Abril Español, Joan

Bofias i Alberch, Jacint

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els diccionaris electrònics: una font per rendibi·
litzar les consultes lingüístiques
A \\('\\Of(III1Cllt
i /(".11/ i11o loSili
Cercar per inventariar
«Els diccionaris són electròn ics» pot ser
una afirmaci ó extravagant o incomprensi-
ble si no la situem a les portes del segle XXI
i en l'àmbit dels darrers avenço s informà-
tics per parlar de les obres lexicogràfiques
automatitzades, amb l'estructura d'una base
de dades.
Elsdiccionaris presentats en edició elec-
trònica han sup erat am b escreix la visió
«unidimensional» o «plana» qu e poden te-
nir en pap er. El sistema informàtic multi-
plica les possibilitats de cons ulta d'aques-
tes obres perquè en facilita l'accés i, alh ora ,
permet explotar d 'una man era exhaustiva
la informació qu e contenen.
Dir això, en un àmbit com l'inform à-
tic, que es mou a molt s megabytes de «ve-
locitat tecnològica», no és cap novetat i po-
dríem arriscar-nos a perdre el temps si no
orientem l'article cap al vessan t pràctic, un
vessant que consistirà en una exposició de
casos conflictius de llengua qu e consulta-
rem a l'Hiperdicciollari catal à-castella-anglès
(HEC) en disc compacte (CD-ROM) editat
per Enciclopèdia Catalana, una breu expli-
cació de les combinacions de camps (en-
trada, exemple, nivell de llenguatge, àm-
bit temàtic. ..) per poder acotar tant com
sigui possible la recerca i, finalment, una
exposició de les possibilitats de recerca
terminològica, ja sigui amb la finalitat
d 'elaborar un cartell, fer un vocabulari, un
estudi comparatiu d'una àrea temàtica de-
terminada o bé documentar informació.
L'obj ectiu d'aquest treball no és, doncs,
presentar simplement aquesta obra de for-
mat particular, sinó demostrar de quina
manera es poden rendibilitzar les consul-
tes lingüístiques, tant les gramaticals com
les terminològiques. Si el resultat de la re-
cerca ens presenta solucions discordants
amb la normativa, haurem de considerar
la discordança com una reflexió i una ex-
posició sobre aspectes que poden ser ob-
ject e d 'estudi per part de la institució
acadèmica. Cercar usos lingüístics per in-
ventariar-los, aquesta és una de les funci -
ons qu e tenen assignades els professionals
de la llengua. Inventariem, doncs, navegant
per les rutes electròniques d'aquesta obra .
Quan ens trobem davant d'un mot o
d'una expressió que els diccionaris no re-
Autors
Joa n Abril Español
Servei d'Assessonnnent Lingiiístic
Jaci nt Bofias i Albe rch
TERMCAT, CentredeTerminologia
Portada de l'Hiperdiccionari.
35
36
cullen com a entrada pròpia , però, en can-
vi, sabem qu e hi ha autors qu e abone n
aquella forma no admesa per la porta gran
o lateral de les obres lexicogràfiques, ten im
dues opcions: l'una, estudiar a fon s el fe-
nom en per mirar d'arribar a alguna con-
clusió; l'altra, recollir exemples d'ús loca-
litzats a l'atzar per fer-los servir com a casos
en qu è el fen om en , malgrat que no està
recon egut com a tal a les obres de consul-
ta, té un a vita litat alta , ja qu e, fins i tot en
textos molt contro lats com poden ser les
definicion s d'un diccionari, ha escapat de
la mirada escrutadora de l'equip de correc-
ció. Aquest comentari no pretén ser, ni de
bon tros, cap toc d'atenció enve rs la feina
acurada i profession al dels correctors de dic-
cion aris, sinó un a simple constatació de fets
que pul-lulen al llarg dels milers de ratlles
de redacció lexicogràfica. Enca ra hi hauria
un a tercera opció, que pot ser la millor, i és
la combinació òbviament de la primera i
la segona .
Aspectes tècnics de la consulta
del CD·ROM
No cal dir qu e la «Guia de l'usuari» de
l'Hiperdicclonati és un material indispensa-
ble per poder fer un bon ús d'aquesta eina
informàtica; tanmateix, amb motiu d'unes
sessions de formació organitzades pel De-
partament de Sanitat i Seguretat Social al
jun y de 1995, el Servei d'Assessorament
Lingüístic de la Generalitat de Catalunya i
el TERMeAT van elaborar un docum ent titu-
lat Hiperdiccionati d'Enciclopèdia Catalana.
Indicacions pràctiques de consulta, el qual
nom és pretén ser una ampliació de caire
més pràctic per a usuar is que comencen a
utilitzar l'Hiperdiccionari.
Aquesta obra electrònica disposa de tres
sistemes d'accés per fer consultes: la con-
sulta ràpida (consulta del mot directament),
la consulta per camps (permet con sultar
l'HEC pel contingut dels camps) i la con-
sulta docum ental (que permet fer consul-
tes complexes). Acontinuació, veurem uns
qu ants exemples de consultes sim ples i
complexes pel sistema docum ental, el qual
ens il-lustrarà sobre les possibilitats d'aques-
ta obra, com també de les limi tacions.
Hi ha un punt que cal teni r en compte,
i és que si volem un llistat d'una consulta,
prim er l'h em de copiar a la Carpeta (me-
mòria intermèdia del Win dows) i, a conti-
nua ció, enganxar-lo en algun processador
de textos a fi de poder imprimir-lo.
Consulta gramatical, per camps i
documental
Come nçarem per ind icar les lim itaci-
ons, atès que saber-les fa de més bon pair
aquest sistema de consultes: la primera és
que hi ha una llista de paraules buides - és
a dir, paraules que el siste ma no recon eix,
a menys que constin a l'en trada- com ara
a, al, de, per, en, et, lo, li, qui, que, què, us,
pel... ja que la seva altíssima freqüència d'ús
faria més feixugues les consult es; però, en
canvi, perdem l'accés directe a punts d'es-
tudi sintàctics. Una segona limitació és que
no reconeix la categor ia gramatica l del mot
que demanem que bu squ i en el camp
DEFIN (defin icions) o en el camp EXEM-
PLE. Si demanem, per exemple, que el pro-
grama busqui to ts els mot s acabats en «ah)
din s de les defin icions del diccion ari i, a
més, qu e aquests mots sigu in ad jectius
(DEF I N acabi " a l " i GRAM = " a d j ") ,
cercarà tots els mots acab ats en «al» dins
de les definicions -això sí-, però en can-
vi totes les fitxes qu e haurà aplegat amb la
categoria d'adjectiu faran referèn cia a l'en-
trada i no a la categoria dels mo ts en «al»
dins de la defin ició. Una tercera limitació
-força important segons el tipus de cerca
que es vulgui fer- és que no és possible
buscar un segment contingut en un a pa-
raula si el segment no és al princi pi o al
fina l.
Consu ltem a ixí com
La majori a de diccionaris i gramà tiques
reconeixe n només un valor a l'així com en
lloc dels dos valors que es troben usats ar-
reu (diem «la majoria» perq uè el Diccionari
de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis
Catalans (DlEC) confereix a l'així com el
valor de i també). Trobem exemples d'ús
de la locució amb el mateix valor que la
con junció copulativa i al Diccionari general
de la llengua catalana de P. Fabra (DGLC),
Badia... Demanem al sistema qu e ens bus-
qui, a totes les definicions qu e hi ha al Dic-
cionari de la llengua catalana 3a edició
(DLC3), la forma així i la forma com. L'HEC
ens dirà que hi ha 154 fitxes o entrades
que con tenen la forma així i cap fitxa que
contingui la forma com. Immediatament
pensarem que això no és possible, però fi-
na lm ent haurem de reconèixer qu e les
màquines no s'equivoquen i qu e hem co-
mès l'error de no pensar en la llista de pa-
raules buides (com n'és una). L'única solu-
ció que ens queda és fer una lectura ràpid a
de les 154 fitxes que contenen la forma així,
CONSULTA DO CUME NTAL El
IDEFIN El Resul tatsCamp:
II Ir(;Olllem:\ II I rSaJvaQ.•• I IRecoper.ar...Ir i!l(;WJI;;;: :;;
J":"'1:1I '~1~0 ICDm m 1: DEFIN acabi al 1B301I 2: GRAM -- adj 30070
[ Paraula o expr essi ó 3: 1 12 2730
II UI"".. II 4: DEFIN ==ve 705: DEFIN == ésser 29B3I 6: 4 15 2
Consulta :
DEFIN == "ve" i DEFIN =="ésser"
i
1I D'acord I , C3ncel·lar I -,- Exem ple de consultesdocu menta ls.
lectura grat ificant com a lingüistes per cor-
roborar la nostra sospita: a les entrades ala,
anglonormand, bugui, geocronologia, neoclas-
sicisme, signes ortogràfics, permeabilitatmag-
nètica... ens trobem l'així com amb valor
con juntiu.
Consultem venir a ser
Si consultem la perífrasi verbal venir a
seren alguna obra de consulta, com ara en
el Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia
Catalana, tindrem com a equivalent cata là
ésser aproximadament. En canvi, si consul-
tem l'HEC trobar em que en la redacció le-
xicogràfica hi ha dues fitxes o entrades qu e
contenen l'e a ésser, qu e són tecnologia i ti-
grinya. Com hem fet la cons ulta? Hem de-
manat al sistema que ens busqui din s del
camp DEFlN la forma venir i també dins
del camp DEFlN la form a ésser.
Un det all qu e h em de co n side ra r
prioritari és fer la consulta precisant tant
com sigui possible, és a dir : si sabem que
hi pot haver una forma com l'e a ésser, po-
dem demanar-ho fent servir l'operador pri-
mari « eee » , el qual cercarà el mot tal com
l'hem escrit, d 'aqu esta manera acotem molt
més la forma o l'expressió qu e busquem
(ex.: DEFIN == "ve" i DEFIN == "é s s e r").
Si amb el doble igual no obten im els fruit s
previstos, haurem de recórrer a l'operador
« >» , que és molt més obert, ja qu e la forma
qu e escrivim la cerca en tota la seva flexió.
Consultem a ca nvi d e
El Diccionari castellà-català d 'Enciclopè-
dia Catalana, el DGLC, el DlEC, el DLC3,
el Diccionari de locucions i frases fetes... te-
nen com a entrada pròpia en català en call-
l'i de, però veiem que sempre hi ha algun
exemple o altre en qu è traspua una a sus-
pecta però mo lt usual. La consu lta a l'HEC
ens confirmarà la sospita que teníem so-
bre la magnitud del fen omen. Com qu e
estem limitats per la llista de paraules bui-
des, no podem demanar al siste ma qu e
busqui a totes les definici ons callvi i ell. Si
demanem en el camp DEFIN la paraula
callvi, obtindrem 268 fitxes. Potser pensant
en frases possibles, podríem afinar més la
recerca i fer la combinació, dins de DEFIN,
de callvi i donar, ja qu e és mo lt fàcil que en
una definició surti alguna frase com «per
donar una cosa ?en canvi». Tenim, doncs,
qu e de donar hi ha 3.062 fitxes; de callvi,
362, i de callvi i donar, 13. I només mirant
aqu estes 13 tenim exemples amb la solu-
ció no reconeguda a callvi (concretame nt,
emfiteusi i posada). Tanmateix, aqu esta re-
ducci ó que hem fet pot ser contraprodu-
ent per a la recerca, ja que , a vegades, aco-
tar en excés pot significar lim itar massa
el camp d'acció del fenomen . És evident
qu e ten im més probabilitats de trobar ca-
sos interessan ts en 268 fitxes qu e no pas
en 13.
Hem p r esen tat t r es exemp les p er ò en
teníem més
Anotem altres casos en qu è trobem a
les definici ons del diccionari de definici-
ons de l'HEC una solució dife rent de la que
hi ha a la dreta de la barra obliqua: ell com-
paració amb/ell comparació de [vegeu anisè-
mer, encara, meitat, mesurar...), dallar com-
pliment a/ acomplir o executar [veg eu
consumar, edicte, sanejament...), donar mos-
tres/fermostres [vegeu amorar, prometre), ser-
37
Cons ulta temàtica amb llista de
referèn cia.
1ij isiam
251 [ard
425 Iocs
46 joi
65 [ud
1260 IIng
522 IIt
5B3 IItúrg
16 llar
221 lòg
B4 lum
so magnet
05 manut
1213 mar
84 mar guer
B59 mat
isiamisme
jardineria
jocs d'e ntreteni men t
joieria
judaisme
IIngüfstlca
litera tura
litúrgia
llar. assumptes domèstics
lògica
luminotè cnia
mngnetlsme
manut enclé, emma gatzematge
marina marftlm
marina de guerra
mat emàt iques
38
varoguardarrelació/tenirrelació [vegeu apro-
ximaciój, comptaramb/disposarde [vegeu ar-
mament), citar/esmentar [vegeu altre -a, so-
nar] .
No cal dir que es poden aprofitar les en-
trad es que hem localitzat gràcies a l'HEC
per fer una anàlisi comparativa entre la in-
forma ció continguda en el DLC3 i la que
apareix en altres obres lexicogràfiques.
Enca ra podríem fer una llista de casos
per estudiar, com ara l'ú s del verb donar
regit per det erminats substantius, o bé els
tipu s de preposicions que regeix el verb aug-
mentar, o bé si l'adjectiu ampli concorda
sistemàticament o no amb substantius abs-
tract es i ample, en canvi, amb substantius
comuns...
Consu ltes temàtiques
La consulta temàtica ens permet saber,
per exemple, quants term es o expressions
estan classificats, din s de l Nivellde llenguat-
ge, com a «ús imp ropi» (133 fitxes), o bé
com a «co l-Ioq u ials- (415), o bé «per ex-
ten sió» (2.535). També podem esbrinar,
dins del camp temàtic de Llengua d'origen,
quants anglicismes conté el DLC3 (561),
quants gal-Iicismes (541), quants germanis-
mes (26), etc. O dins del camp temàtic
Marca de paraula estrangera < *>, podem sa-
ber que hi ha 340 term es o expressions que
en el DLC3 tenen l'ast erisc d'estrangeris-
me. No cal dir que, a més de saber el nom-
bre de termes per camps temàtics, també
podem demanar al sistema que ens especi-
fiqui quins són aquests mots o aqu estes ex-
pression s.
Tanmateix, la informació obtinguda no
es pot entendre com un conjunt de dad es
que té com a objectiu últ im la mateixa re-
copilaci ó, sinó com un punt de partida per
estudiar certs fenòmens qu e es rebel-J en
contra l' intent de trobar-ne el deslloriga-
dor.
Consu lta de form ants
Si ens trobem davant d'un term e no fi-
xat com ara flexòmetre (forma utilit zada pels
especialistes per designar la cinta mètrica
flexibl e), i volem estudiar-ne la possible
incorporació a la llengua habitual, una de
les tasques que podem dur a terme és ge-
nerar un a llista de les formes que conte-
nen el sufix -metre. Un cop generada aques-
ta llista podem fer diferents creuaments per
depurar la llista i eliminar-ne els terme s que
indiquin «unitats de mesura », «mesurador
del segment inicial de la paraula»... Aques-
ta llista ens pot ser útil com a base per sa-
ber si el form ant -metre s'utilitza en alguna
altra paraula en sentits diferents dels habi-
tual s.
Conclusions
Les possibilitats de consulta d'un dicci-
onari electrònic i la velocitat a qu è opera
la con sulta són molt grans gràcies als aven-
ços de què gaudim en el camp de la infor-
màtica. Amb tot, no hem d'oblidar que un
diccion ari electrònic és tan sols un a eina
més que simplement ens ha de facilitar l'es-
tudi de les qüestion s gramaticals o term i-
n ol ògiques, en cap moment no ha de
substitu ir la inves t igació lingüísti ca feta
amb el rigor metodològic qu e qual sevol
ciènci a reclama .
•


Els diccionaris electrònics: una font per rendibilitzar les consultes lingüístiques

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert