Miralles, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RECUPERACIO D'ESPAIS NATURALS: 
ELS AIGUAMOLLS DEL RIU LLOBREGAT 
J I M , , 
CENTRE ÜESTUDIS 
Í3DMAKALS 
KL BAIX LlOBREGAI 
JORDI MlRALLES 
ELS RIUS DEL SEGLE XXI 
Els rius han estat históricament la central d'energia per a 
moltes de les activitats humanes. A principis d'aquest 
segle el riu Llobregat va ser clarament un motor en el 
desenvolupament de la industria al llarg del seu recorregut. 
Les rescloses o salts d'aigua, en el seu curs alt i mitjá, per 
alimentar turbines es comptaven per centenars.L'impacte 
d'aquests salts sobre la biología del riu comen9aren a 
afectar la composició de la fauna piscícola, especialment, 
perqué dificultaven la migració d'algunes especies com 
aral'anguila. 
El desenvolupament deis nuclis urbans de les poblacions 
riberenques comporta la canalització de determinats trams 
del riu a fi de minimitzar l'efecte de les riuades. Per al riu 
Llobregat, l'embranzida que vaprendre la industrialització 
durant aquesta segona meitat del segle, comporta un 
augment espectacular de la presencia d'una gran quantitat 
d'aigües residuals plenes de substancies toxiques que 
els sistemes bioaquátics eren incapafos de reciclar. 
L'abocament incontrolat i abusiu d'aigües residuals dona 
lloc al fenomen de la contaminado. Les aigües del riu 
esdevingueren no útils per al seu consum huma si no eren 
depurades préviament. 
A fináis deis anys 70, la forta cárrega contaminant aboca-
da per la industria minera així com la industria pelletera i 
química d'algun deis afluents, va fer plantejar la construcció 
d'infraestructures per donar major seguretat a la 
potabilització d'una part de l'aiguaque se subministra a la 
ciutat de Barcelona. Entre aqüestes obres de sanejament 
destaquen els collectors que recuUen les aigües 
contaminades deis principáis focus industriáis conta-
minadors, com ara les aigües de les mines de potasses del 
Bages, les de la riera de Rubí, etc. Paral-lelament, es va fer 
obvi que l'aigua residual s'havia de depurar abans de 
retomar-la al curs fluvial. A comen^aments deis anys 90, 
a poc a poc, l'aigua del riu comen9a a refer-se de la 
contam inació. En alguns trams tomen a proliferar algunes 
de les poblacions de peixos mes resistents, com ara els 
barbs i les carpes. 
Així mateix, algunes especies d'ocells aquátics aprofi-ten 
les riberes fluvials que es conserven en forma de clapes 
de vegetado de canyissar i bosquets de ribera. Els res-
ponsables del sanajeament de les aigües asseguren que 
abans que s'acabi el millenni, el riu Llobregat haurá 
recuperat la puresa de les seves aigües. En aquest final de 
segle, el riu ja no el necessitem per la sevaenergia, pero en 
canvi es revela com un element territorial ciau per millorar 
laqualitatdevidadelsciutadans que li fan costat. L'abandó 
i menyspreu que s'ha tingut i encara es té per aquest riu, 
sens dubte causat per la fetor de la contaminado d'aquests 
darrers Ilustres, el condemnaren a l'ostracisme i es-
devingué quelcom alié a les poblacions riberenques. Avui, 
una vegada recuperades les aigües, el riu Llobregat es 
pot convertir en anhel i illusió per festejar-lo i estimar-lo 
com un nou paisatge que s'integri a la imatge urbana. 
Tots els criteris per a un futur ambientalment sostenible 
de les ciutats suggereixen que cal recuperar els espais 
naturals periurbans, és a dir, restaurar la natura que 
degradárem anys enrere. L'aplicació de les agendes 21 
locáis exigeix que els rius es considerin espais naturals 
transurbans que cal restituir a la natura. Ha arribat l'hora 
de fer rendir l'energia biológica que contenen els 
ecosistemes fluvials. 
LA BIODIVERSITAT DEL LLIT 
Del riu sobresurt la imatge de la lámina d'aigua. Amb 
aquesta imatge hi tenim associat el peix com a ser viu 
genuí. Pero una visió mes aprofundida sobre la biología 
del riu ben aviat ens fa adonar que el Hit del riu és quelcom 
mes que la lámina d' aigua persistent. Els amfibis que preñen 
el sol a la riba, els arbustos i arbres que creixen a la riba 
mes o menys allunyats de la lámina d'aigua í, finalment, 
les tolles i els gorgs on la vegetado helofitica configura 
l'espessor del canyissar, son també part íntima del 
concepte riu. Els rius, en la mesura que 1' aigua els ha estat 
depurada, ofereixen tota la seva potencialitat biológica si 
se sap gestionar. El riu Llobregat és un llarg corredor per 
on la vida travessa el nostre país: els ocells migradors el 
segueixen durant els seus viatges i, de fet, podría ser un 
llarg túnel de verdor que creués mig Catalunya. 
Articles 
Materials del Baix Llobregat 3 (1997), pag.91-94 
Articles 
El riu s'escola, mes amable o mes arrauxat, serpentejant 
pendent avall fins a assolirel desitjatmar. La idea clan que 
en aquests darrers temps hem de finalmenl assumir és 
que el riu és quelcom mes que un canal per fer desaiguar 
«líquids». Per aixó no n'hi ha prou deprotegir la qualitat 
de l'aigua. La conservació deis ecosistemes ribereños és 
una necessitat per incrementar la qualitat ambiental de les 
poblacions amb un curs fluvial integral. 
En aquests darrers anys la recuperado de riberes fluvials 
en diversos indrets de Catalunya ha estat possible grácies 
ais ajuts económics de la Direcció General de Patrimoni 
Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat 
de Catalunya. En concret, el riu Llobregat n'lia estat un 
beneficiari excepcional, per bé que puguin semblar petites 
pinzellades davant la magnitud del que caldria fer. Tot i 
que els resultats d'aquesta inversió encara tardarem a 
poder-Ios avaluar en l'ámbitdel país, el seugran valor ha 
estat el d'aixecar la consciéncia sobre el fet que els rius 
també son natura. 
A poc a poc ens anem adonant de com el nombre 
d'espécies animáis i de plantes s'incrementa al voltant 
del riu. En definitiva, ens trobem a les portes d'una 
evolució biológica favorable a la recuperació de l'esplendor 
ecológic que tingueren els rius en altre temps. Qui sap si 
algún dia especies de peixos com el fartet o el punxoset 
tornaran a habitar en un riu com el Llobregat? Pero el mes 
important és que la imatge de vida que irradia el riu sigui 
un elementclau en lamillorade l'ecosistemaurbá. 
Es preven que abans de 25 anys podrem tornar a teñir 
clapes d'esponeroses albaredes, salzedes, vemedes i altres 
comunitats boscanes que siguin el suport d'una gran 
diversitat de flora i fauna si revegetem les riberes. Pero, 
insistim, el mes important és que el riu pugui ser altra 
vegada una síntesi de paisatge, un escenari ambiental, un 
signe d'identitat per a les poblacions riberenques. 
Les riberes fluvials son el nexe d'unió entre la térra ferma 
i l'aigua; sens dubte, son elements ciau per evocar el riu 
com a imatge paisatgística i, per tant, com a eix 
estructurador del territori. L'aigua, sense forma, s'adapta 
al perfil que la conté. El riu viu, el riu amb diversitat 
paisatgística en el seu interior, és un element territorial 
clau per definir un paisatge. El degradat paisatge 
arquitectónicdels municipis del Baix Llobregat pot cercar 
en la restaurado del riu Llobregat un element paisatgístic 
que els confereixi personalitat i, albora, esdevingui un 
símbol per al redre9ament de la qualitat de vida de la 
població d'aquesta área. 
UN ERROR ESTRATÉGIC 
Laconstruccióde l'autoviadel Baix Llobregat peí marge 
dret, significava una notable afectado del riu en aquest 
tram, com a resultat de la necessitat d'encaixar encara mes 
el riu. A fi i cfecte de fer front al riso de grans avingudes 
amb cabals de fins a 4.000 nvVs, els hidrólegs que han fet 
els cálculs asseguren que no hi ha mes remei que adaptai-
novamentel Hit del riu Llobregat a la cotilla que representa 
lanovatrapaviária. 
El projecte d'acondiciament del riu Llobregat per protegir 
la nova traga viária obliga a aprofundir Tactual perfil flu-
vial. Grácies a les allegacionspresenlades per municipis,. 
grups ecologistes, el Consell Comarcal, etc., s'ha 
aconseguit que el Ministeri de Foment prevegi la 
revegetació com un element paisatgístic inherent a l'obra 
derecanalització i hi posi un bri de sensibilitat ambiental 
(en part motivada també per la graponeria técnica admi-
nistrativa sense precedents en la tramitado ¡ execució 
d'aquesta obra). 
Mo cal ser cap enamorat de la natura per adonar-se que en 
el moment que es va aprovar la idea de 1 'autovía peí marge 
dret s'havia de propiciar aprovar també un projecte de 
reconstrucció paisatgística que integres el riu a la trama 
urbana que rassetja. Malauradament, una vegada mes, el 
paisatge d'aquesta comarca será víctima de la improvisado 
i la poca imaginado que, en general, caracteritza els 
professionals i polítics (amb les excepcions honroses que 
confínnen la regla) que les possibiliten sense condicions 
ni pensant en el fet que hipotequen el segle xxi que no 
gandirán els seus filis. 
LA NATURA EN ACCIÓ 
Qualsevol modificado de la natura no pot oblidar la seva 
evolució histórica i molt menys les seves dinámiques 
própies. Lacanalització del curs baix del riu Llobregatals 
anys 60 en realitat el que va fer fou destruiréis mecanismes 
hidrológics naturals de regulació del cabal d'aigua. Els 
meandres, els gorgs, els hoscos de ribera, etc., son 
elements naturals de control de la velocitat de l'aigua. 
Quan es canalitzá el riu Llobregat, tots aquests mecanismes 
naturals foren aniquiláis. Él riu es convertí en un canal 
unifonne de desguás. No cal ser cap expert per intuir que 
en un curs sense obstacles i amb un tragat fácil, l'aigua 
pot atényer velocitats notables i, per tant, incrementar la 
seva forpa. 
El temor ais terribles efectes previsibles davant una 
avinguda de gran cabal no és infundat. Pero també és cert 
que durant decennis hem estat robant constantment 
terres fluvials que havien d'estar qualifícades com a 
publiques i no explotables. Lógicament, ara ens trobem 
amb la contradicció de fer grans inversions per protegir 
terres privades que de fet haurien de ser propietat exclusi-
va del riu. 
Ens hem abocat tant al riu que, avui, aquest no té prou 
secció per desaiguar un volum de riuada de 4.000 mVs. 
92 Mcilerials del Baix Uohragal 
Anib una visió racional de l'ordenació territorial 
(lanientablement, no ha estat així a Catalunya) s'hamia 
impedit apropai-se a la zona inundable del riu. Pero, com 
heni dit, no ha esta aixi. AJxó és la causa que comporta 
que avui hágim d'interveiiir fortament per eixemplar 
i'escanyada secció del Llobregat actual (el projecte 
d'acondiciament costai'á uns 5.000 milions de pessetes 
per un tram de pocs quilómeü-es). 
És cert que 1'euforia constnictiva deis anys 60 i sota un 
régim autoritari feia impensable una mica de seny per no 
enfuiismai- el riu (que d'alü^a banda va mostrai- la seva cara 
poc amistosa i amb contundencia l'any 62). Pero, és que 
des de la recuperació deis ajuntainents democrátics a fináis 
deis 70 tampoc aquests, en general, van considerai- el 
curs baix del Llobregat com un eix de verdor que pogués 
fer de vertebrador de la nova etapa urbanística que 
s'encetava en l'ámbit municipal. 
LA GRAN ESPERANCA PERDUDA 
L'única manera de reconfigurar el riu és reproduint o res-
taurant els mecanismes naturals de control de les 
avingudes. Aixó impHcaria una restauració del cui-s flu­
vial i del seu paisatge. Una restauració l'objectiu de la 
qual seria recuperar la fi-anja de teirenys riberencs i 
inundables ocupats. Una vegada recuperada aquesta fran­
ja fluvial es podiia comen9ai- el gi'an projecte de restauració 
del curs haix del Llobregat. 
podi'ia ser la fagana natural de tots els municipis que el 
voregen. Projectes integráis de recuperació deis rius 
transurbans s'han plantejat a moltes ciutats centre-
europees. Un riu sempre dona vida ais ecosistemes 
urbans. 
Curiosament, en el cas del riu Llobregat no podem dir que 
no s'hagin elaborat propostes de recuperació. De fet, hi 
ha dos estudis en qualitat d'avantprojectes: un del 
Depaitament de Medi Ainbient i on alti-e de l'Entitat Me­
tropolitana. Tarmiateix, les dues propostes representen 
mes un intent d'arquitectiu^a paisatgística i d'integi^ació 
ais sistemes urbans riberencs que no pas de restitució de 
la funció ecológica del riu. Per alti-a banda, son projectes 
amb un foit component d'obra civil que els converteix en 
no aptes per a temps de restriccions pressupostáries. 
ELS AIGUAMOLLS FLUVMLS: 
DELIRIS DE PETITESA 
L'any 1994 la Fundado Terra va elaborar el projecte de 
creai- un aiguamoU fluvial en el tenue de Molins de Rei i en 
un espai que havia estat un antic meandre del riu Llobregat. 
Aquest projecte va ser executat i pati'ocinat per l'empresa 
d'obra pública i medi ambient ACYCSA i va rebre una 
subvenció del Departament de Medi Ambient de la 
Generalitat de Catalunya que cobrí un ter? del pressupost 
final de l'obra. Amb un cost d'uns 50 milions es van con­
vertir 6 hectárees de teireny inimdable en un aiguamoU. 
Árdeles 
La dan-era gi'an oportunitat per 
poder endegai- una piimera fase 
d'aquesta restauració hauria 
estat que el projecte de 1'auto­
vía del Baix Llobregat preveiés 
com a compensació 1'expro­
piado de tot el Hit inundable a 
dreta i esquerra del riu Llobre­
gat per tal de dur a terme 
l'acondiciament del riu conti-a 
les avingudes. 
El fet que el plántejament de 
l'obra no fos en aquest sentit i 
que, per tant, no es disposi de 
mes mai-ge d'actuació que el de 
1'estilete dominihidráulic, obli­
ga a una recanalització salvatge 
del riu, encara que hi hagi mes 
o menys «verd» peí- «minimitzar 
l'impacte ambiental». 
Si s'hagués considerat el riu 
mes enllá de la lámina d'aigua 
com un sistema ampli, dis-
posan'em del ten-eny necessai-i 
per dur a tenne una veritable 
restauració ecológica que 
Materials del Baix Llobregat 93 
Articles 
Per garantir l'apoitació d'aigua fora del període de pluges 
es va dotar d'iin sistema de bombeig impuisatperenergia 
solar. El sistema redissenyat posteriorment permet un ca-
bal d'entrada d'aigua del voltant de 800.000 litres/dia, que 
compensa sobradament les pérdues per evapotranspiració 
i percolació. Malauradament, aquest aiguamoll no podia 
estar connectat directament al riu perqué diverses 
infraestructures publiques i privades (canal de salmorres, 
gasoducte, conductes telefónics i eléctric, etc) s'inter-
posen entre el Hit del riu i els terrenys fluvials de l'antic 
meandre. 
En condicions normáis l'aiguamoll es comporta com un 
forat de 80.000 nr^  capa9 d'absorbir aquesta quantitat 
d'aigua quan el riu creix. 
L'objectiu d'aquest aiguamoll tenia dos vessants: per un 
costat diversificar l'ecosistemafluvial i dotar-lo d'un sis-
tema natural que li servís per incrementar la biodiversitat, 
i per l'altre, ser un exemple d'obra ecológica que apropés 
lanaturaal ciutadá i esdevenir un obramodel per minimitzar 
els efectes de les riuades. Ambdues caracteristiques s'han 
acomplert. L'aiguamoll de Molins de Rei podríem dir que 
és importantperquatreraons: s'haconvertiten lallacuna 
d'aiguadol9amés gran del Baix Llobregat, ha incrementant 
la biodiversitat de la zona, la població local estima aquest 
bocí de natura i el visita i, sobretot, está directament 
gestionat amb carree al pressupost general de l'Ajun-
tament de Molins de Rei. 
Aixópermetriano solament l'actual activitatagrícola i in-
dustrial i una intensa recárrega de l'aqüífer del Baix 
Llobregat que, entre altres usos, s'utilitza per al 
subministrament d'aigua per a una població de mes d' 1 
milió d'habitants. Seria un increment notable de la 
superficie d'espai natural útil a la comarca sense que hi 
hagués unapérdua sensible d'espai agrícola i urbá. Albora, 
serien espais útiis per a l'educació i el lleure de la 
ciutadania. 
No cal dir que l'aportació en forma de paisatge natural 
suposaria un increment notable d'espai verd per ais 
municipis de la comarca i, pertant, de millora de la qualitat 
de vida de la ciutadania del Baix Llobregat. 
ELS REPTES, ELS SOMNISI LES FRUSTRACIONS 
Sovint s'ha dit que restaurar la natura és car i té un elevat 
cost económic que no está a l'abast deis municipis. 
Tanmateix, en el cas del curs baix i final del riu Llobregat. la 
inversió que caldria realitzar per configurar-lo ecoló-
gicament, en part es recupera a partir de l'aprofitament 
racional deis materials extrets. 
Malauradament, Tadministració hidráulica del nostre país 
s'ha caracteritzat per formigonar i encaixonar els rius en-
tre murs. Aquest métode s'ha mostrat abso-lutament 
inefica?, i en molts paísos avan9ats s'estan renaturalitzant 
els rius. 
També haurem d'assenyalar que el disseny d'aquesta 
llacuna ha resistit perfectament els embats de l'aigua 
durant una crescuda demostrant la funció protectora. La 
idea a l'hora de construir aquest aiguamoll fou lade posar 
sobre el terreny una obra pilot que servís per demostrar 
les possibilitats d'aquest tipus de restaurado ecológica. 
El cálcul de la secció que necessita el Hit del riu per eva-
cuar el teóric pie de 4.000 mVs s'hauriapogutferteninten 
compte una secció lleugerament mes ampia i plena 
d'obstacles (aiguamolls naturalitzats, illes i ribes 
forestades, meandres, etc.) que contribu issin a canviar la 
dinámica hídrica actual. 
Es fa necessari que adoptem una nova visió del riu i les 
múltiples possibilitats que ofereix integrar-lo al paisatge 
urbá perqué sigui un bé útil a la comunitat. També és cert 
que el riu és intermunicipal i que no es pot actuar ámb 
egoisme, sino mes aviat de forma cooperativa. 
Ens cal assumir que els rius no son solament els cañáis 
per on evacuemiels nostres residus líquids. Es necessari 
que ens adonem'que les poblacions situades seguint el 
curs d'un riu teñen un ecosistema privilegiat que ofereix 
nombrosos servéis a la comunitat de valor incalculable: 
aigua dolga, educació, lleure, diversitat ecológica, paisatge, 
etc. 
Els grans moviments de terres que caldria fer per buidar el 
riu servirien per realitzar altres obres importants en el 
conjunt metropolita. En definitiva, reconflguraríem el riu 
sense perdre el valor d'alló que se li substragués. El pro-
blema és que aquests projectes de restaurado ecológica 
son massa barats. Els dos estudis de recuperado 
paisatgística del riu Llobregat avalúen en uns 3.000 milions 
de pessetes la despesa necessária. Si tenim en compte 
que una actüació de 6 hectárees com la de l'aiguamoll de 
Molins de Rei pot teñir un cost máxim de 60 milions, resul-
ta que amb un pressupost de 3.000 milions podríem cons-
truir 50 llacunes d'aquest estil; en altres paraules: actuar 
sobre 300 hectárees. 
És cert que la dinámica fluvial converteix a vegades els 
rius en feres furioses. La furia amb qué responen és pro-
porcional al maltracte i esclavatge al qual hem sotmés els 
seus elements naturals. 
És sincerament una llástima que els municipis del Baix 
Llobregat no tinguin prou energía per superar les 
diferencies polítiques i les picabaralles entre admi-
nistracions per fer que el riu no sigui una frontera sino el 
baleó del millor paisatge urbá. La reconstrucció fluvial a 
partir de petits aiguamolls és una forma plástica, barata i 
adapatada al medi, de pacificar el riu amb un métode no 
violent i sostenible en el futur. 
94 Materials del Baix Llobregat 


Recuperació d'espais naturals: els aiguamolls del riu Llobregat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert