Rius i Alcaraz, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Autor Lluís Rius i Alcaraz TERMCAT, CentredeTerminologia
Legislació i medi ambient: notes d'in-
terès terminològic
La terminologia ambiental, reflex d'un camp vast , pluridisciplinari i estretament
vinculat a l'evolució de les noves tecnologies i de la investigació científica, es
troba actualment en procés de consolidació i d'expansió. Malgrat tenir una tra-
dició limitada, molts tecnicismes propis d'aquest lèxic especialitzat, com ara
deixalleria, disminució de la capa d'ozó, descontaminació, etiqueta ecològica, aboca-
dorde residus, etc., es van incorporant molt ràpidament a la llengua general.
En aquest procés hi han tingut molt a veure els mitjans de comunicació de
massa, veritables (o efectius) difusors de neologismes, els quals , recollint l'inte-
rès general cada cop més gran per l'entorn, han dedicat, des de punts de vista
diversos , suplements sencers, noves seccions , programes, etc. al medi ambient,
utilitzant així -i popularitzant- terminologia ambiental.
Però si bé s'ha afirma t en més d'una ocasió que no hi ha un lèxic pròpiament
ambiental -la terminologia del medi ambient seria deutora de la terminologia
d'altres disciplines, com ara la biologia, la botànica, l'ecologia, etc.-, i que més
que una terminologia amb característiques pròpies el que hi ha són diverses
terminologies de caract erístiques diferents utilitzades per un grup ampli i divers
d'especialistes ,1 a mesura que les ciències ambientals vagin adquirint relleu aques-
ta afirmació caldrà ana r matisant-la cada vegada més.
En aquest sentit, una branca relativament nova del medi ambient, la del dret
ambiental, íntimament vinculada amb la gestió ambiental, sí que genera termi-
nologia pròpia, i molta, i de manera creixent.
En efecte, la necessitat de regular la protecció del medi ambient, és a dir, de
fixar les mesures per prevenir, disminuir o eliminar els agents naturals o artifi-
cials que pateix o que pot patir el medi , ha donat lloc a la generació contínua de
nous termes. Un procés que té lloc no sols per facilitar la transferència de conei-
xements, sinó fins i tot, tal com arriben a reconèixer els mateixos textos legals,
per possibilitar-la. Fixem-nos com s'explicita aquesta voluntat d'aclariment
terminològic en el paràgraf següent de la Llei reguladora dels residus :
«Aquesta regulació parteix d'un ampli quadre de definicions adoptades de les
directives comunitàries sobre aquesta matèria, amb l'objectiu d'instituir una
terminologia comuna que permeti de superar el que fins ara ha estat un focus de
conflicte en la delimitació competencial i en la determinació de responsabili-
tats , i fixa els objectius bàsics de la protecció de la salut de les persones i del medi
ambient i la preservació de la natura.»!
En aquest article volem destacar precisament la importància dels textos legals
en la generació i consolidació de la terminologia amb exemples concrets proce-
dents de la legislació ambiental vigent a Catalunya. I és que el paper dels legisla-
dors, com veurem, és en aquest sentit enorme, perquè, com ha dit B. de Bessé, el
poder d'assignar denominacions a una noció és precisament en mans de qui
estableix el contingut -i els significants- dels textos de tipus legal."
. \ \\('\\/II¡III1('1I t
i lcnninotog!«
41
Repercussions
terminològiques de les
disposicions legals
sobre medi ambient
42
És en aquest context que el TERMCAT ha elaborat, amb la participació de
tècnics i especialistes procedents principalment del Departament de Medi Am-
bient i dels organismes que hi estan adscrits (lunta de Residus i Junta de Saneja-
ment), un Diccionari degestió ambiental:' Un diccionari que vol ser una primera
aportació a la sistematització del lèxic ambiental, específicament del que corres-
pon a la gestió del medi (malgrat que recopili també terminologia més general),
i que es fa ressò de 1.700 termes catalans, a mig camí de ser fixats o ja completa-
ment consolidats, i de les respectives equivalències en anglès i castellà .
Il-Iustrarern amb exemples extrets d'aquest diccionari el rellevant paper que
tenen les disposicions legals en la generació i la fixació de la terminologia am-
biental. No volem fer, ni escauria de fer-ho en aquest article , una caracterització
d'aquest lèxic, que , si més no en part, ja han fet alguns autors .'
Els text os legals poden ser determinants per a l'èxit d'un neologisme especialit-
zat (o ne òním), per la qual cosa tenen -o podrien tenir- un paper fonamental
en la normalització lingüística. I poden ser-ho perquè, entre d'altres raons, fi-
xen i sistematitzen conceptes. Perquè arriben a ser, en definitiva, veritables pro-
ductors o consolidadors de terminologia. La manera de sistematitzar i de fixar
aquests conceptes, però, pot variar.
Sovint, com veurem a continuació, per evitar ambigüitats i guanyar en preci-
sió, abans de la redacció pròpia d'una disposici ó legal el text estableix la termi-
nologia que farà servir, generalment mitjançant llistes de termes amb defini-
cions. En d'altres ocasions, en canvi , l'objecte de la disposició legal és precisament
la fixació de determinats conceptes. I, en qualse vol cas, sigui o no un objectiu
final , aquests textos utilitzen -contribuint més o menys voluntàriament a la
seva fixació- una terminologia i no una altra , fet que comporta sempre una tria
poc o molt deliberada.
A diferència de les normes estandarditzadores de productes i processos indus-
trials , unitats de mesura, etc ., que en principi són objecte del consens i que
solen recomanar més que no pas obligar, si més no als països occidentals, els
textos legals són impositius i acostumen a establir sancions per als qui no els
segueixen." Independentment, doncs, de si les denominacions que proposen o
que utilitzen són més o menys afortunades, aspecte del qual les normes tenen
segurament més cura, els termes que vehiculen no deixen de ser «termes de llei»
i tenen, en molts casos, vigència legal.
Amb tot, hem de dir també que cal anar amb compte a l'hora de donar en tots
els casos un valor universal als establiments de conceptes legals, perquè de vega-
des, més que fixar un terme o sistematitzar un grup de nocions, aquestes dispo-
sicions no pretenen anar més enllà d'una especificació circumstancial o d'un
acotament puntual vàlids només per a aquell text .
Així mateix, s'ha de tenir present que una dificultat afegida de la legislació
ambiental Vigent a casa nostra és que , a banda de la seva extensió desmesurada,
que sovint la fa pràcticament inabordable per part dels mateixos destinataris
-només d'àmbit comunitari hi ha gairebé 500 disposicions ambientals-,7 consta
de diferents estrats o nivells (el municipal, l'autonòmic, l'estatal, el comunita-
ri), els quals no sempre fan servir les mateixes solucions terminològiques.
Espais naturals i termes d'ús restringit
En referir-nos als termes que apareixen als textos legals, hem de distingir entre
els termes definits i els termes utilitzats per aquests textos. Per exemple, la Llei
d'espais naturals, entre molts altres aspectes, regula , dotant-los de forma i defi-
nició legal, els espais naturals de protecció especial, que fixa en nombre de qua-
tre: parc nacional, paratge natural d'interès nacional, reserva natural i parc natural.R
Notem, a més, el to indubtablement prescriptiu de la Llei en l'article 31, que
citem literalment:
«Les designacions de "parc nacional", "paratge natural d'interès nacional", "re-
serva natural" i "parc natural" només es poden utilitzar per als espais naturals
que compleixen les condicions establertes per aquesta Llei i, si s'escau, per la
legislació bàsica actual .»
És a dir: després d'haver sistematitzat les nocions, d'haver-les definit i d'haver
fixat una denominació per a cadascuna d'elles, la Llei en delimita amb precisió
l'àmbit específic -i exclusiu- d'ús. Amb el poder legislatiu darrere, l'èxit
d'aquests termes està pràcticament assegurat. Es pot garantir, d 'altra banda, d'al-
guna altra manera més contundent i efectiva? En aquest sentit, és significatiu
que el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans reculli de
forma pràcticament literal les definicions establertes per aquesta Llei per als
termes parc nacional, parc natural i reserva natural.
Generació i reciclatge de termes: la Llei de residus
Vegem ara també alguns casos procedents de la Llei reguladora dels residus.
Com en la llei anterior, aquest text, rellevant com veurem des d'un punt de vista
terminològic, inclou neologismes especialitzats utilitzant-los contextualment o
amb definició explícita . Així, disposa d'un punt específic -l'article 3- d'esta-
bliment de conceptes bàsics (per exemple residu, rebuig, valorització o subproduc-
te) , i d'altres -com l'article 29- de classificació de nocions (residus especials,
residus no especials i residus inerts).
Si examinem amb una mica més de detall aquesta Llei, hi trobarem un dels
termes que fa uns pocs an ys ningú que no fos de l'àrea coneixia i que avui
podem afirmar que s'ha integrat plenament a la llengua general: deixalleria, un
concepte que precisament aquesta Llei consolidà el 1993. A l'èxit d'aquesta for-
ma, creada paral -lelament a la forma francesa d écheterie i posada en circulació
sense que hi hagués cap referent castellà conegut, segurament no hi és aliè el fet
que tingui un aval legal, ni tampoc, és clar, que hagi estat profusament difosa
pels mitjans de comunicació. També hi ha ajudat, naturalment, el fet que sigui
una paraula formada per l'adjunció d 'un sufix de lloc molt productiu en català
(-eria) a un substantiu d'ús comú, deixalla, perquè esdevé transparent i desxifra-
ble de forma intuïtiva. Val a dir que, a tall d'anècdota significativa, durant un
temps la premsa catalana en castellà va mostrar una insòlita vacil-lació a l'hora
de transcriure aquest tecnicisme, i tan aviat escrivia la forma catalana entre co-
metes, com l'adaptava al castellà amb un genèric centro de recogida, o bé, més
darrerament, es decantava per traduir-la literalment: desecheria, forma que enca-
ra avui és corrent de veure marcada amb cursiva o cometes, com si encara passés
pel trànsit de no ser considerat del tot un mot castellà.
Un altre cas de neologisme reproduït per la Llei (bé que d'interpretació menys
directa), que, a més, demostra que la compartimentació de la realitat que fa un
camp d'especialitat pot diferir força de la que es fa en llengua general, és el del
terme valoritzar i el substantiu corresponent valorització. Així, els gestors am-
bientals, que entenen la valorització com el «con junt d'operacions que tenen
per finalitat que un residu torni a ser utilitzat, totalment o parcialrnent-,? esta-
bleixen una sèrie de matisos entre els termes reciclatge, reutilització, regeneració i
recuperació que en llengua general no solem fer.
43
44
D'entrada, consideren que tots quatre són, al mateix nivell, opcions de valorit-
zació, amb uns límits precisos : el reciclatge és la reincorporació d'un residu al
procés de fabricació del producte original (un envàs de vidre que serveix per
fabricar nous envasos de vidre, per exemple); la reutilització, el fet d'utilitzar de
nou un residu en la seva forma original, és a dir, sense modi ficar-lo , encara que
no sigui per al mateix ús original (per exemple reomplir ampolles buides); la
regeneració consisteix a fer que un residu tingui una altra vegada les qualitats
que tenia originalment, totalment o parcialment, de manera que torni a ser
possible de fer-lo servir en el mateix estat que tenia abans d'esdevenir residu, i la
recuperacióseria senzillament l'opció d'aprofitar els recursos valuosos d'un resi-
du. Des del punt de vista formal potser es podria discutir si per a la noció a la
qual dóna nom calia un terme paral-lel a l'anglès valorization. Tal vegada, posats
a especialitzar mots de llengua general, s'hauria pogut triar un mot ja existent
que fos, a més , transparent i motivat , com per exemple aprofitament. En qualse-
vol cas, el verb valoritzar presenta una estructura similar a la d'altres verbs tran-
sitius integrats per un substantiu i el sufix -itzar per indicar que l'objecte de
l'acci ó passa a tenir la propietat definida pel substantiu (com ara vigoritzar: 'do -
nar vigor' [a algú o alguna cosa]), de la mateixa man era qu e valoritzar és 'donar
valor' [a alguna cosa].
Fins aquí hem vist casos de termes definits o acotats conceptualment per lleis.
Naturalment, el volum de termes senzillament utilitzats o vehiculats per textos
legals és molt més gran, com és lògic que passi en documents centrats en un
domini d'especialitat concret. A la mateixa Llei reguladora dels residus troba-
rem , per exemple, terminologia general de l'àrea (medi ambient, flora, fauna ),
termes que pertanyen a la gestió ambiental només pels seus efectes reals o po-
tencials sobre el medi (com ara pila, fluorescent o plàstic), i també termes que ja
han estat definits en altres àmbits, com ara el sintagma en vies de lexicalització
principi «qui contamina, paga»(en francèsprincipepollueur-payeur; en anglèspolluter-
pays principie o principie «who poliutes, pays»), introduït fa temps per l'Organitza-
ció de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Altres textos legals. Formes cololoquials i formes estàndard
Els exemples que hem anat exposant fins ara han procedit sempre de lleis, però
en tot moment hem parlat expressament de textos o disposicions legals en ge-
neral perquè una ordre o fins i tot una resolució poden tenir el mateix paper
impulsor o avalador de termes. Vegem, per acabar, com aquests textos de rang
legal menor poden influir també a l'hora d 'estandarditzar una forma quan n 'hi
ha més d 'una per designar el mateix concepte (aplicant doncs un dels principis
de la teoria terminològica, que aconsella evitar la proli feració de sinònims). Ésel
cas de purins, sucs i fems líquids, que denominen la barreja de dejeccions sòlides
i líquides amb restes de jaç i de productes d'alimentació animal (i que des del
punt de vista ambiental poden provocar, si no reben el tractament adequat, un
impacte negatiu). Les formes utilitzades habitualment són sucs (única amb en-
trada pròpia al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i
definida precisament amb el sintagma fems líquids) i el manlleu del francès purins.
La primera, però, probablement perquè es percep com a col -loquíal, tendeix a
ser arraconada pels textos legals a favor de purins,'? la qual, a més , coincideix
amb la solució adoptada pel castellà i l'italià (purines i purino, respectivament).
Ha estat a partir de purins, per altra part, que s'ha format el derivat purinera i la
forma sintagmàtica fossa de putins.
El lèxic ambi ental ha tingut , a banda dels canals propis dels llenguatges d'espe-
cialitat -manuals tècnics, revistes especialitzades, publicacions sectorials, nor-
mes, etc.- , dos canals de difusió extra ordinaris: un d'ells , constituït pels mit-
jans de comunicació de massa, ha contribuït decisivament a popularitzar bona
part de la term inologia ambi ental. El segon canal, constituït pel conjunt vastíssim
de dispo sicions legals vigen t, no només ha cooperat en aquella difus ió, sinó que
ha fixat i sistematitzat bona part d'aqu esta terminologia. En aques t sen tit, hem
destacat el paper fonamental dels legisladors a l'hora de fixar neo logismes , tant
si són formal s com si són neologismes semàntics. En conjunt han contribuït de
manera decisiva al fet que un bon nombre de nous termes del lèxic ambiental
hagin traspassat en un període de temps relativament curt el llindar especí-
ficament tècni c i científic per incorporar-se a la llengua general.
D'altra banda, hem de concloure, per tot el que s'ha dit, que els textos legals
poden ser -han de ser- una font de primer ordre per al buidatge de termes i el
contrast d'informacions durant el procés d'elaboració de diccionaris. 1més enllà
de l'estricte treball terminològic poden ser útils a l'intermediari lingüístic que fa
una recerca terminològica puntual per confirmar conceptes i denominacions
que no troba en obres lexicogràfiques ni terminològiques. Sempre, naturalment,
sense perdre de vista que els textos legals són circumstancials, que es modifi-
quen sovin t i que poden esdevenir caducs en poc temps.
1. Vegeu Krieger, M. da G. [et aJ.1(1996) «Environ rnental dictiona ry: from th eory to practíce-. Meta, 4 1-2,
p. 259-264. Part de les reflexions que conté l'art icle havien esta t exposades a Krieger, M. da G. [et a!.]
(1993) "Terminologia do direito amb ien tal». Terminologias, 7-8, p. 52-61. I tamb é a Krieger, M. da G.;
Favero, T. O. (1992) "À propos de la termino logie de I'en víronnernent». Terminologies nouvettes, 8,
p. 44-47.
2. Apartat X de l'exposició de mot ius de la Llei 6/19 93, de 15 de juliol, reguladora dels residu s. Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunyu (28 de juliol de 1993). núm. 1776, p. 5249-5261.
3. Citat per Krieger (1996), op. cit., p. 263.
4. TERMCAT, Centre de Terminologia (1997) Diccionari de gestió ambiental. Barcelona: Enciclopèd ia Catala-
na [En premsa].
5. Vegeu, per exemple, els casos comen tats per Carles Riera (1994) a El llenguatge científic català. Barcelon a:
Barcanova , p. 88-106 .
6. Vegeu Cabré, M. T. (1992) La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empú ries,
p. 409-415.
7. Se'n feia ressò el periodista Rafael Ruiz al diari El País: "La legislación sobre medio ambiente esta repar-
tida en un laberint o de 14.000 norrn as.» (El País, 25/1 1/96 ).
8. Articles 21-25 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
(28 de juny de 1985), núm. 556, p. 2113-2119.
9. Definició extreta del Diccíonari degestió ambiental. La Llei de residu s no arriba a definir aquest terme, però
en restri ngeix l'ús (article 3, apartat 1, llet ra f, i annex 11 de la Llei 6/ 1993, de 15 de juliol, regulado ra dels
residus).
10.És arriscat parlar de termes "arraconats» quan es tracta de conceptes tan vius com els que tractem. Per
això preferim parlar de "tendència». Per a l'ús oficial de purins vegeu, de tot a manera, el Program a de
gestió de les de jeccions ram aderes a Catalunya, aprovat per la Resolu ció de 12 de desembre de 1996 del
Departament de Medi Ambient (DOGC, 23/ 12/96) , o l'Ordre de 10 de juny de 1992 (DOGC, 26/6 /92), per
la qual es promouen actuacion s que evitin l'impacte negatiu dels purins de porcí.
•
Consideracions finals
Notes
45


Legislació i medi ambient: notes d'interès terminològic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert