Vila i Lusilla, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

:\Hn soramcn t
i Icnn inotog ja
Què podem esperar d'un corrector gramatical?
Autor
Albert Vila i Lusilla
Servei de Normali tzació Lingu ísttcu
32
Una evolució ràpida
En els darrers temps els correctors infor-
màtics de textos escrits en català han evo-
lucionat ràpidam ent. Avui som ja força
lluny d'aqu ells prim ers verificadors qu e
nom és distingien entre grafies reconegu-
des i no reconegudes, i entre conjunts ti-
pogràfics normals o anò mals, i que no ens
suggerien cap possible solució a les errades.
Una millora crucial fou la introducci ó del
suggeriment d'alternatives.
Tot i això, les empreses multinacional s no
han anat gaire més enllà de la verificació i
correcció purament ortogràfiques; pots er
destacaríem el corrector del WordPerfect .
Però un a consideració a part mereixen di-
verses iniciatives sorgides a Catalunya, amb
incursions més enllà de la simple ortografia
de les paraules aïllades del context.
Encara en l'ento rn DOS, el Pla d'infor-
màt ica educativa del Departament d'Ense-
nyament va posar a punt l'ADHOC, i l'em-
presa DGEC va crear el Printex. L'aparició
dels entorns Windows va fer possible un
pas import ant per a l'usuari: el treball di-
recte sobre els editors dels programa ris de
més ús en el mercat , mentre simultània-
ment s'ampliava la capacitat de correcció
d'e rrades. Entre aquests nous productes es
poden esmentar el WordVer 1.0 i poste-
riorm ent el WordCo rrect 2.0 (per a PC i
per a Apple) i l'Escriu (per a Apple).
Podem preguntar-nos ara quins seran i
quins haurien d'ésser els passos immedi-
ats. La distinció no és gratuïta, perquè la
inform àt ica, com qual sevol altra tècn ica,
té la seva pròpia dinàmica intern a, que no
necessàriament condueix dreturerament a
la solució dels problemes més bàsics.
Això es pot ente ndre fàcilment amb un
exemple. Una de les errades més freqüents
en català és la construcció del complement
directe animat amb la preposició a. El ca-
ràcter eleme ntal de l'errada no implica,
però, que l'estrategia informàtica necessà-
ria per detectar-la sigui senzilla, ja que exi-
giria al programa la realització d'una veri-
table anà lisi sin tàctica de les oracions.
Per acostar-nos més al probl ema farem
en prim er lloc un a formulació simp le -o
més aviat simplista- qu e més endavan t
ani rà rebent una severa crítica implícita .
Comencem don cs dient que el corrector
perfecte és aque ll que:
a) ens avisa sempre que ens equivoquem,
sigui qu ina sigui la causa de l'error, i
b) ens indica en cada cas l'alternativa cor-
recta.
L'expressí ósets quinasigui la callsa del'er-
ror ens encara amb l'existència de diversos
tipus d'error, d' una importància gram ati-
cal, un a freqüència estadística, unes difi-
culta ts estructura ls i un es vies de solució
específiques de cada un .
Cal que l'usuari tingui ben present que
hi ha diverses causes d'incorrecció, i aban-
doni la idea dissortadament massa estesa
que corrrecció és només correcció ortogrà-
fica. Un escrit pot ésser inco rrecte tamb é
per causes morfològiques, sintàctiques i se-
màntiques.
Deixarem aquí de banda les errades ti-
pogràfiqu es. Aquestes respon en a la trans-
gressió de convencio ns com ara que darre-
re un punt cal deixar un espai en blanc i a
continuació començar amb majúscula, i
són en general força ben resoltes.
Estat actual i suggeriments
Ara farem un a descripció de la situació ac-
tual en els àmbits ortogrà fic, morfològic,
sin tàctic i semàntic, i proposarem algun es
fites, d'acord amb les necessitats específi-
ques de l'usuari que escriu en català -que
no són pas les mateixes que les de qu i es-
criu en un altre idioma .
Per a aquesta part descriptiva hem comp-
tat amb la col-Iaboraci óde l'empresa DGEC,
autora del WordCorrect 2.0, producte que va
tenir el suport de la Generalitat, i d'Inèdit,
fabricant de l'Escriu. Atesa la finalitat d'aquest
escrit, convé tenir present que el fet que in-
sistim més en les mancances que en els as-
pectes ben resolts no implicacap demèrit dels
productes. Qui els usa, o qui els recomana,
ha de saber en quin punt de l'evolució es
troben, què els pot demanar i què no.
Ortografia
Davant una seqüència de lletres no reco-
negudes com una forma d' una paraula de
la llengua, el corrector elabora alternatives
afegint, traient o canviant lletres, segons
un patró preestablert , i si les combinaci-
ons resultants són formes correctes, ens les
suggereix com a alterna tiva.
D'aquesta manera es detecten sense pro-
blem es les típiqu es errades mecanogrà-
fiqu es, consiste nts en la inversió d'una
seqüència de lletres, o la supressió o du-
plicació ind eguda d'una lletra, i ens n 'és
suggerida la form a correcta. Així es troben
sense dificultat les formes correctes corres-
po ne nts a condicionla, estalbir, rtesor, i
espeesa. A partir de tobrar un dels correc-
tors ens remet a torbar i a trobar, però l'altre
nom és a torbar.
S'obté tamb é el suggeriment de les alter-
natives correctes a errades ortogràfiques
usuals com ara intermiten, maravella o
almibar. Una forma com colocar és conside-
rada incorrecta, però nom és un dels dos
correcto rs ens suggereix la forma bona; el
mateix passa en un cas de dues errades acu-
mulades, com ara batnis.
Pel que fa a l'ús dels accents diacrítics, els
doscorrectors segueixen estratègiesoposades.
L'un accepta sense avís les frases següents:
Em va dir que si.
Val mes que ens afanyem.
M'ha quedat molt be.
Encara no he molt el cafè.
És una dóna fantàstica.
L'altre, en canvi, detecta qualsevol forma
susceptible de dur un diacrític i s'hi atura.
Es fa difícil de triar entre els dos mèto-
des: el que es guanya en fiabilitat es perd,
òbviament, en temp s.
En can vi, tot s dos productes accepten
sense advertim ent errades corresponents a
casos d'alternança entre una paraula i un
grup de paraules tals que les alternatives
siguin homòfon es o quasi ho mòfones:
Si va entretenir una bona estona.
Aquesta tarda té vist.
No tel donaré pas.
Mi hauràs d'ajudar.
Per un a qüestió de coherència, convin-
dria que un corrector que avisa quan hi ha
el dubte entre més i mes avisés també quan
el dubte és entre mi i m'hi.
l, encara, tots dos correcto rs ignoren les
diferènci es morfològiqu es i ortog ràfiques
entre elements afins fon èticament i alhora
semànticament:
No puc perdré ni 1111 minut més.
Temen ésser descobert, va estirar-se a terra.
Li semblava què aviat tomaria.
Ja no podria salta més.
Corren com corria, no va veureres.
Les errades corresponents al mal ús de
les variants d'una paraula a causa del con -
text (article determinat, preposició de i pro-
noms febles) són tractad es amb un a certa
vacíl-Iacíó. Tots dos correctors coincideixen
a bandejar
Anar de hora al llit.
i a suggerir la forma oportuna. En una fra-
se com ara
Me sembla que sí.
tots dos correctors avisen; pel que fa al sug-
geriment, l'un adopta el criteri rigorista i
l'altre el lax. Tots dos correctors assenya-
len que
l'universitat
és incorrecte, però nom és un ind ica sense
vacil-Iací ól'article correcte; l'altre suggereix
per igual el o la. A la frase
S'el emporta.
un corrector ho dóna per bo; l'alt re no, però
no dón a el suggeriment correcte. l, final-
ment, amb
Te'n ha donat tres.
tots dos correctors queden satisfets malgrat
la incorrecció.
Es fa imprescindible d'homogeneïtzar el
tractament de les combinacions de verbs i
pronoms febles: un tractament tan divers
és pitjor que una absència total d'anàlisi,
atesa la confusió que es pot crear, i més en
un punt tan delicat com aque st.
Morfologia
Les errades estrictament morfològiqu es són
detectades pel mat eix mètode que les orto-
gràfiques. Tots dos correctors suggereixen
la substitució correcta de perderé. Però les
formes que, segons la lògica del corrector,
es troben més allun yades de la correcta, són
detectades com a errades, però no ens n'és
suggerida l'alternativa correcta. AiXÍ, no-
més un remet poguent a podent; davant una
forma com diguessi, l'un remet a digués i a
diguessis, però l'altre només a diguessis. 1ni
l'un ni l'altre no ens don en les formes bo-
nes de coneixo o de bevessis.
La capacitat d'anàlisi combinatòria, que
pot ésser considerada força bona per a l'or-
tografia estricta, hauria d'ésser ampliada en
les terminacions, amb la qual cosa la re-
missió a les formes correctes a partir de les
incorrectes seria més completa.
33
34
Sintaxi
La lingü ística ens diu que és impossible ge-
nerar i ana litzar frases d'una manera sola-
ment seqüencia l. Cal, si més no , el recurs
al concepte de dom ini, que dón a pas als
típics diagrames arborescents. De mom ent,
però , e ls co rrec to rs fan se rvir un a
pseudogramàtica, consistent en un con junt
de regles de restr icció de formulació se-
qüencial, derivades de les verament grama-
ticals. Així, per exemple, estableixen regles
de l'estil següent:
«Un article no pot precedir un demostra-
tiu ..
Amb aquesta tècn ica són capaços de de-
tectar elements qu e es trob en en un con-
text inadequat però deixen passar moltes
errades que no poden tenir un a tradu cció
seqüencial, com la cons trucció defectuosa
del complement directe animat, abans al-
lud ida.
Un dels dos correctors té previstes més
de 300 d'aquestes pseudoregles; en aquest
cas la pantalla en subministra un a petita
explicació, ampliable si es vol a una de més
exte nsa .
Només un dels dos correcto rs és capaç
de detectar les errades contingudes a
unes anàlisi de sang
ulla faldilla negre
i suggerir la forma correcta. Davan t un a fra-
se com ara
Estic content de que hagis vingut.
un dels correctors detecta l'errada, però no
fa el suggeriment correcte; l'altre ens fa con-
firmar primer si és què o que, i en ésser rat i-
ficat el que suggereix l'eliminació del de.
Però són mo lts els casos indetectables per
anàlisi seqüencial, i que per consegüent són
acceptat s sense reserves:
Invitarem a les teves amigues.
Els hi van posar el llibre davant.
Vocabulari i semàntica
Arribem a l'àmbit més difícil, tot i que mol-
ta gent no l'hi considera. Diu Badia i
Margarit al pròleg del Diccionari de la llen-
gua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
(DIEC) que «molta gen t, qu e es mostra
procupada per saber si un mo t és o no és al
diccion ari, sovi n t sembla indife ren t, en
canvi, davant allò que el diccionari li diu
que un mot signi fica». Pel que portem dit ,
ja veiem com és de perillosa la simplifica-
ció habitual: saber si un a paraula existeix
o no, i en el primer cas, saber com s'escriu.
Potser serà possible algun dia que , mit jan-
çant una anàlisi semàntica del con text, un
programa informàtic sigui capaç d'adver-
tir-nos de la possible in adequació lèxica
qu an escrivim, posem per cas, esterilitzat en
comptes d'estilitzat, però de moment aquest
no és del cas.
Enca ra més: cal tenir present la diferèn-
cia entre oració gramaticalme nt correcta i
enunciat amb sentit. Valgui l'exemple clàs-
sic de Chomsky: «Colorless green ideas
sleep furíously.. En la mesura qu e exigim
al nostre corrector la capacitat de detectar
combinacions semànticame nt anò males,
no solament fem molt més complicades les
anà lisis que aquest ha de fer, sinó qu e to-
pem amb el caràcter obert qu e té l'ú s del
codi lingüístic. En darrer terme, no hi ha
- n i hi pot haver- un giny capaç de dis-
cern ir amb certesa que allò qu e efectiva -
ment hem dit , per estrafolari que sembli,
no és justament allò que volíem dir.
De mom ent, hem de cenyi r-nos a qües-
tion s més eleme ntals, lligades al vocabula-
ri en tès com a catàleg.
Tot s dos corrector s reconeixe n com a và-
lides les formes contingudes en les edici-
ons actua litzades del Diccionari general de
la llengua catalana, de Pompeu Fabra, i del
Diccionari de la llengua catalana d' Enciclo-
pèdia Catalana (OLC).
L'aparició del DIEC ha compor tat la in-
corpo ració de termes nous, o la modifica-
ció ortogràfica d'alguns dels an tics. Un dels
correctors els ha incorpora ts ja; l'a ltre, no
encara. En aques t darre r, els mots que ja es
trobaven en el OLC hi estan incorporats
(és el cas de maquis). Però termes com ara
bandolerisme, urbanisme o oceanologia, ab-
sents del OLC i presen ts al DIEC, no hi han
estat incorporats encara. El mateix passa
amb el terme rivet, que en el DIEC ha can-
viat d'ortografia. Sembla clar que caldria
actualitzar el repertori de les paraules vàli-
des.
Els correc tors comparteixe n un proble-
ma amb els diccionaris, que és el de l'am-
plitud d'incorporació explícita de derivats
i compostos. Així, un term e com declinable
s'ha incorporat a to ts dos correctors. Ritual-
ment ha estat inclòs en l'un, però no en
l'altre. I termes com ara desprogramar i els
augmentatius i dim inutius, com paràs o
caminet, no estan inclosos en cap dels dos.
Els barba rismes com gorda, conctuir o
lograr són detectats. Però només quan la for-
ma correcta és molt semblant a la incor-
recta, el corrector és capaç de suggerir-nos
la form a adient: és el cas é'ocondicionar, que
remet a condicionar. Novam ent la tècni ca
emprada és la permuta de lletres, i d'aquesta
manera, és clar, mai no obtindrem aconse-
guit a partir de lograr.
Abans s'ha suggerit un a major atenció a
les terminacions; si això fos possible, tam-
bé concluir remetria a concloure.
La detecci ó de barbarismes té, en el cas
del català, una importànc ia especial que
potser no té en altres idiomes, per la seva
abundor i freqüència ; l'u suari pot esperar
que el corrector no solament det ectarà l'er-
rada sinó que farà el suggeriment adient .
Convindria, doncs, a parti r dels bon s re-
pertoris de barbarismes que hi ha al mer-
cat , dotar els correcto rs d'una eina suple-
mentària que contingu és les equivalències
d'aquells que encara són de presència cor-
rent en els escrits, l'eliminació dels qual s
no pot confiar-s e al simple mètode habitu-
al de combinatòria de lletres.
Consideració final
En la mesura que la tècni ca informàtica ho
permetrà, es podran aco nseguir algunes
millores importants dels correctors, com les
indicades. Però aqu est suggeriment adre-
çat als fabricants comporta una reflexió per
als usuaris i especialment per als qui tenen
per funci ó d'assessorar-los. Un corre ctor,
per perfecte que sigui, mai no podrà suplir
un coneixement insuficient de la llengua:
amb el seu ús s'ha de poder arribar a desfer
amb fiabilitat dub tes aïllats , però no es pot
resoldre mai una insuficiència radical d'un
escrit; per consegüent la competèn cia lin-
güística bàsica de l'usuar i és imprescindi-
ble.
•
35


Què podem esperar d'un corrector gramatical?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert