Jou i Mirabent, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Autor Lluís Jou
El català, riquesa d'Europa
L'any 2001 ha estat declarat Any Europeu de les Llengües per la Decisió 1934/
2000/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de .I? de juliol de 2000, amb els
objectius de fomentar la sensibilització dels ciutadans sobre la importància de la
riquesa de la diversitat lingüística i cultural a la Unió Europea, d'impulsar el
multilingüisme i de posar en coneixement del públic els avantatges de dominar
diversos idiomes com a clau del desenvolupament personal i professional, així
com fomentar l'aprenentatge permanent dels idiomes, si és el cas, des dels ni-
vells de preescolar i primària.
Ésbo de remarcar que l'objectiu doble de l'Any -la salvaguarda de la diversitat
lingüística d'Europa i el foment del multilingüisme- coincideix a grans trets
amb el doble objectiu de la política lingüística del Govern de Catalunya que ,
d'acord amb l'Estatut d'autonomia, és la recuperació de la llengua catalana, prò-
pia del país, en tots els àmbits de la vida social, contribuint a la protecció de la
diversitat lingüística i cultural d'Europa, i el coneixement del català i del castellà
per tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb el benentès que, a més, el
nostre sistema educatiu procura que els infants aprenguin almenys una tercera
llengua, amb la qual cosa es promou el multilingüisme al nostre país.
Atesa aquesta coincidència d'objectius, la reunió del Govern del 6 de febrer, a
proposta del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, va acordar de sumar-se a la
commemoració de l'Any Europeu de les Llengües i va constituir una Comissió
Interdepartamental específica, que podrà dotar-se d'un consell assessor. D'aques-
ta manera, el Govern català, que coordinarà la seva actuació amb el de les Illes
Balears i el d'Andorra, vol difondre els objectius de l'Any des de la perspectiva de
la llengua catalana i aprofitar l'avinentesa per fer palès el respecte de la Generali-
tat cap a l'aranès, modalitat de la llengua occitana pròpia de la Valld'Aran, que té
a Catalunya l'únic territori de tot el domini lingüístic occità en què aquesta llen-
gua és reconeguda.
Pel nombre d'habitants dels territoris en què és oficial (10,8 milions de perso-
nes), el català és la setena llengua de la Unió Europea, per davant del danès (S,2
milions), el finès (S,S milions), el suec (9,3 milions) i, en territori europeu, del
grec (10,2 milions) i el portuguès (10,3 milions). Amb l'ampliació de la Unió
Europea als dotze estats de l'Est que es preveu de fer realitat en els propers anys,
s'hi incorporaran sis llengües demogràficament més febles que la catalana (eslo-
vac, eslovè, estonià, letó, lituà i maltès ) a més del txec, amb unes dades similars
a les nostres.
Ara que ha fet deu an ys de la Resolució sobre la situació de les llengües a la
Comunitat i de la llengua catalana, adoptada pel Parlament Europeu 1'11 de de-
sembre de 1990 a petició dels parlaments de Catalunya i de les Illes Balears, la
celebració de l'Any Europeu de les Llengües ha de permetre de divulgar la quali-
tat de l'aportació que s'ha fet en català a la cultura universal i el pes demogràfic,
la vitalitat econòmica i la creativitat cultural de la nostra comunitat lingüística
en el context europeu.
•
Llcngu« ; l.\
Editorial
3


El català, riquesa d'Europa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert