Riba Romeva, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Articles
Companyes, companys, gent jove:
La secretària general de CC.OO del Baix Llobregat,
Aurora Huerga, em va demanar que intervingués en la
presentació de l’AULA DE FORMACIÓ “JOAN
GARCÍA-NIETO” sobre l’evolució històrica i la
transformació del Baix Llobregat.
Aquesta tasca m’ha fet respecte, però alhora també
m’ha il·lusionat. Els objectius que m’he proposat de
desenvolupar en aquesta intervenció són, per un costat,
mostrar que la comarca del Baix Llobregat ha tingut
una evolució extraordinàriament dinàmica (Riba,
1987) i, per altre, argumentar la necessitat de continuar
impulsant iniciatives innovadores, entre elles els
àmbits d’oportunitats per a la integració econòmica,
política i social dels joves, acció en la qual l’AULA
DE FORMACIÓ “JOAN GARCÍA-NIETO” que avui
inaugurem pot tenir un paper important.
Etapes de la transformació històrica
La comarca del Baix Llobregat, presidida pel fet do-
minant del riu Llobregat, té una evolució que ha
esdevingut accelerada en els dos darrers segles, en els
quals ha sofert tres grans etapes de transformació
socioeconòmica: l’agricultura de regadiu, la industria-
lització i la recent terciarització (D. a., 1986; D. a.,
1995; GGCC 1991). 
Marc general: el riu i les comunicacions
El riu amb les seves fèrtils i alhora perilloses inunda-
cions (una cada deu anys, aproximadament), a banda
dels primers terraplens, no ha estat domesticat fins
molt recentment. Els pobles del delta i la vall baixa
s’han disposat com dos rosaris a redós d’allà on el
samontà es troba amb la plana al·luvial. Tan sols el
Prat de Llobregat, de consolidació molt més tardana
que la resta de pobles, ha desafiat aquesta regla i s’ha
situat i ha crescut al bell mig del delta en els darrers
segles. Sota terra hi ha dos importants aqüífers que
constitueixen una de les singulars riqueses de la
comarca, un de superficial i un altre de més profund (a
uns 30 m), que es recarrega a la cubeta de Sant
Andreu.
Més enllà del pont del Diable a Martorell (d’origen
romà i restaurat en el segle XIII) i d’un pont medieval
a Sant Boi esfondrat en el segle XVI, fins a èpoques
molt recents, les comunicacions havien de salvar el riu
per mitjà de barques (Sant Boi, el Papiol, Sant Andreu,
Olesa). No fou fins al segle XVIII que es construïa el
pont de Carles III a Molins de Rei (1763) i s’obria la
carretera de l’Ordal, mentre que els ponts de Sant Boi
i el Prat tardarien més d’un segle. El ferrocarril de
Barcelona a Molins de Rei s’inaugurava el 1854 (el
proper any se’n celebra el 150 aniversari) i el 1856 es
perllongava fins a Martorell. La línia de Vilanova és
més tardana i el carrilet del marge dret es posava en
funcionament el 1892.
Els canvis en l’agricultura
Fins al segle XVIII, l’agricultura de la comarca era de
secà. Tanmateix, al delta occidental tan sols s’havien
colonitzat les zones més properes a Sant Boi,
Viladecans, Gavà i el corredor fins al Prat, mentre que
la resta estava ocupat per aiguamolls i terres de pastu-
ra amb camins difícils i febres endèmiques. Com en
altres indrets de Catalunya, durant el segle XVIII, al
Baix Llobregat es milloraren les tècniques i s’intensi-
ficaren els cultius, i la població quasi es triplicà per
assolir uns 27.000 habitants. 
Però la transformació del delta del Llobregat en la rica
horta que avui coneixem no s’inicià fins entrat el segle
XIX amb la construcció del canal de la Infanta (1819)
i del canal de la dreta (acabat el 1855), infraestructures
103
TRANSFORMACIÓ DEL BAIX LLOBREGAT
(notes per a dues reflexions)1
CARLES RIBA I ROMEVA
President del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Materials del Baix Llobregat, 9. 2003 (103-106)
Articles
104
que, a més d’impulsar el regadiu i d’estimular nous
cultius i mètodes, també van donar origen a algunes
indústries lligades als seus salts d’aigua i que en van
finançar part important de les obres.
Les terres més llunyanes del delta occidental queda-
ven, però, fora d’aquests regadius i fins a inicis del
segle XX no es va impulsar la definitiva ruptura i
dessecació de la marina de Viladecans, Gavà i
Castelldefels. En aquesta nova colonització hi va tenir
una important contribució el descobriment, el 1894,
dels pous artesians al Prat, que consistien en perfora-
cions fins a l’aqüífer profund on brollava l’aigua
espontàniament per l’efecte dels vasos comunicants
amb el punt de càrrega més alt en la cubeta de Sant
Andreu. 
La industrialització
Després de la transformació de l’agricultura en el segle
XIX i inici del XX, amb un desfasament en el temps no
gaire gran, es dóna una altra gran transformació que
canvia la fesomia del Baix Llobregat: la industria-
lització.
El nord de la comarca havia estat una zona de manu-
factura tèxtil llanera i tenia algunes de les poblacions
més grans. A mitjan segle XIX, en aquesta zona s’hi
instal·laren algunes colònies cotoneres que aprofitaven
l’aigua del riu: el 1846 s’hi instal·là la colònia Puig,
precedent de la colònia Sedó a Esparreguera, i poc
després la de Can Bros a Martorell. També es desen-
voluparen algunes indústries en altres poblacions de la
comarca entre les quals destaquen les filatures Ferrer i
Mora a Molins de Rei el 1858, la fàbrica Bertrand a
Sant Feliu de Llobregat el 1875 i la colònia Güell a
Santa Coloma de Cervelló el 1890.
L’empenta industrial al Baix Llobregat tingué lloc ja
entrat el segle XX, no en el sector tèxtil, sinó amb
indústries foranes representatives dels nous sectors
industrials: Siemens el 1911 a Cornellà, Pirelli el 1913
a Cornellà, Companyia Roca Radiadors el 1914 a
Gavà, Ciments Molins el 1915 a Sant Vicenç dels
Horts, Paperera Espanyola el 1917 al Prat, Ciments
Sanson el 1921 a Sant Just Desvern, La Seda el 1925
al Prat i Rocalla el 1929 a Castelldefels. Aquest fet va
originar una onada immigratòria i la població pràctica-
ment es duplicà en passar dels 48.000 habitants del
1900 als 95.000 habitants de l’any 1936.
Però la definitiva transformació industrial del Baix
Llobregat tingué lloc després del parèntesi de la
Guerra Civil i del primer franquisme, amb la segona
gran onada immigratòria i amb el Pla d’estabilització
de 1959. El Baix Llobregat, que comença essent una
ciutat dormitori de Barcelona, aviat veu un rapidíssim
procés d’implantació d’una indústria cada cop més
diversificada. La població fa un salt espectacular i els
poc més de 104.000 habitants de 1950 es converteixen
en 573.000 habitants l’any 1981. Lamentablement,
aquesta decisiva transformació de la comarca es rea-
litza en un context no democràtic presidit per l’espe-
culació urbanística i la desatenció, per part del poder
franquista, de les necessitats dels ciutadans.
A partir dels anys 1980, amb l’obertura de la nova
planta a Martorell de SEAT i el seu Centre Tècnic, el
Baix Llobregat nord torna a guanyar importància en el
conjunt de la comarca. 
La crisi industrial i el creixement dels serveis
En els darrers vint anys s’estan produint canvis
polítics, econòmics, socials i tecnològics que transfor-
men en profunditat el món, Europa, Espanya,
Catalunya i el Baix Llobregat, i dels quals probable-
ment encara no tenim una perspectiva suficient per
avaluar-los en tota la seva magnitud. En tot cas, les
societats industrials s’estan transformant en societats
de serveis i el Baix Llobregat no és aliè a aquesta
tendència. 
La transició democràtica i les primeres eleccions
municipals democràtiques el 1979 van coincidir amb
l’inici d’una crisi econòmica que es va fer més greu
pels efectes de l’entrada d’Espanya al Mercat Comú el
1986 i les reconversions industrials que comportà.
El Baix Llobregat es va veure especialment afectat per
aquesta crisi i nombroses empreses van desaparèixer,
d’altres van reduir dràsticament les plantilles i molts
treballadors van anar a engruixir un atur que a la
comarca arribà a més del 30% en els anys 1983-1985.
De fet, no fou una crisi conjuntural, sinó estructural,
que sumà els efectes d’una recessió econòmica d’abast
general a una economia espanyola no preparada per
competir en el mercat europeu. 
Coincidint amb la crisi econòmica, es va produir una
ràpida disminució de la natalitat. En quinze anys, els
naixements del Baix Llobregat van caure a la meitat, i
en vint anys, la piràmide d’edats es va modificar radi-
calment: els joves de 0-14 que el 1975 eren el 31,4%
Materials del Baix Llobregat, 9. 2003 (103-106)
Materials del Baix Llobregat, 7. 2001 (103-106) 105
Articles
van passar a ser quasi la meitat (15,9%) el 1996, men-
tre que els més grans de 65 anys pràcticament es van
duplicar en el mateix període (de 6,2% a 11,3%).
Durant la dècada de 1980, el creixement de la comar-
ca fou contingut (37.000 nous habitants, un 6,4%
d’augment) i se situà a 610.000 habitants el 1991
(IDESCAT, 2001).
No es pot deixar de banda que en aquesta època es van
generalitzar les noves tecnologies de la informació i la
comunicació amb l’expansió dels ordinadors PC a par-
tir del 1985 i d’Internet uns deu anys més tard. Aquests
fets van produir una profunda renovació de l’equipa-
ment de la indústria i serveis, amb uns nous requeri-
ments en la formació i les capacitats professionals, en
paral·lel a una disminució de mà d’obra no qualificada.
Es va començar a configurar un nou tipus de societat. 
En els darrers anys, l’activitat econòmica del Baix
Llobregat torna a augmentar impulsada sobretot per
l’augment dels serveis (OPML-BL, 2002). Els actius
de la comarca han pujat fins a unes 332.000 persones
(un 40% són dones) dels quals tan sols un 6,5%
estaven a l’atur registrat el 2002. El perfil dominant
dels aturats es reflecteix en els següents percentatges:
dones (56%),  més grans de 45 anys (33%), estudis pri-
maris (73%), serveis (55%), treballadors no qualificats
(37%). El nombre de contractes que es fan a la comar-
ca és molt elevat (uns 180.000), però predominen els
temporals (85%) sobre els indefinits, mentre que els de
temps parcial comencen a ser significatius (25%, fo-
namentalment dones). El perfil dels contractats és:
homes (55%), de 19 a 24 anys (29%) i en els serveis
(73%).
En la dècada de 1990, la població del Baix Llobregat
(IDESCAT, 2001) novament creix amb més de 80.000
habitants (un 13,5%) fins a situar-se en 692.000 habi-
tants l’any 2001. Els impactes demogràfics són molt
diferents segons els municipis i les zones. La població
de l’àrea més propera a Barcelona pràcticament no
varia (algunes poblacions com Cornellà, Esplugues o
el Prat, fins i tot disminueixen), mentre que les pobla-
cions més petites experimenten forts creixements
(Begues, Cervelló-la Palma, Corbera, Pallejà, Sant
Climent, Torrelles, Santa Coloma i Vallirana sumen
20.000 nous habitants, amb un augment del 60%), així
com el Baix Llobregat nord (30.000 nous habitants,
amb un augment del 42%) i el cas particular de
Castelldefels (13.000 nous habitants, amb un augment
del 40%).
En aquests darrers anys s’ha produït la inversió entre
el pes de la indústria i el pes dels serveis en l’economia
de la comarca. L’any 1975, el Baix Llobregat tenia
89.300 actius industrials per 49.500 actius en els
serveis (quasi una relació de 2 a 1), mentre que el
1986, amb els efectes de la crisi econòmica, s’havien
igualat (66.300 actius industrials per 64.200 actius en
els serveis) (Rosés, 1989). Deu anys més tard (1996),
aquesta tendència s’havia intensificat encara més i la
població ocupada a la indústria havia baixat fins al
37%, mentre que l’ocupada en els serveis era del
54,2% (el Baix Llobregat continua essent encara una
comarca amb un pes industrial superior al de
Catalunya, de 32%) (OPML-BL, 2002). Finalment,
altres dades significatives dels canvis experimentats
aquests darrers anys a la comarca són la disminució de
la superfície agrària des de 7.250 Ha fins a 4.350 Ha,
l’augment del parc d’automòbils fins a uns 310.000
vehicles el 2001 (450 vehicles per 1.000 habitants) i un
nombre d’habitatges, el 1991, de 233.000, dels quals
28.400 eren de segona residència i una mica més del
10% estaven vacants (IDESCAT, 2001).
Oportunitats de futur per als joves
La situació econòmica avui dia és relativament millor
i la crisi d’adaptació als mercats exteriors s’ha superat,
com posen de manifest alguns dels indicadors presen-
tats anteriorment. Això fomenta nous processos d’im-
migració extracomunitària ja significatius, fonamen-
talment procedents d’Àfrica i Sud-amèrica. D’altra
banda, la incorporació a l’economia mundial de nous
països en vies de desenvolupament amb salaris més
baixos, i de manera significativa els països de l’est
d’Europa, està forçant una nova deslocalització indus-
trial especialment en aquelles indústries intensives en
mà d’obra.
En aquest sentit, el Baix Llobregat dintre de
Catalunya, d’Espanya i d’Europa, ha d’orientar-se vers
noves activitats que, sense oblidar els aspectes de
cooperació, tinguin un valor afegit més alt que perme-
ti mantenir l’ocupació i els salaris. És per això que cal
fer un toc d’atenció molt important pel fet que Espanya
destini un percentatge tan baix del PIB a un dels fac-
tors clau per impulsar noves activitats, com és la recer-
ca i el desenvolupament (menys d’1% del PIB, i més
aviat a la baixa), mentre que la major part dels països
europeus (així com també els EUA i el Japó) estan per
sobre del 2% i l’Europa del 2010 s’ha fixat objectius
del 3%.
Els profunds canvis socials i econòmics dels darrers
anys, junt amb aquesta nova onada d’immigració
Articles
106
extracomunitària i de deslocalització industrial (i ja
comencen alguns serveis), fan que molts dels nostres
joves tinguin dificultats per orientar-se i integrar-se.
S’ha impulsat la formació i, sense dubte, és un dels
aspectes més importants per a la integració laboral i
social en la societat d’avui dia, com posa de manifest
el fet que la major part dels aturats (el 73%) no
sobrepassen els estudis primaris.
Però no n’hi ha prou amb la formació, sinó que cal
impulsar l’activitat pràctica, la implicació, la moti-
vació i, en definitiva, l’esperit de recerca i d’innovació
no tan sols en la tecnologia sinó també en les activitats
econòmiques, socials i culturals. En aquest sentit crec
que cal proporcionar àmbits d’oportunitats per als
joves perquè realitzin els seus primers treballs i les
primeres experiències en entorns on més enllà de les
ajudes i les tuteles, puguin exercir les responsabilitats. 
De forma molt modesta, el CECBLL ofereix oportuni-
tats a alguns joves en els àmbits de la recerca, la
difusió i el debat, com també ho fan encertadament
moltes altres entitats i administracions. Però, a través
de les empreses i de les associacions, cal estendre i
estructurar molts més àmbits d’oportunitats d’aquest
tipus per donar oportunitats als nombrosos joves de la
comarca. Avui dia, la major part de les noves oportuni-
tats es troben en l’àrea dels serveis i de la cultura, tot i
que les activitats industrials continuen mantenint una
sòlida situació a la comarca del Baix Llobregat.
L’AULA DE FORMACIÓ “JOAN GARCÍA-NIETO”
que avui presentem pot col·laborar en aquesta direcció.
Per acabar, felicitar-vos per aquesta iniciativa i desit-
jar-vos sort i encert. Aquest és el millor homenatge que
podem fer a Joan García-Nieto. 
NOTES.
1 Aquest text correspon a la intervenció de l’autor el 30
d’abril de 2003 en el Centre Social Titan de Cornellà
de Llobregat, durant la presentació de l’Aula de
Formació “Joan García-Nieto”, impulsada per Acció
Jove - Joves de CC.OO i Unió Comarcal de CC.OO. 
Referències:
D. a. (1982) “Informe: la comarca del Baix Llobregat”,
Arrel, núm, 2 (gener-abril 1982), pàg. 2-79, Diputació
de Barcelona. 
D. a. (1983) II Jornades d’Estudis sobre el Baix
Llobregat: Perspectives del Baix Llobregat per a la
dècada dels 80. Centre d’Estudis Comarcals del Baix
Llobregat: Martorell, 1983. 
D. a. (1986) Guerrilles al Baix Llobregat. Centre
d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions
de l’Abadia de Montserrat: Sant Feliu de Llobregat,
Barcelona, 1995. 
D. a. (1995) El pas de la societat agrària a industrial
al Baix Llobregat. Centre d’Estudis Comarcals del
Baix Llobregat i Publicacions de l’Abadia de
Montserrat: Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, 1995. 
D. a. (1997) “Sobre polítiques econòmiques locals”,
dossier Materials del Baix Llobregat, núm. 3 (1997),
pàg. 13-59, Centre d’Estudis Comarcals del Baix
Llobregat: Sant Feliu de Llobregat, Barcelona. 
D. a. (1999) “Les migracions al Baix Llobregat”,
dossier Materials del Baix Llobregat, núm. 5 (1999),
pàg. 11-93, Centre d’Estudis Comarcals del Baix
Llobregat: Sant Feliu de Llobregat, Barcelona. 
GGCC: Gran geografia comarcal de Catalunya. El
Barcelonès i el Baix Llobregat (1991), Fundació
Enciclopèdia Catalana: Barcelona, volum 8 en l’edició
de 1982 i volum 1 en l’edició revisada de 1991.
IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya.
Generalitat de Catalunya) (2001). Estadística bàsica ter-
ritorial. Municipis i comarques. http: //www.idescat.es/
OPML-BL (Observatori Permanent del Mercat
Laboral. Baix Llobregat) (2002) Informe trimestral de
conjuntura laboral, Baix Llobregat, 4t trimestre de
2002, Consell Comarcal del Baix Llobregat: Sant Feliu
de Llobregat, 2002.
RIBA, Carles (1987). “El futur s’acosta al Baix
Llobregat”, a Antoni FARRÉS i altres autors, Els ajun-
taments i la nova societat catalana, Nous Horitzons:
Barcelona, 1987, pàg. 31-43 (ISBN: 84-86433-65-7). 
ROSÉS, Jordi [director de l’estudi], i altres autors
(1989). L’economia del Baix Llobregat. Creixement i
desequilibris, Caixa d’Estalvis de Catalunya:
Barcelona, 1989 
Materials del Baix Llobregat, 9. 2003 (103-106)


Transformació del Baix Llobregat (notes per a dues reflexions)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert