Navarro, Francesc Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Autor Frances c X. Navarro Servei de Norma litza ció Lingüíst ica
La delimitació, una eina necessària
Com en qual sevol procés de transformació, el plantejament bàsic per norma-
litzar l'ú s de la llengua cata lana exigeix diverses fases i la presa d'una sèrie de
decision s imprescindibles. Concretament, pel qu e fa a les fases, se' n poden esta-
blir les següents: 1) conèixer el terren y que volem normalitzar, 2) preparar una
estratègia d 'actu ació, 3) dur a la pràctica les actuacions previstes i, finalment,
4) estudiar els fracassos i els èxits obtinguts, a fi de tornar a la segona fase o, si
calgués, potser a la prime ra i tot.
Doncs bé, en aquest article s'exposa com, des de la Direcció Gene ral de Polí-
tica Lingüística, s'està defini nt el món socioeconò mic.
Pel que fa als trets que el define ixen, 1 cal destacar, d'una banda, l'amplitud
de les seves activita ts, i, d 'una altra banda, la diversitat de les activitats qu e
inclou . Davant d'a questes dues característ iques la feina podria quedar totalment
dilu ïda , si no es delim itava l'àmbit d'apli cació, si no s'hi endegava correcta-
ment. Resulta un a obvietat afirmar qu e el con junt del món socioeconò mic no
es pot afrontar en bloc. Però tamb é és cert qu e això no ha de suposar inacció,
inactivitat i renún cia d'incidir-hi.
Precisament la decisió d'establir els conto rns i el perfil d'un problema acostu-
ma a ser una primera passa per poder-lo resoldre. Ara bé, aqu esta tasca s'ha de fer
de la manera més estandarditzada possible, perquè sigui analitzable des de qual-
sevol perspectiva qu e es desitgi.
Un altre element de què no es pot prescindir en la delim itació del món soci-
oeco nò mic és l'adaptació a l'ac tivitat econò mica. És a dir, ha de ser des dels
rengles de la normalització lingüística que cal acostar-se a la dinàmica de fun ci-
onament del món socioeconò mic i no pas a l'inrevés: no es pot pretendre qu e
les empreses adaptin la seva realitat a les necessitats de la tasca de normalització
lingüística , sinó que haurem de ser nosaltre s qu i haurem de fer l'esforç per cop-
sar quina és la realitat i mirar d'a dapta r-hi les nostres propostes. Aquesta qüestió
resulta del tot crucial; ob lidar-ho suposa ria una formulació mancada des de l'ar-
rel; fóra inservible.
Plantejada així la qüestió, cal cercar eines que perm etin acostar el món de
l'empresa i les actuacions de normalització lingüística. En el món empresarial,
el millor llenguatge és l'econòmic, i, doncs, des de la Direcció General de Políti-
ca Lingüística s'ha cregut escaient de fonamentar el plantejament en una eina
fiscal, la Classificació d'activitats econò miques.! El quadre 1 recull la llista de les
divisions (un dígit) existents en la Classificació d'activitats econòmiques, cadas-
cuna de les qu als es completa amb agrupacions (dos dígit s), grups (t res dígits) i
Plan \
i Dincunita tció
La delimitació del
món socioeconòmic
La Classificació d'acti·
vitats econòmiques
13
14
L'Anuari ACICSA
subgrups (quatre dígits), tot i que aquí no ho incloem. El quadre 3, que recull les
activitats possibles en la divisió d'Energia i aigua, pot servir de model.
Aquesta classificació conté totes (o gairebé totes) les possibles activitats de les
empreses. S'ha d'explicar que totes les empreses que es constitueixen legalment
han de tenir un epígraf fiscal. Per tant, la con creció de tot l'univers possible
d'activitats i d' empreses atorga una notòria bondat a aquesta eina. Per acabar-
ho de fonamentar, es pot citar un paràgraf introductori de la mateixa classifica-
ció: «L'objectiu d'aquest tipus de classificació és establir un con junt jerarquitzat
de categories homogènies d'activitats econòmiques que permeti classificar les
unitats que les porten a terme i implantar estadístiques diferenciades sobre aques-
tes activitats (producció, consum de primeres matèries, rendiments, ocupaci ó,
inversions, etc.)». I en aquest etcètera, també podríem incloure un aspecte més:
el que fes referència a normalització lingüística.
Aquesta llista permet disposar d'una eina de prioritzaci ó per activitats . No
oblidem que la classificació aporta més de 500 activitats possibles i és evident
que, davant la immensitat -tal com ja hem apuntat més amunt-, hem de
prioritzar. Com ? El criteri és senzill: centrar-se en les empreses que tinguin més
incidència lingüística. Entre una empresa de serveis i una explotació agrícola ,
int eressa la primera; i en l'exemple del restaurant i l'empresa extractora de pe-
troli , sembla clar: primer el restaurant, i després la petroliera.
Concretant, l'objecte de l'activitat, conjugat amb el seu valor multiplicador i
el grau de relació amb el consumidor final , possibilita la primera gran priorització
necessària .
D'aquesta manera es redueix la llista de la CNAE-74 de més de 500 activitats
econò miques a 122 activitats possibles (vegeu quadre 2), que, a més a més, en ca-
ra poden ser novament prioritzables, ja des del punt de vista de normalització
líng üístíca.' D'aquesta manera s'evita «l'enfrontament», en bloc , a les més de
350.000 empreses existents només a Barcelona.
Amb tot, encara cal una altra eina que , després de reduir les activitats per a
l'apli cació de l'activitat normalitzadora, igualment redueixi el nombre d'empre-
ses en cadascuna de les activitats , i, a més, que les identifiqui.
Quadre 1. Classificació d'activitats econòmiques (per divisions)
O. Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca
1. Energia i aigua
2 . Extracció i transformació de minerals no energètics i productes derivats . Indústries químiques
3 . Indústries transformadores dels metalls . Mecànica de precisió
4 . Altres indústries manufactureres.
5. Construcció
6. Comerç, restaurants i hoteleria . Reparacions
7. Transports i comunicacions
8. Institucions financeres, assegurances, serveis prestats a les empreses i lloguers
9. Altres serveis
Quadre 2. Relació entre la CNAE lla prlorltzacló de planificació lingüística
CNAE Priorització de planificació lingüística
Divisions , O , O
Agrupacions 64 45
Grups 283 55
Subgrups 525 '2
Quadre 3. Exemple de prlorltzacló
1 Energia I aigua
Agrupació (00) Grup (000) Subgrup (000.0) Títol
11 Extracció, preparació Iaglomeració de combusti-
bles sòlids. Coqueries
111 Extracció, preparació i aglomeració d'hulla
112 Extracció, prepració i aglomeració d'antracita
113 Extracció, preparació i aglomeració de lignit
114 Coqueries
12 Extracció de petroli I gas natural
121 Prospeccióde petroli i gas natural
122 Extracció de petroli brut
123 Extracció i depuració de gas natural
124 Extracció de pissarres bituminoses
13 Refinació de petroli
130 Refinaciódel petroli
14 Extracció I transformació de minerals radioactius
140 Extracció i transformació de minerals radioactius
15 Producció, transport I distribució d'energia elètrlca,
gas, vapor I aigua calenta
151 Producció, transport i distribució d'energia
151.1 Producció d'energia hidroelèctrica
151.2 Producció d'energia termoelèctrica convencio-
nal
151.3 Producció d'energia electronuclear
151.4 Transport i distr ibució d'energia elèctrica
151.9 Producció i distribució de vapor i aigua
calenta
152 Fabricació i distribució de gas
153 Producció i distribució de vapor i aigua calenta
16 Capacitació, depuració I distribució d 'aigua
160 Captació, depuració i distr ibució d'aigua
1 Energia I aigua
Agrupació (00) Grup (000) Subgrup (000.0) Títol
151.4 Transport i distribució d'energia elèctrica
152 Fabricació i distribució de gas
16 Capacitació, depuració I distribució d'aigua
Aquest quadre és un exem ple de la diferència entre les activitats
econòmiques possibles, en aqu est cas en la divisió d'Energia i aigua ,
respecte de les activitats prioritzab les en planificació lingüística. La
gradació d'activitat, de més espe cífica a més gen èrica, de la segona
columna està determinada per la possibilitat qu e hi hag i empreses
específiques d'activitats no previsiblement tan prioritàries en planificació
lingüística.
La funci ó d' aquest estri s'adiu amb un directori d'empreses, concretament
l'Anua ri ACICSA, qu e en l'edició de 1994 recull 7.000 empreses catalanes. Aquest
directori resulta de gran utilitat, atès qu e dóna dive rses informacions realmen t
molt i mo lt útil s: facturac ió, activitats, població, plantilla, entre d'a ltres.
Després de tot plegat, do ncs, con jugant criteris econò mics i de planificació
lingüística, s'arriba a un con junt força més redu ït d'empreses que no pas el nom-
bre inicial: bastants menys de 7.000; cal admetre, malgrat tot, que no deixa de
ser una quantitat imp ortant, és cert.
Però no podem passar per alt dues consideracions necessàries. Una: s'ha dit
més amunt qu e partint de la Classificació d 'activitats econò miques caldria fer
noves prioritzacions. Efectivament, davant un nombre enca ra tan elevat d'em-
preses destinatàries de l'actuació normalitzadora com ens dóna con jugant-ho
amb l'Anuari ACICSA, és evident que resulta necessari repartir la feina per àm-
bits naturals amb els departaments i altres agents implicats en el món socioeco-
nòmic, i cal dir qu e ells mateixos hauran de fer una priorització més i, si cal,
alguna correcci ó inevitable (per omissió de l'Anuari ACICSA).
La segona consideració és qu e aquest és un plantejamen t de «treball tancat»,
a diferència del qu e fins ara s'intentava aplicar, d'i ncidir en tot el món socioeco-
nòmic, o bé en sectors (o àmbits) determinats també en bloc. Recordem que la
gran dificultat del món socioeconò mic és la seva immensitat. Doncs havent
delimi tat el terren y d'actuació, la immensitat no ho és tant, i, a més, tenint en
1 5
16
Un exemple
Notes
compte que actuarem sobre empreses imp ortants de les activitats econò miques,
no és forassenyat confiar en el «principi d 'ar rossegamen t», ja prou contrastat,
que suposa incidir en un a organització i obtenir resultats positius en d'altres del
seu ento rn o -dient-ho amb paraul es del món socioeconò mic- de la seva com-
petència.
Com també hem dit , nom és a Barcelona hi ha més de 350.000 empreses.
Voler normalitzar directament aquest col-lectiu té un a única resposta: impossi-
ble. Ara bé, i acceptant el principi d'arrossegament que s'acaba d'esmentar, es
poden escollir les empreses amb veritables efectes multiplicadors. És un enfoca-
ment possible: les grans empreses. Aquí no seguirem estrictament la divisió clàs-
sica empresarial: d'l a 10 treballadors, empresa petit a; d'l l a SO, empresa mitj a-
na, i més de SO, gran empresa.
Doncs bé, quantes empreses de més de 1.000 treballadors hi ha a Catalunya?
No arriben al centenar. Mirat així, el món socioeco nò mic ja és més abastable. A
més, cal tenir en compte que aquestes empreses pertanyen a sectors d'activitat
diferents, i, per tant, correspondrà als diversos agents naturals d 'actuar-hi , amb
la qual cosa enca ra pertoqu en menys empreses per càpita .
Dit això, s'ha de tenir ben present que les estra tègies de nego ciació i d'esta-
bliment d'acords seran diferents i el nivell dels interlocuto rs també, és clar. Per
aquesta raó en tot el que fa referència al món socioeconòmic, la implicació i la
coordinació de tothom és absolutament necessària.
Per acabar, nom és voldria afegir que cadascú en el seu nivell hauri a de propo-
sar-se com a norma d'or de delimitar el seu sector , però amb no ms i cogno ms, i
així poder-h i desplegar un «treball tancat».
Aquest procediment, certament, crec que aporta més beneficis que no pas
incon venients. Com a mínim se'n poden esmentar dos. Com que les fites són
més concretes, es possibilita una obtenci ó de result ats a més cur t termini, la
qual cosa per als tècnics en normalització lingü ística suposa un bon estímul per
continuar la tasca amb més decisió. Un altre avantatge és la possibilitat d'avalu-
ació; no se'n pot fer cap, d'avaluació, si prèviam ent no hi ha horitzon s fixats,
perquè es perd la referència d'assoliments en relació amb un màxim possible.
1. l'er a la redacció d 'aqu est article em baso en la pon ència present ada a la 11 Trobada de Serveis Lingüístics,
«Quatre bases per a la dinamització del món socioeco nò mic.., i més concretament en l'apa rtat qu e feia
referència a delimit ació.
2. La versió catalana d'on prenem la informació que esmentem va ser publicada pel Departament d'Econ o-
mia i Finances. Classificació d'activitats econòmiques. Adaptació nonnatitzada de la CNAE-74. Barcelon a:
Insti tut d'Estadística Catalana, desembr e 1993. Col -leccí ó «Estadística Instrumental. Codis, Nomencla-
tures i Classificacions».
3. No cal dir que aquesta llista és perfectib le. A més, no es pot passar per alt que estem referint-nos a un a
classificació del 1974, i que se n 'està enllestint un a de nova. Quan finalm ent aparegui , resulta evident
que caldrà adaptar-s'h i. I, enca ra, una altra qüestió sobre la prio rització és que els depa rtaments de la
Generalitat implicats pode n corregir algun aspecte necessar i.
•


La delimitació, una eina necessària

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert