Egea, Àngels

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Tècnica de Política Lingüística
Número 51 (2012) 
Llengua i Ús  (2012, 51) “Diccionari de neurociència” <http://www.gencat.cat/llengua>
Ressenya
131
iLlengua
ús
Diccionari de neurociència 
Coincidint amb la celebració de l’Any de la Neurociència 2012, el Termcat ha publicat el  Diccionari 
de neurociència (en paper i també en línia), obra que aplega uns 2.500 termes i en la qual han 
intervingut un bon nombre d’especialistes, entre els quals cal destacar l’autor principal, Antoni 
Valero-Cabré, i els coordinadors científics, Josep Reig i Xavier Navarro.
Aquesta obra és el resultat d’un procés que va començar cap a l’any 2000, quan Antoni Valero-
Cabré, aleshores investigador del Departament d’Anatomia i Neurobiologia de la Universitat de 
Boston, va fer una selecció extensa i estructurada de termes de neurociència, amb equivalències 
al castellà i l’anglès,  i va proposar als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona la revisió 
lingüística i l’edició d’un vocabulari de neurociència, sense definicions, a partir d’aquells materials. 
Així va néixer el Vocabulari de neurociència, publicat el 2004, obra que avui ja està pràcticament 
exhaurida, i que ha estat el corpus lèxic de partida del nou Diccionari de neurociència.
Paral·lelament a tot aquest procés, l’autor va anar treballant en la definició dels termes amb l’ob-
jectiu que posteriorment es pogués publicar un diccionari de neurociència. Aquesta segona fase 
del projecte, de més envergadura, ha estat coordinada pel Termcat, i s’hi han incorporat altres 
especialistes en la matèria.
Si explico tot això és per destacar el paper actiu que alguns científics catalans tenen en l’actu-
alització del català com a llengua científica, tasca necessària perquè el català continuï sent una 
llengua apta en totes les situacions comunicatives. I és que és obvi que una obra terminològica 
ha de comptar necessàriament amb la participació d’especialistes —altrament, seria impossible 
abordar-ne l’elaboració amb un mínim de garanties—, però si, a més, compta amb la seva inicia-
tiva i el seu impuls, aleshores vol dir que la comunitat científica catalana encara és lingüísticament 
viva. Això és fonamental, perquè ells són els veritables usuaris d’aquests termes i també en són els 
principals difusors (especialment a les aules universitàries) i els que, per tant, poden assegurar-ne 
la pervivència
La neurociència, com tantes altres disciplines científiques, té l’anglès com a llengua de comuni-
cació internacional. I és en anglès que es crea i es transmet aquest coneixement, materialitzat  en 
els termes i en les relacions conceptuals entre termes. Això vol dir que actualitzar la terminologia 
neurocientífica catalana no és solament fer una llista dels termes usats en aquest camp en el pre-
sent, sinó adaptar-la al català.
Aquesta adaptació no és una tasca simple, ja que hi entren en joc molts elements de naturalesa di-
versa que cal combinar adequadament per obtenir un producte final de qualitat.  Aquest objectiu 
no es pot assolir sense la intervenció de lingüistes que segueixin una metodologia de treball rigo-
rosa i sistemàtica. I aquest ha estat el paper principal del Termcat en el desenvolupament d’aquest 
projecte. Per explicar breument en què consisteix, al meu parer, la qualitat lingüística d’aquesta 
obra terminològica, es podria resumir en l’acompliment de tres eixos que podríem anomenar tra-
dició, internacionalització i naturalització:
Dades bàsiques
Reig Vilallonga, Josep; NaVarro 
acebes, Xavier (coord.); Valero-
cabré, Antoni [et al.].
Diccionari de neurociència. 
Barcelona: Termcat, Centre de 
Terminologia, 2012. 405 p. 
ISBN 978-84-393-8835-7
Autora de la ressenya
Àngels Egea 
Serveis Lingüístics de la Universitat 
de Barcelona
132
Diccionari de neurociència
iLlengua
ús
Llengua i Ús  (2012, 51) “Diccionari de neurociència” <http://www.gencat.cat/llengua>
• Tradició, és a dir, respecte per la tradició establerta en els termes ja recollits en obres de 
referència per als àmbits relacionats amb la neurociència. Tenint en compte que la neurociència 
és un camp interdisciplinari, que rep el cabal lèxic de molts altres camps, és important que 
aquesta obra reculli, sempre que hagi estat possible, les solucions adoptades en obres anteriors 
que ja gaudeixen de reconeixement social, com ara el Diccionari enciclopèdic de medicina. 
• Internacionalització, és a dir, aplicació de les normes internacionals que afecten determinats 
grups de termes sotmesos a estandardització. Tal com s’explica en la introducció del Diccionari 
de neurociència, aquesta obra segueix les recomanacions internacionals d’estandardització en 
els termes pertanyents a determinades nomenclatures científiques. Un bon exemple d’això són 
les recomanacions sobre els noms d’enzims, elaborades, per a l’anglès, per la Unió Internacional 
de Bioquímica i Biologia Molecular i adaptades al català en el document Criteris per a la 
denominació comuna dels enzims, publicat pel Termcat l’any 2000. Un altre exemple és el cas dels 
noms dels receptors moleculars (receptor d’AMPA, receptor d’NMDA, receptor de GABA, receptor 
tirosina-cinasa, etc.), per als quals també s’ha proposat una adaptació catalana de la forma 
internacional estandarditzada.
• Naturalització, és a dir, explotació dels recursos de creació lèxica propis del català per garantir 
un tractament adequat de la terminologia importada. El Termcat ja ha publicat moltes obres 
i criteris, de caràcter més general o més específic, destinats a potenciar les solucions pròpies 
que respecten les regles de formació de mots en català. Així, en aquesta obra trobem molts 
neologismes ajustats a les regles de derivació (lateralització), a les de composició (tractografia, 
grafoanestèsia), a les de transliteració del grec al català (miocímia), a les de formació de sintagmes 
(espectroscòpia d’infraroig proper), etc. I en trobem uns altres que s’han hagut de normalitzar, 
és a dir, s’han hagut de sotmetre a l’aprovació del Consell Supervisor perquè escapaven a la 
simple aplicació de criteris i, per tant, la solució era discutible. Així, en aquesta obra trobem 
els termes normalitzats blob, bòbing i ròving, que són manlleus adaptats gràficament, i ratolí 
genoanul·lat, ratolí genominvat i ratolí genomodificat, que són termes creats en substitució de les 
formes angleses knock-out mouse, knock-down mouse, knock-in mouse.
Una obra terminològica no és del tot completa si no conté definicions, que són l’expressió del 
concepte que hi ha darrere de cada denominació terminològica. Podria semblar innecessari fer 
un diccionari de neurociència si bona part dels termes recollits ja estan definits en obres d’altres 
disciplines. Però la neurociència, com ja deia Antoni Valero-Cabré en el pròleg del Vocabulari, no és 
una suma de disciplines sinó una xarxa conceptual en què termes procedents d’altres camps són 
reinterpretats des d’un nou enfocament.
Així els termes són redefinits des de l’òptica de la neurociència i posats en relació amb els altres 
termes que conformen la xarxa conceptual que aquest diccionari vol representar. Fixem-nos, per 
exemple, en el cas d’un terme tan conegut com tètanus, que trobem definit en qualsevol diccionari 
de llengua general, però que aquí té una definició «essencial», que posa aquest terme en relació 
amb altres termes definits dins l’obra (que hem indicat en negreta):
Malaltia infecciosa aguda del sistema nerviós, sovint mortal, produïda per la toxina tetànica 
i caracteritzada per una contracció intensa i perllongada dels músculs esquelètics, que es 
manifesta clínicament amb opistòton, espasmes i mioclònies doloroses.
Si recorrem a les definicions de toxina tetànica, opistòton i mioclònia, anirem saltant a altres nodes de 
la xarxa conceptual de la neurociència i podrem fer-nos una idea de les relacions ontològiques que 
s’hi estableixen. Això només ho trobarem en un obra terminològica ben travada; no ho trobarem 
ni en un diccionari de llengua general, ni en un d’enciclopèdic, que són obres amb altres finalitats.
133
Diccionari de neurociència
iLlengua
ús
Llengua i Ús  (2012, 51) “Diccionari de neurociència” <http://www.gencat.cat/llengua>
Per acabar, voldria reprendre la qüestió de les nomenclatures científiques estandarditzades inter-
nacionalment en anglès, perquè és urgent abordar de manera sistemàtica, especialment en els 
camps més nous (com la genètica o la bioquímica), la tasca d’adaptar-les al català o de difondre 
les que ja hi ha, perquè la manca o el desconeixement d’un criteri unificat comporta la proliferació 
de variants denominatives que dificulten la comunicació científica catalana i, en la major part dels 
casos, l’omplen d’estructures sintàctiques calcades de l’anglès.  Per frenar i invertir aquesta tendèn-
cia, seria molt interessant que les obres terminològiques amb la voluntat de fixar la terminologia 
d’un àmbit (com és el cas del Diccionari de neurociència) incloguessin una explicitació clara i di-
dàctica dels criteris aplicats en els termes pertanyents a una determinada nomenclatura científica.
 
Aquesta funció pedagògica ajudaria a entendre les raons i, al mateix temps, a acceptar-les més 
fàcilment, ja que els especialistes que no han participat en la gestió de l’obra poden percebre les 
solucions com a arbitràries o capcioses, o poden no entendre els motius que les separen de les 
formes més semblants a l’anglès. De retruc, també permetria dotar la comunitat científica catalana 
de les eines que els permetrien actuar de manera més autònoma davant de casos nous assimilables 
als casos tractats en un criteri general. 
 
g


REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert