsit de generar una expectativa basa-
da en les baixes passions humanes per aconseguir 
els beneficis dels qui hi participen. Wilder constru-
eix a «Ace in the Hole» un embolic mediàtic, que 
ningú és capaç d’aturar, exposant un dur retrat de 
l’egoisme, la fama, el poder i la crueltat de la so-
cietat. La combinació de la sàtira periodística, la 
tragicomèdia, el drama clàssic i el cinema negre, 
fan d’aquesta pel·lícula una obra mestra d’obligat 
visionat. 
Per ambientar una de les seves obres més personals, 
Wilder va triar una professió que coneixia perfecta-
ment. Abans de dedicar-se al món del cinema, havia 
treballat com a reporter a diferents diaris de Viena i 
Berlín. El protagonista, Chuck Tatum, (Kirk Douglas), 
és un periodista de successos vingut a menys des-
prés de perdre la feina a Nova York a causa del seu 
caràcter agressiu i l’afició a l’alcohol. Busca retornar 
als bons temps treballant en un petit diari d'Albur-
querque, Nou Mèxic, i retrobar-se amb l’èxit perdut. 
Però els seus principis periodístics s’allunyen molt 
del lema «Tell the truth» [digues la veritat] que pen-
ja de la petita redacció local. En cap moment, però, 
s’amaga el seu comportament incorregible, egoista 
i mentider, i des del primer minut ens deixa clar que 
si cal manipular una notícia per a fer-la arribar a 
portada, ho farà. 
El gruix de la història comença quan ha de cobrir 
un fet, a priori superficial, d’un veí que s’ha quedat 
atrapat a l’interior d’una antiga mina després d’un 
esfondrament mentre buscava restes arqueològi-
ques dels indis. Acompanyat per un becari, Tatum 
no triga ni cinc minuts en veure les possibilitats que 
pot treure de la història i es beneficia de ser un dels 
primers desplaçats al lloc dels fets. Es proclama a 
si mateix com a coordinador del rescat perquè sap 
millor que ningú que una història que dura set dies 
vendrà set vegades més diaris que una història que 
acaba en unes hores. Per aquesta raó posa la ma-
quinària dialèctica i la seva persuasió al servei de 
mantenir la víctima el màxim temps possible men-
tre configura el circ mediàtic al seu voltant. Un au-
tèntic carnaval en què es van afegint protagonistes, 
N
eu
s 
B
on
et
D
eg
an
a 
de
l C
ol
·le
gi
 d
e 
Pe
ri
od
is
te
s 
de
 C
at
al
un
ya
de
ga
na
@
pe
ri
od
is
te
s.
or
g
FI
LM
O
TE
CA
136 · EINES 21  TARDOR 2014
com el Sheriff o la mateixa dona de la 
víctima, als qui converteix en còmplices 
i entusiastes companys de viatge en la 
seva necessitat de mantenir-lo el mà-
xim temps al lloc dels fets. Cadascun 
dels personatges són el fidel retrat de 
les pitjors misèries de l’ésser humà. 
Ordenada de forma gradual, el guió 
de Wilder creix com ho fan les notíci-
es, avançant en alguns casos des de 
l’anècdota quasi insubstancial fins al 
gran espectacle generat per una tra-
gèdia humana. En el fons del drama 
de la víctima, Wilder construeix la seva 
esperpèntica mirada amb totes les per-
sones que s’apropen al lloc del succés, 
com si es tractés d’un veritable espec-
tacle de circ. Desproporciona els fets, 
carregant vilment la seva fúria contra el 
propi espectador, testimoni mut del que 
passa, que se sent com un més dels cu-
riosos que acudeix a veure el tràgic final 
de la persona atrapada a la muntanya. 
A diferència del que ens té acostu-
mats el cinema de Hollywood, la pel-
lícula no té l’habitual final feliç i, quan 
tot s’acaba, tothom marxa sense cap 
aparent càrrega de consciència. Sem-
bla que marxen, senzillament, perquè 
s’ha acabat la funció. Aquesta és la 
sensació que Willder trasllada a l’es-
pectador quan posa el punt i final a la 
pel·lícula, amb la desagradable sensa-
ció d’haver-se vist reflectit a la pantalla. 
Probablement per aquesta raó la pel-
lícula no va triomfar als EUA, on va ser 
un autèntic fracàs, però sí a Europa on 
fins i tot va aconseguir el premi espe-
cial del jurat al Festival de Venècia. La 
premsa americana va ser despietada 
amb les seves crítiques, probablement 
perquè es veia reflectida en el relat. I, 
com encara passa sovint, al periodisme 
li falta una bona dosi d’autocrítica. La 
Paramount va reestrenar la pel·lícula 
canviant-li el títol «Ace in the Hole» per 
«The Big Carnival», fent un nou muntat-
ge, amb nova banda sonora inclosa, que 
no va modificar gens el resultat de l’es-
tratègia. Per al propi autor, el veritable 
motiu del rebuig va ser que l’autèntic 
pervers de «El gran carnaval» és el pú-
blic, ja que és en definitiva qui alimenta 
el sensacionalisme de la premsa. 
Tot i que no és massa habitual, el film 
de Wilder té aquella facilitat inusual 
en el cinema dels anys 1950 per con-
tinuar connectant amb el públic, tot i 
que tingui desenes d’anys a les seves 
esquenes. Una pel·lícula que, com el 
bon vi, millora amb el temps. Una cinta 
cruel que critica, amb una gran capa-
citat d’adaptació al llarg del temps, la 
mala praxis d’un tipus de periodisme 
que s’adapta als principis morals de la 
societat. 
Una cinta cruel que critica, amb una gran capacitat d’adaptació 
al llarg del temps, la mala praxis d’un tipus de periodisme 
que s’adapta als principis morals de la societat
«
TARDOR 2014  EINES 21 · 137 


El gran carnaval, de Billy Wilder

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert