de Beauvoir, Simone

Revistes Catalanes amb Accés Obert

124  | eines 23 | estiu 2015
El 5 d’abril de 1971, el setmanari Le 
Nouvel Observateur publicava una 
crida per la despenalització i la le-
galització de l’avortament en la qual 
343 dones subscrivien l’afirmació 
«declaro haver avortat».
El text —conegut popularment com 
«El manifest de les 343 putes», per 
una vinyeta de Charlie Hebdo,— va 
ser redactat per la líder feminista 
Simone de Beauvoir i esdevingué 
un clar exemple de desobediència 
civil ja que les signants podien ser 
castigades amb penes de presó.
Tan sols quatre anys més tard, el 
gener de 1975, l’Estat francès des-
penalitzava l’avortament durant les 
deu primeres setmanes d’embaràs, 
iniciant un llarg camí, no conclòs, 
cap a l’avortament lliure i gratuït.
clàssic
Simone de Beauvoir
Filòsofa
Un milió de dones avorten cada any 
a França. 
Ho fan en condicions perilloses a 
causa de la clandestinitat a la qual 
són condemnades, quan aquesta 
operació, practicada sota control 
mèdic, és de les més senzilles.
La gent fa silenci davant d’aquests 
milions de dones.
Jo declaro que sóc una d’elles. De-
claro haver avortat.
De la mateixa manera que reclamem 
l’accés lliure als mètodes anticon-
ceptius, reclamem també l’avorta-
ment lliure.
Avortament.
Una paraula que sembla expressar 
i delimitar d’una vegada per totes 
el combat feminista. Ser feminista 
és lluitar per l’avortament lliure i 
gratuït.
Avortament.
És una qüestió de les bones dones, 
com la cuina, els bolquers... les coses 
relacionades amb la brutícia. Lluitar 
El Manifest de les 343
per aconseguir l’avortament lliure i 
gratuït té un aire irrisori o mesquí. 
Les dones sempre tenim aquesta 
olor d’hospital, de menjar o d’excre-
ments al darrera.
La complexitat de les emocions 
lligades a la lluita per l’avortament 
reflecteix amb precisió la nostra 
dificultat de ser i com ens costa 
persuadir-nos que val la pena lluitar 
per nosaltres.
No cal ni esmentar que nosaltres no 
tenim el dret de disposar del nos-
tre propi cos com la resta d’éssers 
humans. No obstant, el nostre ventre 
ens pertany.
L’avortament lliure i gratuït no és 
l’objectiu últim de la lluita de les 
dones. Al contrari: no és res més que 
l’exigència més elemental, sense 
la qual el combat polític no pot ni 
començar. És d’una necessitat vital 
que les dones recuperin i reintegrin 
en elles mateixes el seu cos. Les 
dones són les protagonistes d’una 
circumstància única en la història: 
són els éssers humans que, en les 
societats modernes, no poden dis-
posar lliurement del seu cos. Fins el 
moment present, només els esclaus 
han conegut aquesta circumstància.
L’escàndol persisteix. Cada any, 
1.500.000 dones viuen en la vergon-
ya i la desesperació. 5.000 de nosal-
tres moren. Però l’ordre moral no es 
mou. Ens agafen ganes de cridar.
L’avortament lliure i gratuït és:
— Deixar immediatament de sentir 
vergonya del propi cos, ser lliure 
i sentir-se orgullosa en el nostre 
cos com tots els que fins ara n’han 
pogut disposar lliurement;
— Deixar de sentir vergonya de ser 
una dona;
— Un ego que es trenca en mil bo-
cins; això és el que experimenten 
totes les dones que han de practi-
car un avortament clandestí;
— Ser una mateixa en tot moment, 
deixar de tenir aquesta por innoble 
de tenir relacions sexuals, de 
«caure en el parany», de quedar-se 
embarassada i impotent amb una 
mena de tumor dins el ventre;
— Un combat emocionant, ja que si el 
guanyo almenys començo a per-
tànyer-me a mi mateixa i deixo de 
pertànyer a l’Estat, a una família, a 
un fill que no desitjava; una etapa 
per assolir el control complet de 
la producció de fills. Les dones, 
com tots els altres productors, 
tenim de fet el dret absolut al 
control de totes les nostres pro-
duccions. Aquest control implica 
un canvi radical de les estructures 
mentals de les dones i un canvi no 
menys radical de les estructures 
de la societat.
1. Tindré un fill si en tinc ganes; 
cap pressió moral, cap institució, 
cap imperatiu econòmic m’hi pot 
obligar. Aquest és el meu poder 
polític. Com tot productor, per 
aconseguir quelcom millor, puc fer 
pressió a la societat a través de la 
meva producció (vaga de fills).
2. Concebré un fill si en tinc ganes 
i si la societat en la qual el faig 
néixer és adequada per a mi, si no 
em fa esclava d’aquest fill: la seva 
dida, la seva criada, el seu cap de 
turc.
3. Concebré un fill si en tinc ganes i 
si la societat és adequada per a mi 
i per a ell; jo en sóc responsable: 
estiu 2015 | eines 23 | 125
no vull cap risc de guerres, cap 
treball subjecte a ritmes imposats.
No a la llibertat vigilada
La batalla que s’ha generat entorn 
de l’avortament està tenint lloc per 
sobre dels caps de les principals 
interessades: les dones. La qüestió 
de saber si la llei s’ha de liberalit-
zar, la qüestió de saber quins són 
els casos en què es pot permetre 
l’avortament... En resum, la qüestió 
de l’avortament terapèutic no ens 
interessa perquè no ens concerneix. 
L’avortament terapèutic exigeix uns 
«bons» motius per obtenir el «per-
mís» per avortar. Ras i curt, això 
significa que hem de «merèixer» no 
tenir fills. Que la decisió de tenir-ne o 
no tenir-ne no ens pertany més que 
abans.
El principi segueix sent que és legí-
tim forçar les dones a tenir fills. Una 
modificació de la llei que permeti 
excepcions a aquest principi no farà 
més que reforçar-lo. Fins i tot la llei 
més liberal seguiria regulant l’ús del 
nostre cos. L’ús del nostre cos no 
ha de ser regulat. No volem casos 
tolerats, fragments de la llibertat 
que els altres éssers humans tenen 
de naixement: la llibertat d’utilitzar 
el seu cos com creuen més con-
venient. Ens oposem tant a la llei 
Peyret1 o al projecte ANEA2 com a 
la llei actual, de la mateixa manera 
que ens oposarem a tota llei que 
pretengui regular de la forma que 
sigui el nostre cos. No volem una llei 
millor: volem la seva supressió pura 
i simple. No demanem caritat: volem 
justícia. Només a França som 27 
milions. Som 27 milions de «ciutada-
nes» tractades com bestiar.
Als feixistes de tota mena —ja siguin 
els que es defineixen com a tals i 
ens ataquen frontalment o els que 
es defineixen com a catòlics, inte-
gristes, demògrafs, metges, experts, 
juristes, «homes responsables», 
Debré, Peyret, Lejeune, Pompidou, 
Chauchard, el Papa3— els diem que 
els hem desemmascarat. Que els 
1 Projecte de llei que preveu una flexibilització de les 
condicions de l'avortament terapèutic. Pren el nom 
del Doctor Claude Peyret, un dels seus impulsors.
2 Proposta de creació d'una Associació Nacional per 
a l'Estudi de l'Avortament.
3 Michel Debré —llavors, ministre de Defensa—, 
Claude Peyret —metge—, Jérôme Lejeune —reco-
negut pediatre contrari a l'avortament—, Georges 
Pompidou —llavors president de la República Fran-
cesa—, Paul Chauchard —promotor del moviment 
antiavortisa— i el pontífex Pau VI.
anomenem els assassins del poble. 
Que els prohibim utilitzar l’expressió 
«respecte a la vida», una obscenitat 
en les seves boques. Que som 27 
milions. Que lluitarem fins al final 
perquè no volem res més que allò 
que se’ns deu: la lliure disposició del 
nostre cos.
Els deu manaments
de l’estat burgès
Escolliràs abans el fetus que l’ésser 
humà quan aquest ésser humà sigui 
una dona.
Les dones no podran avortar men-
tre Debré reclami 100 milions de 
francesos.
Tindràs 100 milions de francesos, 
sempre i quan no et costi res.
Seràs especialment sever amb les 
dones pobres, que no podran anar a 
Anglaterra.
Tindràs una alta taxa d’atur per fer 
contents els teus capitalistes.
Seràs molt moralista, ja que déu sap 
què faríem, nosaltres les dones, si 
fóssim lliures.
126 | eines 23 | estiu 2015
Preservaràs els fetus, ja que és més 
interessant matar-los als 18 anys, 
l’edat del reclutament.
En tindràs molta necessitat, ja que 
perseguiràs una política imperialista.
Tu, en canvi, utilitzaràs mètodes anti-
conceptius i enviaràs uns quants fills 
a la Polytechnique o a l’ENA,4 perquè 
el teu pis només té 10 habitacions.
Pel que fa als altres, denigraràs l’ús 
de la píndola, perquè només faltava 
això.
[343 signants]
4 L’École Polytechnique i l’École Nationale d'Adminis-
tration són dos dels centres formatius francesos de 
més prestigi.
Aquesta llista de signatures és un 
primer acte de revolta. Per prime-
ra vegada, les dones han decidit 
aixecar la prohibició que pesa sobre 
el seu ventre: dones del Moviment 
d’Alliberament de les Dones, del 
Moviment per l’Avortament Lliure, 
dones que treballen, mestresses de 
casa.
El Moviment d’Alliberament de les 
Dones no som ni un partit, ni una 
organització, ni una associació, i 
encara menys una filial femenina de 
cap d’aquestes coses. Es tracta d’un 
moviment històric que no agru-
pa només les dones que vénen al 
Moviment, sinó que és el moviment 
de totes les dones que, visquin on 
visquin, treballin on treballin, han 
decidit fer-se càrrec de la seva vida i 
del seu alliberament.
Lluitar contra la nostra opressió és 
fer esclatar totes les estructures de 
la societat i, en particular, les més 
quotidianes. No volem cap part ni 
cap lloc en aquesta societat que s’ha 
edificat sense nosaltres i d’esquena 
a nosaltres.
Quan la població femenina, la part 
a l’ombra de la humanitat, agafi les 
regnes del seu destí, podrem parlar 
de revolució.
S’ha constituït el Moviment per 
l’Avortament Lliure, que agrupa totes 
aquelles i tots aquells que estan 
disposats a lluitar fins al final per 
l’avortament lliure. Aquest movi-
ment té com a objectiu propiciar la 
formació de grups als barris i a les 
empreses, coordinar una campanya 
explicativa i informativa, transfor-
mar-se en un moviment de masses, 
ja que només així serem capaces 
d’imposar el nostre dret a disposar 
de nosaltres mateixes. p
estiu 2015 | eines 23 | 127


El Manifest de les 343

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert