Monjas Manso, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CENIÍÍ (JISimB 
CDMAKAIS 
DELaftIXUOeBEGM 
LA DEMOGRAFÍA DEL BAIX LLOBREGAT ^ 
A LA BAIXA EDAT MITJANA 
; A TRAVÉS DEL CONCEPTE DE 
"PARROQUIA" DE LES VISITES PASTORALS 
LLUÍS MONJAS MANSO 
Les visites pastorals del patriarca Sapera' ens forneixen 
unes dades excepcionals per conéixer la població del 
BaixLlobregat entre elsanys 141411425: els parroquians. 
A totes les visites d'aquest període el visitador demana 
al rector o vicari quin és el nombre de parroquians que 
té sota la seva cura, i aquest respon anib unes xifres que 
s'assemblen for9a a les que tenim per ais focs. Fins ara 
els fogatges eren Púnica font de qué disposávem a l'hora 
d'intentar reconstruir la població baixmedieval, pero 
tenim un gran buit de mes d'un segle, que va des de 
1378-1381 fins a 1497, en quénodisposemdecapfoc; 
les dades sobre parroquians de les visites pastorals 
podrien completar aquesta font, ja que es produeixen 
entremig d'aquest llarg període de sequera de fogatges. 
Son fiables les dades que tenim sobre parroquians? 
Segons Roser Salicrú,^  sí, ja que el clergat parroquial, 
tant a partir de la confessió quaresmal ¡deTacompliment 
pasqual com a través de l'administració deis sagraments 
(baptisme i enterrament), era testimoni privilegiat de tots 
els esdeveniments demográfics, i coneixia millor que 
ningú els membres de la comunitat (aquest control li 
conferirla una major fiabilitat que a la noció de foc). 
Tanmateix, un gran especialista en demografía 
baixmedieval com Maurice Berthe considera que aquesta 
font no és gens fiable de cara a la demografía, ja que els 
preveres normalment arrodonien el nombre de 
parroquians, i algunes xifres no semblen versemblants.' 
Així dones, el concepte át parroquia, igual que el de 
foc, s'had'analitzáramb molta cautela, perqué pot ama-
gar moltes inexáctituds. Pero ja que tampoc no tenim 
altres dades de caire demográfic per a la baixa edat 
mítjana, haurem de prendre aqüestes com a molt 
valuoses. 
Cal que entenguem el concepte de parroquia com a 
cap de casa o de familia, el qual la devia representar 
davant el beneficiat curat en tots els aspectes de la vida 
parroquial; d'aquesta manera, amb les reserves 
adequades, podríem considerar-lo equiparable al átfoc. 
Encara que parroquia i foc no siguin dades perfectament 
equiparables, no es pot negar que guarden entre elles, 
sí mes no, una certa lógica. La noció át parroquia, ultra 
les nocions estrictament religioses, tenia també una 
connotacíó fiscal propera a ladel foc;'' d'aquí ve l'ínterés 
de la curia episcopal per conéixer el nombre de les seves 
ovelles (parroquians), ja que, segons el nombre de 
parroquians, els impostos i el valor de la parroquia 
variarien. Aquesta connotació fiscal fa que la dada 
parroquia, de la mateixa manera que el foc, tíngui un 
valor relatiu, car moltes persones devien intentar evadir 
la possíbílítat de ser censades o controlades per no 
haver de pagar l'impost de torn. 
Observant les dades de la taula podem intentar fer un 
esbós de les tendéncies demográfiques al Baix Llobregat 
durant aquest període baixmedieval. Tenim dades de la 
majoria de parróquies, pero de vegades les mancances 
impossibiliten la comparado entre diferents anys i es fa 
difícil extreure'n conclusions per a algunes parróquies. 
La Pesta Negra deis anys 1348-1349 inaugura un període 
de tres segles d'epídémíes intermitents, que delmen la 
població de la comarca. L'hábitat en gran part dispers 
del Baix Llobregat salva la comarca d'una catástrofe 
demográfica. A l'inici de la gran pesta la mítjana 
d'habitants del Baix Llobregat devía ser de 4 focs/ km', 
süp'erior a la mítjana de Catalunya, que no arribava ais 
2,5"focs/km '^ 
Amb l'arribada de la gran pesta s'inicíá una davallada 
progressiva de la població, que queda molt ben reflectida 
a la taula en l'apartat sobre el total de població de les 
parróquies pera les quals tenim totes les dades: 1.115 
focs l'any 1378, 895 parroquians l'any 1414, 852 
parroquians el 1421,832 parroquians el 1425 i 594 focs 
el 1497. S¡ observen! la mítjana d'habitants per parroquia 
Articles 
Materials del Baix Llobregat 4 (1999). pag. 83-85 83 
Articles 
podem veure també molt clarament ¡ entenedora aquesta 
tendencia a la davallada: d'una mitjana de 75,2 focs per 
parroquia l'any 1378, passem a 39,7 focs per parroquia 
l'any 1497; pet mig, les visites ens deixen veure com 
durantelsanys 1414, 1421-i 1425 h¡ ha una lenta pero 
inexorable davallada poblacional de 53,9 parroquians 
per parroquia, 52,6 parroquians per parroquia i 50,4 
parroquians per parroquia, respectivament. 
Si agafem la dada que hom dona a la Gran Geografía 
Comarcal de Catalunya''', el nombre de persones per 
foc o parroquia seria de 4,5 aproximadament per al 
període de crisi demográfica compres entre 1348 i 1652. 
D'aquesta manera la població del Baix Llobregat durant 
les visites del patriarca Sapera tindria una mitjana de 
6.475 habitants entre 1414 i 1421 amb tendencia a la 
baixa(no ens atrevim adonar laxifrapera l'any 1425, 
perqué falten moltes dades i adulterarla els resultats). 
De totes maneres la tendencia actual en el camp 
historiográfic és evitar fer aqüestes aproximacions, ja 
que no son mes que literatura. 
relacionades amb el comer9 i l'intercanvi, a les zones de 
terres mes fértils de la comarca, i determinades per la 
proximitat i fácil comunicado amb la ciutat de Barcelo-
na, es converteixen en l'eix de la vida comarcal. Aixó 
fará també que acumulin el major nombre de parroquians. 
Les parróquies situades a les zones muntanyenques 
cada vegada perden mes població com és el cas de 
Cervelló (a la zona del Garraf-Ordal), i el seu habitat és el 
mes dispers (com a Santa Creu d'Olorda, on no existeix 
cap nucli poblacional d'importáncia). L'aíllament, les 
comunicacions mes dificiis i la dificultat de les terres 
muntanyoses propicien l'estancament o davallada 
poblacional d'aquestes terres, una vegada han perdut 
la seva primitiva i llunyana funció defensiva. 
Aquests parroquians que durant la baixa edat mitjana 
experimenten una davallada poblacional, veuen també 
l'arribada de noves persones provinents de Gascunya 
que permetrá renovellar el bagatge biológic i evitar un 
esfondrament poblacional catastrófic. 
La tendencia en la llarga durada és a la baixa poblacional, 
com podem observar al quadre, davallada que és 
accentuada entre 1378-1414 (época de grans fams i 
epidémies), i sobretot entre 1425 i 1497, a causa de les 
guerres de la segona meitat del segle xv, tant les remenees 
com la civil de Joan II (especialment aquesta darrera, 
que colpejá fortament la nostra comarca). Així veiem 
que l'any 1497 devia haver-hi uns 4.653 habitants al 
Baix Llobregat. Entremig, l'época compresa entre 14141 
1425 sembla forfa estable, tot i que continua la davallada. 
De totes maneres, la baixada poblacional no és gaire 
espectacular si la comparem amb altres indrets de 
Catalunya, ja que a comen9aments del segle xv s'iniciá 
la immigració occitana (sobretot provinent de 
Gascunya),' que omplí una part deis buits deixats per 
les grans mortaldats causades per la crisi demográfica 
de la segona meitat del segle xiv. 
D'aquesta manera observem que al primer ter9 del segle 
XV, quan el bisbe Sapera ordena la visita deis seus ramats 
d'ovelles (parroquians) del Baix Llobregat, aquests 
viuen majoritáriament en un habitat rural dispers, amb 
unes concentracions d'habitants mes elevades a les 
parróquies/poblacions de Sant Bol de Llobregat, Santa 
Eulalia de Provenfana, Sant Climent/Viladecans, Sant 
Joan Despí, Sant Just Desvern, Gavá i Sant Vicen9 deis 
Horts, a la zona del delta i valí baixa del Llobregat, a la 
cruYlla de camins que és la vila de Martorell situada al 
congost que forma el riu Llobregat al seu pas per la 
parroquia, i a les viles d'Olesa de Montserrat i 
Esparreguera al nord de la comarca, ja dins el deganat 
de Piera. Aqüestes viles, ben situades per al 
desenvolupament d'activitats económiques 
Aquesta població viu principalment del camp, i 
majoritáriament son pagesos emfiteutes, que teñen el 
domini útil de la térra, pero no el directe, que acostuma 
a ser en mans de grans senyors que normalment 
resideixen a la ciutat de Barcelona, com els Castellbell, 
els Cervelló, els Marc, els Relat, el mateix Consell de 
Cent, la Seu de Barcelona (a través de la Pia Almoina)..., 
tots ells teñen propietats o drets a la comarca. També hi 
ha pagesos de remen9a com ha demostrat Jaume Codina 
amb els homespropis, soliiis i a/ocats," tot i que aquests 
no son gaire nombi^ osos. 
NOTES íl 
1. Xifra molt redulda a causa de la falta de dades per a moltes 
parróquies, pero el resultat és mójt semblan! al de l'any 1421. 
2. Aquesta dada és la realment significativa, l'anterior no té gaire 
valor. Cal fer la suma només d'aquelles parróquies en qué tenim 
totes les dades per veure l'evolució auténtica de la població de 
la comarca. 
3. Focs/parroquians per km .^ Les densitats devien ser una mica 
mes elevades, car hem de pensar que ens manquen les dades 
d'algunes parróquies. Hem agafat com a espai el de Tactual 
comarca del Baix Llobregat mes el municipi de l'Hospitalet 
(516,10 km=). 
4. l^ mitjana devia ser molt mes elevada, ja que ens manquen les 
dades de moltes parróquies. 
5. Resultat molt adulterat ja que falten les dades de moltes 
parróquies; segurament la mitjana devia ser semblant a la de 
l'any 1421 amb una lleugera tendencia a la baixa. 
6. Aqüestes dades poden arribar a ser mes significatives que les 
anteriors, ja que s'ha fet la mitjana tenint en compte únicament 
i exclusiva les parróquies per a les quals tenim dades. 
7. CODINA, Jaume: «La immigració francesa al delta del 
Llobregat, 1400-1700» dins XXV Asseniblea huercomarcal 
d'Esiudiosos. El Prat, pág.226-371. 
8. CODINA, Jaume: Els Sanlboians de 1490. Publicacions de 
l'Abadia de Montserrat, 1990. 
84 Materials del Baix Llobregai 
TAULA 
PARROQUIANS / FOCS AL BAIX LLOBREGAT A LA BAIXA EDAT MITJANA 
(Font: Elaborado propia') 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 
9. 
10, 
11 
12, 
13 
14 
PARRÓQUIES 1.378= 1.414 1.421 1.425 1.497' 
St Andreu de Matoses - - 20 20 25 
St Boi de LLobregat 266 250 250 250 147 
St Climent de Ll* 95 100 100 100 i mes 53 
St Cristófol de Begues 66 28 30 30 17 
St Comeli de CoUbató 32 20 20 
- 20 
St Esteve de Cervelló' 204' 40 40 40 44 
St Esteve Sesrovires - 25 24 - -
St Joan Despi 76' 90 70 70 48' 
St Just Desvem 96' 50 50 50 44'° 
St Martí de Torielles 28 21 20 _¡i 14 
St Miquel de Castellvi de 
Rosanes 
-
7 7 7 6 
St Miquel de Molins de Rei 89 65 60 30 36 
St Pere d'Abrera 
-
29 28 
- 13 
St Pere de Gavá 37 80 70 80 42 
St Pon9 de Corbera _12 4 3 3 _13 
St Vicení deis Horts" 
-
85 80 80 70 
Sta Coloma de Cervelló _IJ 18 17 17 15 
Sta Crea d'Olorda 29 23 33 33 24 
Sta Eulalia del Papiol 33 30 30 30 25 
Sta Eulalia de Provenfana 93 60 60 - 80 
Sta Margarida de St Genis de 
Rocafort 
-
4 
- - 2 
Sta Mana de Corbera 30 25 24 24 23 
Sta Mana de Cornelia 46 30 30 30 • 35 
Sta Maria de Castelldefels 31 40 40 40 36 
Sta Maria d'Espairaguera 51 50 50 
- 57 
Sta M" Magadalena d'Esplugues 17 23 25 25 20 
Sta Maria de Manorell 
-
140 120 
-
81 
Sta M" d'Olesa de Montserrat 110 120 120 - 57 
TOTAL 1.429" 1.457 1.421 959" 1.034 
TOTAL (de les parróquies que 
teñen dades per ais 5 anys)" 
1.115 895 852 832 594 
DENSITAT POBLACIÓ" 2,7" 2,8 2,7 1,85=' 2 
MITJANA DE FOCS / 
PARROQUIANS PER 
PARRÓQUL\^ 
75,2 53,9 52,6 50,4 39,7 
Aiticles 
Les dades deis anys 1414, 1421 i 1425 han estat tretes deis 
registres de visita pastoral del patriarca Sapera: ADB (Arxiu 
Diocesá de Barcelona), Visites Pastorals, vol. 11 (any 1414), 
vol. 14 (any. 1421) i vol. 15 (any 1425). 
Dades tretes del Togatge de 1378. «El poblament i la població», 
dins Gran Geografía Comarcal de Catalunya, vol. I , 
Introducció, 
Barcelonés, Baix Llobregat. Barcelona: Enciclopedia Cala-
lana, 1991, 
Dades treles del fogalge de 1497: IGLÉSIES, Josep, El 
fogatge de 1497. Estudi i transcripció. 2 vol. Barcelona: 
Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1991. 
Sant Climent + Viladecans. 
Cervelló + La Palma de Cervelló + Vallirana. Els fogatges 
també inclouen Sánt Pon? de .Corbera. 
Amb Santa Coloma de Cervelló. 
Focs barrejats amb Sant Feliu de Llobregat. 
Focs barrejats amb Sant Feliu de Llobregat. 
Focs barrejats amb Sant Feliu de Llobregat. 
Focs barrejats amb Sant Feliu de Llobregat. 
No es pot fer la visita pastoral perqué no es presenta ningú. 
Amb Santa Maria de Corbera. 
Amb Santa Maria de Corbera. 
Sant Vicenp + Pallejá. 
15. Amb Cervelló. 
16. Dada poc significativa ja que falten les xifres de molles 
parróquies. 
17. Xifra molt redulda degut a la falta de dades per a moltes 
parróquies, pero el resultat és molt semblan! al de l'any 
1421. 
18. Aquesta dada és la realment significativa, ranterior no té 
gaire valor. Cal fer la suma només d'aquelles parróquies en 
qué 
tenim totes les dades per veure l'evolució auténtica de la 
població de la comarca. " ,i, 
19. Focs/parroquians per Kmv Les densitats debien ser una mica 
mes elevades, car hem de, pensar que ens manquen les dades 
d'algunes parróquies.''Hem agafat com' a espai el de Tactual 
comarca del Baix Llobregat mes el municipi de l'Hospitalet 
(516,10 Km=). 
20. La mitjana devia ser molt mes elevada; ja que ens manquen 
les dades de moltes parróquies, 
21. Resultat molt adullerat dones falten les dades de moltes 
parróquies, segurament la mitjana devia ser semblant a la de 
Tany 1421 amb una lleugera tendencia a la baixa. 
22. Aqüestes dades poden arribar a ser mes significatives que les 
interiors, ja que sha fet la mitjana tenint en compte única 
I •ixclusivament les parróquies per a les quals tenim dades. 
;,! 
Materials del Baix Llobregat 85 


La demografía del Baix Llobregat a la baixa edat mitjana a través del concepte de "parroquià" de les visites pastorals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert