Fernández Segura, José

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ressenyes
111Materials del Baix Llobregat,14. 2008 (111-112)
S’ha de celebrar que
Frederic Prieto i Caballè, el
primer alcalde democràtic
de la ciutat de Cornellà
després de la dictadura
franquista, s’hagi animat a
fer un llibre com aquest, en
què s’aborda un període
clau de la nostra història
més recent. Sense aquest
tipus de llibres no es pot
conèixer i analitzar la tran-
sició d’una manera comple-
ta i rigorosa. Amb aquesta
publicació, doncs, Frederic
Prieto contribueix al conei-
xement d’aquest període
històric des de la perspecti-
va d’una ciutat com Cornellà que va ser un referent
de la lluita obrera i ciutadana,  no només a Catalunya,
sinó en el conjunt de l’Estat espanyol.
Crec  que Frederic Prieto ha aconseguit treure de la
boira històrica uns fets que, de fet, van configurar
l’inici, la construcció de l’Ajuntament democràtic de
Cornellà (p. 153). A la primera part del llibre, Frederic
Prieto fa un recorregut històric dels primers anys
setanta a Cornellà —Antecedents— on s’exposa, amb
rigor i precisió, la situació interna dels darrers
Ajuntaments franquistes i les lluites de l’oposició,
fonamentalment del moviment veïnal. Un moviment
que va ser capaç de passar de les reivindicacions i la
denúncia al plantejament d’alternatives que després
es van convertir en  bona part dels programes dels
partits polítics democràtics a les primeres eleccions
municipals en democràcia. L’exemple paradigmàtic
és el manifest Salvem Cornellà, elaborat pel Congrés
d’Entitats de Cornellà entre els dies 9 i 13  de juny de
1976 al Patronat Cultural i Recreatiu de la ciutat, que
no era encara un programa de govern municipal
madur (p. 50), però no es quedava en les queixes i
els greuges sinó que con-
tenia propostes serioses
per solucionar els pro-
blemes de  la ciutat. 
A la segona part —Ja
tenim ajuntament demo-
cràtic— l’autor descriu,
reflexiona i valora les
actuacions del govern, del
primer govern democràtic
de la ciutat i dels dos
primers anys de la legis-
latura següent.  Durant
aquest temps no va ser
fàcil la gestió municipal.  El
primer govern municipal
havia de gestionar un
Ajuntament amb un deute de més de 500 milions de
pessetes que va hipotecar, de fet, l’acció municipal de
la primera legislatura. Però les dificultats no solament
van venir pel pes d’aquesta hipoteca, sinó per les difi-
cultats internes del PSUC —partit que va tenir majoria
absoluta en la primera legislatura— que van portar a
la quasi paralització del govern municipal amb la
dimissió de tots els regidors que van sortir del PSUC i
van passar-se al PCC. La divisió interna del PSUC va
fer que aquest partit passés de tenir 800 militants el
1977 a tenir-ne només 25! Va ser una desfeta sense
pal·liatius. La divisió del PSUC a Cornellà és un exem-
ple paradigmàtic de fins a quin punt les lluites
internes arriben a ser caïnites i com aquestes lluites
arriben a tenir  greus conseqüències. 
A les eleccions municipals de 1983, el PSUC i el PSC
van treure el mateix nombre de regidors però el PSC
va obtenir més vots. En el moment de triar l’alcalde,
els regidors del PSUC, CDC i PP van votar Frederic
Prieto i els del PSC i PCC van votar José Montilla. Per
un vot de diferència, va sortir elegit Prieto. El PSC i el
PCC van fer una oposició implacable i dins de l’equip
JOSE FERNANDEZ SEGURA
La glòria i el poder. 
Gestació d’un ajuntament democràtic
Frederic Prieto i Caballé
Cornellà de Llobregat. L’Avenç. Col·lecció Llibres de l’Avenç de Cornellà.
Cornellà de Llobregat, abril 2008
Materials 14(ultima).qxd:Materials 13.qxd  26/11/08  10:41  Página 111
Materials del Baix Llobregat,14. 2008 (111-112)
de govern van sorgir serioses divergències que van
provocar la dimissió de diferents regidors. Davant
d’aquesta situació, Prieto va negociar amb José Montilla
un acord de govern, mitjançant el qual cadascun d’ells
estaria davant l’alcaldia de Cornellà durant dos anys. Va
ser d’aquesta manera que Montilla va ocupar l’alcaldia
durant la segona part de la segona legislatura. En les
següents eleccions municipals de 1987, el PSC ja va
treure majoria absoluta.  
Amb aquest llibre, Frederic Prieto no ha volgut fer un lli-
bre de memòries sinó una narració dels esdeveniments
que van portar a la gestació de l’Ajuntament democràtic
de Cornellà i els que van condicionar el seu primer
desenvolupament fins a la crisi del PSUC i l’inici de l’e-
tapa socialista (p. 21). La narració d’aquests esdeveni-
ments ens permet recordar una qüestió important que
sovint s’oblida, com ho és el fet que els alcaldes durant
els primers anys de la transició continuaven sent nome-
nats pel governador civil —llavors de la UCD— que
tenien el poder de fer i desfer  sense estar sotmesos a
cap control democràtic. Com diu l’autor, després de les
eleccions de juny de 1977, es va veure clar que la
democratització dels Ajuntaments seria sacrificada a
canvi de l’estabilitat política que en aquell moment era
considerada prioritària. Aquest sacrifici és una mostra
més del cost polític que va tenir la transició i que va
córrer a compte de les forces d’esquerra.
L’endarreriment  en la convocatòria d’eleccions munici-
pals va dificultar greument la gestió municipal dels
primers governs municipals. Haurien de passar quasi
quatre anys des de la mort del dictador perquè se cele-
bressin les primers eleccions municipals democràtiques
a la primavera de 1979, deu anys perquè es promulgués
la Ley de Régimen Local i tretze  perquè entrés en vigor
la Ley de las Haciendas Locales. Constatar aquesta rea-
litat històrica ens ha de fer pensar i reflexionar més
sobre com es va fer la transició a Espanya. Fins ara, les
visions sobre la transició s’han fet des de l’òptica de les
elits nacionals i estatals i crec que és necessària una
altra mirada més propera a la base, des de la realitat
quotidiana de la ciutadania als barris i als llocs de treball. 
El llibre de Frederic Prieto és una narració d’una persona
que ha viscut els fets que explica  i que ha estat capaç
de distanciar-se’n prou com per mostrar-nos-els amb
rigor. L’autor descriu, de manera ordenada i entenedora,
la configuració, l’evolució i la tasca feta pel conjunt de
l’oposició democràtica. Des de la creació de les
Comissions de Barris i Fàbriques fins a la constitució del
primer ajuntament democràtic, l’autor va passant revista
a les principals manifestacions d’una oposició unitària
liderada pel PSUC. És així com explica com i quan es va
crear la Taula Democràtica de Cornellà (desembre de
1974), la plataforma Manifest dels 22 (maig de 1975),
la formació de l’Assemblea Democràtica de Cornellà
(abril de 1976), les reunions del Congrés d’Entitats de
Cornellà (juny de 1976) i la Comissió de Control
Municipal (estiu de 1977), així com la celebració de la
cloenda del Congrés de Cultura Catalana al parc de les
Aigües de Barcelona en plena vaga general de la comar-
ca amb motiu del conflicte de Laforsa.
Fins aquí la ressenya d’un llibre complet i ben informat,
encara que hi he trobat a faltar un quadre cronològic on
es poguessin visualitzar de manera simultània les actua-
cions de l’Ajuntament franquista i la tasca de l’oposició
democràtica local dins del context general de la política
nacional i estatal. Als lectors els hauria pogut ajudar a
entendre millor com va arribar la democràcia als ajunta-
ments i intuir quines podrien ser algunes de les raons
que expliquen el retard tan notable de l’adveniment de
la democràcia a l’administració local espanyola. 
L’autor ha fet una narració d’un període llarg —aproxi-
madament quinze anys— de la història de Cornellà, que
convé estudiar i analitzar per tal d’evitar judicis primaris
i parcials (p. 22) sobre aquest període tan important de
la nostra història que cal continuar analitzant. Obres com
la de Frederic Prieto de ben segur que contribueixen a
l’imprescindible estudi de la transició catalana i
espanyola. Si aquest era l’objectiu del llibre, podem feli-
citar l’autor per la seva tasca i animar d’altres alcaldes de
la comarca a seguir el seu exemple. La nostra comarca
val l’esforç de tots plegats per elaborar un discurs històric
que ens ajudi a entendre millor un passat que, com diu
l’autor, ha tingut moments de glòria però també de crisi,
igual com actuacions errònies que ens han d’ajudar a
encarar el futur del Baix Llobregat. 
112
ressenyes
Materials 14(ultima).qxd:Materials 13.qxd  26/11/08  10:41  Página 112


La glòria i el poder. Gestació d'un ajuntament democràtic (Frederic Prieto i Caballé)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert