El 2011, les universitats públiques valencianes, conjuntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, van publicar Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes, estudi que va motivar un nou impuls a la planificació lingüística en l’àmbit universitari. In 2011, the state universities of Valencia, togetherwith the Valencian Academy of the Language, publishedthe study Els usos lingüístics a les universitatspúbliques valencianes (“Language Uses at ValencianState Universities”). The study gave fresh impulse tolanguage planning in the sphere of the universities.En 2011, las universidades públicas valencianas, juntocon la Acadèmia Valenciana de la Llengua, publicaronEls usos lingüístics a les universitats públiques valencianes,estudio que dio un nuevo impulso a la planificaciónlingüística en el ámbito universitario

Esteve, Alfons

Ramos, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Llengua i Ús
Revista Tècnica de Política Lingüística
ISSN: 2013-052X
http://gencat.cat/llengua/liu56
Experiències 2. 4
Igualtat lingüistica, ua airina dera politica lingüistica dera Universitat de Valéncia
Igualdad lingüística, una herramienta de la política lingüística de la Universidad de Valencia
Language equality, a tool for language policy at the University of Valencia
1r
2015
SEMESTRE
Igualtat lingüística, una eina de la política 
lingüística de la Universitat de València
Citació recomanada:
EstEvE, Alfons; Ramos, Rafael. «Igualtat lin-
güística és...». Llengua i Ús: Revista Tècnica 
de Política Lingüística [en línia] [Barcelona: 
Generalitat de Catalunya. Direcció General 
de Política Lingüística], núm. 56. p. 46-51.
Alfons Esteve i Rafael Ramos
Universitat de València. Servei de Política Lingüística
Igualtat lingüística, una eina de la política 
lingüística de la Universitat de València
Igualtat lingüistica, ua airina dera politica 
lingüistica dera Universitat de Valéncia
Igualdad lingüística, una herramienta
de la política lingüística de la
Universidad de Valencia
Language equality, a tool for language 
policy at the University of Valencia
Llengua i Ús 56 Experiències 2.4 Igualtat lingüística, una eina de la política lingüística de la Universitat de València
usos lingüístics, uni-
versitats valencianes, 
igualtat lingüística,
polítiques lingüísti-
ques, campanyes de 
foment de l’ús de la 
llengua
usatges lingüistics, 
universitats valencia-
nes, igualtat lingüistica, 
campanhas pel foment 
de l’usatge de la lenga
usos lingüísticos,uni-
versidades valencianas, 
igualdad lingüística, 
campañas de fomento 
del uso de la lengua
language use, Va-
lencian universities, 
linguistic equality, 
campaign to promote 
the use of language
El 2011, les universitats públiques valencianes, con-
juntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 
van publicar Els usos lingüístics a les universitats pú-
bliques valencianes, estudi que va motivar un nou im-
puls a la planificació lingüística en l’àmbit universitari.
Eth 2011, es universitats publiques valencianes, 
amassa damb era Acadèmia Valenciana dera Lengua, 
publiquen Els usos lingüístics a les universitats públi-
ques valencianes, estudi que motive un nau impuls 
ara planificacion lingüistica en encastre universitari.
En 2011, las universidades públicas valencianas, junto 
con la Acadèmia Valenciana de la Llengua, publicaron 
Els usos lingüístics a les universitats públiques valen-
cianes, estudio que dio un nuevo impulso a la planifi-
cación lingüística en el ámbito universitario.
In 2011, the state universities of Valencia, together 
with the Valencian Academy of the Language, publi-
shed the study Els usos lingüístics a les universitats 
públiques valencianes (“Language Uses at Valencian 
State Universities”). The study gave fresh impulse to 
language planning in the sphere of the universities.
Llengua i Ús 56 Experiències 2.4 Igualtat lingüística, una eina de la política lingüística de la Universitat de València 48
Els usos lingüístics a les universitats
públiques valencianes
El 2011, les universitats públiques valencianes, conjun-
tament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, van 
publicar Els usos lingüístics a les universitats públiques 
valencianes,1 un estudi que, com veurem, ha tingut un pa-
per crucial en la política lingüística en aquest àmbit. Diri-
git pels professors Artur Aparici, de la Universitat Jaume 
I, i Rafael Castelló, de la Universitat de València i actual 
director del Servei de Política Lingüística, aquest treball 
analitza els usos dels diferents membres de la comunitat 
universitària (professorat, personal d’administració i ser-
veis i estudiants), tant del català i el castellà (les llengües 
oficials) com de terceres llengües.
Els usos lingüístics a les universitats públiques valencia-
nes va aportar dades i conclusions molt interessants en 
tots els camps. Respecte al binomi estudiant-professorat, 
afirmava que «ni l’estudiantat valencianoparlant té garan-
tit a hores d’ara el seu dret a rebre una docència univer-
sitària en valencià, ni el professorat disposat a impartir-la 
gaudeix de les condicions necessàries per a fer-ho amb 
normalitat i amb un nivell d’esforç equivalent al d’aquell 
que la imparteix en castellà».
Pel que fa a les polítiques lingüístiques, l’estudi remarcava 
que a l’hora de fer la docència en valencià tenia molt més 
pes la voluntarietat del professorat que no la minsa plani-
ficació que, en general, s’hi havia fet fins aleshores. I po-
sava el dit a la nafra del problema: «quant al foment de la 
docència en valencià, les polítiques lingüístiques univer-
sitàries actualment vigents, més que en la reglamentació 
i planificació institucional, es basen en la gestió i l’impuls 
de la voluntat personal del professorat per tal d’articular a 
partir d’aquesta una oferta docent en valencià».
I per aquest motiu apuntaven que «si es vol avançar més en 
l’equiparació de les dues llengües, les universitats han de 
reglamentar la carrera docent i planificar la creació d’una 
plantilla de professorat perfilada en valencià» perquè «l’ac-
tual bilingüisme asimètric és una de les causes més impor-
tants perquè no s’avance en la normalització del valencià, 
perquè produeix sistemàticament majories intensives del 
castellà i subordinacions i ocultacions del valencià».
I com a solucions, n’aportaven tres de fonamentals:
1. «Es fa necessària una reglamentació institucional de 
suport a la llengua subordinada, que a més a més és 
la llengua pròpia.»
2. «Qualsevol política lingüística normalitzadora del va-
lencià, en tant que llengua actualment minoritzada, 
necessita formular-se en termes de política d’igualtat 
perquè puga ser efectiva.»
3. «Els plans de política lingüística de les diverses 
universitats hauran de preveure «una distribució docent 
en què el valencià estiga aleatòriament distribuït en 
la meitat de les assignatures, que l’alumnat haurà de 
cursar sense reparar en quina llengua s’imparteixen.»
La normativa aprovada
Les dades i les conclusions d’aquest estudi han fet que 
el Vicerectorat d’Estudis i Política Lingüística haja decidit 
————————————
1.  ApArici, Artur, i cAstelló, Rafael (dir.). Els usos lingüístics a les universitats valencianes. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011. (Recerca; 13). També disponible en línia a: http://www.spluv.
es/images/stories/PDFS/ULUPV.pdf [Consulta: 20 març 1915]
Llengua i Ús 56 Experiències 2.4 Igualtat lingüística, una eina de la política lingüística de la Universitat de València 49
imprimir un nou i decidit impuls a la planificació lingüística, 
en aplicació dels manaments establerts en els Estatuts de 
la Universitat de València (l’article 6è2 i les disposicions 
addicional 12a3 i transitòria 13a4). I, així, ha reeixit a aprovar 
en el Consell de Govern dos documents fonamentals:
1. El Pla d’increment de la docència en valencià: aprovat 
per l’Acord del Consell de Govern de la Universitat de 
València (ACGUV) 129/2012 de 26 de juny de  2012. 
www.spluv.es/pidv
2. El Reglament d’usos lingüístics: ACGUV 167/2014 de 
30 de setembre de 2014. www.spluv.es/rul
L’objectiu del Pla d’increment de la docència en valencià 
és, tal com diu el preàmbul, assolir «la distribució equi-
tativa entre les dues llengües oficials de la docència no 
impartida en alguna llengua estrangera en les diverses 
titulacions». A aquest efecte, fixa un termini màxim de 
10 anys, però alhora estableix també un objectiu més im-
mediat: en un termini mínim de 5 anys s’ha d’haver arribat 
a un 35 % de docència en català. Els resultats, de mo-
ment, són esperançadors, ja que, des que el pla es va 
llançar (curs 2012-13), s’ha passat d’una oferta de crèdits 
en valencià del 26,5 % al 30,2 % en el curs 2013-2014 i 
del 35,7 % en el curs 2014-2015, amb una previsió del 
36,7 % per al 2015-2016. Ras i curt: les previsions i els 
mandats del pla es compleixen del tot i l’increment és 
continuat i ben notable: 10 punts en només tres cursos.
L’altre document aprovat més recentment, el Reglament 
d’usos lingüístics, té com a objectius fonamentals consti-
tuir la llengua pròpia de la Universitat en «la llengua d’ús 
general i prioritari», d’una banda, i de l’altra, impulsar el 
multilingüisme tant en les activitats acadèmiques, com en 
les institucionals i administratives.
No cal dir que queda encara molt de camí per recórrer i 
que no estarà exempt de dificultats. I, certament, hi ha 
encara molta feina a fer: cal reciclar i qualificar una part 
important del professorat actual, s’han de vèncer preju-
dicis i cal convèncer l’estudiantat de la necessitat i de la 
bondat d’aprendre, saber i emprar llengües.
Accions de suport
En un nivell d’aplicació i d’ajut logístic de les grans línies 
que hem esmentat, la Universitat de València ha emprès 
una política d’accions encaminades a augmentar l’ús i la 
qualitat lingüística de tots els membres de la comunitat 
universitària. N’enumerem les iniciatives més destacades:
• Una convocatòria anual d’incentius per a la qualitat 
lingüística en l’elaboració de materials docents, tesis 
doctorals i articles d’investigació i divulgació científica 
en valencià, bàsicament adreçats al professorat i als 
doctorands. També s’ofereix suport al professorat 
mitjançant la correcció i la traducció de materials do-
cents en català i la correcció de material docent en anglès.
• Enguany, a més, s’ha llançat un nou tipus d’incentius 
per a l’estudiantat: els Premis Xavier Gómez i Font, 
que tenen l’objectiu de promoure la qualitat lingüística 
————————————
2.  Article 6. [...] 3. És objectiu fonamental de la Universitat de València l’assoliment de l’ús normalitzat de la seua llengua pròpia, ço és, el desenvolupament de totes les seues funcions sociolingüístiques com a llengua de 
cultura moderna. Per assolir aquest objectiu, la Universitat de València es dotarà d’un servei de política lingüística. 4. Les llengües oficials de la Universitat de València són vehicle d’expressió  normal de qualsevol òrgan 
universitari de govern i representació, així com de la docència i de les activitats acadèmiques, administratives i culturals.
3.  Per donar compliment a l’objectiu d’assolir un ús normalitzat de la llengua pròpia en el si de la Universitat, d’acord amb el que estableix l’article 6.3 d’aquests Estatuts, el Consell de Govern ha d’aprovar un pla d’increment 
de la docència en valencià que incloga mesures d’acció positiva tant per al personal docent i investigador com per als departaments i centres.
4.  En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquests Estatuts, el Consell de Govern haurà d’aprovar un reglament d’usos lingüístics.
Llengua i Ús 56 Experiències 2.4 Igualtat lingüística, una eina de la política lingüística de la Universitat de València 50
en els treballs acadèmics, fomentar l’ús acadèmic del 
català i estimular l’ús de l’anglès com a eina per a la 
internacionalització de la Universitat. 
• Un dels altres focus importants en què també estem 
incidint és la consolidació del multilingüisme autocen-
trat. Per això, a més de la llengua pròpia, hem incor-
porat material d’aprenentatge en diverses llengües 
als centres d’autoaprenentatge de llengües dels tres 
campus universitaris. I en la mateixa línia d’actuació, 
funcionen els grups de conversa de català, anglès, 
francès i alemany o els tàndems lingüístics amb totes 
les combinacions d’intercanvi lingüístic possibles.
• També hem posat en marxa The Valencian Work-
shops, tallers destinats als estudiants estrangers que 
vénen a la nostra universitat. L’objectiu dels tallers és 
acostar els participants a la nostra realitat lingüística 
i cultural, amb una petita introducció al patrimoni his-
tòric, artístic i natural de la ciutat, la geografia del país, 
la gastronomia, els costums i els hàbits de les valen-
cianes i els valencians. En el mateix sentit, també 
oferim, conjuntament amb diverses universitats de la 
Xarxa Vives, els International Intensive Catalan Cour-
ses, que pretenen facilitar la inclusió de l’estudiantat 
internacional que ve a fer una estada d’estudis, esti-
mular el contacte amb la llengua i la cultura del país, 
fomentar la creació de sinergies tant personals com 
culturals i, al mateix temps, millorar les competències 
de l’alumnat en matèria lingüística.
• I, finalment, algunes activitats més lúdiques com el 
Tastallengües, una activitat per a ajudar els estudiants 
locals i internacionals a practicar qualsevol idioma en 
un context informal. Tot això, acompanyat de menjars i 
begudes típiques de cada cultura i de música tradicio-
nal valenciana. 
Campanya «Igualtat lingüística és...»
Com a complement de totes aquestes accions, tant les 
normatives com les de suport i de promoció, i en la línia 
que concloïa l’estudi esmentat, hem engegat una cam-
panya per la igualtat lingüística (http://www.spluv.es/igual-
tat), en la qual ens hem marcat tres objectius generals:
1. Conscienciar tothom que parlar en valencià és nor-
mal, té utilitat i, a més, pot ajudar els nostres interlo-
cutors a aprendre’l i fer-lo servir. Es tracta de trencar 
algunes barreres i fer desaparèixer apriorismes: que 
als desconeguts o als que són diferents de nosaltres 
no els podem parlar en valencià perquè no l’enten-
dran. Per això, hem plantejat deu situacions diverses, 
molt normals i quotidianes sobre les quals pretenem 
incidir i canviar-ne l’actitud.
2. Valoritzar i posar en circulació el terme igualtat lingüís-
tica. Tal com conclou l’estudi que ja hem citat, «la re-
sistència a aprendre el valencià o la intolerància al fet 
que les persones valencianoparlants s’expressen en 
la seua llengua s’amaga sovint darrere l’argument del 
caràcter impositiu del valencià. Discurs des del qual 
aquestes actituds miren de bloquejar qualsevol regu-
lació normalitzadora. Per això, qualsevol política lin-
güística normalitzadora del valencià, en tant que llen-
gua actualment minoritzada, necessita formular-se en 
termes de política d’igualtat perquè puga ser efecti-
va». En definitiva, es tracta que s’entenga que tots els 
parlants de qualsevol llengua tenen els mateixos drets 
i els mateixos deures. Totes les llengües són iguals i 
els seus parlants, també.
3. I, finalment, donar a conèixer els dos documents es-
mentats que la Universitat de València ha aprovat en 
els darrers anys, i que posen en pràctica i en relleu 
aquesta igualtat lingüística: el Pla d’increment de la 
docència en valencià i el Reglament d’usos lingüístics. 
Gràfic 2
Llengua i Ús 56 Experiències 2.4 Igualtat lingüística, una eina de la política lingüística de la Universitat de València 51
I per això, en tots els cartells figuren els codis QR que 
remeten a aquests dos documents.
Per a la campanya hem dissenyat deu cartells diferents 
però d’estètica comuna, amb el lema «Igualtat lingüística 
és...» amb deu missatges diferents, la majoria en català, 
però també en castellà i en anglès. Tot això, amb fotos 
d’estudiants, de professorat, de personal d’administració 
i serveis en diverses situacions i localitzacions amb per-
sones de diferents sexes, edats, aparences, accents, llen-
gües, capacitats físiques, etc. En definitiva, un intent de 
reflectir el màxim nombre possible de situacions reals i di-
verses amb què ens trobem en el dia a dia i a les quals pre-
tenem traslladar que parlar en valencià no sols és possible 
sinó necessari.
Com hem dit, els cartells tenen un lema comú, «Igualtat 
lingüística és...», seguit de les deu situacions següents:
a) Que em parles en valencià sense fixar-te en la meua 
aparença
b) Que em parles en valencià sense fixar-te en el meu 
accent, perquè t’entenc i així l’aprenc
c) Que me respondas en valenciano aunque yo lo haga en 
castellano, porqué te entiendo y así lo aprendo
d) Personal capacitat per a treballar en les dues llengües
e) Rebre un percentatge semblant de docència en cada 
llengua oficial, per a ser competents en les dues
 f) Que quienes venimos de fuera podamos estudiar en 
valenciano para conseguir hablarlo y mejorar nuestras 
oportunidades
g) Professorat per a treballar en les dues llengües oficials
h) Parlar en valencià també a qui no coneixes, perquè se-
gurament l’entén o fins i tot el parla
 i) Using your language and helping me learn it
j) Comprendre que la nostra llengua, com el castellà o 
l’anglès, també té diversos accents
La nostra idea és que siga una campanya duradora en el 
temps i que tinga presència als campus més enllà dels 
primers dies, perquè creiem que els valors que promou 
són valors que cal fomentar i consolidar tant en la comu-
nitat universitària com en la societat en general.
La campanya està pensada perquè hi haja presència físi-
ca dels cartells (n’hem fet una edició per a enganxar en 
les diverses instal·lacions de la Universitat) però també 
perquè tinga una presència virtual, sobretot en les xarxes 
socials (Facebook, Twitter, etc.), que és, potser, on més 
impacte tenen entre l’estudiantat i el públic més jove.
Conclusions
Ras i curt, la campanya «Igualtat lingüística és...» pretén 
ser una eina més de la política lingüística de la Univer-
sitat de València, però també de la societat en general. 
Sabem que la universitat és una institució de referència 
per a la societat i, per això, des d’aquesta pretenem in-
cidir-hi al màxim. La igualtat és un valor fonamental pel 
qual s’ha lluitat molt en els darrers temps, especialment 
per la igualtat racial i per la igualtat de gènere. Dos camps 
on s’ha avançant molt, però on encara queda molt per fer. 
En el camp lingüístic no es pot dir que les institucions 
de la Generalitat Valenciana hagen posat molt d’èmfasi 
a superar les desigualtats existents entre les dues llen-
gües oficials del País Valencià i, per això, des de la Uni-
versitat de València, compromesos amb tots els valors 
de la igualtat, també volem promoure i assolir la igualtat 
lingüística necessària per a treballar, aprendre i viure en 
valencià amb tota normalitat. Aquests són, doncs, la nos-
tra tasca i el nostre compromís: treballar fins a assolir la 
igualtat lingüística. I creiem que estem fent-ho amb em-
penta, idees fresques i amb un pas decidit.


Igualdad lingüística, una herramienta de la política lingüística de la Universidad de Valencia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert