Garcia Larios, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'ECO DEEUTERPEl ELS CORS DE CLAVÉ 
AL BAIX LLOBREGAT (1861-1880) 
Agmtí Garcia i Larios 
En la trasbalsadora evolució del segle XIX es pro-
duïren força fets cabdals per a la història de 
Catalunya, entre els quals sobresurt la industria-
lització en l'àmbit sòcio-econòmic; en el vessant 
cultural, altrament, destaca la culturització de la 
classe obrera, i, especialment, la incidència que 
tingué la difusió arreu de Catalunya del movi-
ment coral liderat per Josep Anselm Clavé. El 
Baix Llobregat no restà aliè a aquest procés, ja 
que fou un dels primers indrets fora de Barcelona 
on es crearen noves associacions corals de Clavé. 
L'explicació del desenvolupament d'aquest feno-
men cal cercar-la, en part, en la proximitat del 
nucli barceloní i la consegüent permeabilitat 
constant del pensament urbà, i en part, també, 
en la introducció, des de bon començament del 
segle, de la producció industrial fabril a algunes 
zones de la comarca (1). 
L'objectiu, doncs, d'aquest article és fer una pri-
mera aproximació al moviment coral de Clavé al 
Baix Lobregat, tot basant-nos en la informació 
continguda en les planes de VEco de Euterpe. Tot i 
que el periòdic té la seva existència entre 1859 i 
1910-1911, aquest estudi se circumscriu al perío-
de 1861-1888, dates en què respectivament es 
tenen la primera i darrera notícies sobre societats 
claverianes al Baix Llobregat. 
Josep Anselm Clavé inicià la seva tasca musical 
amb actuacions a centres d'esbarjo per als obrers -
com ara cafès, tavernes, envelats, etc.-; i el 1845, 
amb altres companys, fundà una societat musical 
o filarmònica anomenada La Aurora, "con el 
objeto de ocuparnos de varios instrumentos de 
música cuyas primeras nociones poseíamos"(2). 
El 1850, però, amb membres provinents de La 
Aurora constituí la societat coral La Fraternidad, 
la qual permutaria més tard el seu nom pel 
d'Euterpe. L'objectiu de Clavé, en crear aquestes 
successives i pristines agrupacions i més tard en 
promoureu altres de similars, fou l'educació 
moral dels treballadors amb la inculcació d'hàbits 
destinats a fer prendre consciència de la seva dig-
nitat de classe - explicitat al desideràtum Progrés, 
Treball i Virtut-. Així, mitjançant una música 
propera, " que hable a sus sentimientos, avive sus 
recuerdos y aliente sus honrados sentimientos" 
(3), es pretenia donar un contrapunt al panorama 
d'esbarjo obrer amb l'aportació d'uns esquemes 
de vida i amb una escala de valors, i al capdavall 
evitar l'alienació de l'obrer (4). 
La creació de nous cors prengué aleshores una 
forta embranzida tant a la ciutat de Barcelona 
com a fora. S'inicià un moment de gran expansió 
del moviment claverià, amb la consolidació dels 
concerts amb certa periodicitat (als Jardins 
d'Euterpe, primer, entre 1857 i 1861, i als 
Camps Elisis, després, entre 1862 i 1867), la cre-
ació de l'Asociación Euterpense, la celebració de 
cinc concerts corals de les societats (entre 1860 i 
1864), i la publicació de YEco de Euterpe i del set-
manari ElMetrónomo (1863-1864) (5). 
Cap al 1864 hi havia 14 societats corals baixUo-
bregatines adherides a l'Associació Euterpense de 
Clavé. Algunes d'elles van ser vinculades en la 
seva fundació al propi Clavé -especialment en un 
primer moment d'expansió del fenomen clave-
rià -, però l'aparició de la majoria d'elles responia 
en bona mesura a les inquietuds socials pròpies 
de cada localitat. En la relació publicada a V Eco 
de Euterpe (6) -en la qual s'especificaven la data 
de la creació i el seu nombre de membres el 
1864-, hi eren: El Llobregat (1852), de 
l'Hospitalet de Llobregat (7); El Iris (1855), de 
Cornellà de Llobregat; Terpsícore (1860), de Sant 
Boi de Llobregat; La Lira (1861), de Sant Just 
Desvern (8); La Paloma (1860), d'Esplugues de 
Llobregat; El Mutuo Apoyo (1862), de Sant Feliu 
de Llobregat (9); La Siempreviva (1862), 
d'Esparreguera; La Fraternidad (1862), de 
Martorell; El Jazmín (1862), de Sant Vicenç dels 
ArticUs 
Material del Baix Llobregat núm. 1 tardor 1994 67 
Horts ; Diana (1863), de Cevelió; La Flora 
(1863), de Sant Joan Despí; El Porvenir (1863), 
de Martorell; Hortènsia (1864), de Molins de Rei 
i El Olivo (1863), d'Olesa de Montserrat. 
Una de les fites en el desenvolupament de 
l'Associació Euterpense fou la posada en marxa 
d'uns espectacles de temporada dirigits principal-
ment als obrers barcelonins. En aquests indrets 
d'esbarjo - localitzats als Jardins d'Euterpe primer, 
als Camps Elisis després, i finalment, a partir de 
1868, als Jardins del Tívoli, - s'hi realitzaven 
actuacions corals i musicals, de varietats, i, fins i 
tot, focs d'artifici. Tot aquest marc de relativa 
estabilitat possibilità la realització d'un seguit de 
grans festivals de l'Associació, en els quals pren-
Articles gueren part algunes societats baixUobregatines. 
Es té constància de la participació de cinc cors del 
Baix Llobregat en el segon gran festival, fet el 5-
6/V/1861, amb dotze societats i 420 coristes. El 
Llobregat, El Iris, el Cor d'Esparreguera, el de 
Sant Just Desvern i el de Sant Boi de Llobregat 
prengueren part en la interpretació d'algunes 
peces de Clavé, com ara " La gratitud", "Los pes-
cadores" i " Los néts dels Almogàvers" (10). Al 
festival de 1862 (27-28-29/IX), amb 1200 coris-
tes i 31 societats, hi participaren, ensems amb les 
mateixes de l'anterior edició, dues societats baix-
Uobregatines més: La Paloma, d'Esplugues de 
Llobregat, i El Mutuo Apoyo, de Sant Feliu de 
Llobregat. En aquesta ocasió s'hi organitzà un 
concurs coral, en què van participar onze cors, 
dos dels quals del Baix Llobregat; van ser El 
Llobregat, que guanyà el primer premi, i El 
Mutuo Apoyo (11). L'any següent, però, minvà 
l'assistència a Tacte (1-8/XI/1863), ja que només 
hi van anar El Llobregat, El Iris, La Paloma, El 
Mutuo Apoyo, i La Alianza, de Sant Vicenç dels 
Horts (12). 
En l'edició del "4° Gran Festival de Euterpe y 2° 
Concurso Coral" (4-5-6/VI/1864) es comptà 
amb la presència notable de societats baixUobre-
gatines. D'un total de 57 entitats, nou foren del 
Baix Llobregat: El Llobregat, El Iris, Terpsícore, 
La Paloma, El Mutuo Apoyo, La Siempreviva, El 
Jazmín, La Flora i La Hortènsia. En el concurs 
coral participaren, amb un total de 30 societats. 
El Llobregat - que quedà tercer-, El Mutuo 
Apoyo -que quedà novè-, El Iris i La Siempreviva 
(13). 
D'ençà de 1868 s'encetà una nova fase en l'evolu-
ció del moviment coral claverià, en la qual es 
perdé la inicial embranzida, i, altrament, s'inicia 
una nova etapa en la qual esdevé la consolidació 
Aílo !I. DomlngolOde Junio de 1860. Ním. SO-
ECO DE EUTERPE. 
PEEIÓDICO 
St&ícaío »fluBÍDiimrntt í lo* eciTott» (oucuiTcattí ó loe iíïiliníí.ilí (ítn.milflí-
FÜNCION PAHA HOY. ALÀS 6 D E U MASANA. 
2.» CONCIlvBTO MATÜTINAL 
C o r o , -45 inilIrtiliMin, 
-P.10GRAH&. 
OrqucDtii KO profOBaras 
Director 
, D . j | o ( í »If,r(·.,!ll#M'^· 
^RIllEQà PARTK. 
Snfonla: La poupé» de Nurantitrg, (jeAdapi. 
Serenata d vocessolss: , . Ellenguajedt loiflores, doClaví, 
Sinronia; La tiipafla liti lleiiio de Mineiil. 
Idijiocalílso.j voOBS.solfm: . La.çwixo rfaomor, deCla*6. 
Paslorel-la calalatiii eòrc.nla : Lo yt/n dr/lurs,- . '. . . de) ml un D. 
S E O U R D l t P A R T E . 
Bedowa: l?lha, de^laKuer. 
V&sloToUU atltilaaa i yonsBolas: Lax pors de Maig . ' deCfíTi. 
'Sinronia de la óper» : . . . StiffrVKi ào Yflrdi, 
Idilio otalan è vocea solss. . La nina delí uUi blaus d« C'avé. 
Bigodon calalan corvado : . Los nets dels almitgavers: dol mlimo. 
nCisicoN d'cLeonR.)!, 
D. IHannrl Gnrcln. 
D. MAKUKt. VlCKNTN GAttOU COQlpOSilOr 
múaico y cnrUantftde u»iv«rs.il rfpulacion, 
naci* en Scvi.la, [lairia lie iiisiRoes vnroiio*, 
en ?2 de eiiero de l'7T>, y no da 1 ITi como 
ha dicho equívocRd;íinen[e algun autor. 
A la ei*à de seis m'ios Tué edmiíid» en \a 
escolania de aquella íamo^a catedral, ba-
biendo p'.aclicado au» primeros estudiós 
miiBtca!es b^jola .-icerl·ida diraccTon de los 
maeitroí D, Aotonio Hipa y D. Juan Al-
Qiarca, 
En 17U2, contando apenas diez y siete 
l^iiosd^cdad y siendo ya ventajesamente 
coiiocjdo como cantor, compositor y direa-
tor de orquesla , hlzo su primera talid* èa 
elTeatro de Cadiz contando una lonadilla 
en la que flgurabaa algunas piezasdesu 
oornposicion. Sagun conresabn él mJsmo, 
luuslró en ía «scono tan oaca&aidl<ipo8iclo-
ncs paro el nrte drumélico , que aposar dat 
liiiilire, ajiliílnii y Citensionde íu magnifica 
vD!! de lenor, iiubiera siüo Imposible al mah 
liiice descubrir en él el jcrmen del ttleoio, 
que haUadeinmorlalííarle. 
Algun tiempo dospues pasó i Milaga y 
allí etcribió su primera òpera El presó, cuyo 
firgumenlo era imitocion de la òpera cómip* 
francesa del misma titulo. 
Portada t un exem\ iplar de /Eco de Euterpe 
corresponent a l'any 1860. 
de les entitats existents (14). La Societat Euterpe 
barcelonina, tanmateix, continuà amb les actua-
cions corals, bo i realitzant els espectacles de tem-
porada, ensems celebrant alguns grans concerts. 
Així, per exemple, el 1876, sen feu un en honor 
de Clavé -seguit del trasllat de les seves cendres; el 
1877, un altre a la plaça de Toros; el 1881, un de 
dedicat a la memòria de Clavé; i, el 1888, un 
d'organitzat per FAssociació de Cors de Clavé. 
Després de 1875, un cop traspassat el Sexenni 
Revolucionari, però, fou precisament amb la 
Restauració monàrquica que s'operà un notable 
desenvolupament en el fenomen associatiu. De 
nou, es reproduí - com 1850-1867- una situació 
políticament i econòmica adversa per a grans sec-
tors socials, i es revifa aleshores Fassociacionisme 
com a forma d'expressió social (15). 
L'adscripció ideològica de Josep Anselm Clavé en 
les línies federals i republicanes és un fet sovint 
força acceptat; i la vinculació de les primeres enti-
tats del moviment coral tal vegada responia a 
aquesta ideologia. Cal, però, constatar a desgrat 
nostre la mancança actual d'estudis que cerquin 
ben concretament la relació entre aspectes com 
ara catalanisme, federalisme, republicanisme, 
obrerisme, etc, i el moviment coral de Clavé. 
68 Material del 1 c Llohn f núm. 1 tardúr 1994 
Notes: 
(1) Vegeu una visió globalitzadora del segle XIX al Baix 
Llobregat a, per exemple, RENOM, M. "Introducció", dins 
Guerrilles al Baix Llobregat. Ek "carrasquets" alsegk XVIIl, i els 
carlins i els republicans del segle XIX, Centre d'Estudis 
Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de 
Montserrat, Barcelona: 1986. 
(2) Eco de Euterpe, núm. 348 (12-VII-1867). Sobre la figura 
de Clavé vegeu, per exemple, POBLET, J.M.: ]osep Anselm 
CUvé i la seva època (1824-1874), Dopesa, Barcelona: 1973; 
R I S Q U E S , M: Clavé, demòcrata i federalista. Graó , 
Barcelona: 1987. I sobre ei moviment coral clavaria vegeu, 
per exemple, CARBONELL, J.: "Les societats corah de CL·vé" 
dins Associacions. Cultura i societat civil a Catalunya, 
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 
Barcelona: 1991, p. 171 i seg. 
(3) Eco de Euterpe, núm. 342 (16-VII'1867). EI mateix 
Josep Anselm Clavé ens aporta la seva visió del lleure de 
l'obrer en el moment en què optà per endegar el seu ideal 
coral: "Tendí en torno una ojeada y me pregunté que clase 
de entretenimientos se ofrecían al obrero en las horas de tre-
gua a sus fatigas, para endulzar la monotonia de su afanosa 
existència, y presentóse i ay ! a mi vista el repugnante espec-
tàculo de inmundos cafetines, guarida de meretrices y tal·iu-
res, que con el infame cebo de lascivos cantares sabían atraer 
a los incautos hacia un insondable abismo de degradación y 
de misèria", Eco de Euterpe, núm. 348 (12-VIII-1867). 
(4) Vegeu, per exemple, OLIVÉ, E.: "Eh cors de CL·vé i 
l'obrerisme", LAvenç, núm. 104 (1987), p. 28-29; PIQUÉ, 
J.: "El món lúdic de l'obrer", L'Avenç, núm 104 (1987), p. 30 
i seg.; i, també, VINYES, R.: "Cant, ball i festa de la cultura 
obrera". Acàcia. Papers del Centre per a la Investigació dels 
Moviments Sociab, núm. 2 (1992), p. 27 i seg. 
(5) UEco de Euterpe era un periòdic-programa de difusió 
gratuïta entre el públic assistent als concerts de la societat 
coral "Euterpe". Segons el seu encapçalament, des de el pri-
mer número (15-V-1859) es definia com a "Periódico dedi-
cado exclusivamente a los senores concurrentes a los jardines 
de esta musa", i a partir del número 137 (20-IV-1862) com 
"Periódico dedicado exclusivamente a los sefiores concurren-
tes a los Campos Elíseos". Fou editat, primer, per la 
Impremta d'Euterpe, de J.A. Clavé i A. Bosch, i, després, 
per la impremta de Narciso Ramírez; i del seu contingut ells 
mateixos afirmaven que "la diversidad de materias que con-
tienen los números publicados [bàsicament poesies, anècdo-
tes, costumari, històries musicals i articles diversos] hacen su 
lectura sumamente agradable para toda clase de personas", 
Eco de Euterpe, núm. 268 (1864). 
(6) Eco de Euterpe, núm. 239 (1864) i, també, SORIANO, 
M.: Memòria de las sociedades corales en Espana, Barcelona: 
1865, p. 93. Sota l'epígraf de societats adherides a la funda-
ció de Cors de Clavé -i facilitada per aquesta entitat- es fa 
una relació indatada en la qual hi són les societats baixUobre-
gatines següents: Els Callats i La Joventut, de l'Hospitalet de 
Llobregat; La Paloma, d'Esplugues de Llobregat; Ateneo 
Samboyano, de Sant Boi de Llobregat; La Diana, de 
Cervelló; La Flora, de Sant Joan Despí; El Llobregat de les 
flors, d'El Prat de Llobregat; La Lira, de Viladecans; La 
Nueva Igualada, (sic) de Gavà; Lo pom de flors, de Sant Just 
Desvern; La U n i ó n , de Corne l là de Llobregat ; La 
Fraternitat, de Martorell; i El Llesamí, de Sant Vicenç dels 
Horts. J.M. Poblet: op. cit., 307-308. 
(7) El Llobregat o Coro de Llobregat va ser la desena entitat 
coral fundada per Clavé (el 15-XII-1852) i va formar part de 
l'Associació Euterpense des de la seva creació. Vegeu Eco de 
Euterpe, núm. 361 (1866). 
(8) Tot i la datació de la creació d'aquest cor el 1861, Clavé 
afirma que el 1855 envià partitures a aquesta vila, per aten-
dre una de "las tertulias mas o menos afortunadas para 
secundar nuestro trabajo". Eco de Euterpe, núm. 366 (1866). 
(9) Aquesta associació va ser creada el 1861 per membres de 
dues societats corals també claverianes que hi van haver a 
Sant Feliu de Llobregat el 1854 i el 1855; Eco de Euterpe, 
núm. 365-366 (1866). D'altra banda. El Mutuo Apoyo 
(1861-1892) va ser el precedent directe d'una societat coral 
fundada el 1892 amb el nom de La Unión Coral; vegeu 
ANTOLÍN, P.; FERRERAS, E.; i GARCÍA, A. : "El Coro". 
Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Lhbregat (1892-
1992), Patronat Municipal de Cultura de Sant Feliu de 
Llobregat: 1992. 
(10) Eco de Euterpe, núm. 131 i 134 (1861). 
(11) Eco de Euterpe, núm. 176 (1862). 
(12) Eco de Euterpe, núm. 222-223 (1863). Se sap, però, que 
hi hagué una reunió prèvia per a la preparació de l'acte -a la 
qual van enviar delegats 38 cors, alguns dels quals de socie-
tats del Baix Llobregat, com ara Josep Coll, per El Llobregat; 
Valdiri Torres, pel Cor de Sant Boi de Llobregat; Francesc 
Asís Parera, per El Mutuo Apoyo; Àngel Massana, per La 
Siempreviva, d'Esparreguera; Jaume Florals, per La Floresta, 
de Sant Vicenç dels Horts; i Narcís Fontanals, per La 
Fraternidad, de Martorell. Eco de Euterpe núm. 214 (1863). 
(13) Eco de Euterpe núm.. 238 (1864). 
(14) Eco de Euterpe núm. 443 (1877), 504 (1881), 548 
(1887) i 551 (1888). 
(15) Sobre el moviment coral baixUobregatí en la Restau-
ració, vegeu, per exemple, COMPANY, A.: El Cant Coral al 
Prat, Rúbrica Editorial, El Prat del Llobregat: 1986; i també, 
SOLER, J. i ALONSO, M.: La Igualtat, noranta anys d'hutò-
ria. Museu de Gavà, Gavà: 1986. 
ArticUs 
Material del Baix Llobregat núm. 1 tardor 1994 69 


L'eco d'Euterpe i els cors de Clavé al Baix Llobregat (1861-1888)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert