Franquesa i Bonet, Ester

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les indústries
de la llengua
6
Autora Ester Franquesa i Bonet TERMCAT, Centre de Terminologia
Podem traduir textos al català sense
traductors?
L'impacte que en la societat en general causen actualment les noves tecnologies
de la informació, especialment les informàtiques, es pot també constatar ja en
l'ús de les llengües. Només les llengües que s'hi adaptaran podran continuar
sent un vehicle de cultura i de les transaccions econòmiques i comercials, i una
eina de transmissió del pensament científic i tècnic.
L'augment constant de coneixement especialitzat que vivim avui implica un
volum creixent de redacció de documentació tècnica. A l'informe del projecte
Pointer llegim el text següent:'
«També cal fer notar que el volum total del coneixement especialitzat es duplica
actualment cada cinc o cada quinze anys segons l'àrea de què es tracti (d' acord
amb les estimacions de la Unesco) , i que sorgeixen cièncie s completament no-
ves, sovint interdisciplinàries. Com a resultat, s'estima que cadascun dels llen-
guatge s altament desenvolupats conté almenys SO milions de termes (excloent-
hi els noms dels productes, que gairebé sumen 100 milions m és).»
Com rebem aquesta documentació? En quina llengua? Com aprenen els estu -
diants les diverses matèries i disciplines? Com les ensenyen els professors? En
quina llengua treballen els professionals de la nostra àrea lingüística? En quina
llengua estan escrits els manuals per aprendre a fer anar els ordinadors i els
programes que hi corren? En quina llengua parla el nostre telèfon mòbil? I els
webs d'lnternet per on naveguem?
L'aplicació de les noves tecnologies a què ens hem referit ha configurat una
branca nova de les activitats industrials i comercials en l'àmbit de la llengua,
basada en l'enginyeria lingüística i coneguda amb la denominació d'indú stries
de la llengua. Aquestes indústries produeixen i comercialitzen programes i pro-
ductes específics que tracten les llengües naturals. Són les noves formes d'intro-
ducció, tractament, transmissió, memorització i presentació de la informació al
servei de les ciències i les tècniques: sistemes d'automatització dels recursos lin-
güístics bàsics, mitjans de conversió entre llenguatge oral i escrit, traducció au-
tomàtica (TA) i assistida, etc.
La traducció científica i tècnica forma part del procés de transmissió de la
informació de la nostra societat. Les necessitats creixents de disposar de textos
de caràcter científic o tècnic i d'accedir-hi motivades per la interrelació cultural
i científica han accelerat el desenvolupament i la millora dels sistemes automà-
tics de generar-los.
El gran interès per la recerca en la traducció automàtica que hi havia a Europa
als an ys SO va anar disminuint progressivament fins que als anys 80 -coinci-
dint també amb un moment d'evolució de les tècniques informàtiques- la
Comissió Europea va introduir amb caràcter experimental el sistema Systran de
TA, que s'havia desenvolupat a Califòrnia i que va permetre orientar més tard el
naixement del programa Eurotra, per respondre a les pròpies necessitats de tra-
ducció de la Comissió.
Aquests sistemes es basaven en el mètode de transferència en tres fases:
• anàlisi de la llengua a partir d'un text per establir-ne una representació abs-
tracta (interfície)
• transferència d'informació entre les interfícies de les dues llengües
• síntesi del text en la llengua de destinació des de la interfície fins a la represen-
tació de la frase
A Catalunya, el projecte Ítaca, finan çat pel Departament d'Indústria, Comerç
i Turisme per mitjà del Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial
(ClOEM), és el prim er sistema de traducció automàtica del parell de llengües
anglès-catal à, sobre el sistema METAL/X, pensat a partir del català. Actualment
el sistema és disponible per a les parelles alemany/anglès, anglès/alemany, ale-
many/castell à, anglès/castellà, francès/holandès i holandès/francès.
El projecte Ítaca ha estat desenvolupat pel Departament de Filologia Anglesa i
Germanística de la Universitat de Barcelona i l'empresa Ingeniería, Consultoría
y Traducción Autom àtica INCYTA, que va néixer a l'entorn del Centro de
Desarrollo de Software de Siemens-Nixdorf.
Evidentment, no és un sistema destinat a la traducció literària. És especialment
eficaç en textos tècni cs (material didàctic, manuals d'instruccions o de mante-
niment, resums científics, inventaris i catàlegs, etc.), i sobretot per a grans vo-
lums de documentació. El sistema es basa en tècniques d 'lntel-ligència artificial
i no tradueix paraula per paraula sinó que considera el context de la frase sence-
ra, amb l'aplicaci ó de criteris sintàctics i semàntics per traduir grups de paraules.
D'acord amb les investigacions actuals , es comença a reduir la dependència de
les regles sintàctiques i a dedicar més esforços a tractar i desfer les ambigüitats
lèxiques i, en general , a aconseguir una millor representació semàntica. L'enfo-
cament modern de la recerca en TA tendeix a reconèixer la necessitat d'establir
diferències segons les matèries i la tipologia de textos. Això vol dir que , si es
defineixen els trets propis dels elements lèxics i sintàctics, la selecció dels equi-
valents en la traducció pot ser molt més ajustada. Un dels fonaments dels siste-
mes de TA és, doncs, el que constitueixen els diccionaris que s'hi integren, espe-
cialitzats pel seu contingut, adaptats als tipus de textos i fins i tot a les empreses,
als clients o als productes concrets, perquè la documentació tècnica utilitza un
lèxic específic.
Novament, podem llegir a l'informe Pointer:
«Els textos legals i les normatives, els fulls d'informació sobre productes, els
tesaurus , els models d'assegurança de la qualitat, els manuals, les normes indus-
trials, els prospectes de màrqueting i els informes de recerca depenen tots ells de
la terminologia per assolir els seus objectius d'informació i comunicació. Elmateix
s'aplica als productes electrònics com ara les bases de dades , els sistemes de recu-
peració de la informació i a diverses eines d'enginyeria lingüística.
»La qualitat i l'eficiència d'aquesta comunicació especialitzada depèn en gran
mesura de la qualitat de la terminologia utilitzada. [...]»
Ítaca s'articula per mitjà de diccionaris independents per a la llengua d'origen
i la llengua de destinació, que incorporen la informació morfològica, sintàctica
i semàntica necessària per a la fase d'anàlisi i la de síntesi. La traducció de les
El projecte ítaca
7
8Avantatges d'un
sistema d'aquestes
característiques
paraules es realitza per mitjà del diccionari de transferència. En aquest dicciona-
ri, s'indica en quines condicions, és a dir, en quin context un element de la
llengua d'origen s'ha de traduir per un element del diccionari de destinació.
En una primera fase, Ítaca estava constituït pels lèxics monolingües català i
anglès d'uns 20.000 articles cadascun. En l'etapa de desenvolupament posterior,
el Centre de Terminologia TERMCAT ha col-laborat amb INCITA i el Departa-
ment d'Indústria amb l'elaboració del Diccionari general tècnic i el Diccionari ge-
neral social, que aporten 20.000 i 30.000 articles especialitzats, respectivament,
per augmentar l'eficàcia de la traducci ó," aconseguir un millor rendiment dels
traductors i garantir al màxim l'homogeneïtat i la qualitat de les traduccions
especialitzades.
Els diccionaris estan estructurats jeràrquicament. L'usuari pot indicar al siste-
ma, en començar un procés de traducció, el diccionari sobre el qual vol treballar,
de manera que si no localitza la informació lèxica en el diccionari més específic
accedeix als diccionaris més generals i, per tant, augmenta la fiabilitat de la
traducció.
S'obre ara la possibilitat de desenvolupar nous diccionaris terminològics d'àm-
bits d'especialitat determinats (informàtica, medi ambient, dret, etc. ), segons
les necessitats concretes de traducció.
Tant Ítaca com el sistema castellà-català en fase de prototipus tenen resolts
fenòmens lingüístics «típics» del català, com ara:
• la generació de pronoms febles hi i en
• el tractament d'estructures negatives
• el tractament de dates
• el tractament d'estructures de relatiu i d'estructures partitives
• el tractament de locucions i frases fetes corrents
Vegem alguns exemples reals de frases traduïdes del castellà al català:
Va11l0S a presentar un nuevo proyecto, cuya propuesta incluye tres capitulos técnicos y
cuatro económicos. Presentarem un nou pro jecte, la proposta del qual inclou tres
capítols tècnics i quatre d'econòmics.
Lo tratado en la reuni én en enero de 1997 carece de [undamento. El que s'ha tractat
a la reunió el gener de 1997 està mancat de fonament.
I de traduïdes de l'anglès al català:
The students asked the teacher for a lot of books, but he did not llave enough for all
them. Els estudiants van demanar molts llibres al professor, però no en va tenir
prou per a tots ells.
The new collaborator is likely to produce good results in a few days, because he was
used to using new machines in llis previous job. És probable que el col-laborador
nou produeixi bons resultats en uns quants dies, perquè estava acostumat a usar
màquines noves a la seva feina prèvia .
L'aplicació d'un sistema d'aquest tipus presenta diversos avantatges: evita les
errades lingüístiques, assegura la consistència de la terminologia al llarg de grans
volums de traducció gràcies a la seva aplicació uniforme, augmenta la rapidesa
de la traducció, manté el format del text d'origen (taules, quadres, columnes,
notes a peu de pàgina, etc.), abarateix el cost de la traducció, etc.
Un altre avantatge important que convé destacar és la capacitat de poder deci-
dir per a cada text si en tenim prou amb el primer resultat de la traducció auto-
matitzada (ja l'entenem prou, sabem de què va o és una informació de caràcter
intern, per exemple) i, per tant, no necessitem fer cap feina de postedició. Això
no ha de significar en cap cas que podrem prescindir dels professionals sinó mé s
aviat que ens permetrà pos ar en circulació molts més textos en la nostra llen-
gua . I aquesta és, sens dubte, una de les millors garanties de salut per al català.
No ens enganyem. La màquina utilitza tècniques d' íntel-ligència artificial,
però no és una intel-lig ència que funciona com la humana però de manera
artificial. La màquina no sap res del món, de la cultura, no coneix l'entorn, no
té la informació ni l'experiència que formen part del bagatge de qualsevol tra -
ductor humà. Una assistència automàtica a la traducció no evitarà pas que el
traductor professional hagi d'intervenir darrere la màquina per revisar, corregir,
polir, arreglar i donar estil a les primeres versions que en resulten. (La consecu-
ció de les qualitats de traducció se situen entre un 70 % i un 9S %, segons els
sistemes i sobretot segons les parelles de llengües que es tradueixen.)
Hem provat de traduir amb el programa Ítaca aquesta frase: Cornputets are
considered to have made ourwork more confortable. I l'ha traduïda impecablement.
Afegim -hi , la TA fa la feina mé s ràpida, més còmoda i més barata. Per poder-nos
autoreservar la de més qualitat. Però no només es tracta d 'això.
En el marc d 'una planificació lingüística, cal organitzar els esforços per trobar
solucions als problemes socials de la llengua i, en concret, imaginar sistemes,
eines i productes que facilitin la comunicació entre les persones i les institu-
cions i que siguin aptes en el context multilingüe actual. Segons dèiem en co-
mençar l'article, només si ens adaptem a les tecnologies actuals de la informació
tindrem la capacitat de disposar d'informació especialitzada en català, i el català
podrà ser un mitjà de difusió de la cultura, d'intercanvi econòmic i comercial, i
una eina de transferència d 'informació científica i tècnica.
1. El projecte Pointer (Proposals for an Operational lnfrastructure for Terminology in Europe), subvencionat
per la Direcció General XIII de la Comissió Europea en el marc del Programa d'Aplicacions Telemàtique s
(1994-1998), descrivia la situació actual de la terminologia i pretenia identific ar les infraestructures tecn o-
lògiques i organitzatives necessàries per facilitar el desenvolupament, l'intercanvi i la disponibilitat de la
terminologia a Europa, i promoure la comunicació i la cooperació entre produ ctors, propi etaris i usuaris
de la terminologia.
2. Amb l'objectiu d'augment ar-ne la difusió i explotació comercial, s'estudia actualment l'adaptació del
programa a l'entorn PC sobre el sistema Windows.
•
Notes
9


Podem traduir textos al català sense traductors?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert