Pueyo, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

3Canvi de paradigma en la política lin-
güística a Catalunya
Autor Miquel Pueyo Director del Programa de Planificació Lingüística
Editorial
Llengua i Ús
El regionalisme ha imposat una visió de la nostra història segons la qual tots els 
mals de la llengua catalana s’inicien amb Felip V i experimenten un alleujament 
amb la Renaixença, majoritàriament dirigida pels mateixos patricis que es van 
incrustar còmodament en els cercles del poder, a Madrid, i que no es van oposar a 
l’aprovació del marc legal preeminent del castellà, en l’ensenyament o la justícia. 
 A base d’agitar el fantasma de Felip V, la majoria dels nostres filòlegs i historia-
dors no ens han explicat que la penetració del castellà, del francès i de l’italià 
i l’ampliació del seu coneixement i ús entre les classes populars catalanes és un 
fenomen relativament recent i que no va assolir resultats significatius fins que 
els estats espanyol, francès i italià no van aconseguir de dotar-se d’eines assimila-
dores eficaces. No va ser tant la legislació punitiva la que ho va aconseguir, sinó 
més aviat la implementació del sistema escolar, els desplaçaments de població, el 
servei militar, la consolidació de l’Administració, la industrialització, la ràdio, el 
cinema i, més endavant, la televisió.
 En els darrers 23 anys, a Catalunya s’ha aplicat l’oficialitat del català a les 
diverses administracions; s’ha creat un sistema de mitjans de comunicació en 
català; s’ha catalanitzat el sistema educatiu, i s’han promulgat dues lleis lingüís-
tiques, i tot plegat ha contribuït decisivament a reintroduir la llengua catalana 
en els usos públics i a incrementar el seu coneixement, però aquests avenços 
s’han produït essencialment en l’àmbit dels usos institucionals. 
 D’altra banda, no es pot confondre el coneixement d’una llengua amb el seu 
ús. El futur del català passa per garantir la seva presència en la comunicació es-
pontània i per estimular els parlants a abandonar aquesta tendència a canviar 
automàticament de llengua quan s’adrecen a un desconegut, ja que es tracta 
d’una cortesia paternalista que provoca una certa ocultació de la llengua catala-
na en els nostres patis, carrers, comerços, locals d’esbarjo, etc. 
 En conseqüència, la Secretaria de Política Lingüística i el govern de la Genera-
litat estan disposats a introduir un canvi de paradigma en la política lingüística 
aplicada durant aquests anys i a substituir una planificació reactiva —sempre 
a remolc dels esdeveniments— per una planificació proactiva; és a dir, capaç 
d’estimular conductes lingüístiques favorables a l’ús del català i d’atorgar valors 
afegits al fet d’aprendre’l. Si tenim en compte que amb mesures legislatives o 
reglamentistes únicament podrem assolir resultats limitats, la urgència d’inter-
venir sobre els usos lingüístics es fa encara més evident. 
 La necessitat d’incrementar la presència de la llengua catalana en els àmbits 
informals i en les relacions interpersonals ens duu a una conclusió doble: les 
administracions han de garantir que qualsevol ciutadà pugui «viure en català» 
amb comoditat i la societat civil catalana i les seves entitats s’han de posar al 
dia i sumar esforços per assolir resultats més engrescadors. En definitiva, el gran 
repte per a aquest govern i el gran desfiament per a la societat civil catalana 
consistirà, en els propers anys, a transformar l’elevat grau de coneixement de la 
llengua que tenen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en un índex similar 
d’ús efectiu i real de la llengua pròpia del país.                                                   ■


Canvi de paradigma en la política lingüística a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert