Rull Muruzàbal, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

74
Llengua i ú<;
Què és una
llengua?
Llengua, dialectes
i cstandarditzacío. Carles
Castellanos . Barcelona:
Octaed ro, 200 .
Autor
Xavier Rull
Universitat Rovira i Virgili
L'aportació d'aquest llibre
Una de les feines dels lin güi stes
és de term inar què és una llen gua
(i explicitar els criteris que per-
meten dete rm ina r-ho) i ind icar
qua n un grup de parlars formen
una llen gua (i especificar-ne els
límits).
Carles Caste llanes, dir ector del
Departam ent de Traducció i in-
terpretació de la Universitat Au-
tòno ma de Barcelona, ana litza
aquestes qüestio ns en el llibre
Llengua, dialectes i estandardltza-
ció. L'obra té com a objectiu l'anà-
lisi de la cod ificació de la llengu a
ama ziga, però les reflexions qu e
s'hi fan i els co ncepte s teòri cs
exposats po den aplicar-se a qu al-
sevo l alt re siste ma lin güí stic.
En aquest llibre no es diu on
co mença i acaba un a llengu a,
sinó qu e s' h i explica els crite ris
qu e se segueixen per determin ar
què és una llen gua (procés qu e
l'aut or ano me na illdividllació) i els
processos que ten en lloc en la co-
di ficació i l'estandardit zació . Tot s
els co nce ptes s' il-lustren amb di-
versos exe mples, qu e no són no -
més de la llengua arnazíga o ca-
tal an a, si n ó d 'a rreu d el m ón
(Escandinà via, Àfrica, el País Basc,
la Xina , etc.).
L'autor -que recu ll les ap ort a-
cions teòriques fetes sobre aquest
cam p per dife ren ts lingüistes ca-
talans i occitans, i més co ncreta-
ment de Xavier Lamu ela- tra cta
altres qüestio ns qu e hi estan re-
lacion ades. Ana litza, per exe m-
ple, en q uins casos un dialecte
pren la ini cia tiva en la cod ifica-
ció/estanda rd ització i en quins
casos hi ha un procés com po-
siciona l, amb la participació de
més d'un dialecte. També parla de
fenò mens com ara la superposi-
ció cultural qu e cond icio na -o
interfereix- un pro cés de codifi-
cació/estandardització . L'exe m-
ple més vistós és l'elecció de l'al-
fabet per qü estion s sociocultura ls
i polítiques (p. e., el serbocroat,
escrit en alfabet llat í o ciríl-lic se-
go ns el territori ; algune s llen gües
african es, qu e han d 'escolli r en-
tr e l'alfabet àrab o el llatí - amb
les repe rcussions socials i religio-
ses que se'n desp renen- ; el ga-
llec -l'autor par la de distorsió per
fer referència a la separació vo l-
gud a en tre l'ortografia gallega i
portuguesa, acostant la primera
a l'es panyola-, etc.) .
El procés d'individuació
Castellanos fa eviden ts-tot i qu e
no és el seu ob jectiu primordial-
les man cances d 'alguns cri te ris
qu e han servit per definir què és
una llen gua. Així , el criteri de la
in tercomprensibilitat qu ed a re-
duït al no-res amb el continuum
lingitistic (gen t de parlars veïns
prou semblan ts però teòri cam ent
pertan yents a llen güe s d iferen ts
qu e poden arriba r a en tendre's).
Com podem definir llengual
Del llibre es desprèn qu e un a llen -
gua és, al capdavall, el mod el es-
tàndard únic sota el qu al s'han
agru pa t di ver sos parl ar s sem -
blants . Si un territori amb parlars
semblan ts elabo ra un siste ma de
comunicació co mú ja té una I/ell-
glia (vegeu el cas exposa t en el lli-
bre de les llengües escand inaves
o del par ell ne erlandès/aleman y).
Això introdueix un altre con-
cepte: la geop olítica. L'autor de-
mostra qu e a la pràctica els pro -
cesso s d'individuació s' han fet
partint de cr iteris geop olíti cs.
L'únic criteri lin gü ístic vàlid és el
de la sem blança en tre parl ars (i,
de fet , a la inversa no s'ap lica:
parla rs semblan ts d'entitats geo-
pol ítiques difer ents rar amen t
convergeixen en un model està n-
dard comú).
El valor afegit de l'obra: la
perspectiva catalana
La lectura del llibre perm et en ten-
dre la problemà tica de la ind ivi-
du ació en parells com ara gallec/
portugu ès, gascó/occità , arago-
n ès/ espanyol , cata là/val encià,
etc. Per qu è la in d ividuació és
dubto sa o vac íl-lan t en aques ts
parells i no d 'altr es (castellà/an-
dalú s, pos em per cas)?
Aq u es ta qüesti ó és es pe-
cia lmen t important en el cas ca-
talà, atès el problema de l secessio-
nisme valencià (i també balear,
en cara que es dóna en menor
mesur a). Fins avui, ens hem ba-
sat en la gramàtica hi storicocom-
parati va per individuar les llen -
gües rom àniques, i a partir dels
estud is fets mitjançant aquesta
disciplina els lingüiste s afirme n
qu e el valenc ià i el barceloní són
el mateix idioma. Però no hem
t ingut en co mpte q ue , amb la
co n figuració administrativa ac-
tual del dom ini lingüí stic, el fac-
to r geopolític fomenta les tesis se-
cessionistes.
Conclusió
Lalectura del llibre de Caste llanos
a juda a en tendre el funci onament
de la individuac ió (i, doncs, tam -
bé del secession isme), però tam-
bé perme t co nè ixe r els m otius
d 'alt res qü estions que hi estan
relacionades , com ara els proble-
mes d 'ide n tificació de la Fran ja
amb el cata là està ndard o l'ads-
cripció del ben asqu ès al cata là o
a l'aragonès.
Però aques t text no és nom és
un a aportació teòri ca. L'espe rit de
l'obra pr ecisament és serv ir als
processos de normalit zació i de-
nun cia r les manipulacions dels
esta ts i dels diferents pod ers po-
lítics. En aques t sen tit, la finali-
tat ú lti ma és ajudar a redreçar la
situació socio lingüística del cata-
là (i, al capdavall, de qual sevol
altra llengua). És, doncs, un tre-
ball de lectura obligada, no no-
més en tre socio lingüistes i plan i-
ficadors lin güí stics, sinó també
en els es tud is de filo logi a (de
qu alsevol filologia ).
•


Què és una llengua? Llengua, dialectes i estandardització

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert