Comissió Jurídica Assessora (CALA),

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Documentació jurídica: la demanda AH('Hora",('11 ti Ter",inolugia
La Co missió Assessora de Llen guatge
Administratiu està estudiant els escrits ju-
dicial s bàsics, tant pel que fa a la informa-
ció que han de conten ir i a la seva distribu-
ció en els documents com pel qu e fa als
recurs os lingüístics propi s d'una redacció
form al i especialitzada, com correspon al
llenguatge jurídi c.
Aquest model de document forma part
de la documentació jurídica revisada i apro-
vada per la Comissió Assessora de Llenguat-
ge Administratiu.
Definició
La dem anda és un escrit presentat da-
vant d'un jutj at per iniciar un plet, en el
qual s'exerceixen un a o diverses accions.
Aquesta és la forma més habitua l d'iniciar
un procés en el cas de l'en judiciam ent ci-
vil.
Criteris generals de redacció
En aquest documen t, com en tot s els
de caràcter jurídic, cal ten ir en compte les
exigències gene rals de contingut establer-
tes per la legislació vigent i la legislació es-
pecífica apli cable a cada cas conc ret.
L'article 524 de la Llei d'en judiciame nt
civil establ eix els requi sits de caràcter ge-
nera l per al cas de la dem anda, que són el
fonament per a l'estru cturació d'aquest do-
cument. D'acord amb l'esmentat art icle, el
judici ordina ri s'inicia amb un a demanda,
la qual ha de conteni r:
• els fets, exposa ts succint ame nt i nume-
rats.
• els fonaments de dret , exposa ts succinta-
ment i numerat s.
• el que es demana, expressat amb claredat
i precisió.
• la persona contra la qual es pro posa la
demanda.
També s'ha d'exp ressar la classe d'acció
que s'exerceix quan sigui el mitjà per de-
terminar la competència.
Com a principi gene ral, la redacció ha
de ser clara , rigorosa i concisa. Els fets, els
fonaments de dret , les pet icions de fon s i
els altressís s'han de redactar de manera
ord enada, clara, concisa, en parà grafs in-
dependen ts i numerats amb xifr es aràbi -
gues.
Pel que fa al tractament personal, reco-
manem de fer servir la primera persona del
singular per a l'emi ssor (la part demandant)
i la tercera del singular per al recept or (el
jutjat o la sala).
Destinació
S'ha d'indicar el nom de l'òrgan juris-
diccion al al qual s'adreça la demanda.
Dades de la part demandant i del
procurador o de la procuradora
En aquest aparta t figuren les dades se-
güe nts:
• nom i cogno ms del procurador o de la
procuradora .
• nom i dades de la part dem andant.
• fórmula per fer constar qu e el procura-
dor o la procuradora ten en poders bastants
per representar la part demandant.
L'expressió en nom i representació de qu e
apareix sovint entre les dad es del pro cura -
dor o de la procuradora i les de la part de-
mandant és reiterativa i, per tant, recoma-
nem de substituir-la per una de les con s-
tru ccion s següents:
en nom de
en representació de
procurador/procuradora de
La fórmula «l'escriptura de poder ad jun-
ta, que presento, degudamen t validada, per-
què em sigui retornada després de confrontar-
la amb la seva còpia, que lliuro annexaperquè
sigui inserida a les actuacions...» es conside-
ra necessària, tot i que es tracta d'una acció
de tràmit . Sovint aqu esta in formació es re-
peteix en més d'un apartat (per exemple, a
la fó rm ula de co m pare ixe nça i en un
altressí) i nom és hauria d'aparèixer una ve-
gada. Pot figurar amb les dad es del pro cu-
rador o de la procuradora o en un altressí;
l'avantatge que presenta situar aquesta in-
forma ció en un altr essí és qu e individua-
litza la petició.
Autors
Comisssió Assessora de Llenguatge
Administratiu
41
Formulació de la demanda
S'introdueix am b els ve rbs manifesto,
exposo o [ormulo i ha d 'incloure la iden ti fi-
cació de la part demandada i el m otiu pel
qual s'in te rposa la demanda.
Estructura
Fets
Aquest apartat por te n ir co m a encap-
çalamen t les expressions Exposició de fets,
Relació de fets o , simplemen t , Fets.
Com ja s'ha in dicat an teriormen t, els
Dades de la part demandant i del procurador o de la procuradora
Formulació de la demanda
Fets
I Foname nts de dret
Pètita
-
Altressís
I Dataci ó
42
Signatura
advocat/ada
Signatura
demandant o procuradoria
fets s'han de redactar de manera ordenada,
clara, conc isa, en paràgrafs independents i
numerats amb xifres aràbigues.
Al fina l de cada paràgraf, s'ha de fer re-
ferè ncia als documents que acr edi ten o
dem ostren els fets exposats.
Exemple
Fonaments de dret
Amb l'en capçalam ent Fonaments de dret
o Fonaments jurídics, s'expose n de manera
succi nta (no cal trans criure els preceptes
qu e s'addueixen) els fona me nts jurídics de
AL JUTjAT...
JaumeVendrell Raurich, procurador dels tribunals, en nom de l'entitat mercantil TRXSA, la repre-
sentació de la qual acredito mitjançant l'escriptura de poder adjunta que presento, degudament
validada, comparec davant d'aquest jutjat.
MANIFESTO: Que, per mitjà de la representació esmentada, formulo demanda de judici de
cognició per a la reclamació de la quantitat de dues-centes noranta-set mil cent deu pessetes
(297.110 PTA) contra MartíMartivell Vilavella, representant de lafirma BLlCRASA, que té el domi-
cili a Martorell, al carrer delsAlmogàvers, 324.
FETS
1. L'entitat mercantil TRXSA ven fotocopiadores i altres aparells. Per raó d'aquesta activitat, el
demandat va adquirira l'actora una fotocopiadora de la marca JJMAX, model 45035.
Peracreditar aquesta compra adjunto com a document número 1 l'albarà corresponent.
2. El preu de venda de lafotocopiadoraesmentada vaserde _
Adjuntolafactura com a document número 2.
3. Es vanfixar les condicions de pagament següents: un pagamentalcomptat de _
iel pagament a terminis de larestamitjançant dues lletres de canvi _
Adjunto com a documents número 3 i4 _
4. La lletra de data no va ser abonada
i _
Adjuntoel justificant del banc de lesdespeses de devoluciócom a document número 5.
[...]
FONAMENTS DE DRET
1. Article 1101 del Codicivil.
2. Article 1108 del Codicivil.
[...]
SOL·LICITO:
1. Que admeti aquest escrit i lescòpies i elsdocuments que hi annexo.
2. Que em doni per comparegut i em consideripart com a representant de l'entitat TRXSA.
3. Que tingui per formulada en nom de TRXSA demanda de _
contra _
4. Que, un cop acomp lerts els tràmits legals corresponents, dicti sentència per la qual
ALTREssí
EXPOSO: Que adjunto una còpia de l'escriptura de poder per inserir-la a lesactuacions.
SOL·LICITO: Que em retorni l'escripturade poder després que l'hagiconfrontada amb la còpia.
Martorell, 20 d'octubre de 1991
(signatura)
Teresa Prat i Mata
Advocada
(signatura)
Procurador
43
44
la demanda en paràgrafs separats i nume-
rats, com en el cas dels fets, amb xifres arà-
bigues.
Pètita
La pètita s'inicia amb els verbs demano
o sol-licito i, a continuació, es fan constar
les peticions concretes que es plantegen.
És convenient redactar-les en paràgrafs in-
dep endents i numerats amb xifres aràbi-
gues per facilitar-ne la lectura.
Després del verb principal amb qu è s'ex-
pressa l'objecte de la demanda (demano o
sol·licito), és optatiu que hi aparegui el des-
tinatari de la sol·licitud (al jutjato a la sala).
A la petició d'admissió de la demanda
és habitual fer servir l'expressió Que tingui
perpresentat l'escrit i l'admeti, però, atès que
l'acció principal, que les engloba totes dues,
és l'expressada amb el verb admetre, reco-
manem de reduir la fórmula anterior a Que
admeti l'escrit.
Altressís
Els altressis són les peticions de caràc-
ter secundari i no són necessaris a totes les
demandes.
Pel que fa a l'estructura d'aquest apar-
tat , proposem l'esquema següent:
ALTRESSÍS:
1. EXPOSO:
DEMANO (O SOL· LICITO):
2. EXPOSO :
DEMANO (O SOL·LICITO):
etc.
Datació
Cal indicar prim er la localitat i, després
d'una coma , la data .
Signatures
En prim er lloc, signa l'advocat o l'advo-
cada . L'estructura d'aquesta signatura és la
següent:
• signatura
• nom i cognoms
• advocat/ada
A continuació, signa la persona deman-
dant o bé el procurador o la procuradora.
Atès que el nom i els cogn oms d'aquestes
person es ja figuren a l'encapçalament del
document, no cal repetir-los; per tant, l'es-
tru ctura d'aqu esta signat ura és:
• signatura
• demandant o procuradoria
Enllaços sintàctics
Ladistribu ció de la informació en blocs
específics, homogeni s i independents jus-
tifica qu e no sigui necessari enllaçar sin-
tàcticament els diferents apartats de la de-
manda. Ara bé, si es volen enlla çar, les for-
mes més habituals són les següents:
EXPOSO: _
d'acord amb els fets i els fonaments de dret
següents. I Foname nto aquesta demanda
en els fets i fonament s següents.
FETS
FONAMENTS DE DRET
Per això, I Per la qu al cosa,
SO L·LICITO :
Per en llaçar l'apartat de dades de la part
demandant amb l'apartat de la formulació
de la demanda es fa servir sovint l'expres-
sió en la forma o de la manera més procedent
en dret, però aquesta expressió és inneces-
sària perqu è no aport a cap informació i re-
comanem de prescindir-ne.
Un cas semblant és el de les fórmules
final s de la demanda, Ho demanoen justícia
o Això que demano és de justícia, expressi-
ons qu e s'han de considerar optatives però
que són innecessàries i, per tant, recom a-
nem de suprimir-les.
•


Documentació jurídica: la demanda

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert