Bañeres, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Sacialingiiistica El Centre de Documentació en Sociolingüística
Autor
Jo rdi Baneres
ïnstuu: de SocioJillsiiística Catutan«
60
El Centre de Docume ntació en Socio-
lingü ística (a part ir d 'ara CDS) està adscrit
a l' Instit ut de Sociolingüística Catalana
(Direcció General de Política Lingüí stica ,
Dep artam ent de Cultu ra, Gene ralitat de
Catalunya).
El CDS neix el 1991 , en complime nt
del Decret 173/1991 , de 30 de juliol , de
reestru cturació de la Direcció Gene ral de
Política Lingüística. Aquest Decret , a l'arti-
cle 7, apa rtat e), estableix qu e l' Institut de
Sociolingüística Catalana té com a funci-
ons la del «man teniment d'un centre de
docum entació especialitzat en materials so-
ciolingüístics accessible als estudiosos amb
un arxiu exhaustiu de les recerques efectu-
ades en terres catalanes». Reblant-ho, l'Or-
dre de 26 de juliol de 1991, de reestructu-
ració de la Direcció Gene ral de Política Lin-
güística, estableix dins d'aquest organ isme
l'existèn cia d 'un «centre de documentació
especialitzat en tem es sociolingüístics i de
lingüística apli cada».
Destinataris
Així do ncs, el CDS és obert a tot s els
«estudiosos». Entenem qu e un estudiós és
des de l'estudiant de BUP i COU que fa un
treba ll de curs, fins al llicen ciat amb doc-
torat o qualsevol ciutadà que estigui int e-
ressat en qual sevol qü estió sobre les llen-
gües de Catalunya, de Gal-les o d 'arreu del
món. Encara més, don cs, és obert al tècn ic
qu e treballa com a planificador lingüístic
en un centre de normalització o en un ser-
vei lingüístic.
Com s'ha constituït?
El CDS va sorgir el 1991 de la fusió del
fons docume ntal de l'Institut de Sociolin-
güística Catalana i la bibli ot eca de la Di-
recció Gene ral de Política Lingü ística. El
CDS està especialitzat en sociolingüística
en el sentit més ample del vocable: des de
la sociologia del llen guatge fins a la plani-
ficació lingüística, des de la lingüística so-
cial fins a l'etnolingü ística, etc. El CDS, al-
hora d'esta r especialitzat en soc íoling üíst í-
ca, compleix funcions de bibli ot eca de la
Direcció Gene ral de Polí tica Lingüística , la
qual cosa es tradu eix en un bon assortiment
de material sobre l'ense ny ame nt de llen-
gües a adults i sobre l'assessorament lin-
güístic. Pel que fa al dret lingüístic i a l'ú s
oficial de la llen gua, la Direcció General de
Políti ca Lingüística ma nté un arxiu especi-
alitzat en aquesta ma tèria.
Així, doncs, el CDS cobreix bé les àrees
tem àtiques següents: antropologia delllen -
gua tge, dret lingüístic, ensenya me nt d 'idi-
omes per a adults, geografia del llen guat-
ge, lingüística aplicada , normalització lin -
güística, planificació lingüística, Qu ebec,
sociolingüística, sociologia del llenguatge.
Fons
A més, el nostre fons és diversificat. Per
això el presente m segons el ti pus de mat e-
rial qu e hi podeu trobar.
Biblioteca
15.000 llibres (6.000 dels quals són so-
bre sociolingüística; 1.500 sobre sociologia;
1.500 sob re ensenyament d'idi omes per a
adults; 1.500 sobre assessorame nt lingü ís-
t ic, etc.)
Una qua litat específica pròp ia d 'un cen-
tre superespecialit zat com el CDS és la seva
rapidesa en el tractame nt dels llibres. A les
bibli ot equ es generals passa una mitjana de
dos anys des qu e hom té not ícia d 'un tít ol
fins qu e aquest és accessible als lectors; en
el CDS aquest interval pot reduir-se a du es
setmanes. Un segon avantatge és que l'at en -
ció a l'usuar i és persona litzada , el servei
immediat i la maj or part del seu fon s és
d 'accés lliure i directe.
Hemeroteca
230 t íto ls corrents (és a di r, vius) de
publicacions periòdiques, 100 títols morts
i 13 butlletins de sumaris. Disposa de tot s
els butlletins editats pels diferents serveis
lingüístics a Catalunya.
Arxiu de premsa
15.000 notícies sobre la llen gua catal a-
na (classificades per matèries, des de 1982
fins a l'actualit at ), 3.000 de les quals apro-
ximadament correspo nen a no tí cies de
l'any passat. L'arxiu s'a lime nta del recull
de premsa qu e elabo ra diàriament l'Ofici-
na de Premsa del Departament de Cultura
i del qu e elabo ra quinzen alm ent la Unita t
d 'Ima tge del Consorci per a la Normalitza-
ció Lingüística.
Amb això s'aconsegueix buidar exha us-
tivament la premsa del Princip at , com tam-
bé bona part de les revistes de divu lgació.
Para l-le la rnent, gràcies a un aco rd in ter-
bibliotecari , es disposa me ns ualme n t de
còpia d' un arxiu de premsa sobre la situa-
ció lingüística a la Comunitat Valenciana,
fet que permet cobrir-ne bé les notíc ies de
1989 ençà. L'arxiu té un a gran importà n-
cia, perquè la història recent de la norma-
lització lingüística d 'alguns sectors - per
exemple l'esport, el món associa tiu, etc.-
només és possibl e co nèixer- la a part ir
d 'aquest arxiu.
Ar;l:Íu de textos solts
6.000 documents: bàsicament, còp ies
d 'articles de revistes científiques, comuni-
cacio ns a cong ressos o reunions cient ífi-
qu es, opuscles, etc. En qualsevol cas, sota
aquest epígraf no s' inclouen els articles de
premsa . Sobre el con junt, gairebé la meitat
tra cten de la llengua catalana. La resta està
distribuït aleatòriament. Per exemple: so-
bre la situació social del diasiste ma serbo-
croa t h i ha 75 articl es; sobre el gal-lès, 57;
sobre el gallec, 64.
Tesis de llicenciatura o doctorals i treba lls
d'in vestigació
600 obres. Això sign ifica qu e h i ha cò-
pia de més de du es terceres parts de les te-
sis llegides a Catalunya sobre aspectes soci-
als de la llengua. També, en aquest aparta t,
és pertinent d 'esmentar la literatura grisa
(és a dir, no comercial o de tiratge molt re-
duït), que inclou un s 100 treballs d 'adju-
dicataris de bequ es o d'aspiran ts a premi s
convo cats pel mateix Institut de Sociolin-
güística Catalana, més un es alt res 100 re-
cerques encarregades per la Direcció Gene-
ral de Política Lingüística.
Treballs uni versitaris diversos
600 microfitxes de treball s lectius. La
bona relació qu e des de l'In stitut de Socio-
lingüística Catalana es manté amb el pro-
fessorat un iversitari responsabl e d 'assigna -
tur es amb continguts sociolingüístics fa que
s'aco nsegue ixi còp ia dels millo rs treball s
lectiu s. (No cal dir que amb l'aquiescènci a
explícita dels mateixos alumnes.) A més,
periòd icam ent es reb en cò pies mi cro -
filmad es de les tesis llegides a les uni versi-
tats catalanes i qu e tracten de temàtica lin-
güística o socio lingüística.
Diapositives de mapes lingüístics, ètnics,
històrics, etc.
700 unitats. Bé que és un apartat poc
utili tzat , resulta molt útil per als professors
de secundària i d'ensenyament superior.
Arxiu de materials de normalització lin -
güística dels serveis lingüístics
500 informes i 450 mater ials diversos
(carte lls, mapes, materia ls de campanya
com ara tríptics, calendaris, etc.) generats
pels serveis lingüístics de to t el Principat.
En aqu est àmbit cal deixar clar qu e el CDS
n o se so lapa amb les ac tivitat s de la
Mediateca del Conso rci per a la Normalit-
zació Lingüística. D'entrada, perquè el CDS
cobreix un àmbit superior, ja qu e inclou
també la Xarxa Tècn ica de Normalització
Lingüí stica de la Gen eralitat de Catalunya ,
els serveis lingüístics de les uni versitats dels
païso s de llengua catalana, etc. En segon
lloc, perquè la perspectiva és diferent: la
Mediateca té un caràcter administra tiu ,
mentre qu e el CDS el té documental. Els
ítems de la Mediateca hi són en tant que
baules d'un procés administratiu, d' in terès
exclusiu per als gestors implicats, i per tant
d'accés restringit . Per contra, els ítems del
CDS són tra cta ts com a doc uments, d 'ac-
cés públic. Això fa que el CDS irradiï com a
punt de referència obligada per a qualse-
vol persona -estudiant, funcionària, inves-
tigadora ..., evid entment, planificadora-
dedicada al tema.
Seccions especials
El CDS és a l'Estat espanyol l'única bi-
bliot eca dipositària de les publicacions edi-
tad es pel Conseil de la Langue Française
(Quebec). A més, el CDS adq uireix d 'ofici
totes les publicacions sobre planificaci ó lin -
güística editades per la Universi ty Micro-
film Inc. (UMl) que aplega la més gran part
de les tesis doc tora ls redac tades en idiomes
de difu sió internacional i llegides arre u del
món.
Cal destacar el recull legislati u de la Sec-
ció d 'Ús Oficial de la Llengua Catalana: fons
sobre dret lingüístic d'uns 10.000 docu-
ments (amb un creixement anual d 'uns
1.300), dels quals actual me nt estan infor-
matitzat s 6.800. Els ítems són principal-
61
62
ment de ls tipus seg üe nts : di sposici ons
(5.000), sentències (300), preguntes parla-
mentàries (200). Per la seva naturalesa, la
consulta al recull legislatiu està restringida
a investigadors i postgraduats.
Serveis del CDS
Catàlegs
La part més gran està inform atitzada i
s'uti litza un thesaurus, elaborat pel mat eix
COS, de 1.400 descriptors.
Catàlegs auto matitzats:
• Base de dades bibliogràfica (en el sistema
CATOOC, desenvolupat pel Centre Infor-
màtic de la Gene ralitat de Catalunya. Es
fan gestions perqu è la base de dades sigui
accessible via ln ternet).
• Base de dades de diap ositives
• Base de dade s de mat erials no-llibres
Catàlegs manuals:
• Catàleg de publi cacion s periòdiques
Préstec
Es deixa un màxim de 3 llibres per un
període de 15 dies prorrogables. En el cas
de persones vinculades a universitat s, cen-
tres de recerca o serveis lingüístics, el prés-
tec és per un màxim de 6 llibres i per 30
dies prorrogables. Queden excloses les obres
de refe rènc ia, les publicacion s periòd i-
ques, la literatura grisa i totes aquelles que
quedin identificades com a excloses de
préstec.
El préstec per correu es restringeix a per-
sones que puguin acreditar la seva vincu-
lació a universitats, cen tres de recerca o
serveis lingüístics. Aquestes entitats poden
ser de l'Estat espanyo l, o bé d'arreu del món
sempre que estiguin especialitzades en tema
cata là. Queden exclosos els llibres suscep-
tibles de malmetre's en l'enviam ent. Per a
la resta de condicions, els interessats po-
den posar-se en contacte amb el CDS.
Assistència i assessorament bibliogràfics
i metodològics
El CDSpresta assistència sobre temes de
sociolingüística i sociologia del llenguatge.
Alt res unitat s de la Direcció Gene ral de
Política Lingüística ubicades en el mat eix
edifici poden assessorar sobre altres temes
afins. Així, el Gabin et de Didàcti ca ho fa
sobre temes d' en senyament del català a
adults, i la Secció d'Ús Oficial de la Llen-
gua Catalana, sobre dret lingü ístic.
El CDS ofereix sessions dedicades a ex-
plicar a grups la forma d'accedir a la docu-
mentació sociolingü ística, tant la que està
dipositada en el mat eix CDS com la que és
accessible en altres centres de documenta-
ció.
Productes documentals
Per facilitar la difusió i recerca de ma-
terials, el CDS elabora i difon diferents lí-
nies de productes docume ntals:
• Butlleti de sumaris (mensual). Recull dels
sumaris de les publicacions periòdiques que
es reben al CDS i que es remet a 13 biblio-
teques. N'han sortit 36 .
• Noves adquisicions (bimestral). Recull de
referències bibliogràfiques dels llibres que
s'ha n adq uirit. N'han sort it sis.
• Estat de la qüestió (trimestral). Recull mo-
nogràfic sobre temes determinats i publi-
cats en diversos mitjan s: llibres, diari s, re-
vistes (tant de divulgació general com ci-
entífiques), etc. N'ha n sortit cin c:
1. Articles d'opinió: la llengua catalana: 1993
(març 1994).
2. Món socioeconòmic (juliol 1994).
3. Llengua catalana i indústries cutturats (no-
vembre 1994).
4. Articles d'opinió: la llengua catalana: 1994
(febrer 1995)
S . La conferència del president: QI/è represen-
ta la llengua a Catalunya? (maig 1995)
• Bibliografies selectives (semestral). Recull
de referències sobre un tema mon ogràfic.
N'ha n sortit tres:
1. QI/ebec/Canadà (julio l 1994)
2. Sociolingüística de la Peninsula Ibèrica (de-
sembre 1994)
3. Planifica ció lingüísti ca = Language
Planning: Número especial = Special issue:
Congrés Europeu de PlanificacióLingüística =
European Conference on Language Planning
(octubre 1995 )
• Bibliografia sociolingüística del català (anu-
al). Recull, amb voluntat d 'exhau st ívitat ,
les referènci es dels darrers llibres, articl es,
comunicacions, ponències, tesis, etc. sobre
aspectes socials del català. Totes van acom-
panyades del corresponent resum [abstract] .
N'han sortit dos. A partir de 1996 aparei-
xerà semestralment .
• Arxiu deplanificació lingüística (anual). Re-
culi de novetats bibliogràfiques d'interès
per als planificado rs lingüístics. N'ha sor-
tit un .
• Crònica de la llengua catalana (semestral).
Sinopsi de notícies de premsa sobre el ca-
talà, elaborat a partir de l'arxiu de premsa
del CDS. N'ha sortit un .
El CDS també es respon sabilitza de re-
dactar l'estat de la recerca sociolingüística
catalana a la publicaci ó internacional The
Year Wo rk ili Modem Langua ge Studies
[Londres).
La difusió de tots aquests productes és
estrictament instituc ional. Qualsevol enti-
tat (de dret públi c o privat) que estigui in-
teressada a rebre'l s nom és cal que ens ho
sol·liciti. Val a dir, però, que sempre que
sigui possible procurem establir un règim
d'inte rcanvi.
Com s'amplia el fons?
El CDS s'engra ndeix per mitjà de tres
conductes:
1. Els usuaris suggereixen nous tít ols (mit-
jança nt les desiderates), cosa qu e ens per-
met d'actuali tzar el fons d'acord amb els
seus interessos i necessitat s.
2. Acords o convenis amb altres entitats.
L'acord establert amb el Co nsell de la
Langue França ise, l'o rgani sme quebequès
que més edita sobre la situació lingüística
d'aquell país, garanteix que al CDS arribin
gratuïtame nt tot es les novetat s. (Ultra el
CDS, en tota la Unió Europea el Conseil de
la Langue Française únicament remet d' ofi-
ci els seus ma terials a bib lio te q ues de
Brussel-les, Lieja i Paris.) El conve ni esta -
blert amb el Grup Català de Sociolingüísti-
ca facilita int ercan vis mutus d'inform ació.
El CDS està en vies d'es tablir convenis amb
diferents centres d'ensenyament superior,
entitats cultura ls i bibliotequ es especia lit-
zades de Cata lunya. Més en general, el CDS
manté relacions amb el màxim no mbre
d'organismes d'arreu per tal d 'afavorir els
intercanvis, com ara la Secretaria General
de Política Lingüística de l País Basc, la Di-
recció Gene ral de Política Lingüística de
Navarra, el Consejo de Universi dades del
MEC, la Direcció Xeral de Política Lingüís-
tica de Galícia, l'In stitut d' Estudis Occita ns,
els Amics de l'Alguer, la Fryske Akademy,
la Mesa Pola Nor ma lización Lingüística,
l' Eur opean Bureau of Lesser Used
Lan guages, el Linguis tics In st itut e of
Ire land , HABE (He ld uen Alfa be ta tze
Berreuskalduntzerako Erakundea), etc.
Relacionat amb aquest pun t, és perti-
nent esmenta r que el CDS ha col·laborat
(1992-94) am b el grup de tr eball Eur o-
mosaic (Bangor , Barcelona, Brussel-Ies i Pa-
ris), encarregat per la Unió Euro pea d'ela-
borar l'estat de la qüestió sobre les comu-
nitats lingüístiques histò riques en situació
de desava ntatge.
3. Per tal de poder oferir còp ia dels millors
treballs universitaris en sociolingüística ,
l' Institut de Sociolingüística Catalana con-
voca un cartell de premis en sociolingüístca
cata lana , un dels quals, el Prem i Bernat
Feno llar, està dedicat a treballs lect ius un i-
ve rsit aris de socio ling üíst ica o de pla-
nificació lingüística.
Totes aqu estes vies per procurar nous
mat erials permeten que el CDS creixi acce-
leradament, sense que s' hagi de nod rir
ún icament per la via comercial, la qual cosa
fa que puguem mantenir el nivell adequat
d'adquisicion s malgrat les reduccion s pres-
supostàries que afecten el conjunt d'admi-
nistracions púb liques. En el darrer an y s'ha
ampliat amb més de 1.000 llibres, quasi
1.000 article solts, més de 100 treballs inè-
dits, etc.
A més, tots els donatius sobre els tem es
que ens són propis són benvinguts. Parti-
cularment, com a centre de documentació
este m interessats en materials qu e no si-
guin estrictament llibres. Així, són ben re-
buts treballs de curs, prospectes, comuni-
cacions, tex tos solts, etc. qu e tractin sobre
les mat èries que ens són pròpies.
Altrame nt, gràcies als donatius, el CDS,
com a arxiu de la memòria històrica de la
normalit zació del cata là, confia a pod er
recuperar materials rars de l'època del fran-
qui sme, o àdhuc anteriors.
Com s'hi pot accedir?
Per poder fer ús de ls serveis del CDS
no més cal p rese n tar algun document
d'acreditació personal (DNI, carnet d'es tu-
diant, passaport, entre d'al tres). El CDS és
obert a tothom que estigui int eressat a con-
sultar-ne el fons. Disposem d'una sala amb
deu places de lector, a més d'una lectora de
microfitxes (lectocopiadora) i un a fotoco-
piad ora. L'ho rari de cons ulta és de 9 a 14 h,
i de 15 a 17.30 h, de dilluns a divend res
(de l'I de juny a 15 de setembre, l' ho rari és
de 8 a 15 h). El CDS no tanca per vacances.
Per tal de comprovar dades o verificar ma-
terials es poden fer consultes telefòniques,
per fax o correu electrònic o conve ncional.
•
6 3


El Centre de Documentació en Sociolingüística

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert