Ressenya de l'obra: Vallès, Joan (dir.). Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2014. ISBN 978-84-393-9168-5; 978-84-475-3855-3. També disponible en línia a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/&gt;

Riera, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Llengua i Ús
Revista Tècnica de Política Lingüística 56
Ressenya 4. 2
1r
2015
SEMESTRE
Carles Riera
Universitat Ramon Llull
Els noms catalans de les plantes
Citació recomanada:
RieRa, Carles. «Els noms catalans de les plan-
tes». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política 
Lingüística [Barcelona: Generalitat de Catalu-
nya. Departament de Cultura. Direcció Gene-
ral de Política Lingüística], núm. 56, p. 93-95.
ISSN: 2013-052X
http://gencat.cat/llengua/liu
Es nòms catalans des plantes
Los nombres catalanes de las plantas
The Catalan names of plants
Llengua i Ús 56 Ressenya 4.2 Els noms catalans de les plantes 94
Com s’assenyala en el preàmbul, aquest llibre és «hereu» 
del de Francesc Masclans, Els noms de les plantes als 
Països Catalans, Montblanc-Martin, Granollers-Barcelona 
1981 (290 p.), que ja era un llibre molt ben fet i molt útil. 
Doncs bé, el que ara ressenyem, bo i mantenint tals qua-
litats, augmenta enormement el contingut del corpus (són 
gairebé 6.000 espècies de plantes amb més de 35.000 
denominacions per a referir-s’hi), gràcies sobretot al bui-
datge d’obres, moltes d’etnobotànica, de tot el domini 
lingüístic, posteriors en el temps al llibre de Masclans, o 
pertanyents a algunes àrees lingüístiques que no havien 
estat tan explorades anteriorment amb aquesta finalitat 
(v.g. País Valencià, Ripollès-Cerdanya-Rosselló, Menor-
ca, l’Alguer, Montseny).
D’entre molts aspectes a comentar d’aquest magne llibre, 
en voldríem destacar dos: 1) els noms populars de plan-
tes d’espècies que no figuraven en el Masclans, i 2) els 
noms d’aquelles espècies que no tenien nom popular en 
el Masclans, o que en tenien un que era una mera traduc-
ció-adaptació del nom científic llatí (neologisme botànic), 
i que ara sí que en tenen en aquest nou llibre. 
Així, per exemple, Centaurea pectinata L. subsp. pecti-
nata no figurava en el Masclans, i sí que figura en el cor-
pus Noms de plantes amb molts noms comuns propis, 
com ara barbassa, caps de burro, escabiosa de bosc, 
herba del sucre, herba rapinyada, herba travalera, herba 
tronquera; semblantment, per a Gastridium ventricosum 
(Gouan) Schinz et Thell, el nou llibre consigna blat de per-
diu i moixets bords.
L’altre aspecte destacat és el dels noms populars del nou 
corpus fitonímic que corresponen a neologismes botànics 
en el Masclans.  O sigui, per a Campanula trachelium L., 
Masclans aportava el nom de campaneta traqueli, mentre 
que el llibre ressenyat aporta campaneta d’ortiga, campa-
neta de bosc, campanetes, herba de la rampa, ortiga mor-
ta; semblantment passa amb Carduus pycnocephalus L.: 
en aquell, cardot pignocèfal, mentre que en aquest, card, 
card caboter, card d’ase, card pixa-pixa, cardot gallofer, 
cards de burro.
Notem que són nombrosos els noms populars del nou cor-
pus que provenen d’aquelles àrees lingüístiques esmenta-
des més amunt. Així, coronella, ginestera, coroneta valen-
ciana, llentillola, del País Valencià; cards de burro, senet, 
alcança, herba del porc, herba de les set sagnies, herba 
roquera, patacs, herba de Sant Albert, ruda de prat, herba 
de mal d’ulls, de l’àrea Ripollès-Cerdanya-Rosselló; ungles 
de canari, xuclapins, cincllagues, molinets, canonges, te de 
canonge, de Menorca; card pixa-pixa, llúcia, de l’Alguer; 
campaneres, mataboires, del Montseny.
Cal fer esment, a més, d’un fet que es dóna sovintejada-
ment: el Masclans entra el nom d’una sola espècie, men-
tre que en el nou llibre hi ha també les denominacions 
de subespècies i varietats, amb els corresponents noms 
populars. Per exemple, Fumana ericoides (Cav.) Gand. és 
fumana ericoide en el Masclans i botja gran, fusta, herba 
blanca, herba de setge, terretes en el llibre d’ara; però és 
que, aquest, entra dues subespècies i una varietat, to-
tes tres amb els noms populars corresponents: Fumana 
ericoides (Cav.) Gand. subsp. ericoides  estepa groga; 
Fumana ericoides (Cav.) Gand. subsp. montana (Pomel) 
Güemes et Muñoz Garm.  estepa terrera, botja groga, 
fusteta; Fumana ericoides (Cav.) Gand. var. spachii auct. 
 estepa terrera.
És del tot evident l’enorme riquesa lèxica del llibre en qües-
tió. Així, per exemple, en ordre decreixent i començant per 
l’espècie amb un major nombre de sinònims (i variants), 
Vallès, Joan (dir.).
Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana.
Barcelona: TermcaT, Centre de Terminologia, cop. 2014.
ISBN 978-84-393-9168-5; 978-84-475-3855-3
També disponible en línia a: <http://www.termcat.cat/ca/
Diccionaris_En_Linia/191/>
Llengua i Ús 56 Ressenya 4.2 Els noms catalans de les plantes 95
podem assenyalar: arç blanc (112 denominacions popu-
lars), abarta (104), mongetera (100; una part dels noms fan 
referència a races de conreu), morella roquera (100), rosella 
(99), blat de moro (99), etc.
Un altre aspecte a fer constar és que en aquest corpus han 
estat fixades algunes formes lingüístiques del lèxic científic 
de la botànica,  amb canvis morfològics o ortogràfics res-
pecte de com apareixien en l’obra de Masclans. Així, no-
tem alguns canvis (Noms de plantes / Masclans): d’accents 
i dièresis (aïzoide / aizoide; efedra / èfedra; gàgea / gagea; 
grevíl·lea / grevil·lea); de transcripció (cal·lítrique / cal·lítric o 
cal·lítrique; eleagne punxent / eleagne pungent; gipsòfila re-
pent / gipsòfila reptant; hipèric nummular / hipèric nummu-
lari; marsília / marsílea; Panax ginseng / Panax schinseng). 
Quant a majúscules i minúscules, el canvi més significatiu 
és que s’ha canviat la s- (sant) per S- (Sant) en les deno-
minacions populars (sobretot d’herbes), ja que no es tracta 
de l’atribució de la planta al sant en qüestió sinó més aviat 
a la festivitat del sant pels volts de la qual la planta floreix.
En resum, doncs, el llibre Noms de plantes. Corpus de 
fitonímia catalana és una obra molt ben feta, fruit d’un 
gran treball d’equip, que passa a ser de consulta obligada 
a partir d’ara. 


Los nombres catalanes de las plantas

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert