Mora, Josep R.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

l'Im I \
i f)il/t/l1li/z//( i(Í
Autor
Josep R. Mora
Ajuntament de Manresa
La immigració, com a fenomen social de gran transcendència, ha motivat
la preocupació de molts ajuntaments, que s'han plantejat iniciar polítiques i
serveis per a la integració dels nouvinguts. En aquest article es descriu una
experiència municipal de cololaboració entre entitats i institucions relaele-
nades amb la immigració amb l'objectiu de consensuar objectius comuns i
evitar la duplicitat i la dispersió. En primer lloc, des de l'Ajuntament de Man·
resa se'ns descriu el marc en què es desenvolupa aquest treball. Tot seguit,
el Centre de Normalització Lingüística Montserrat presenta l'oferta de forma·
ció destinada al col.lectiu d'immigrants.
La participació com a eina d'integració
40
El fet migrator i és, conjuntament amb l'en-
velliment de la pob lació, el fenomen social
més important que s'està produ int a molts
municipis de Catalunya . Les migracions
són un feno men estructura l que té la seva
causa més profunda en les desigualtats que
genera l'actual model de globalització eco-
nò mica i, per tant, tot fa pensar que la seva
importància tendirà a incrementar-se en el
futur.
Som, per tant, davant d' una nova rea-
litat: les nos tres societats seran, cada cop
més, societats on conviura n diverses cul-
tures i serà a les ciutats on es con centrarà
el nivell més alt de diversitat. En conse-
qüència, la manera com les administra-
cions públiqu es i la societat en genera l
encari aquest canvi social condicionarà el
futur de la convivè ncia ciutadana. Podem
encarar la immigració nom és com a pro-
blema i la imatge que predominarà serà
la de la invasió, il-legalitat, delinqüència
i violència potencial, conflicte cultura l o
religiós irresoluble... O alterna tivament la
podem encarar com a oportunitat d' enr i-
qu iment cultural , com a mecanisme d'ani-
vellament entre països rics i pobres, com a
element que frena el declivi demogràfic i
enforteix la base de supervivència de certes
polítiques de benestar, o com a mecani sme
compensado r de la baixa mobilitat laboral
dels treballadors autòctons.
Els governs locals són un a peça central
en la gestió del fet migrato ri; és en l'àmbit
local on apareix amb tota la seva força la
necessitat de govern ar un entorn nou, de
repensar la convivència en funció de nous
paràmetres. El desenvolupament de políti-
ques i serveis per a la in tegració dels immi-
grants requereix l'existència d'un model
d'intervenció, explícit o implícit. Ha de
ser un model que no sigui nom és fruit de
l'elaboració teòrica, sinó que ha de partir
de valors essencials de la comunita t on es
desenvolupa, és a dir, ha d'incorporar els
valors de la ma joria de la població i ha de
tenir com a objectiu final la gestió demo-
cràtica de la diversitat.
L'Ajuntament de Manresa va iniciar, ara
fa dos anys, el camí per avan çar cap a
aquest model , amb l'aprovació del Pla
interdepartam en tal per a la immigració,
també ano mena t Programa ciutadania, que
va ser aprovat per unanimitat de tots els
grups polítics després d' un ampli procés de
debat i consens social. El Programa ciuta-
dania va néixe r amb una concepció inter-
departamental, ja que tota política adre-
çada al fet migratori ha de vetllar perquè
respongui a una uni tat d'acció entre els
diferen ts àmbi ts d'actuació que hi intervin-
guin . La concepció transversal dels plans
d'actuació permet a la vegada un tracta-
ment integral de totes les temàtiques rela-
cionades amb la gestió de la diversitat, així
com la coordinació de les diferents actua-
cions, sense desdibuixar l'adjudicació de
responsabilitats a les diverses àrees, depar-
taments o admi nistracions.
El Programa ciutada nia considera que el
bino mi integració/participació és un dels
elements bàsics per evitar la creació de ciu-
tadans de segona que no faria sinó afavo-
rir el sorgiment de guetos de marginació,
recels, radicalismes... d 'una i altra banda.
Cal entendre la integració com un procés
dinàmic a dues bandes, no unidireccional
ni assimilacionista. El procés d'integració
fa referència al nouvingut versus la societat
receptora i d'aquesta versus el nouvingut.
Significa exercitar la musculatura demo-
cràtica de les no stres societats, a través de
la participació dels immigrants com a sub-
jectes actius per aconseguir una ciutadania
madura i responsable i de la participació
del teixit social de la societat receptora en
la gestió del fenomen migratori a través de
plataformes d'intercanvi, de coneixement
i reconeixement mutu i de debat.
És per això qu e, en el marc del Pro-
grama ciutadania, s'ha creat la Taula per a
la Immigració, en la qual participen tant
les associacions d'immigrants de la ciutat
de Manresa com totes aquelles entitats i
institucions que desenvolupen activitats
relacionades amb la immigració, entre les
quals el Consorci per a la Normalització
Lingüística. Les funcions de la Taula són
facilitar l'existència d'un canal estable de
diàleg, coneixença i treball; millorar la
coordinació entre institucions o entitats
per consensuar objectius comuns i evitar
la duplicitat i dispersió de les actuacions;
detectar necessitats de prevenció, sensibilit-
zació, formació i mediació ciutadana, espe-
cialment davant de situacions de tensió o
conflicte i, en general, actuar com a marc
estable de coneixement i int ercanvi.
Un model de cooperació entre entitats i institu-
cions
Autors
Centre de Normali tzació
Lingüística Montserrat
Catalunya és un país d'acollida i, com a
tal , ha de poder disposar dels mecanismes
necessaris per desenvolupar una política
d'immigració global. La parti cipació ciu-
tadana i de les entitats i institucions en
aquest debat per a la integració és una eina
clau a l'hora de suma r esforços per tal de
dur a bon term e, o si més no de manera
més consensuada, aqu est procés.
El Centre de Normalització Lingüística
Montserrat i, en aquest cas, el Servei Local
de Català intervé en aquest procés en l'as-
pecte de formació lingüística, és a dir, oferir
la possibilitat qu e la llengua sigui el punt
de trobada dels nouvin gut s en el nostre
país.
La llengua és un dels rept es amb qu è
es troben els immigrants en arribar al
nostre país. Conscients d'això, des del
Centre vàrem pensar qu e una bona manera
d'atraure els immigrants cap al nostres
cursos , o a l'inrevés, de fer-los saber la
nostra feina pel qu e fa a l'ensenyament
de català als adults, era posar-n os en con-
tacte amb entitats que , per la serva idiosin-
cràsia, eren punt de trobada d'aqu est col-
lectiu. Vàrem ence tar un es conve rses amb
CC OO, a través de la seva representant al
consell del centre, per tal de poder canalit-
zar la possible demanda de formació. Ells,
a través del CITE (Centre d'Informació per
a Treballadors Estrangers) , rebien els immi-
grants i, conjuntament, a través del seu
Servei Lingüísti c i del nostre Servei Local
de Català, podíem treballar per donar res-
posta a aquesta demanda.
Arran d'aquestes converses vàrem signar
un conveni amb el sindicat CC OO del
Bages-Berguedà per tal de dur a term e
accions formatives adreçades a aquest col-
lectiu. Tot i que la col -Iaboraci ó del Cen tre
de Normalització Lingüística i el sindicat
CC 00 per dur a terme cursos de català
per a immigrants es va iniciar l'any 99,
aquest conveni, signat l'any 2000 , signifi-
cava l'oficialització d'aquestes relacions i
la creació d'un marc més adequat de col-
laboració per tal de donar resposta a aqu est
col-lectiu pel que fa a la necessitat d'apren-
dre catal à. Aquest conveni va ser molt cele-
brat i fins i tot pioner a les nostres comar-
ques.
A partir de la creació de la Taula per
a la Immigració per part de l'Ajuntament
de Manresa, ens hi vàrem adherir com a
en titats participants. La col-Iaboracíó amb
41


La participació com a eina d'integració

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert