Vila, Jesús A.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

No va ser gens difícil contactar amb els fidels a la comarca
d’una de les religions més peculiars de l’era moderna, els
seguidors de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers
Dies, fundada com a tal només fa una mica més d’un segle
i mig, per un nord-americà, Josep Smith, el cinquè de cinc
germans, nascut en un petit poble de l’Estat de Vermont.
Aquest jove nord-americà, que els fidels de l’església
anomenen profeta Smith,  va rebre l’últim dia de l’estiu de
1823, quan tenia 17 anys, una revelació per part d’un mis-
satger de Déu anomenat Moroni —“l’últim dels historiadors
nefites”—, fill de Mormó, que l’instava a copiar un llibre
enterrat, escrit sobre planxes d’or, “on hi havia la plenitud
de l’evangeli sempitern, tal com el Salvador l’havia lliurada
als antics habitants”. El llibre, que té una cronologia de deu
segles, des del 600 abans de Crist fins al 421, i que centra
de manera especial la relació de Déu amb el continent
americà, es divideix en quinze parts, les sis primeres corres-
ponents al que els fidels anomenen les Planxes Petites de
Nefí. A partir d’aquí es troben les Paraules de Mormó, men-
tre que la darrera part del llibre, entre el capítol vuitè i el
quinzè, fou escrita per Moroni, el Revelador, fill del Profeta.
En arribar aquí, tots els aliens a aquesta religió ja s’hauran
adonat que estem parlant dels mormons, com es coneixen
popularment els seguidors de l’Església de Jesucrist dels
Sants dels Darrers Dies, pel nom del principal llibre sagrat i
del seu profeta iniciàtic. L’església va arribar a Espanya l’any
19682 amb la promulgació de la Llei de Llibertat Religiosa i
actualment té en tot l’Estat uns 44.000 adeptes, dels quals
6.000 són a Catalunya —d’aquests, un miler llarg entre el
Baix Llobregat (576) i l’Hospitalet (550).
L’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, malgrat
que alguns l’han titllat de secta —i fa ben poc a la premsa
del nord de la comarca3—, està plenament autoritzada per
la Generalitat de Catalunya com a religió, té centres de culte
oberts a l’Hospitalet, Esplugues i Martorell (a banda dels de
Barcelona, Sabadell, Terrassa, Vilafranca, Tarragona, Lleida,
Girona, Mataró, Badalona i Granollers), i funciona de ma-
nera totalment normalitzada (amb cursos oberts i oficis reli-
giosos lliures). Compta amb més de 13 milions de fidels i
1 Jesús A. Vila i Garcia (Barcelona, 1951), llicenciat en Història
per la UB i periodista, ha treballat des de 1973 en diferents
mitjans de premsa, ràdio i TV i s’ha dedicat, a més de la tasca
periodística, a la docència, a la creació literària i a la recerca
històrica. Fruit d’aquest treball ha estat la preparació de divers-
es monografies sobre història local i comarcal, especialment
del Baix Llobregat, on ha viscut des de sempre, així com
desenes de reportatges, articles, guions radiofònics, columnes
d’opinió i textos diversos. Va dirigir dos setmanaris a la comar-
ca: El Llobregat i El Nou Llobregat i també va ser director de
l’emissora local de Sant Vicenç dels Horts. Va ser redactor en
cap de Diari de Barcelona. Ha publicat vuit llibres: una novel·la,
dues obres de teatre, una guia turística del Baix Llobregat i uns
quants llibres d’història local. Està preparant la seva tesi doc-
toral sobre La premsa en el període de la Transició democràti-
ca. Des de fa deu anys dirigeix una empresa de comunicació
ubicada també al Baix Llobregat.
65
dossier
JESUS A. VILA1
PERIODISTA
MIL MORMONS ENTRE NOSALTRES.
L’ESGLÉSIA DE JESUCRIST DELS SANTS DELS DARRERS
DIES, AL BAIX LLOBREGAT
Materials del Baix Llobregat,14. 2008 (65-68)
2 Els primers missioners van arribar al país l’any 1969. Molts
dels militars americans de les bases de Rota, Morón o
Saragossa eren mormons i alguns d’ells es van casar amb joves
espanyoles i van establir la seva residència definitiva a
Espanya. Van continuar mantenint la religió original i una vida
del tot normalitzada, cosa que va ajudar a fer que el règim
veiés sense excessiu recel l’allau de missioners joves que de
seguida van envair els carrers de ciutats com ara Barcelona,
Madrid o Sevilla.
3 Informació apareguda a Al Dia (30.8.2008). Luis Rodríguez
Serrano va fer arribar la carta següent com a resposta a la
informació d’aquest diari que titllava de secta l’Església dels
Mormons.
Benvolgut senyor Director de Al Dia:
Li escric en relació a l’article del Sr. Xavi Martí sobre l'Església de Jesucrist
dels Sants dels Darrers Dies publicat dissabte 30 d’agost del 2008, en el qual
hi ha alguns malentesos. Suposo que la confusió es produeix al cercar infor-
mació en organismes no oficials, com l’Associació Redune, en comptes d’in-
formar-se en els oficials com la Direcció d’Afers Religiosos de la Generalitat:
dgar.vicepresidencia@gencat.cat
Aquí el podran informar amb més rigor o el remetran a llibres i guies que
al llarg d’aquests darrers anys la Generalitat ha publicat per fomentar la lli-
bertat religiosa al nostre país i reduir la intolerància, producte de la manca
de coneixement o acumulació de prejudicis. Alguns d’aquests llibres són:
Les Altres Religions. Minories Religioses a Catalunya (2004).
Materials 14(ultima).qxd:Materials 13.qxd  26/11/08  10:40  Página 65
és una de les principals congregacions religioses dels Estats
Units. D’altra banda, hi ha més de 60.000 missioners repar-
tits pels cinc continents (162 països), els quals fan un actiu
proselitisme arreu.
Luis Rodríguez Serrano (batejat el 1980) és el president de
l’Estaca del Baix Llobregat, la subdivisió jeràrquica d’aques-
ta església que agrupa un conjunt de congregacions o ba-
rris, de manera general d’entre tres i cinc mil membres. És
a dir, és una autoritat entre els mormons catalans, viu a
Esparreguera i ens va rebre, amb notable cortesia, a l’es-
glésia que els mormons tenen a Martorell, una de les més
de 100 que hi ha a tot Espanya. El primer que calia saber,
coneguda ja la referència mormona, és per què l’Església
es diu com es diu. Luis Rodríguez assenyala que aquesta és
una església que creu en Jesucrist; és “dels sants”, en el
sentit bíblic i no en el sentit catòlic del terme, és a dir, és
“la persona apartada per al servei de Déu” i no pas el per-
sonatge suposadament modèlic que el catolicisme ha ele-
vat als altars. I és “dels darrers dies” per diferenciar-se de
les esglésies primitives que eren les dels sants dels primers
dies. Creuen, a diferència d’altres congregacions bíbliques,
que Déu continua comunicant-se amb els homes a través
de profetes i, en aquest sentit, el màxim exponent d’aques-
ta església —amb seu central a Salt Lake City, a l’estat nord-
americà de Utah— és actualment el profeta Thomas S.
Monson, que té dos consellers personals Dieter F. Uchtdorf
y Henry B. Eyring.4 Tots tres componen el que s’anomena la
Primera Presidència, que juntament amb els dotze apòstols
configuren la cúpula actual de l’Església dels Mormons.
Que l’església hagi crescut i s’hagi estès d’aquesta manera
tan significativa, en aquests 175 anys des de la seva
creació, s’explica per la filosofia del seu fundador. Josep
Smith —tan profeta com Moisès, pels mormons— va orga-
nitzar de seguida un exèrcit de missioners per estendre la
paraula de Déu segons les seves creences. La base d’aques-
ta església missional actual, hereva dels primers temps,
són els més de 60.000 missioners, joves d’entre 19 i 21
anys, amb camisa blanca i corbata, i sovint alts, rossos i
d’ulls clars, que tothom ha vist alguna vegada en parelles
pels carrers de les ciutats del país predicant una molt poli-
da paraula de Déu i cercant adeptes per a l’església mor-
mona. Quan un abraça aquesta fe, ha de traspassar ritual-
dossier
66 Materials del Baix Llobregat,14. 2008 (65-68)
Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l'àmbit hospitalari (2005)
Guia per al respecte a la diversitat de creences en l'àmbit funerari (2008)
A nivell de l’Estat espanyol trobem la Guía de las Entidades Religiosas de
España, publicat pel Ministerio de Justicia el 1998. En totes aquestes guies
i llibres està ben explicat quines són les nostres creences i pràctiques, així
con les d’altres confessions religioses.
Quant a l’article, on creiem que se'ns confon amb l’escissió poligàmica de
fa més de cent anys, anomenada Iglesia Fundamentalista, hauríem d’aclarir
el següent:
– Des de 1968 estem legalment establerts a Espanya amb el número 72 al
Registro de Asociaciones Confesionales no Católicas del Ministerio de
Justicia.
– El 2003 se'ns concedí, pel Ministerio de Justicia, el "Notorio Arraigo", do-
cument que li adjunto en arxiu.
– La nostra Església té més de 13.000.000 de membres arreu del món:
45.000 a Espanya i més de 6.000 a Catalunya.
– Cap membre de l'Església practica la poligàmia, ja que aquest fet provo-
caria, igual que l’adulteri, l’excomunió.
– No som racistes. Pertanyen a la branca de Martorell més de 150 mem-
bres, dels quals aproximadament 15 són africans. A l’Àfrica, com a Europa,
hi ha congregacions de la nostra Església.
– La Paraula de Saviesa no prohibeix la cafeïna, ja que els membres poden
prendre Coca-Cola; el que no prenem és tabac, alcohol, cafè, te ni drogues.
– El delme és un manament voluntari i no obligatori.
– Cada membre viu allà on li plau i pot, s’ajunta amb qui vol, les nostres
activitats són obertes a tothom qui hi vulgui participar, i per la gent que ha
abandonat la congregació, ens en continuem preocupant i mantenint-hi el
contacte. 
Encara que hi ha més afirmacions inexactes, benvolgut senyor Director, crec
que és just demanar-li que, tal i com s’ha publicat una columna a la porta-
da i un article a la pàgina 2 amb tanta desinformació que perjudica la ve-
ritat, li prego que consideri posar aquests aclariments al proper número del
seu diari.
Atentament, LUIS RODRÍGUEZ, President d'Estaca al Baix Llobregat.
4 Aquesta església té, d’acord amb l’estricte model del Nou
Testament, dotze apòstols actuals que són: Boyd K. Packer; L.
Tom Perry; Russell M. Nelson; Dallin H. Oaks; M. Russell Ballard;
Joseph B. Wirthlin; Richard G. Scott; Robert D. Hales; Jeffrey R.
Holland; David A. Bednar; Quentin L. Cook i D.Todd
Christofferson.
Luis Rodríguez a la capella de Martorell
davant el faristol de les lectures
Materials 14(ultima).qxd:Materials 13.qxd  26/11/08  10:40  Página 66
ment la porta d’entrada que va instituir Jesucrist per tots els
fidels cristians: el baptisme. Però, de manera semblant a
altres confessions i a diferència del que practiquen els
catòlics, els mormons ingressen en l’Església de Jesucrist
dels Sants dels Darrers Dies mitjançant un baptisme d’im-
mersió, que és l’acte simbòlic del naixement a una nova
vida. Segons Rodríguez, aquesta és una església en creixe-
ment, especialment entre el sector de la immigració a
Catalunya, sobretot pel fet que els mormons tenen una
considerable influència a Llatinoamèrica, que es trasllada a
la nostra realitat a través dels nouvinguts.
Si alguna cosa resulta excepcional en l’església dels mor-
mons és la importància que aquesta religió dóna als llaços
familiars. Pels mormons, la família és eterna, i està carregat
de lògica que els membres actuals d’una família recordin
els treballs, els sacrificis, els anhels d’aquells que els van
precedir i dels que van precedir a aquests darrers, i així suc-
cessivament fins on sigui possible, amb l’objectiu últim de
salvar-los a tots. Els mormons creuen que la salvació passa
per creure en Jesucrist i haver rebut les ordenances reli-
gioses, és a dir, haver estat batejat i haver rebut la imposi-
ció de mans que és un do de l’Esperit Sant. Com que és del
tot evident que la gran majoria dels avantpassats dels ac-
tuals fidels ni van estar batejats com ordena l’església mor-
mona, ni van rebre cap imposició de mans, una de les
obligacions dels fidels a la Terra és rebre aquestes
Ordenances per ells en els llocs sagrats que anomenen
Temples i capelles, llocs on es fan batejos i confirmacions
per als avantpassats dels fidels. Per fer aquest ritual, resul-
ta del tot imprescindible saber qui eren aquests avantpas-
sats, els seus noms, on van néixer, què feien, etc. i d’aques-
ta manera, els mormons realitzen els seus arbres geneo-
lògics amb un detall exquisit. Per això, l’Església dels
Mormons té els registres genealògics més importants del
món i quan algú vol fer un treball de recerca geneològica
—sigui fidel o no— ha d’anar als seus arxius per trobar el
que busca.5 L’essència d’aquest ingent treball a què s’obliga
qualsevol fidel respecte dels seus avantpassats prové de la
creença que els morts van perdre l’element corpori, però
mantenen intacte el seu esperit a l’espera del Judici Final.
Per això, en aquest interval, el fidel mormó fa tot el possi-
ble perquè els seus familiars es predisposin amb Déu abans
d’aquest moment definitiu.
El diumenge és el dia elegit per a la reunió sagramental,
per celebrar el Sant Sopar i per discursar, és a dir, per pre-
sentar davant els assistents tres discursos que preparen de
manera rotativa sengles fidels. Es canten himnes i es
reparteixen petits trossos de pa en record del ritual cristià i
aigua en lloc de vi.6 La capella és un espai de recolliment,
confortable però sense luxes i despullat de qualsevol
imatge, perquè, igual que moltes esglésies protestants, els
mormons consideren que no s’ha d’adorar cap imatge i que
amb Déu la comunicació s’ha d’establir d’una manera direc-
ta a través de la paraula o del pensament. A Martorell, la
capella sembla més una sala d’assemblees que no pas una
església a l’ús. Hi ha bona il·luminació, cap espelma ni cosa
semblant, ni un quadre ni una imatge i suposem que bona
sonoritat. Cada branca o barri, cada congregació, té un pre-
dossier
67Materials del Baix Llobregat,14. 2008 (65-68)
El president d’Estaca de l’Església dels Mormons
davant el seu arbre geneològic.
5 Els arxius formen part del Centre d’Història Familiar que els
mormons mantenen oberts i com a servei públic a la majoria
dels seus temples. En aquests arxius, que apleguen un bon
nombre dels registres parroquials i civils de tot Espanya, els
fidels componen el seu arbre genealògic per la salvació dels
seus predecessors.
6 La religió mormona prohibeix als seus adeptes prendre
begudes excitants (cafè o te), alcohol o drogues de qualsevol
tipus. En canvi, entre els fidels hi ha persones casades (la
poligàmia és un mite inexistent i abolit des del 1890), solteres,
separades i divorciades en igualtat de condicions que els
casats.
Materials 14(ultima).qxd:Materials 13.qxd  26/11/08  10:40  Página 67
sident que, com totes les funcions internes, té caràcter
rotatiu. Per damunt dels presidents de branca hi ha el pre-
sident d’Estaca, que és el càrrec de Luis.
L’Església, com qualsevol organisme comunitari, té despe-
ses i ingressos. Els mormons, un cop batejats, contreuen
una obligació amb la congregació. És el delme, la dècima
part dels ingressos personals. No és una quota obligatòria,
però sí que és un compromís individual. Qualsevol adepte
sap que l’Església s’ha de mantenir i, per tant, excepte en
casos on hi ha penúria econòmica manifesta, el compromís,
lliure però estricte, acostuma a complir-se. 
Luis Rodríguez és conscient que la seva és una església
minoritària, amb nocions molt sovint equivocades que
convé aclarir i amb una imatge una mica americanitzada,
fruit dels seus inicis a Espanya. D’altra banda, els que han
conegut aquesta religió més de prop, sense vincular-s’hi,
poden tenir una imatge d’església  una mica elitista pel fet
que molts fidels són professionals o executius de grans
empreses multinacionals. Rodríguez considera que aquesta
imatge es deu al fet que hi ha gent coneguda de cert relleu
que forma part d’aquesta església. Probablement, afirma, si
fossin catòlics ni tan sols s’esmentaria: és el fet que siguin
mormons el que se significa. És veritat, ens diu, que a
Estats Units hi ha persones amb una posició econòmica ele-
vada que són mormones, i també que, per exemple, no fa
gaire s’ha editat als EUA un llibre que porta per títol La
forma mormona de fer negocis. Tot això crea un cert estat
d’opinió que contrasta significativament amb el gros dels
mormons, per exemple, de la nostra comarca, entre els
quals hi ha gent treballadora, immigrada i també autòctona
de nivell econòmic mitjà. A l’Hospitalet, per exemple hi ha
moltíssims sud-americans, i a Sabadell, en canvi, està ple
de catalans, ens explica Luis. A Martorell —ens indica— hi
ha una mica de tot, algun empresari, algun estudiant... 
Les esglésies tradicionals es queixen, ara més que mai, de
la manca de jovent. No és el cas de l’església dels mormons.
Luis Rodríguez, una mica abans de rebre’ns, estava justa-
ment fent una classe de religió a uns quants joves, que
encara volten per les sales del temple mentre nosaltres con-
versem. No hem d’oblidar, ens explica Rodríguez, que
aquesta és una església molt familiar i si els pares són mor-
mons, el més fàcil és que els fills també ho siguin i que es
trobin bé en un ambient que és molt normal, respectuós
amb la llibertat individual i disposat a escoltar i ajudar. Fa
unes setmanes —ens diu Luis Rodriguez— que van orga-
nitzar un campament amb la joventut i una sortida a un
col·legi de La Salle de la Seu d’Urgell on van fer tres dies de
convivència. Pels joves, afirma Rodríguez, aquesta és una
església que ensenya a viure i això atreu la gent jove. La
prova, ens diu, és que els missioners de la nostra església
han de ser joves, joves entre 19 i 21 anys. I no es pot obli-
dar que quan Luis Rodriguez, amb 15 anys, es va batejar, era
un dels més joves de la congregació, però ara ja hi ha avis
mormons i per tant, famílies senceres d’aquesta creença.
Sobta, també, un vestuari més aviat tòpic: camisa, corbata,
com si el vestit els definís... No sempre van així, però és
veritat que en aquest cas l’hàbit fa el monjo, mai millor dit.
Rodríguez ens diu que van ben vestits els diumenges,
sobretot en les reunions sagramentals. Ell avui, per exem-
ple, ha hagut de donar una classe a la gent jove de la
comunitat i també s’ha posat camisa blanca i corbata. Els
missioners sempre van amb la mena d’uniforme clàssic
esmentat, perquè és la norma de l’església, diu Rodríguez,
però segur que estem cansats de veure mormons pel
carrer —afirma — que passen del tot desapercebuts perquè
quan no és imprescindible vesteixen com tothom.
Ens acomiada amb la mateixa disposició que al principi i
una mica més de confiança. Els cou que encara es digui
d’ells que són una secta. Ho adjudiquen, a mitges, a la
ignorància i a la mala fe. Aquesta potser és una església
menor entre nosaltres, però té un corpus de creences, un
ritualisme mesurat i una estructura jeràrquica perfectament
homologable a totes les altres.
dossier
68 Materials del Baix Llobregat,14. 2008 (65-68)
La capella dels mormons es caracteritza per la
seva lluminositat i l’absència de qualsevol
imatge o signe religiós.
Materials 14(ultima).qxd:Materials 13.qxd  26/11/08  10:40  Página 68


Mil mormons entre nosaltres. L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert