Visió d'una aurora boreal el 25 de gener de 193

Castillo, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 23
l 25 de gener del 
1938, fa poc més 
de 75 anys, va tenir 
lloc una gran aurora 
boreal que fou visible des de tot 
Europa. A Espanya, Catalunya 
i Argentona,  en plena Guerra 
Civil, es va viure l’esdeveniment 
entre la sorpresa i la por. 
Però què són les aurores 
boreals? És habitual veure-les en 
latituds tan meridionals com la 
nostra?
Les aurores boreals són un 
fenomen produït pel vent solar 
(les partícules carregades que 
expulsa el Sol en violentes explo-
sions) quan interaccionen amb 
el camp magnètic terrestre, pro-
duint  llums de colors. L’oxigen 
emet llum verda, groga i verme-
lla, mentre que el nitrogen emet 
llum blava. Aquesta luminescèn-
cia constitueix un dels espectacles 
naturals més bells. 
Normalment les aurores es 
donen en zones properes als pols 
terrestres com Grenlàndia, Lapò-
nia, Alaska o l’Antàrtida. En 
l’hemisferi nord es diuen aurores 
boreals, mentre que a l’hemisferi 
sud es diuen aurores australs. 
L’increment de l’activitat solar 
pot fer visible aquest fenomen en 
latituds més baixes del que és 
habitual, omplint el cel nocturn 
d’un intens color vermell. 
En el folklore trobem expli-
cacions sobre l’origen d’aquestes 
“llums del nord”. Els finlande-
sos les denominen “revontulet”, 
llums de la guineu, en relació a 
la llegenda que diu com les cues 
de les guineus àrtiques colpejaven 
sobre la neu i les espurnes que en 
sortien es reflectien al cel. Segons 
una llegenda esquimal les aurores 
boreals són senders estrets, sinu-
osos i perillosos que condueixen 
cap a les regions celestials, i la 
seva llum és deguda a l’arribada 
de nous esperits. 
L’any 1859 es va registrar la 
que fins ara es considera la més 
intensa tempesta solar de la qual 
es té constància. I per suposat 
que les aurores boreals es veieren 
a gairebé tota la Península Ibè-
rica. Però el fet que el 1938 el 
país estès en guerra incrementà 
la sorpresa causada pel fenomen 
natural, atribuint-lo a nombroses 
causes: incendis, miracles, senyals 
apocalíptics...
Més enllà d’interpretacions 
religioses o supersticioses, l’au-
rora del 38 va suposar un parèn-
tesi fugaç i peculiar en temps de 
guerra. Potser suficient perquè la 
gent mirés al cel i pensés que fins 
i tot allà dalt algú s’enfurismava 
per les barbaritats que una guerra 
suposa.
E
les aurores boreals. 
quan el cel nocturn s’il·lumina
M
ET
EO
RO
LO
GI
A
MARIA JOSEP CASTILLO
fonts 54 - abril 2013


Les aurores boreals. Quan el cel nocturn s'il·lumina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert