Cardellach, Maria

Romà, Montse

Revistes Catalanes amb Accés Obert

6l .lcngua i Ú.~
Butlletins
especialitzat s
Autors Maria Cardellach Montse Romà
El moment de Llengua i Ús
Des qu e es va in iciar el procés de recuperació de la llen gua cata lana, moltes
publicacions periòdiques han tocat en alguna ocasió tem es relaciona ts amb la
llen gua i la normalització lin gü íst ica. Des de les revistes dedicades íntegrament
a aspectes lingüístics, com Llengua i Administració o Revista de Llengua i Dret, a les
qu e hi han dedicat més o men ys pàgin es, com, per exe mple, Escola Catalana. En
aquest article, però, vo lem cent rar-nos en les pu blicacions periòd iques que s'em -
marquen dins un proj ecte més o men ys definit de norma lització lin güística, ja
sigui dins una organització o dins un terri tori. La nostra in tenci ó és, do ncs, fer
una mica d 'històr ia qu e ens permeti descriure el moment en què neix la revista
que teniu a les ma ns .
L'any 1982, poc despr és de la seva creació, la Direcció Gen eral de Polít ica
Lingüística ini ciava l'edici ó de COM Ensenyar Català als Adults i Llengua i Admi-
nistraci à. El primer va néixer amb la volun tat d 'establir un vincle de co munica -
ció amb els professors de català per a adults, d 'a judar-los en la seva feina , d 'in-
forma r-los de cursos, jornades, etc. Així mateix, Llengua i Administració, edita t
en col-laboracíó amb l'Escola d'Administra ció Pública de Catalunya, ha di fós
durant tot s aquests anys crite ris d 'ús lingüístic i llen guatge adm in istrat iu, co n-
creta ment els aco rds qu e ha adoptat la Comissió Assessora de Llenguatge Admi -
n ist ratiu sobre aspectes gràfics, terminològic s, d'estil , models de documents,
convenc ions gràfiq ues, etc.
Tant el COM, amb trenta números, com Llengua i Administració, amb cin-
quanta, tanquen , amb el naixem ent de Llengua i Ús, una eta pa. Ambdós bu tlle-
tins desapareixen amb la voluntat de crear una publicació que aglutini tot s els
vessan ts en què pot treballa r el tècn ic de planificació lingüístic a.
D'a ltra banda, Noves SL, editat també per la Direcció Gene ral de Polít ica Lin-
güís t ica, naixia a final de 198 7 i recolli a info rmaci ons i estud is relaciona ts essen-
cialme nt amb la sociolingüística. Noves SL no desapareix amb Llengua i Ús, mal-
grat que aquesta revist a co nt ingui una secció destinada a la sociolingüística,
però es reco nverte ix i esdev é un butllet í destinat a man tenir el co n tacte am b els
pro fessionals de la socio lingüística d 'arreu del món relacionats amb la Direcció
Gene ral de Política Lingü ística.
Dins d'aquest grup de butlletins especialitzats hem de destacar ta mbé el Full
de Ditusit de Neologismes, el primer número del qua l es va pu blicar el febrer de
1988. Com el seu nom indica, s'enca rrega de difondre els te rmes aprovats pel
Consell Supervisor del TERMCAT. Fins avu i se n 'han publicat vin t números.
Dels centr es de normali tzació lingü ística (CNL) in tegrats al Consorci per a la
Normalització Lingüística tam bé va n sorgir ini ciati ves de crear publi cacions pe-
riòdiques. D'una banda hi havia les elaborades pels alum nes dels cursos de cata-
là per a adu lts, co m L'Arc de Sant Martí, editada pel CNL Sant Martí de Proven -
çals, i Xino-xano, editada pel CN L Santa Coloma de Gramen et. De l'altra, els
butllet ins qu e in for mave n so bre les cam pan yes i actuacions de normalització
ling üíst ica que dui a a terme el centre i els cu rsos qu e organitzava . Din s aquest
segon grup trobem El Xiulet i L'Heura, editades pel CNL Roses i pel CNL Santa
Co loma de Grame ne t, respec tivame n t, de les qua ls van apa rèixer vint-i-un nú-
meros . I també La Qllera, de la qua l només es van publicar tr es números, però en
una lín ia d iferen t: monog ràfics dedicats a la normalització lin güí stica en dife-
rents sectors soci als. El CNL Lleida , edi to r de La Qllera, té interès a reprendre,
aq uest any 1994, la revista i co nt in uar la líni a ini ciada amb aque lls t res núme-
ros .
A n ivell local actualme n t només funcione n el Butlleti Intern d'Informació, qu e
publica el CNL Alt Penedès-Garraf i qu e dóna a conè ixer les activitats qu e porta
a ter me el cen tre i ofereix co nsells lingüístics pràct ics; i Cinc Cèntims, un butllet í
ed itat pel Servei de Català de l'Ajun ta men t de San t Cugat del Vallès, no in teg rat
al Cons orci per a la Nor malització Ling üística, am b el qual vo len fer «cinc cèn-
tims de tot allò qu e succeeix a l'entorn de la llengu a al nostr e municipi ».
D'a ltra banda, algu ns dels serve is lingü ísti cs in tegrats als departam ents de la
Gene ralitat -serve is que co ns t itueixe n la Xarxa Tècn ica per a la Norma lització
Lingüís tica- edite n butlletins intern s d'assessoramen t lin gü íst ic. Dirigits a tot
el perso nal del depa rta ment, a jud en a resoldre dubtes de tipus lingüíst ic, difo-
nen la term inologia pròpia de la seva àrea temàt ica i donen informació diversa
relacionada amb la llen gua i la normalit zació lin gü ística.
No tots els departam ents tenen but llet í d 'a ssessorament. Actualme n t en dis-
posen el Departament de Presidència (BIP. Butlleti Intern del Departament de Pre-
sidència), el de Governació (No n'hi ha per tantli, el d 'Economia i Fina nces (Bllt-
llcti Informatiu. Fill/ Intern sobre Qiiestions de Llengua), el de Medi Am bient (Bon
Ambient, Si liSplau). Ju st ícia ed ita lliris-dicció, aba ns Textos, Mots i Lletres, i incl ou
dins aquest butlletí un full solt destinat a personal dels cent res penitenciari s,
Secció Oberta. Tam bé el Depa rta ment d 'Agricultura , Ramaderia i Pesca ha iniciat
un a nova etapa amb Naps i Cols, an tigament QiiestiotlS de Llengua. Fina lme n t, el
servei lin güíst ic de l Departamen t d 'Indústri a i Energia disposa d 'una pàgina del
butllet í intern del Dep artament, DIE al Dia, per dedicar-la a l'a ssessoram ent
lingü ísti c.
De cara al fut ur, s'ha vist la necessitat de t rebaIIar coordinada me n t per garan-
tir la di fus ió d' uns mateixos mod els i crite ris lingü ísti cs per a tot el personal de
la Generalitat de Cata lunya.
Mereixen un co me nta ri a part dels grups qu e hem establert Mot.doc, editada
pel Servei de Llengua Cata lana de la Universita t de Barcelona, i la Revista de
Llengua i Dret, editada per l' Esco la d' Admi n istració Púb lica de Catalu nya.
La primera, editada en for ma de fitxes co l-lecc lonables, tracta aspectes de
llengua (te rminologia, docu me n tació, llenguatges d 'esp ecialitat, perfils lingüís-
tics...) relacionats am b la Un iversitat però d 'una man era completa i exhaust iva,
útil per a qualsevol professional de la llengua.
D'àmbit local
Int erns de la
Genera lita t
Alt res publicacions
7
8La nova etapa
La Revista de Llengua i Dret, que ha co m me morat recentment el seu desè an i-
versari, ha destacat per la seva dedicació a la plan ificació lin güíst ica, al llenguat-
ge ad min ist rat iu i jurídic i, sobreto t, al dr et lin güí st ic.
No podem acabar aquest repàs sense esme ntar les pàgines que dediquen a
l'assessoram ent lin güístic o a la in formació sobre el procés de normalització
lingüíst ica algunes revistes d 'organitzacions del món soc ioeconòm ic amb serv ei
lin gü íst ic. Ens este m referint als butllet ins d 'o rganitzacio ns co m ara la PIMEC,
la FCTAC o el Co l-legi Oficia l de Gestors de Cata lunya, per esme ntar-ne només
tres.
El maig del 1992 es va proposar i aprovar una remodelació de les publicaci ons
de la Direcció General de Política Lingüí st ica, la finalitat de la qual era ade quar-
les a la nova orien ta ció qu e pren ia la polít ica lingüíst ica com a co nseqüè ncia de
la posada en marxa del Pla gen era l de nor ma lització ling üística .
Aquesta nova etapa deman ava, d 'una ba nda, ad reça r-se al públic en general i
als agents soc ials en especial per fomentar l'ús soc ial de la llengua catalana, i, de
l'al tr a, oferir als tècn ics qu e tr eball en en serve is lingüístics de les xa rxes de nor-
malització i alt res professionals de la llengua un instrument que els a judés a
realit zar la seva tasca. Això no exclou que sigui necessari d isposar d 'alt res pu bli-
cacions adreçades a co l-lectius específics (pe rso na l de l'Admin istració, d 'una or -
ga ni tzació em presa rial, sindic al, etc.).
Així, l'octubre del 1993 naixia Vil/ re ell Català, revista bimest ral que ed ita el
Co nsorci per a la or malitzaci ó Lingüística, amb l'ob jectiu d 'esdeven ir un mit jà
de co mu n icació capaç de potenciar l'ú s soc ial del cata là a tots els sectors de la
societat. Per pr im era vegada es posava en circ u lació un a revis ta de norma litza ció
lin gü íst ica de gran difusió adreçada a un pú blic ampli i no especialitzat en qü es-
tions de llengua. Vil/ re ell Català ded ica cada nú mero a la norma lització d 'un
sector de la soci etat de manera preferentment monogràfica. Fins ara, han estat
tractat s els àm bits de l'esport; el comerç, l'hoteleria i la restau ració; l'Admi n is-
tra ció local, i el tran sport.
La revista s'organ itza en d iversos aparta ts, co m ara el t itulat «Motors», qu e
destaca el caràcter dinamitzador que en el procés de normali tza ció tenen les
ins t itucio ns i empreses qu e realitzen activita ts per difondre el cone ixement i ús
del cata là; la secció «Mirall», dedi cada a aquelles empreses, ent itats o ins tituci-
ons del secto r qu e s' han distingit per fer ús de la llengua cata lana dins de la seva
organ itzac ió, dins la qual s'explica «Com s' ho fan » per viu re en català, i «De
prop », l'espai qu e vo l acostar al lector , mitjançant u na en trevista, personatges
molt populars i de gran prestigi professional d ins del secto r, els qua ls, pe ls seus
hàbits lingüí sti cs o act ituds sobre el fet lin güí sti c, són in teressan ts de co nè ixer i
un bon exem ple a imitar.
En defini t iva, Vil/ re en Català, en perfecta sin to n ia amb aquesta nova etapa
d 'ex pan sió de l'ú s social del català, vo l ser un punt de referència per a la defin i-
ció de cr iteris lin güísti cs de totes les organ itzacions, públiq ues i pr ivades, tot
co nvidant els seus resp onsables a in terven ir acti vament en aquest procés de
canv i soc io lingüíst ic del paí s.
Pel qu e fa al segon objectiu, oferir als espec ialistes una eina útil per a les seves
tasques en qu alsevol dels àmbits de treb all de la norma lització lingüística, la
Direcció Gene ral de Política Lingüís t ica va veure co nven ient refondre les publi-
cacions pe riòdiques COM Ensenyar Català als Adu lts i Llengua i Adm inistració en
un so l producte, i in troduir-hi nou s apartats. Llengua i Ús n 'és el resulta t.
Es tra cta d'una publi cació d 'aparició quad rim estral adreçada als tècn ics de
planifi cació lin güíst ica en les dife rents especialitzacions : assessors, professor s de
català, dinamitzad ors, soc io ling üistes i, en gen eral , tots els professionals de la
llengua sigui qu in sigui el seu àmbit d 'actuació .
L/mSIIIl i Ús es proposa, d 'una ban da, in formar sobre les línies principals d 'ac-
tuació i els objectius que es pre tén asso lir en el procés de normalització lingüís-
tica del pa ís. D'a lt ra banda, vo l proporcionar eines útils per a la planificació de
les tasques de norma litzaci ó de cada un a de les diferents formes d 'intervenció.
També pretén reco llir i divulgar les experiènc ies d 'interès per a qualsevol de les
xa rxes en qu è s'o rgani tza la polí t ica lin gü íst ica: Xarxa Tècnica per a la ormalit-
zac ió Lingü ística, Consorci per a la No rmalització Lingüística i xarx a de serveis
lingüístics sectorials. Fina lme nt, també vol ser un mitjà per donar a co nè ixe r
pe riòd icament l'estat del procés de normalització lingüística en els diferents
territori s de parla catalana.
La seva estructura coincideix princip alment amb les quatre àrees temàtiques
predominants: Plan s i Dina mització; Assesso rame n t i Terminologia; Didàctica, i
Socio ling üís t ica . Tamb é hi haurà in formacions d' in te rès general co m ara te mes
d'actua lita t en po lítica lingüística, agenda d 'activitats, bibli ografia, etc.
En el moment en qu è s'i n icia aques ta publicació, el procés de normalització
clel català es va este ne nt a tots els àm bits cie la vida social, eco nòmica i cu ltural
del pa ís. En conseqüència, el treba ll qu e hi ha al clarrere d 'aquest procés au g-
menta i, en algu ns casos, el tèc n ic necessita una capacitació polivalent i, en
d 'altres, tendeix a l'especia lització. Per això, la Direcció Gene ral cie Política Lin-
güís t ica vo l man ten ir un diàleg co ns ta nt amb tot s els professionals per posar en
co mú els ob jecti us i les eines pe r co nt inua r ava nça nt. L/enSIIIl i Ús ha de ser el
mitjà per aconsegu ir-h o .
•
Llengua i Ús
9


El moment de Llengua i Ús

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert