Castells i Urgellès, Alfred

Revistes Catalanes amb Accés Obert

109Llengua i Ús  (2008, 43) «Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord» <http://www.gencat.cat/llengua>
Revista tècnica de Política Lingüística
Número 43 (2008) 
Ressenya Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord
La toponímia de la Catalunya del Nord
Gènesi de la publicació 
L’any 1999, l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà Via Domícia / Université de 
Perpignan Via Domitia signaven un conveni marc de cooperació1 . 
La publicació del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord és el primer resultat d’aquesta 
voluntat de cooperació, que ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració amb l’Institut 
Francocatalà Transfronterer / Institut Franco-Catalan Transfrontalier de l’esmentada universitat.
Aquesta tasca comuna, que ha produït aquesta publicació, permet apropar i difondre 
la toponímia de la Catalunya del Nord2 amb les garanties d’una alta qualitat acadèmica, i és, 
alhora, una aportació cultural i patrimonial a la societat catalana en general i a la nord-catalana 
particularment, sense oblidar l’occitana de la Fenolleda (en occità: la Fenolheda o Fenolhedés).
Estructura de la publicació
La publicació s’inicia amb una presentació conjunta, a càrrec de Salvador Giner, president de 
l’Institut d’Estudis Catalans, i de Jean Benkhelil, president de la Universitat de Perpinyà Via 
Domícia / Université de Perpignan Via Domitia. Segueix amb una introducció i continua amb el 
nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord —veritable espina dorsal del llibre. Tot seguit 
trobem l’apèndix amb els topònims de la Fenolleda i, finalment, dos índexs amb els noms dels 
municipis i dels caps municipals de la Catalunya del Nord i de la Fenolleda.
Contingut del corpus toponímic
El corpus toponímic del llibre abasta el territori dels antics comtats catalans del nord, avui pertanyents 
al departament francès dels Pirineus Orientals / Pyrénées-Orientales: les Aspres, el Capcir, l’(Alta) 
Cerdanya, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir, així com la Fenolleda, territori que els és pròxim, tant 
històricament com administrativament. 
A banda dels topònims majors (municipis, nuclis de població i agregats), es recullen, també, 
Dades bàsiques
InstItut d’EstudIs Catalans; 
unIvErsItat dE PErPInyà. Nomenclàtor 
toponímic de la Catalunya del 
Nord. Text en català i francès. 
Barcelona: Institut d’Estudis 
Catalans, 2007. 132 p. 
[Publicat l’any del centenari de la 
institució]
ISBN 978-84-7283-920-5
Autor de la ressenya
Alfred Castells 
Consorci per a la Normalització 
Lingüística
——————————
1. 16 de març de 1999.
2. Amb motiu de la publicació d’aquesta obra, l’Institut d’Estudis Catalans ha volgut recordar en un comunicat que 
la denominació lingüísticament correcta d’aquest territori en català és precisament la Catalunya del Nord (similar a 
Amèrica del Nord i Corea del Nord, per exemple) i no la Catalunya Nord, que encara s’empra algunes vegades. Es tracta 
gramaticalment d’un sintagma format per dos substantius, units necessàriament per la preposició.
110Llengua i Ús  (2008, 43) «Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord» <http://www.gencat.cat/llengua>
Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord
altres noms de lloc menors (masos, edificis, indrets, hidrònims, orònims, etc.), seleccionats, sempre, 
en funció de la seva utilitat a la localitat o perquè són prou coneguts pels habitants.
Els topònims en català es consignen segons la grafia correcta en català d’acord amb la normativa 
lingüística vigent.
En francès, atès que no tenen una forma que es pugui considerar oficial estrictament, consten de 
facto com a oficials però no de iure, ja que l’Estat francès no té un nomenclàtor toponímic oficial.3 
Hi consta també la pronúncia genuïna del topònim segons la notació de l’alfabet fonètic 
internacional (AFI), transcrita d’acord amb la pronúncia nord-catalana específica de l’indret del 
topònim.
En el cas d’alguns topònims majors, generalment poblacions, però també d’algun accident 
geogràfic, que tenen un ús general a tot l’àmbit de parla catalana, també es consigna la forma 
fonètica que correspon a un registre general en català oriental en el cas que aquesta difereixi de la 
pronúncia dialectal nord-catalana (Canigó                   i                   ).
També, en alguns casos, es recull la transcripció de solucions orals diferents de la pronúncia 
més característica però que també tenen un ús molt significatiu, generalment de caràcter local o 
col·loquial (Elna              i              ).
Els topònims occitans de la Fenolleda s’han escrit d’acord amb la normativa ortogràfica de 
l’Institut d’Estudis Occitans, acompanyats de la grafia francesa. En aquesta relació es fa constar la 
forma tradicional catalana i la pronúncia, si històricament tenen forma en la nostra llengua, i no 
hi figura la transcripció fonètica, ja que la llengua occitana no és competència de les institucions 
coautores de l’obra.
Estructura del corpus toponímic
El nomenclàtor està estructurat comarcalment. Dins les comarques, hi figuren els municipis ordenats 
alfabèticament. A cada municipi, hi consta —primera columna—, en primer lloc, el cap o els caps 
——————————
3. Es parteix de llistes publicades per l’Institut Géographique National, les administracions municipals, correus i 
telecomunicacions, editorials privades, etc.
111Llengua i Ús  (2008, 43) «Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord» <http://www.gencat.cat/llengua>
Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord
municipals i, en segon lloc, a sota, els altres topònims del terme ordenats alfabèticament a partir 
del nom propi, no el genèric, quan aquest manté el seu valor descriptiu (Roja, roca; en aquest cas 
és un orònim —una roca. Roca de Nyer, la; en aquest és el nom d’un edifici, no d’una roca). En una 
segona columna hi figura la categoria geogràfica, en cursiva i consignada generalment per una 
abreviatura. La tercera columna conté la transcripció fonètica de cada topònim. A la quarta columna 
s’ha consignat la forma «oficial» francesa, quan en té.
Es pot visualitzar aquesta presentació amb l’exemple del municipi de la Guingueta d’Ix a l’(Alta) 
Cerdanya.
Consideracions finals 
L’edició d’aquesta publicació és una contribució amb un granet de sorra més que permet 
incrementar el reguitzell de nomenclàtors ja existents, tot seguint la recomanació del Grup d’Experts 
de les Nacions Unides per als Noms Geogràfics (GENUNG) d’elaborar-los amb criteris científics, 
circumstància que l’obra ressenyada compleix amb escreix, que, alhora, no deixa de ser una 
aportació a la normativització i a la normalització de la llengua catalana i, també, de l’occitana.
A Catalunya, la creació de la Comissió de Toponímia4, l’any 1991, va representar un fort impuls a 
les tasques fetes fins al moment per iniciativa de la mateixa Administració, les entitats acadèmiques, 
una munió important d’altres organitzacions i, també, de moltes persones a títol particular, amb 
valuoses aportacions.
La Comissió de Toponímia de Catalunya, integrada per diversos departaments de la Generalitat 
de Catalunya (Vicepresidència, Política Territorial i Obres Públiques, Governació i Administracions 
Públiques, i Economia i Finances —a través de l’Institut d’Estadística de Catalunya—), l’Institut 
d’Estudis Catalans, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, 
l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i el Conselh 
Generau d’Aran, des de la seva creació ha dut a terme, entre les actuacions més destacades, la 
publicació del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya i les edicions dels Criteris per a 
la toponímia d’àmbit municipal (versió catalana) i dels Critèris entara toponímia d’encastre municipau 
(versió aranesa). També, durant els dies 3, 4 i 5 de juliol de 2003, organitzà, a Bellver de Cerdanya, 
les Primeres Jornades sobre Toponímia Catalana.
El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2003) és una obra que recull gairebé 
40.000 topònims oficialitzats i que, d’acord amb la Resolució 563/V del Parlament de Catalunya, 
de 7 de maig de 1998, esdevé obra de referència per a l’edició de cartografia, retolació, guies de 
viatge i altres productes informatius.
Els Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal i els Critèris entara toponímia d’encastre municipau 
(2006) volen oferir als ens municipals, i a tothom que hagi de treballar amb noms de lloc, unes 
pautes que permetin preservar la riquesa toponímica dels municipis amb recomanacions que resultin 
útils a la realitat territorial.
Aquestes obres són a l’abast de les entitats i dels particulars mitjançant les edicions en paper i a 
través de recursos informàtics.
Per finalitzar, voldria anunciar la imminent publicació del nou nomenclàtor oficial elaborat per la 
Comissió de Toponímia, que ampliarà amb uns 15.000 topònims oficials més l’edició de 2003.
——————————
4. Decret de la Presidència 59/2001, de 23 de gener, pel qual s’estableix la Comissió de Toponímia, i es modifica el Decret 
78/1991, de 8 d’abril, sobre l’ús de la toponímia. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3337, de 28 de febrer 
de 2001.
112Llengua i Ús  (2008, 43) «Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord» <http://www.gencat.cat/llengua>
Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord
Enllaços d’interès
Institut d’Estudis Catalans
http://www.iec.cat
Universitat de Perpinyà Via Domícia / Université de Perpignan Via Domitia
http://www.univ-perp.fr/ca/index.html
Institut Francocatalà Transfronterer / Institut Franco-Catalan Transfrontalier http://www.univ-
perp.fr/fr/UFR_et_instituts/ifct.html
Institut d’Estudis Occitans
http://ieo-oc.org
Comissió de Toponímia de Catalunya 
http://www.gencat.cat/toponimia
Institut Géographique National 
http://www.ign.fr
g


Institut d'Estudis Catalans. Universitat de Perpinyà. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert