Miró Vives, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Sociolingüística Estudi sobre la llengua dels rètols a la ciutat de
Tarragona
Auto ra
Carme Miró Vives
Centre de Nnn nalitrnci úLingiïisticn
de Tutrugonu
L'autora analitza les dades
d'un estudi sobre la llengua
dels rètols de la ciutat de
Tarragona fet l'any 1993 i
les compara amb una ob-
servació feta l 'estiu de
1997 sobre rètols nous, per
veure'n l'evolució.
Justificació
En els mom ents inicials de l'actu al procés
de normalització lingüística de la llen gua
cata lana es va llen çar la idea qu e la retola-
ció pública era la ima tge d'un país i, per
tant, calia dedicar-hi una atenció especial.
La veri ta t és qu e po tser la retolació dels es-
tablim ents no té un pap er tan decisiu com
sembla en el camí cap a la normalitat; però
el qu e sí qu e és cert és que, per diverses
circums tà ncies, ha esdevingut un tema
emblemà t ic, entre alt res raons perquè és
molt fàcil de visua litzar.
Partint d'aqu esta realitat, des de les ad-
ministracions públiques va intentar demos-
trar-se qu e la retolació en catal à no repre-
sen tava cap obstacle i que la pobla ció ho
accep tava sense reticències . En un a enques-
ta encarregada per la Gene ralitat a l'em -
presa ECO l'any 1986 , davant de la pre-
gunta sobre com. rebrien la retolació d'un
establiment en català, nom és un 4(*) con-
testaven qu e «malament» o «molt mala-
men t».
Aquesta xifra concorda amb la que el ma-
teix any va obten ir l'empresa 10PE/ETMAR
en un a enquesta feta a Tarragon a per en-
càrrec de l'Ajuntam ent.
Per tal d' impulsar l'ús del català en la re-
to lació, l'Adminis tració catalana va posar
en mar xa mesures de foment. La que va
ten ir més èxit va ser el program a SIMEC,
de subve nció dels nou s rèt ols en català.
Para l-lelament, mo lts centres de normalit -
zació lingüística van impulsar campanyes
per pot en ciar la retolació en cata là . A
Tarrago na es va dur a term e l'an y 1990 la
campanya «La llen gua d'un país, la marca
del seu comerç». També a part ir de 1991
Taula 1. Llengua dels rètols a Tarragona 1993
s'estudia la llen gua que s'utilitza en els rè-
tols de nova insta l-laci ó.
L'any 1992, un a nova enquesta feta per
METRASEIS per encà rrec del Conso rci per
a la Norma lització Lingüística, do nava com
a resultat , per a la ciu tat de Tarragona, amb
un tot al de 175 come rços enquestats, qu e
un 39% ten ien el rèto l principal en caste-
llà i un 36% el tenien en cata là.
L'any 1993, per tal de tenir una idea més
exacta qu e ens perm et és localitzar i, per
tant, actu ar en els sectors més deficitar is i,
alho ra, amb la fina lita t de poder iniciar l'es-
tud i de l'evolució de la retolació en el temps
es va dur a terme un cens de rètols del ter-
me municipal. A partir d 'aquest estudi sa-
bem exac ta me nt quina era la realit at en
aquell mo ment.
Característiques tècniques de l 'es-
tudi
La base d 'aquest treball són les 4.4 75 fitxes
obtingudes de l'o bservació directa dels rè-
to ls de la ciutat de Tarragona. De cada un
del s rètols observa ts es feia un a fitxa on
s'a no tava :
a) Text del rèto l principal i llen gua del rè-
tol secundari, si n 'hi havia. Les cinc varia-
bles sontemplades eren: en català, en cas-
tellà, amb igus, bilingües i alt res.
b) Tipus d 'establiment al qu al corresponia
el rètol : comerç, establime nt de serveis, in-
dú stria , entita t i organització.
e) Activitat. Cada tipus d 'establiment va ser
classificat en dife ren ts activ ita ts. Ex: ali-
mentació, sani tat , etc.
d) Altres info rmac ions . L'o bservador h i feia
54
%
català
castellà
ambigu
bilingüe
altres
Cent re Barris Total
42,84
40,94
11,37
2,26
2,59
0,511
co ns ta r si l'establiment era significativa-
me nt vell, gran o associat.
La ciutat va ser dividid a en 20 zones ate-
nent crite ris co merc ials i topogràfi cs.
Aquestes 20 zones, però, pode n ser agru-
pades en dos grans grups: el cen tre i els
barris.
Totes les dades obtingudes van ser pro-
cessades i ana litzades pel Centre de or-
malit zació Lingüística de Tarrago na. Es va
treball ar am b dos mètodes de qua ntifica-
ció: els percentatges i l' índex de reto lació.
El primer ens dón a un a idea molt exacta
de la realitat, mentre que el segon en s per-
met reduir-la a un a sola xifra (de O a l) i
comparar result ats diversos amb molt a fa-
cilitat . Aquest índex l'h em anomenat lGR.
Estudi de les dades
De les diverses classificacion s qu e hem fet
a l'hora d 'estudiar la retolació, n 'hi ha un a
qu e conside rem d'especial inte rès, la de
centre i barri s; perquè ens dón a una idea
molt exacta de quina és la realita t lingüís-
tica de la ciuta t de Tarrago na , a causa de
l'estructuració de la ciutat en barr is aïllats.
Per tant, quan parlarem de dades gene rals
ho farem diferen ciant centre i barris . Sen-
se aquesta diferen ciació no es pot enten-
dre la realitat lingüísti ca ta rrago nina (ve-
geu taula 1).
Com veiem, el centre està lleugerament
per sob re de la mitj an a i els barri s per sota.
El major pes de l'activitat administrativa,
econò mica i cultural del centre fa qu e, amb
tot , l'índex global quedi en 0,51 (vegeu tau -
la 2).
Per damunt de la mitj an a de la ciuta t h i
ha onze zones del centre i la zona dels bar-
ris de llevant (l'), amb un compone nt so-
cioeconòmic molt diferent de la resta de
barri s: els seus habitants són de classe mit -
jana alta, a diferènci a del compone nt obrer
dels barr is de ponent .
Al volta nt de la mit jana de l municipi, hi
situem du es zones, qu e corres pone n als
barri s qu e ten en més habitants autòct on s.
Per sota de la mitj an a h i ha sis barri s, la
majoria de ponent i l'avinguda principal
de la ciuta t: la Rambla Nova. Aquest fet és
a causa de la forta implantació de bancs i
compa ny ies asseguradores que pertanyen
a enti ta ts d'àmbit estatal i que, per tant ,
reto len en castellà, cosa qu e determina for-
tament la imatge del principa l aparador de
la ciut at.
Hi ha una relació directa entre el dina-
misme econò mic d'una zona i l'ú s del ca-
talà. Gairebé en tot es les zones, la presèn -
cia del cata là en els carrers principals és
superior a la del con junt de la zona . Una
altra tendèn cia semblant s'estableix entre
les zones velles i les noves. En els barri s
més nous i en les àrees de nova urbanitza-
ció (o en les zones de població més jove) la
Taula 2. Index de retolació per zones ordenats de major a menor
Zon a Índex Delimitació
Per damunt F 0,74 ElMiracle
de la mitjana A 0,73 La Part Alta
de la ciutat H 0,67 ElSerrallo
E 0,64 Eixample Vell:del Balcó a C. Colom
T 0,63 Urbanitzacions Llevant
J 0,62 Eixample Nou : de Rambla Nova a av. Catalunya
C 0,61 Entre Rambla Vella i Rambla Nova
B 0,61 Zona de l'av. Catalunya
Mitjana de la K 0,59 Eixample Nou : d 'av. Roma a Marquès de Montoliu
ciutat
Per damunt 0,58 Eixample Nou : d 'av. Ramón y Cajal a av. Roma
mit jana municipi,
per sota mitjana G 0,5 2 Port i estació
ciutat
Mitjana municipi N 0,51 La Canonja
S 0,51 Sl. Salvador
Per sota mitjana D 0,47 Rambla Nova i P. Imperial Tarraco
municipi, per damunt R 0,45 Sl. Pere i St. Pau
mitjana barris P 0,38 Campclar
Per sota mitjana L 0,30 Torreforta
barris M 0,30 Adjacents Torreforta
Q 0,28 Polígons
O 0,20 Bonavista
55
presènci a del català sol ser més alta (vegeu
taula 3).
Les entitats i les organitzacio ns són les
que presenten un IGR més alt. El sector més
deficien t és, evidentme nt, la indústria.
Quant als altres sectors, sorprèn que la pre-
sència del cata là en els serveis sigui infe-
rior que en el comerç. Això pot ser degut al
fet qu e en els serv eis h i ha una major
presènci a de companyies d'abast estata l o
superior (banca, assegurances , etc .), però
més en castellà, men tre que els economis-
tes solen fer-ho més en cata là.
Epíleg. Quatre anys despré s
Quatre anys després de la realització del
cens, s'ha cregut convenient fer un a revi-
sió a petita escala de les dades a parti r dels
rèto ls actuals . S'ha dut a terme l'estiu de
1997 amb l'objectiu de veure'n l'evo lució.
Taula 3. Rètols de Tarragona per sectors
índex retolació Nombre rètols
Barris Ciutat General Barris Ciutat Total
Comerç 0,32
Serveis 0,35 1.492 2.177
Indústria 0,19 135 61 196
Entitats 0,55 66 101 167
Organitzacions 0,75 43 101 144
56
també a l'opció pel castellà que fan mo lts
professionals.
Observan t l'apartat de nombre de rèto ls
queda clar que , de cara a la imatge de la
ciutat, el que realme nt pesa i import a són
els dos primers sectors . A més, la preemi-
nència d'aquests secto rs és igualm ent im-
portant tan t al centre com als barris.
Els únics sectors realment nombrosos són
el d'alimentació (en comerç) i el de restau-
ració (en serveis). Junts represen ten el 25%
de tots els establiments. A més, aquesta
importàn cia es manté en la distribució en -
tre barr is i ciutat. En tots dos sectors , l'ín-
dex no és gaire alt (0,49 en alimentació i
0,58 en restauració) i en tots dos es pro-
dueix un a diferèn cia semblant entre la ciu-
tat i els barris. Estracta , don cs, dels sectors
més necessitats d'actuació.
Altres sectors qu antitativam ent impor -
tan ts són el de mobles i decoració, el d'auto-
moció i autoesco les, el de perruqueria, be-
llesa i sanitat. Tots presenten índexs baixos
(el d'au tomoció molt baix) i l'habitual di-
ferència ciutat-barris .
L'únic sector important amb un índex alt
és el de perfum eria, drogueria, regals, òpti-
ca, farm àcies, etc.
La diferència ciutat-barris es produeix en
tots els sectors llevat de ls ban cs, les assegu-
rances i algun de meno r.
Entre els professionals, es produ eixen ac-
tituds gremials. Els advoca ts solen reto lar
Per obt enir aquesta informació hem tre-
balla t amb una mostra del 10% aproxima-
dament. S'han triat deu carrers que són pro-
porcionalment represen ta tiu s de les
diferents situacions lingüístiques que es do-
nen a la ciutat. A parti r dels resultats de
1993 hem esta blert cinc grans grups de
zones, defin ides per la major o menor pre-
sència del català en la retolació. S'ha pro-
cura t qu e els carrers escollits represen tin,
aproxi madamen t, un 10% de cada grup .
Una mostra mai no pot reflectir la reali-
tat del conjunt, però del 10% de la totali-
tat es poden extreure resulta ts fiables i més
si, com és el cas, la mostra està proporcio-
nalmen t esgraonada (vegeu gràfic 1).
De l'anà lisi de les dades globals s'obser-
va que hi ha hagut un avenç notable de la
reto lació en cata là, un retrocés de la reto-
lació en castellà i bilingüe, un augment d'al-
tres llengües i cap variació en les solucion s
ambigües.
En la diferenciació geogràfica l'increment
de la retolac ió en cat alà i la para 1-
lela disminució del castellà és alta al cen-
tre, però no tant als barr is. Amb tot , si te-
nim en compte qui n és el punt de partida
ha urem de concloure que la mill ora de l
català als barr is és prou significativa.
L'anà lisi de les dades en els dos sectors
bàsics (comerç i serveis) ens ofereix exacta-
me nt les mateixes tendències, però amb
diferen t intensitat (vegeu taula 4).
Gràfic 1. Evolució de les llengües usades en la retolació
60
50
40
30
20
10
.1997
1993
català castellà ambigus bilingües altres
Anàlisi dels carrers
Els deu carrers escollits no tan sols repre-
senten la diversitat (i per això són compa-
rables amb el cens de 1993), sinó qu e re-
tra ten fidelment la situació actual de cada
un i, per tant, són un cens absolutament
comparable al de 1993. La conclusió prin-
cipa l d 'aqu esta comparació és que l'IGR
Taula 4. Segons el tipus d'establiment. Totals
Sector
Català
Castellà
IGR
augmenta en tots els casos, llevat d'un car-
rer de la zona P.
Rètols nous i rètols vells
De tots els rèto ls estudiats, dos terços apro-
ximadament es correspon en a establimen ts
qu e ja existien el 1993. Són, per tant, esta-
Taula 5. Segons el tipus d'establiment. Tarragona centre I barris
57
Taula 6 . Evolució de la llengua dels rètols a la ciutat de Tarragona
de retolació. Pel qu e fa als rètols en altres
llengües, n 'hi ha més entre els nou s qu e
entre els vells (vegeu taula 6).
La lectura de les dades de la taula 6 indi -
ca que la millo ra del cata là és deguda en
part a la nova retol ació, però no només a
aqu esta. En tre els rètols vells també es pro-
dueix un a evo lució àmpliament favorable
blim en ts vells. El terç restan t són , do ncs,
rètols situats en establime nts nou s. Dife-
renci ant aqu ests dos gru ps pod em obser-
var perfectament quina ha estat la tendèn-
cia dels quatre s darr ers an ys i comparar-la
amb la situació de 1993. Una altr a obser-
vac ió interessant co nsisteix a co mparar
aquesta situació de 1993 amb els rèto ls ac-
tuals d'establiments vells. Això ens perm et
veure fins a quin punt la retolaci ó d'a quells
establiments s'ha catalanitzat o no.
De man era global observem que s'ha pro-
duït millora del català i retrocés del caste-
llà tant en els establiments nous com en
els vells. De bilingües, n 'hi ha més entre
els nous, la qual cosa es podria relacionar
amb el caràcte r tran sitori d 'aquesta form a
En català
En castellà
IGR
Rètols de 1993
42,16
40,94
0,51
Rètols actuals d'estab li-
ments que ja
existien el 1993
47,89
33,34
0,59
Rètols que ja no
existien el 1993
53,09
28,07
0,65
al català, conseqü ència dels canvis de rètol
i de llengua que s'ha n produ ït.
Al centre de la ciutat, l'augment del cata-
là és igual de sensible, tant en els establi-
ments nou s com en els vells. En canvi, als
barris és on, d 'una man era més clara, la
mill ora del català es produ eix a expenses
de la retolació nova.
Pel que fa als dos sectors maj oritaris (co-
merç i serveis) tenen un comportament si-
milar , encara que en els serveis s'han pro-
duït més cata lan itzacio ns de rètols vells.
Conclusions
En aqu ests qu atre anys el pan oram a lingüís-
tic de la retolació ha fet un salt notable. S'ha
passat d 'una situaci ó en qu è cata là i castellà
estave n gaireb é iguala ts a un a situació cla-
rament decan tada cap al català.
L'avenç del cata là és molt notable al cen-
tre de la ciutat, però molt petit als barris.
Això no es deu nom és a la diferent compo-
sició sociolingüística de la zona, sinó tam-
bé a un a menor renovació o ampliació d'es-
tabliments als barris.
Si comp tabilitzem només els rètol s nou s
la presència de l català és més notable, so-
bret ot als barris. La dada dels rètols nou s
ens indi ca, en certa ma nera, cap a qu ina di-
recció an em, però també indica el sostr e re-
latiu al qual es pot arribar.
En general, s'o bserva un maj or increment
del català en les zones econò micament més
actives, on es produeixe n obertures d'esta-
blim ents, canvis d'activitat, etc.
Gràf ic 2. Evolució de la retolació. Tarragona centre I barr is
• centre 1993
centre 1997
• barris 1993
• barris 1997
58
50
40
30
20
10
O
català castellà ambigus biling ües altres
•


Estudi sobre la llengua dels rètols a la ciutat de Tarragona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert