Bernaul i Berenguer, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JOSEP. M. BENAUL BERENGUER 
Tesi: 
La indústria tèxtil llanera a Catalunya, 1750-
1870. El procés d'industrialització al districte 
industrial de Sabadell-Terrassa. 
formacions s'associa al temps de residència i la 
perspectiva històrica, factors directament relacio-
nats amb l'edat dels residents. Aquest fet, entre 
d'altres, situa el territori com a un suport relacio-
nal en funció de les necessitats dels habitants i 
viscut de forma poc crítica. 
Finalment, l'estudi de percepció del territori 
comarcal ens aporta el constructor cognitiu 
col·lectiu sobre el Baix Llobregat que, agrupat en 
tres blocs de coneixements- a) fets, conceptes i 
sistemes; b) procediments; c) valors i actituds-
ens serveixen per establir una didàctica fonamen-
tada en els coneixements previs i orientada vers 
un aprenentatge significatiu. 
Tesi de doctorat presentada a la Universitat Tesis 
Autònoma de Barcelona el 14 de març de 1991. doctorah 
Director: Dr. Jordi Maluquer de Motes. i de llicenciatura 
Aquesta tesi s'estructura en tres parts. La primera 
es dedica als orígens de la indústria llanera 
moderna de 1750 a 1814. En primer lloc, hi ha 
una síntesi de l'estat de la indústria llanera 
espanyola i se n'assenyala la precarietat en relació 
a la d'altres països europeus, i el fracàs de les 
indústries estatals. En segon lloc, es realitza una 
anàlisi de la indústria llanera a Catalunya; d'una 
banda, es remarca la realitat dual de la indústria 
en dues grans branques: la roba estreta d'estam o 
mixta d'estam i de llana i la draperia; de Faltra, 
però, s'assenyala que la draperia, on es localitzà la 
transició cap a la indústria moderna, es caracte-
ritzà per estructures productives molt diverses 
segons les localitats. En aquesta part l'autor ana-
litza breument els nuclis drapers del Baix 
Llobregat: Esparreguera i Olesa. El gruix d'aques-
ta primera part se centra, però, en la formació de 
la indústria moderna al districte de Sabadell-
Terrassa a partir de la formació de la classe 
empresarial, del declivi dels gremis i de la subor-
dinació de la força de treball. L'anàlisi de les cau-
ses d'aquest desenvolupament, el qual només 
troba parió a Igualada, permet discutir també les 
causes del bloqueig a altres zones. Aquesta prime-
ra part es conclou amb l'estudi de la tecnologia, 
del producte final -orientació cap a la draperia de 
qualitat mitjana-al ta i alta-, del volum de produc-
ció -amb un intent de situar la producció drapera 
vallesana en el conjunt català- i de la comercialit-
zació i de l'articulació de la draperia vallesana al 
mercat espanyol. 
La segona part estudia l'arrencada de la indus-
trialització abans del vapor i cobreix el període 
1815-1833. En aquesta etapa el mercat interior 
esdevé el centre del sistema comercial espanyol i 
Material del Baix Llobregat núm. I tardor 1994 151 
Tesis es reforça l'orientació tradicional de la draperia 
doctorah catalana cap al mercat peninsular. L'arrencada 
i de llicenciatura industrialitzadora de Sabadell i de Terrassa con-
trasta amb el declivi de la indústria llanera tradi-
cional, amb la pràctica desaparició de la produc-
ció de teixits d'estam, a altres zones de Catalunya, 
i també d'Espanya. La indústria llanera desapare-
gué d'Esparreguera i a Olesa restà subordinada als 
dos centres vallesans. La primera industrialització 
s'analitza a partir de la mecanització i de la for-
mació del sistema de fàbrica. L'autor enfasitza 
l'estructura industrial, caracteritzada per una 
notable flexibilitat, que possibilità més d'una via 
al sistema de fàbrica. L'anàlisi de l'empresariat i 
del crèdit confirmen que aquest procés d'indus-
trialització, tot i romandre obert a les aportacions 
foranes, tingué una forta base local. L'estudi de la 
producció i de la comercialització confirmen 
l'ascens de la producció de Sabadell i de Terrassa i la 
concentració de la indústria drapera moderna en 
aquesta comarca. 
La tercera part cobreix el període d'industrialitza-
ció de 1833 a 1870: el 1833 s'inaugurà el vapor de 
Galí i Vinyals a Terrassa. En aquesta part es poden 
distingir quatre grans blocs d'anàlisi. El primer es 
dedica a l'ús exclusiu de la llana espanyola i a la 
comercialització d'aquesta primera matèria en el 
districte industrial. En el segon s'estudien la transi-
ció energètica (de l'energia animal i hidràulica al 
vapor) i els canvis tecnològics. El tercer analitza 
l'estructura industrial de diversos vessants: organit-
zació de la indústria, reclutament empresarial i for-
mació de capital, formació i composició de la força 
de treball... L'autor explica la flexibilitat de l'estruc-
tura industrial a partir de les característiques de la 
indústria, del mercat i de l'oferta empresarial. El 
darrer bloc es dedica al producte final, al volum de 
producció -en una perspectiva catalana i espanyo-
la- i a la comercialització. L'èxit de la indústria de 
Sabadell i de Terrassa es basà en l'especialització de 
nous teixits de qualitat, les novetats, mentre que la 
producció de teixits tradicionals o d'inferior qualitat 
caracteritzà els altres nuclis espanyols, caracteritzats 
per processos d'industrialització truncats o molt 
menys dinàmics. Fou en aquest període que la 
indústria llanera de Sabadell i de Terrassa capturà el 
mercat espanyol de teixits de llana cardada. 
La tesi combina l'estudi d'un procés local d'indus-
trialització amb una visió general de l'evolució del 
sector llaner a Espanya. D'aquesta manera, la capa-
citat local, les estratègies d'adaptació al mercat i els 
avantatges competitius del districte vallesà, s'inserei-
xen en l'únic marc explicatiu adient i es poden pre-
cisar millor els èxits i els límits d'aquest procés 
d'industrialització. Indirectament es tracta també 
dels altres centres drapers que no reeixiren en aque-
lla fase del procés, entre ells els d'Olesa i 
Esparreguera, i s'ofereix un marc explicatiu de la 
seva evolució. 
152 Material del Baix Llobregat núm. 1 tardor 1994 


La indústria tèxtil llanera a Catalunya 1750-1870. El procés d'industrialització al districte industrial de Sabadell-Terrassa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert