Puig Rovira, Josep M.

Temps d’Educació

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Educació i Valors 
Josep Ma Puig Rovira 
Quan ens plantegem el tema 
de les relacions entre I'educació i 
els valors -utilitzant, com fem habi-
tualment, el terme "valors" en un 
sentit més ampli i més planer que 
en I'axiologia- podem referint-nos 
a una varietat de tematiques prou 
diferents entre si, bo i que proba-
blement serven també lIigams 
mutus prou clars. Aquí a tall de 
suggeriment voldria presentar 
tres tipus de problemes, diferents 
per6 vinculats, que designem, so-
vint indistintament, amb l' expres-
sió "educació i valors". Ens referim 
a la controversia sobre la neutrali-
tat de la ciencia, a les finalitats de 
I'educació, i a la fomació moral i cí-
vica. 
En primer Iloc, la pedagogia en 
tant que ciencia que, entre 
d'altres coses, vol intervenir en el 
procés educatiu, ha d'interrogar-
se sobre quins són i com es justifi-
quen els criteris que li permeten 
programar aquesta tasca optimit-
zadora. Ens preguntem si des de 
la pedagogia es pot o no es pot 
decidir sobre la conveniencia de 
modificar I'educació o sobre la di-
recció que aquesta modificació 
hauria de prendre. Dit d'una altra 
manera, ens preguntem si real-
ment a partir de I'estudi de 
I'educació podem emetre un judici 
crític -una valoració- a prop6sit de 
la realitat educativa, i si en conse-
qüencia aquest pot ser un camí 
per justificar racionalment i legiti-
mar socialment els fins de 
I'educació. De fet, es tracta de 
saber en quina mesura la pedago-
gia, des del seu mateix si, pot fer 
una crítica de I'educació; és a dir, 
si pot produir un saber crític sobre 
el seu objecte d'estudi. És obvi 
que tothom en tant que ciutada 
pot i ha de donar la seva opinió 
sobre I'educació, per6 aquí el que 
esta en joc és si la ciencia esta lIiu-
re de valors, o si per contra la cien-
cia pedag6gica pot produir 
justificadament un pensament crí-
tic, que sigui tecnic i alhora tingui 
capacitat per orientar i justificar 
I'acció pedag6gica. Com és sabut 
el positivisme ha redu"it aquest 
problema dient que I'estudi de 
I'educació no pot fonamentar cap 
opció de valor, i que per tant els 
fins últims de I'educació són el re-
sultat de la decisió deis individus o 
de la societat en el conjunto 
D'acord amb aquesta posició els 
fins haura de ser transmesos pos-
teriorment als professionals de 
I'educació, que es limitaran a ope-
rativitzar-Ios ideant les tecnologies 
adients. Altres postures entenen 
que la reflexió pedag6gica pot 
contribuir a descobrir les patolo-
gies de la realitat educativa i, en 
conseqüencia, ha de denunciar-
les i proposar els mitjans que en 
facilitin la transformació. 
En segon lIoc, amb I'expressió 
"educació i valors" també ens re-
ferim a I'anomenat problema de 
les finalitats de I'educació, a la di-
recció vers la qual volem orientar 
155 
Josep Ma. Puig Rovira 
els resultats de la intervenció edu-
cativa. És obvi que en certa mesu-
ra la resposta que donem al primer 
interrogant ens condicionara 
aquest segon nivell de discussió. 
Si hom considera que la pedago-
gia en tant que conjunt de sabers 
no pot dir res sobre valors, és evi-
dent que haurem de buscar una 
manera de determinar les finalitats 
de I'educació independentment 
de qualsevol afirmació que tingui 
l' origen en les disciplines pedagó-
giques. Si per contra hom consi-
dera que la pedagogia pot 
implicar-se en la discussió sobre 
els valors, part del contingut deis 
fins de I'educació vindra determi-
nada per les elaboracions 
d'aquest nivell crític i valoratiu de 
la pedagogia. En qualsevol cas, 
peró, sembla que la discussió de 
les finalitats de I'educació no 
s'esgota en les consideracions 
epistemológiques a I'entorn de si 
la pedagogia esta lliure de valors 
o no. Hi ha altres factors de caire fi-
losófic, antropológic, religiós, polí-
tic, etc. que contribueixen a 
dibuixar una concepció del món i 
deis homes que tindra inevitable-
ment un important paper en la dis-
cussió de les finalitats de 
I'educació. Certament, el pensa-
ment pedagógic per determinar 
els seus fins s'ha basat en diver-
ses concepcions de I'home i del 
món. Peró és precisament aixó el 
que avui sembla no ser gens ciar. 
O'on es poden treure raons prou 
legítimes per dibuixar un perfil de 
futur del que volem aconseguir 
amb I'educació de les noves ge-
156 
neracions? Ni en la religió, ni en el 
suposat sentit emancipador de la 
história, ni en el desenvolupa-
ment natural del mateix educand 
no semblen poder trobar-se ga-
ranties suficients per fixar els fins 
de I'educació en les societats 
complexes i plurals. Aquesta si-
tuació pensem que es viu amb an-
goixa més o meys lúcida per part 
deis educadors. Quan I'educació 
progressista ha deixat de tenir un 
model ciar al qual enfrontar-se, 
s'ha vist progressivament manca-
da deis signes d' identitat que fins 
fa uns anys Ii atorgaven una certa 
seguretat i direcció. Les finalitats 
educatives s'han convertit sovint 
en conceptes que, una vegada 
allunyats del marc en qué van néi-
xer, diuen poc i no han pogut ser 
redefinits. En altres casos les fina-
litats s'han convertit en objectius 
operativitzables molt concrets, 
peró sovint amb la consciencia de 
trobar-se davant de formulacions 
degradades o empetitides del 
que voldríem que fossin els ideals 
de I'educació. Finalment, moltes 
vegades els fins són ocupats per 
una voluntat d'eficacia técnica, pel 
que fa a la societat, id' éxit perso-
nal, pel que fa a I'individu. La 
qüestió ens sembla que rau en si 
hi ha possiblitats de recuperar una 
definició deis fins que, sense 
caure en una concepció total i pre-
figurada de la societat i els homes, 
vagi més enlla de la mera accepta-
ció de les situacions de fet. 
Si el saber pedagógic té dificul-
tats per establir el seu estatus teó-
ric en relació amb els valors i si la 
definició de les finalitats de 
I'educació se'ns presenta com 
una empresa poc clara, resulta evi-
dent que I'acció pedagógica es-
colar en I'ambit deis valors sera 
també una tasca conflictiva. Ho és 
pels motius que hem esmentat als 
apartats anteriors, peró també per 
les condicions sócio-culturals con-
cretes en que es du a terme 
I'acció educativa. El clima social 
tancat que, per la seva homoge-
ne'itat i menor complicació, facilita-
va en altres moments I'educació 
moral i cívica deis homes, avui a 
mesura que s'ha diversificat esde-
vé un factor important de descon-
cert. En concret, la desaparició del 
codi moral únic i I'esclat de la uni-
formitat en les solucions als con-
flictes de valors han donat carta de 
ciutadania a la llibertat i autonomia 
deis individus, peró ha facilitat 
molt menys I'entesa solidaria entre 
ells. Hi ha, doncs, una diversitat 
de punts de vista a propósit del 
que és correcte i desitjable, i una 
multiplicitat de postures sobre 
que podem fer, peró són postu-
res discrepants que, més que 
conviure constructivament i dialo-
gant - actituds que permetrien 
treure el maxim benefici de la lIi-
bertat i autonomia de cadascú-, en 
la majoria deis casos s'han limitat 
com a maxim a coexistir i suportar-
se. Els conflictes de valors són 
abandonats a les apreciacions 
"segures i omnipotents" de la 
ciencia i la tecnica, o a les deci-
sions més subjectives que en 
cada cas prenen els homes. No 
sembla haver-hi lIoc per a una re-
Educació i valors 
flexió racional, bo i que potser no 
únicament racional, i col.lectiva a 
propósit deis conflictes de valors. 
Davant d'aquest estat de coses, 
les escoles que es volen pluralis-
tes, i refusen procedir a la inculca-
ció d'una opció de valor 
determinada, troben dificultats per 
fer quelcom amb un mínim de se-
guretat i coherencia. Per una part, 
no els resulta facil tirar endavant 
una educació moral racional, dialo-
gant i solidaria; peró per altra 
banda no els deixa prou contents 
la practica, potser més habitual, de 
no fer res o gairebé res, amb el 
benentes que els problemes mo-
rals són problemes que només 
poden tractar-se per mitja de la 
pura decisió individual que cadas-
cú ha de prendre quan les situa-
cions concretes de la vida Ii ho 
demanen. No satisfa, sobretot, 
perque aquesta actitud acaba por-
tant cap a una moral orientada ex-
clusivament a I'exit personal i al 
profit, i guiada a tot estirar pels dic-
tats de la racionalitat científico-
tecnica més immediatista. 
Aquest diagnóstic, en la mesu-
ra que sigui encertat, ens obliga a 
formular-nos algunes preguntes: 
És possible pensar en uns valors' 
o grans principis que poguessin 
informar un programa d'educació 
moral per a tothom en una societat 
democratica i plural? Quina relació 
mantenen o haurien de mantenir 
I'educació moral amb I'educació 
religiosa, I'educació cívico-polí-
tica, I'educació per a la conviven-
cia, la formació filosófica i etica? La 
discussió de les finalitats de 
157 
Josep Ma. Puig Rovira 
I'educació i de les relacions entre 
els valors i el saber poden ajudar-
nos a pensar I'educació moral? 
158 


Educació i valors

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert