Saperas Tuset, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

13
COLOM ORTIZ, Ferran (1998). El futur de la llengua entre els joves de València. 
Paiporta: Denes.
DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2001). Memòria de la Direcció General de 
Política Lingüística 2000. Palma: Govern de les Illes Balears.
DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2002). Memòria de la Direcció General de 
Política Lingüística 2001. Palma: Govern de les Illes Balears.
DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2003). Memòria de la Direcció General de 
Política Lingüística 2002. Palma: Govern de les Illes Balears.
GELABERT, Joan (2003). «La creació d’espais d’ús per a la llengua entre els joves». 
Treballs de Sociolingüística Catalana, 17.
IBAE (Institut Balear d’Estadística) 2004 <http://www.caib.es/ibae/ibae.htm>
IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) 2004 
<http://www.idescat.es/scripts/sqldequavi.dll?TC=444&V0=8&V1=6 >
IVE (Institut Valencià d’Estadística) 2004 
<http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/
censos/censo2001provisional/ini_cas.htm>
MELIÀ, Joan (1997). La llengua dels joves. Palma: Universitat de les Illes Balears.
QUEROL, Ernest (2002). «Usos i representacions socials de les llengües a les Illes 
Balears». Noves SL. Revista de Sociolingüística. Estiu 2002 
<http://cultura.gencat.net/llengcat/noves/hm02estiu/catalana/querol1_12.htm>
REIXACH I PLA, Modest (1995). «Els censos lingüístics, entre la substitució i la nor-
malització». Actes del Simposi de Demolingüística. III Trobada de sociolingüistes cata-
lans. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Publicacions 
de l’Institut de Sociolingüística Catalana. Sèrie Documents de Treball; 6)
Premis de sociolingüística Teresa Miquel i Pà-
mies i Jordi Costa i Llobera, una font d’idees per 
dinamitzar lingüísticament els joves
Una mica d’història
Tot i ser conscients de la necessitat i la 
urgència de treballar per fer augmentar l’ús 
del català entre els joves, des de Reus —i 
des d’arreu— es fa difícil dissenyar activi-
Els premis Teresa Miquel i Pàmies i Jordi Costa i Riera, que es convoquen a Reus, han 
suposat, al llarg de la seva existència de ja sis anys, una font d’idees perquè la Regi-
doria de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus i el Centre de Normalització de 
l’Àrea de Reus Miquel Ventura hagin tirat endavant innovadors projectes adreçats al 
foment de l’ús del català entre els joves de la ciutat.
tats o campanyes que atreguin aquest col-
lectiu i que el fidelitzin o l’estimulin a usar 
la llengua catalana.
 Per això vam creure oportú convocar, 
dins l’ampli cartell de Premis Reus, un 
guardó amb l’objectiu de captar idees i 
Autora
Anna Saperas Tuset
Centre de Normalització Lingüística 
de l’Àrea de Reus Miquel Ventura
asaperas@cpnl.org
14
projectes encaminats a potenciar l’ús de la 
llengua catalana en diversos àmbits defici-
taris, especialment en el dels joves. Si el 
que ens faltaven eren bones idees i mitjan-
çant aquests premis les obteníem, llavors 
ja ens podríem posar a la feina.
 Corria l’any 1999 quan, davant els dubtes 
de si convocar un premi per treballar a 
través dels mitjans de comunicació o per 
treballar des de qualsevol àmbit, ens vam 
aventurar a muntar-ne dos de diferents.
 Així van néixer el Premi Teresa Miquel i 
Pàmies, d’idees per a la normalització lin-
güística de l’àmbit associatiu, juvenil, labo-
ral o de la nova immigració, i el Premi de 
comunicació Jordi Costa i Riera.
 Al llarg d’aquests anys hi ha hagut diver-
ses modificacions, encara que no substan-
cials, en les bases dels guardons, la majoria 
de les quals encaminades a poder ampliar 
el nombre de treballs rebuts en cada con-
vocatòria: així, de fer una doble convoca-
tòria anual, dotada amb 200.000 pessetes i 
després amb 300.000 pessetes, l’any 2002 
els guardons van passar a ser biennals i 
dotats amb 3.000 euros. El Teresa Miquel 
i Pàmies ha anat ampliant els àmbits i 
també des del 2002 permet que les idees 
no siguin inèdites, sinó que s’hi puguin 
presentar projectes ja duts a terme en altres 
localitats però que siguin aplicables a la 
ciutat de Reus. Amb aquesta mateixa fina-
litat, la d’obtenir més idees, el Jordi Costa 
i Riera, que el primer any anava adreçat a 
un programa de TV, el segon a un de ràdio 
i el tercer a un web, en la convocatòria de 
l’any passat s’obria a qualsevol projecte de 
comunicació. 
 Com ja s’especifica a les bases dels 
premis, l’organització es reserva el dret de 
portar a terme o no aquests projectes, o bé 
d’adaptar-los o modificar-los com a condi-
ció prèvia a la seva realització si es consi-
dera convenient.
 Així doncs, cal constatar que un 50 % 
dels projectes premiats s’han dut a terme 
(els que apareixen marcats amb un aste-
risc en el quadre 1). La resta han quedat 
al calaix per diferents motius, de vegades 
simplement pressupostaris. I tret d’Ende-
vina què canto, la resta pretenien incidir en 
el món dels joves.
L’experiència del «CATcanta»
La campanya lingüística «CATcanta» i el 
concurs de ràdio Ni solta ni volta, gua-
nyador del II Premi de comunicació Jordi 
Costa i Riera de nous projectes per a un 
programa juvenil de ràdio en català, que 
també vam integrar en aquest mateix pro-
jecte, s’adreçaven als estudiants de segon 
cicle d’ESO, batxillerat i cicles formatius 
del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre. 
La música, una de les aficions més comu-
nes d’aquest col·lectiu, va ser l’element que 
es va escollir com a cohesionador d’aquesta 
campanya, en què hi havia diverses activi-
tats:
• Concurs CATcanta. Era vista com l’activi-
tat principal del projecte, i els estudiants hi 
podien participar escrivint la lletra d’una 
cançó en català. La millor lletra seria musi-
cada pel grup de rock català Whiskyn’s. 
Vam rebre 97 cançons.
• Taules rodones «Per què en català?». En 
aquestes taules rodones, que es van fer en 
cinc centres diferents, hi van participar 
Mònica Batet, la dinamitzadora de la cam-
panya; Jordi Sugranyes, periodista de Canal 
Reus Televisió especialitzat en rock català, i 
membres dels Whiskyn’s i dels Mai Toquem 
Junts, que explicaven per què havien optat 
per la llengua catalana a l’hora d’ex-
pressar-se musicalment i com utilitzaven 
aquesta llengua diàriament. Amb l’excusa 
del concurs CATcanta els estudiants rebien, 
sense adonar-se’n, una veritable classe de 
sociolingüística que els feia reflexionar 
sobre l’ús que feien o no de la llengua cata-
lana.
• Concurs Ni solta ni volta. Aquest concurs, 
Quadre 1. Llista dels projectes guanyadors  
Premi Teresa Miquel i Pàmies
1999: Enrotlla’t, de Jordi de Bofarull i Jordi Pujol. Un projecte per potenciar que es lligués 
en català.
*2000: Jo canto, i tu?, de Mònica Batet i Mònica López. Es va convertir en el «CATcanta», 
del qual parlem àmpliament.
2001: Compra-hi, d’Esther Alberich, Laura Poblet i Judit Rodríguez. Buscava fer augmentar l’ús 
del català en la retolació variable dels comerços.
*2002: Endevina què canto, de Sílvia Aregall i Presseguer i Cristina Morató Torres. Desenvolu-
pat ja al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, pretenia  que pares i mares nouvinguts 
s’iniciessin al català mitjançant les cançons infantils.
Premi Jordi Costa i Riera
*1999: I què quan?, de Santi Suàrez. Programa de debat i reflexió per a joves sobre temes que 
els preocupen, emès per Canal Reus TV.
*2000: Ni solta ni volta, d’Olga Miró Barreda. Concurs lingüístic radiofònic adreçat a l’alumnat 
dels instituts, emès per Ràdio Reus.
2001: Planeta Reus, del Col·lectiu Avellana Digital, format per Francesc Compte, Miquel 
Saperas i Francesc Via. Portal d’Internet per a joves amb apartats generals i canals temàtics: 
actualitat, concerts, cinema, esports, cultura, estudis, etc., amb el fòrum corresponent que 
convida a la participació: enquestes, xats...   
2003: declarat desert, obté un accèssit el projecte Connectext, de Xavier Rull Muruzàbal. Pretén 
fomentar el català entre el jovent en la comunicació interpersonal per telèfon mòbil. 
Marcats amb asterisc, els projectes que s’han dut a terme.
15
que es va emetre per Ràdio Reus, s’adre-
çava als estudiants de segon cicle d’ESO de 
la ciutat. Cada setmana s’enfrontaven dues 
parelles de dos centres diferents i els gua-
nyadors passaven a la següent eliminatò-
ria fins que només quedava la parella gua-
nyadora. Constava de diferents proves de 
tipus lingüístic (barbarismes, frases fetes... 
però també una que consistia a tractar de 
mantenir una conversa en català mentre 
l’entrevistador feia preguntes en espanyol) 
i d’altres relacionades amb música en 
català. 
• Acte de cloenda. La campanya «CATcanta» 
va acabar el dia 15 de juny de 2001 amb 
un concert gratuït per als estudiants en 
què van intervenir diversos grups de rock 
català. S’hi va fer conèixer la cançó gua-
nyadora, Ets el meu vici, de Glòria Pujol 
Crespo, Irma Bros Vila i Helena Moreno 
Colom, i els Whiskyn’s la van estrenar.
 Com que ens semblava poc que la cançó 
només s’hagués sentit un cop i l’any 
següent vam tenir possibilitats econòmi-
ques de fer-ho, per Sant Jordi de 2002 va 
sortit al carrer un compacte amb la cançó 
guanyadora del concurs CATcanta i Del 
Sud, una peça dels Whiskyn’s pertanyent 
al seu treball Lluny. El CD es va presentar 
a l’institut on estudiaven les autores de la 
lletra guanyadora. A més, la Diada de Sant 
Jordi Joan Masdeu, líder dels Whiskyn’s, i 
les autores de la lletra guanyadora van ser 
a la plaça del Mercadal de Reus per signar 
els discos compactes, que havíem distri-
buït entre els participants al concurs. 
Per acabar
Considerem que la campanya «CATcanta» 
va tenir èxit per diferents motius: era inno-
vadora, treballava les actituds lingüístiques 
de manera indirecta, el fil conductor era 
la música, un interès molt comú entre el 
jovent, i el concurs no es vehiculava a 
través ni dels professors de català (vam 
comptar amb el suport incondicional dels 
coordinadors d’activitats dels centres), ni 
de l’Ajuntament ni del Centre de Nor-
malització Lingüística, sinó a través de la 
dinamitzadora de la campanya, que tenia 
molt clars els seus objectius perquè era una 
de les autores del projecte, era jove i utilit-
zava un llenguatge molt acostat al públic 
objectiu de la campanya.
 L’experiència va agradar, i el concurs 
Posa-hi lletra, que s’organitza des del CNL 
de l’Alt Penedès-Garraf, és, salvant les dife-
rències, hereu d’aquesta primera i única 
experiència.
 Esperem que els premis de sociolingüís-
tica Teresa Miquel i Pàmies i Jordi Costa 
i Riera continuïn proporcionant-nos en el 
futur tantes i tan bones idees com fins ara. 
Per molt anys!
■
CATCanta
 Quantes coses podem fer en català?
 Moltes, i la més habitual de totes és parlar amb els amics, amb la família, amb els professors 
i fins i tot amb els desconeguts.
 Per utilitzar el català en una conversa no cal ni que l’altra persona l’utilitzi, només cal 
que l’entengui.
 Així, doncs, si podem parlar sempre en català, també podem: 
• Lligar en català; que tinguem èxit o no, no depèn de la llengua
• Fer un examen en català; que l’aprovem o el suspenguem, no depèn de la llengua
• Escriure un llibre en català; que sigui un best-seller o no, no depèn de la llengua
• Llegir un llibre en català; que se’ns faci amè o avorrit, no depèn de la llengua
• Mirar una pel·lícula en català; que ens adormim o no, no depèn de la llengua
• Fer xats en català; que se’ns pengi l’ordinador o no, no depèn de la llengua
• Cantar en català; que plogui o no, no depèn de la llengua  
CATCanta
 Si estàs d’acord amb les afirmacions anteriors i penses que la llengua catalana és vàlida 
per a qualsevol tipus d’activitat, participa en aquest concurs escrivint una lletra de cançó 
en català. 
Caràtula del disc compacte amb la cançó guanya-
dora del CATCanta i fullet amb les bases del concurs. 
A dalt, text que apareixia a la contraportada de les 
bases i al disc compacte. 


Premis de sociolingüística Teresa Miquel i Pàmies i Jordi Costa i Llobera, una font d'idees per dinamitzar lingüísticament els joves

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert