L’ingrés al MNAC de la primera obra de Pablo Picasso, Dona amb barret i coll de pell (Retrat de Marie Thérèse Walter), suposa la recuperació en les col·leccions d’art modern de la representació de l’obra d’aquest artista, després del traspàs al Museu Picasso dels picassos del període de formació pertanyents a l’antiga col·lecció Plandiura. El retrat adquirit constitueix un excel·lent exponent de l’obra de maduresa de l’artista, en la qual la distorsió del traç i la suposada arbitrarietat de la disposició dels colors no obstrueixen la referència a la personalitat i els trets de la model.El ingreso en el MNAC de la primera obra de Pablo Picasso, Mujer con sombrero y cuello de piel (Retrato de Marie Thérèse Walter), supone la recuperación en las colecciones de arte moderno de la representación de la obra de este artista, tras el traspaso al Museo Picasso de los picassos del período de formación pertenecientes a la antigua colección Plandiura. El retrato adquirido constituye un excelente exponente de la obra de madurez del artista, en la que la distorsión del trazo y la supuesta arbitrariedad de la disposición de los colores no obstruyen la referencia a la personalidad y los rasgos de la modelo.The arrival at the MNAC of our first work by Pablo Picasso, Woman in Hat and Fur Collar (Marie-Thérèse Walter), marked the return of this artist to the modern art collections following the transfer to the Museu Picasso of the works from the old Plandiura collection belonging to his formative period. The newly acquired portrait is an excellent example of the artist's mature work, in which the distorted line and the supposedly arbitrary arrangement of the colours do not obstruct the portrayal of the model's personality and features

Ocaña, Maria Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Butlletí MNAC, 9, 2008
Paraules clau
Pablo Picasso, retrat, Marie-Thérèse
Walter, Dora Maar, MNAC
Resum
L’ingrés al MNAC de la primera obra de
Pablo Picasso, Dona amb barret i coll 
de pell (Retrat de Marie Thérèse Walter),
suposa la recuperació en les col·leccions
d’art modern de la representació de l’o-
bra d’aquest artista, després del traspàs
al Museu Picasso dels picassos del perío-
de de formació pertanyents a l’antiga
col·lecció Plandiura. El retrat adquirit
constitueix un excel·lent exponent de
l’obra de maduresa de l’artista, en la qual
la distorsió del traç i la suposada arbitra-
rietat de la disposició dels colors no obs-
trueixen la referència a la personalitat i
els trets de la model.
Palabras clave
Pablo Picasso, retrato, Marie-Thérèse Walter,
Dora Maar, MNAC
Resumen
El ingreso en el MNAC de la primera obra de
Pablo Picasso, Mujer con sombrero y cuello 
de piel (Retrato de Marie Thérèse Walter),
supone la recuperación en las colecciones de
arte moderno de la representación de la obra
de este artista, tras el traspaso al Museo
Picasso de los picassos del período de forma-
ción pertenecientes a la antigua colección
Plandiura. El retrato adquirido constituye un
excelente exponente de la obra de madurez del
artista, en la que la distorsión del trazo y la
supuesta arbitrariedad de la disposición de los
colores no obstruyen la referencia a la perso-
nalidad y los rasgos de la modelo.
Keywords
Pablo Picasso, portrait, Marie-Thérèse Walter,
Dora Maar, MNAC
Summary
The arrival at the MNAC of our first work by
Pablo Picasso, Woman in Hat and Fur Collar
(Marie-Thérèse Walter), marked the return of
this artist to the modern art collections follow-
ing the transfer to the Museu Picasso of the
works from the old Plandiura collection
belonging to his formative period. The newly
acquired portrait is an excellent example of the
artist's mature work, in which the distorted line
and the supposedly arbitrary arrangement of
the colours do not obstruct the portrayal of the
model's personality and features.
Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter)
Varia
Maria Teresa Ocaña
10 Varia Ocaña Nuria_v2 fd  12/1/09  13:15  Página 171
En 2007, el Estado adquirió por dación el óleo Mujer con som-
brero y cuello de piel (Marie-Thérèse Walter), de Pablo Picasso,
para depositarlo en el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Este
depósito supone el ingreso de la primera obra de Picasso en el
MNAC, que así vuelve a recuperar la presencia de la obra de este
artista en el discurso de sus colecciones, después que, a raíz de
la creación del Museu Picasso en 1963, el desaparecido Museu
d’Art Modern le cediera las 22 obras de este artista procedentes
de la Colección Plandiura, así como el Arlequín (1917) que el
propio artista donó en 1919.
Este retrato de Marie-Thérèse se incluye dentro de una serie de
representaciones que, durante 1937 y 1938, Picasso realiza de las
dos mujeres que están presentes en su vida sentimental de esos
años: Marie-Thérèse Walter y Dora Maar. Las modelos de
Picasso rehuyen el anonimato y muy frecuentemente son la
encarnación de su círculo privado o amoroso. Tanto Marie-
Thérèse como Dora aparecen despojadas aparentemente de todo
elemento narrativo, pero en su figuración el artista les atribuye
unos rasgos y elementos que nos suministran la clave de su iden-
tificación.
Michel Leiris defiende que el arte de Picasso es profundamente
humano y realista, y que sus metamorfosis estilísticas están
determinadas por una absoluta libertad de estilo. Por su parte,
William Rubin, en el catálogo de la exposición Picasso y el
retrato, en 1996, propuso un análisis biográfico que consideraba
todas las representaciones femeninas de estos años como la pro-
yección del odio de Picasso hacia su mujer, Olga Koklova,
profundamente afectada por la relación del artista con Marie-
Thérèse. Esta doble imagen de la mujer como depredadora, a la
vez que persona que sufre, dominadora y víctima, perdurará
entre 1937 y 1939 con la dicotomía que establece en las repre-
sentaciones de Marie-Thérèse y de Dora Maar, como mujer que
llora con el semblante desencajado. Él mismo confiesa a André
Malraux que «para [él], Dora ha sido siempre la mujer que
llora», y así se convierte en la modelo absoluta de una serie de
pinturas, dibujos y grabados, que, a modo de postscriptum
del Guernica, realiza sobre el dolor que la guerra produce.
Entre enero de 1937 y 1938, las representaciones de Marie-
Thérèse son muy numerosas y alternan con las de Dora Maar. La
primera encarna la docilidad frente al ímpetu de la segunda; sin
embargo, ninguna de ellas escapa tampoco al dramatismo de los
años de guerra y, por eso, Picasso recurre a una serie de signos que
parten de la naturaleza, pero no se confunden. Él mismo, había
afirmado que «los signos no se inventan. Hay que procurar un
parecido si se requiere llegar al signo».
En estos años de guerra Picasso no sólo se ciñe a la transcripción
de su autobiografía, sino que su pintura se convierte en una
narración y denuncia de los acontecimientos históricos de su
época, a la que no son ajenos los retratos de sus dos musas del
momento. No es, así pues, extraño que William Rubin, en la
publicación mencionada anteriormente, escriba que «Picasso es
capaz de extraer, sin lugar a dudas, de una sola y misma perso-
na toda suerte de emociones contradictorias y de inspiraciones
pictóricas. Explorando los recursos acumulados de su lenguaje
figurativo, reparte diferentes aspectos de su personalidad y de
sus auténticos sentimientos, en una prolífica serie de evocacio-
nes, que a menudo cambian de una imagen a otra.»1
Así, no es de extrañar que no se limite a un solo retrato para plas-
mar las impresiones de las personas que configuran su entorno
inmediato, sino que recurre a varias obras que pueden variar esti-
lística y cromáticamente de un día a otro, y que se agrupan, a
partir de ciertas connotaciones, en unos conjuntos que constitu-
yen pequeñas series.
A Marie-Thérèse, Picasso la caracteriza desde el inicio con los
atributos de la voluptuosidad, la ingenuidad y la inocencia. La
voluptuosidad de formas, inherente a Marie-Thérèse, la simulta-
nea con unos tocados juveniles que incluso, cuando ya ha sido
madre, le continúan confiriendo la lozanía e ingenuidad propias
de una adolescente.
172
Maria Teresa Ocaña
Fig. 3. Portrait de femme
au béret, col. particular. 
Fig. 2. Tête detemme,
col. particular.
Fig. 4. Portrait de femme
au béret, col. particular. 
Fig. 7.  Portrait de Marie-
Thérèse, Musée Picasso, París.
Fig. 8.  Femme au béret et à la robe à
carreaux (Marie-Thérèse Walter),
col. particular. 
10 Varia Ocaña Nuria_v2 fd  12/1/09  13:15  Página 172
173
Dona amb barret i coll de pell (Marie Thérèse Walter)
L’any 2007, l’Estat va adquirir per dació l’oli Dona amb barret i
coll de pell (Marie-Thérèse Walter), de Pablo Picasso, per diposi-
tar-lo al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquest dipòsit supo-
sa l’ingrés de la primera obra de Picasso al MNAC, que, així, torna
a recuperar la presència de l’obra d’aquest artista al discurs de les
seves col·leccions, després que, arran de la creació del Museu
Picasso el 1963, el desaparegut Museu d’Art Modern li cedís les 22
obres d’aquest artista procedents de la Col·lecció Plandiura, així
com l’Arlequí (1917) que el mateix artista donà el 1919.
Aquest retrat de Marie-Thérèse s’inclou dins una sèrie de repre-
sentacions que, al llarg de 1937 i 1938, Picasso porta a terme de
les dues dones presents a la seva vida sentimental d’aquests anys:
Marie-Thérèse Walter i Dora Maar. Les models de Picasso defu-
gen l’anonimat i sovint són l’encarnació del seu cercle privat o
amorós. Tant Marie-Thérèse com Dora es presenten aparentment
desposseïdes de tot element narratiu, però en la seva figuració
l’artista els atribueix uns trets i uns elements que ens subminis-
tren la clau per a la seva identificació.
Michel Leiris defensa que l’art de Picasso és profundament humà
i realista, i que les seves metamorfosis estilístiques es caracteritzen
per una absoluta llibertat d’estil. D’altra banda, William Rubin, al
catàleg de l’exposició Picasso i el retrat, el 1996, proposà una
Fig. 1. Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter) /
Mujer con sombrero y cuello de piel (Marie Thérèse Walter),
Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1937.
Fig. 5.  Portrait de femme,
col. particular. 
Fig. 6. Portrait de femme au
béret (Marie-Thérèse),
col. particular.  
Fig. 9.  Portrait de femme
au béret, col. particular. 
Fig.10. Portrait de femme au
béret, The Picasso Estate.
10 Varia Ocaña Nuria_v2 fd  12/1/09  13:15  Página 173
Mujer con sombrero y cuello de piel, que el Estado ha adquiri-
do para el MNAC, se encuentra entre esta serie de representa-
ciones realizadas entre enero de 1937 y 1938. Esta pintura
forma parte de una secuencia que el artista realiza de un modo
especialmente persistente entre el 3 y el 5 de diciembre de 1937.
A partir de las imágenes adjuntas podemos comprobar que el
primer día lleva a cabo dos retratos de Marie-Thérèse y que el 4
de diciembre reincide de un modo muy insistente en ello, ya
que, aparte del que acaba de entrar en las colecciones del
Museo, realiza cinco retratos más de Marie-Thérèse. En todos
ellos, la muchacha aparece con un cuello de piel y, en cuatro,
tocada con una boina. En Mujer con sombrero y cuello de piel,
Marie-Thérèse lleva el mencionado cuello de pieles, en tanto
que su tocado constituye una superposición de un sombrero, que
usa en otros retratos y la boina con borla, tocado habitual en
muchos de sus retratos de estos años. Del día 5 existen dos
variantes más en la misma línea, que van a continuar de forma
más esporádica en los meses siguientes. En la pintura recién
adquirida, la distorsión de la forma, el vivo contraste de tonali-
dades rojas y verdes, la angulosidad de los rasgos y la divergen-
cia de la mirada podrían alejarla de la serenidad y suavidad con
que de ordinario acuña el rostro de Marie-Thérèse. Sin embar-
go, la representación de su compañera y madre de su hija Maya
aparece convencional y exenta de dramatismo, a la vez que
resulta fácilmente identificable ya que conserva rasgos y refe-
rencias de la retratada. Picasso siempre mantuvo a Marie-
Thérèse dentro de la más estricta intimidad, reducida a esa com-
plicidad que se fragua entre ellos y que nada tiene que ver con
la admiración que despertaba en él Dora Maar, que se convierte
en una auténtica interlocutora de los temas artísticos e intelec-
tuales que le preocupan. Es la libertad con que Michel Leiris
alude a las metamorfosis de estilo que Picasso entroniza en el
arte del siglo XX y que cruza identidades concretas que acaban
creando arquetipos, que marcan las diversas etapas de su evolu-
ción artística.
Por otra parte, gracias a la generosidad de Catherine Hutin, el
MNAC custodia el depósito temporal durante dos años de 8
obras poco conocidas de Pablo Picasso que le permite, dentro
del recorrido de las colecciones de arte moderno, disponer nue-
vamente de una sala Picasso, que, en cierto modo, supone la
recuperación de la sala Picasso que había en el Museu d’Art
Modern. Si la antigua sala Picasso se ceñía a las obras de la pri-
mera etapa del artista, la sala de que disponemos actualmente
acoge un conjunto de pinturas que se centran en su madurez
creativa.
174
Maria Teresa Ocaña
Notas
1. RUBIN, W., Picasso et le portrait, París, 1996,
p. 14.
10 Varia Ocaña Nuria_v2 fd  12/1/09  13:15  Página 174
175
Dona amb barret i coll de pell (Marie Thérèse Walter)
anàlisi biogràfica que considerava totes les representacions feme-
nines d’aquests anys com la projecció de l’odi de Picasso cap a la
seva dona Olga Koklova, profundament afectada per la relació de
l’artista amb Marie-Thérèse. Aquesta doble imatge de la dona
com a depredadora i com a persona que pateix, dominadora i víc-
tima, perdurarà entre 1937 i 1939 amb la dicotomia que estableix
a les representacions de Marie-Thérèse i de Dora Maar, com a
dona que plora amb el rostre descompost. Ell mateix confessa 
a André Malraux que «per [a ell], Dora ha estat sempre la dona
que plora», i així es converteix en la model absoluta d’una sèrie
de dibuixos, pintures i gravats que, com si d’un postscriptum del
Guernica es tractés, fa sobre el dolor que produeix la guerra.
Entre el gener del 1937 i el 1938, les representacions de Marie-
Thérèse són molt nombroses i intercalades amb les de Dora Maar.
La primera encarna la docilitat davant l’ímpetu de la segona; tan-
mateix, cap d’elles s’escapa tampoc del dramatisme dels anys de
la guerra i, per això, Picasso recorre a una sèrie de signes que par-
teixen de la natura, però no es confonen. Ell mateix afirmà que
«els signes no s’inventen. Cal trobar una semblança si es vol arri-
bar al signe».
En aquests anys de guerra Picasso no només es dedica a la trans-
cripció de la seva autobiografia, sinó que la seva pintura es conver-
teix en narració i denúncia dels fets històrics de la seva època, a la
qual no en són aliens els retrats de les seves muses del moment. No
resulta, doncs, estrany que William Rubin, a la publicació abans
mencionada, escrigui que «Picasso és capaç d’extreure, sens dubte,
d’una única i mateixa persona tot tipus d’emocions contradictòries
i d’inspiracions pictòriques. Explorant recursos acumulats del seu
llenguatge figuratiu, reparteix diversos aspectes de la seva perso-
nalitat i dels seus autèntics sentiments, en una prolífica sèrie d’e-
vocacions, que sovint canvien d’una imatge a l’altra.»1
Així doncs, no és estrany que no es limiti a un únic retrat per plas-
mar les impressions de les persones que configuren el seu entorn
immediat, sinó que recorre a diverses obres que poden variar esti-
lísticament i cromàticament d’un dia per l’altre, i que s’agrupen,
a partir de certes connotacions, en uns conjunts que constitueixen
petites sèries.
A Marie-Thérèse, Picasso la caracteritza des de l’inici amb els
atributs de la voluptuositat, la ingenuïtat i la innocència. La
voluptuositat de formes, inherent a Marie-Thérèse, la simultane-
ja amb tocats juvenils que, fins i tot quan ja ha estat mare, conti-
nuen conferint-li la frescor i ingenuïtat pròpies d’una adolescent.
Dona amb barret i coll de pell, que l’Estat ha adquirit per al
MNAC, es troba entre aquesta sèrie de representacions realitza-
des entre el gener del 1937 i el 1938. Aquesta pintura forma part
d’una seqüència que l’artista realitza de forma especialment per-
sistent entre el 3 i el 5 de desembre de 1937. A partir de les imat-
ges adjuntes, podem comprovar que el primer dia fa dos retrats de
Marie-Thérèse i que el 4 de desembre hi reincideix de forma molt
insistent, donat que, a banda del que s’acaba d’afegir a les col·lec-
cions, realitza cinc retrats més de Marie-Thérèse. En tots ells la
noia apareix amb un coll de pell i, en quatre, amb una boina. A
Dona amb barret i coll de pell, Marie-Thérèse porta l’esmentat
coll de pells, en tant que el seu tocat constitueix una superposició
d’un barret, que fa servir a altres retrats i la boina amb borla, tocat
habitual en molts dels seus retrats d’aquests anys. Del dia 5 exis-
teixen dues variants més seguint la mateixa línia, que s’aniran
repetint més esporàdicament en els mesos següents. A la pintura
acabada d’adquirir, la distorsió de la forma, el viu contrast de tons
vermells i verds, les formes anguloses dels seus trets i la divergèn-
cia de la mirada, podrien allunyar-la de la serenor i suavitat amb
la qual habitualment retrata el rostre de Marie-Thérèse. No obs-
tant això, la representació de la seva companya i mare de la seva
filla Maya apareix convencional i exempta de dramatisme, a la
vegada que és fàcilment identificable ja que conserva trets i
referències de la retratada. Picasso sempre va mantenir Marie-
Thérèse dins la més estricta intimitat, reduïda a la complicitat for-
jada entre ells i que no té res a veure amb l’admiració que li pro-
duïa Dora Maar, qui es converteix en autèntica interlocutora dels
temes artístics i intel·lectuals que li preocupen. És la llibertat amb
què Michel Leiris fa referència a la metamorfosi d’estil que
Picasso entronitza en l’art del segle XX i que creua identitats con-
cretes que acaben creant arquetips que marquen diverses etapes de
la seva evolució artística.
D’altra banda, gràcies a la generositat de Catherine Hutin, el
MNAC custodia el dipòsit temporal durant dos anys de 8 obres poc
conegudes de Pablo Picasso que li permet, dins el recorregut de les
col·leccions d’art modern, disposar novament d’una sala Picasso,
que, en certa manera, suposa la recuperació de la sala Picasso que
hi havia al Museu d’Art Modern. Si l’antiga sala Picasso s’ajusta-
va a les obres de la primera etapa de l’artista, la sala de què dispo-
sem actualment acull un conjunt de pintures que es centren en la
seva maduresa creativa.
Notes
1. RUBIN, W., Picasso et le portrait, París, 1996, p. 14.
10 Varia Ocaña Nuria_v2 fd  12/1/09  13:15  Página 175


Mujer con sombrero y cuello de piel (Marie-Thérèse Walter)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert