La comèdia àtica dels ss. V i IV aC, i especialment els fragments conservats, presenten en abundància la prostituta, sota diverses denominacions: la pròpia, povrnh, l’eufemisme habitual eJtaivra, d’altres que fan referència a la qualitat o a falses ocupacions, com ara camaituphv» i aujlhtriv». El present article, tant com és possible, confronta el tipus còmic amb el referent real, obtenint així una mostra de l’imaginari-ideari dels atenesos de l’època sobre la dona en general i la prostituta en particular.The Attic comedy of 5th and 4th centuries B. C., and specially the conserved fragments, displays in abundance the prostitute, under several denominations: the strict one, povrnh, the usual euphemism eJtaivra, or other ones that make reference to the quality or false occupations, such as camaituphv» and aujlhtriv». The present paper, as much as it is possible, confronts the comedy character with the real person, obtaining therefore a sample of the images and ideals of that time Athenians on the woman I general and prostitute in individual.La comedia ática de los ss. V i IV aC, y especialmente los fragmentos conservados, presentan en abundancia a la prostituta, bajo diversas denominaciones: la propia, povrnh, el eufemismo habitual eJtaivra, otras que hacen referencia a la calidad o a falsas ocupaciones, como camaituphv» y aujlhtriv». El presente articulo, tanto como ello es posible, confronta el tipo cómic con el referente real, obteniendo así una muestra del imaginario-ideario de los atenienses de la época sobre la mujer en general y la prostituta en particular
