Sintes Pascual, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

91 Llengua i Ús  (2008, 41) «Llengua i consum cultural a Catalunya» <http://www.gencat.cat/llengua>
Revista tècnica de Política Lingüística
Número 41 (2008) 
Models Llengua i consum cultural a Catalunya
L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya 2006 disposa de dades sobre 
els hàbits lingüístics de la població en el seu consum cultural. L’article en resumeix 
les principals línies en àmbits tan rellevants com el cinema en català, el teatre o el 
consum de televisió i ràdio en un context d’increment global del consum cultural. 
Introducció
L’àmbit de la cultura a Catalunya ha viscut en els darrers anys canvis importants vinculats a 
un conjunt de transformacions socials, demogràﬁques i tecnològiques que han modiﬁcat els 
processos de producció i consum cultural. 
Els catalans tendeixen a dur a terme cada vegada més activitats culturals, per bé que les 
pràctiques més emergents són les vinculades a Internet i les noves tecnologies de la informació. 
Les últimes dades disponibles sobre els hàbits i les pràctiques culturals a Catalunya indiquen 
tres grans tendències. En primer lloc, l’augment dels nivells de consum cultural en molts sectors 
socials. En segon lloc, la creixent participació de les dones en les pràctiques culturals, sobretot 
a partir del seu accés al mercat de treball remunerat i la disponibilitat de recursos econòmics 
propis. I, en tercer lloc, l’emergència de les noves tecnologies de la informació i la segmentació 
generacional en els usos dels recursos tecnològics.
Aquest marc de referència serveix per contextualitzar la situació dels usos lingüístics en el 
món de la cultura i, especialment, la seva evolució en els darrers anys. L’Enquesta de consum i 
pràctiques culturals de Catalunya 2006 (ECPC’06)1 permet fer una primera aproximació sobre els 
hàbits lingüístics de la població en alguns àmbits culturals. En concret, l’ECPC’06 aporta dades 
sobre la llengua de lectura de llibres, cinema, teatre, televisió i ràdio. També ofereix informació 
de l’evolució dels usos lingüístics en la lectura de llibres i l’assistència al cinema i al teatre, 
comparant els resultats amb els de la primera edició de l’enquesta, corresponent a l’any 2001.2
La informació estadística disponible ﬁns ara ofereix informació suﬁcient per descriure quina és 
la realitat lingüística en aquests àmbits i quines són les tendències de canvi, si bé una anàlisi més 
aprofundida de les dades permetrà, més endavant, aﬁnar en la detecció dels aspectes clau. Vegem 
a continuació quins són els hàbits lingüístics de la població catalana en cada àmbit cultural.
Recerca
Autora
Elena Sintes Pascual,
Institut d’Estudis Regionals 
i Metropolitans 
——————————
1.  L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya 2006 és una estadística de caràcter oﬁcial elaborada pel Departament 
de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estadística de Catalunya. Les dades fan 
referència a la població de 15 anys i més resident en el territori de Catalunya. La mostra total és de 7.700 entrevistes. La 
tabulació bàsica és consultable a la pàgina web de l’Idescat, <www.idescat.net>.
2.  L’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya 2001 té característiques similars a la de l’any 2006. La mostra total 
és de 7.000 entrevistes. La tabulació bàsica també és consultable a la pàgina web de l’Idescat, <www.idescat.net>.
92 Llengua i Ús  (2008, 41) «Llengua i consum cultural a Catalunya» <http://www.gencat.cat/llengua>
Llengua i consum cultural a Catalunya
Lectura de llibres
El sector editorial és una de les indústries culturals més dinàmiques a Catalunya. Als darrers anys 
la producció editorial ha crescut notablement i el nombre de títols registrats en català ha passat 
de 7.682 a 9.460 títols entre el 2001 i el 2005.3 Aquest context ha afavorit l’increment de les 
taxes de lectura de la població, tal com es veurà tot seguit.
Segons l’ECPC’06, un 74 % de catalans ha llegit algun llibre en els últims 12 mesos anteriors 
a la realització de l’entrevista. El 41,1 % són lectors esporàdics, és a dir, han llegit entre un i cinc 
llibres en l’últim any. El 32,9 % de la població n’ha llegit més de cinc i se’ls pot deﬁ nir com a 
lectors habituals (vegeu el Gràﬁ c 1). 
L’hàbit de lectura està estretament relacionat amb el capital educatiu de les persones, fet 
demostrat a bastament en les recerques sobre consum cultural a escala nacional i internacional.4 
Les dades del 2006 així ho conﬁ rmen: l’assiduïtat de lectura de llibres incrementa amb el nivell 
d’estudis, és a dir, els lectors habituals tenen un nivell formatiu superior al del conjunt de la 
població i, de fet, un terç d’ells disposa d’estudis universitaris. També es donen taxes de lectura 
més elevades entre les dones i les persones de 30 a 44 anys. 
Feta aquesta breu descripció del perﬁ l social dels lectors, vegem ara quins en són els usos 
lingüístics. L’enquesta pregunta en quina llengua estava escrit l’últim llibre llegit. Un 34,5 % de 
lectors ha llegit l’últim llibre en català i el 61,2 %, en castellà. El 2,6 % l’ha llegit en anglès i l’1,6 
% restant l’ha llegit en altres llengües. En deﬁ nitiva, un de cada tres lectors ha llegit l’últim llibre 
en català, proporció que equival a 1.531.600 persones.
——————————
3.  Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007) Anuari Estadístic de Catalunya 2007.
4.  Vegeu les conclusions de l’estudi European Cultural Values (2007), elaborat per Eurostat, <http://www.epp.eurostat.
ec.europa.eu>.
Gràﬁ c 1. Llengua de la darrera 
lectura de llibres. Font: Elaboració 
pròpia. Enquesta de consum i pràctiques 
culturals de Catalunya 2006.
0
10
20
30
40
50
60
70
������������������������������������������������
�����
català castellà
�����
����
����
�����
�����
���� ����
�����
�����
����
����
anglès altra llengua
93 Llengua i Ús  (2008, 41) «Llengua i consum cultural a Catalunya» <http://www.gencat.cat/llengua>
Llengua i consum cultural a Catalunya
La distinció entre lectors habituals i lectors esporàdics permet observar algunes diferències 
en els usos lingüístics de tots dos grups: els lectors habituals llegeixen una mica més en català 
que els lectors esporàdics (un 36,2 % els primers i un 33,1 % els segons). 
L’evolució entre el 2001 i el 2006 indica que hi ha hagut un increment de l’hàbit de lectura 
entre la població catalana. Es tracta d’un increment força generalitzat en el conjunt de la 
població, ja que el nombre de lectors de llibres, tant habituals com esporàdics, creix en tots els 
perﬁ ls socials, homes i dones, joves, adults i gent gran, i, sobretot, entre les persones més grans 
de 44 anys.
Ara bé, tot i que la lectura de llibres ha augmentat en els últims cinc anys, aquest fet no ha 
inﬂ uït gaire en les dades globals d’usos lingüístics, essent el percentatge de lectors en català 
lleugerament més elevat l’any 2006 (34,6 %) que el 2001 (33,2 %) (vegeu el Gràﬁ c 2). Les dades 
publicades ﬁ ns ara no permeten indagar els motius pels quals es dóna aquesta situació, però es 
pot aventurar la hipòtesi que el principal creixement de lectors es dona entre la població més 
gran de 45 anys, més habituada a llegir en castellà. 
Amb tot, el nombre absolut de persones que han llegit el darrer llibre en català passa 
d’1.056.000 individus l’any 2001 a 1.531.600 l’any 2006, gairebé 500.000 persones més.
Cinema
Anar al cinema és un dels hàbits de lleure més habituals entre la població, per bé que aquest 
sector es ressent de la competència del consum de pel·lícules a casa —ja sigui de lloguer o 
d’accés mitjançant Internet—, així com de l’emergència d’altres formes de lleure. En el període 
comprès entre el 2001 i el 2005 s’ha reduït el nombre total d’espectadors a les sales de cinema 
de 31.859.179 a 25.869.951 i la recaptació ha baixat de 145.532 a 140.259 milers d’euros.5 
Segons l’ECPC’06, el 68,5 % de la població catalana ha anat al cinema en l’últim any. Un 40,4 
% són espectadors habituals —és a dir que hi han anat més de cinc vegades en l’últim any— i el 
28,1 %, esporàdics —menys de sis vegades— (vegeu el Gràﬁ c 3).
�
��
��
��
��
��
��
��
��
��
���
�����
català castellà
����
�����
����
����
�����
�����
����
�����
�����
����
�����
anglès altra llengua
���� ���� �������� ���� ����
������� ������ ������
�����
����
����
�����
����
����
�����
�����
���� ���� ����
����
Gràﬁ c 2. Evolució dels usos 
lingüístics en el consum cultural
Font: Elaboració pròpia. Enquesta 
de consum i pràctiques culturals de 
Catalunya 2006.
——————————
5.  Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007) Anuari Estadístic de Catalunya 2007.
94 Llengua i Ús  (2008, 41) «Llengua i consum cultural a Catalunya» <http://www.gencat.cat/llengua>
Llengua i consum cultural a Catalunya
Malgrat ser una pràctica molt estesa, el perﬁ l dels espectadors de cinema està molt concentrat 
en franges d’edat adulta i, principalment, jove. De fet, els espectadors habituals són sobretot 
població més petita de 45 anys i amb nivells d’estudis superior a la resta de població. Per contra, 
els esporàdics se situen principalment entre els 30 i els 64 anys. 
Aquest és un dels sectors culturals amb menys presència de la llengua catalana, situació que 
es pot relacionar amb l’escassa oferta de pel·lícules en català. De fet, només un 10,7 % de la 
població ha vist una pel·lícula en català l’última vegada que ha anat al cinema. Pràcticament no 
hi ha diferència en l’assistència a cinema en català entre els espectadors els esporàdics (11,5 %) i 
els habituals (10,0 %), entre els quals hi ha més tirada per anar a veure versions originals.
Tot i així, l’oferta i el consum de cinema en català han augmentat en el període estudiat. 
Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i l’Institut d’Estadística 
de Catalunya, el nombre de pel·lícules en català va passar de 87 a 106 entre el 2001 i el 2005, 
el nombre d’espectadors, de 786.264 a 832.028 i la seva recaptació, de 3.592 a 4.452 milers 
d’euros (vegeu el Gràﬁ c 2). 
Els resultats de l’ECPC’06 reﬂ ecteixen aquest creixement, tot i tractar-se d’una proporció 
reduïda: el nombre de persones que han anat a veure l’última pel·lícula en català ha passat del 
4,3 % al 10,6 % entre el 2001 i el 2005 (de 140.600 persones a 437.400 persones).
——————————
6.  Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007) Anuari Estadístic de Catalunya 2007.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
������������������������������������������������������������
�����
català castellà
�����
���� ����
�����
�����
���� ����
�����
�����
���� ����
anglès altra llengua
Gràﬁ c 3. Llengua de la darrera 
pel·lícula. Font: Elaboració pròpia. 
Enquesta de consum i pràctiques 
culturals de Catalunya 2006.
95 Llengua i Ús  (2008, 41) «Llengua i consum cultural a Catalunya» <http://www.gencat.cat/llengua>
Llengua i consum cultural a Catalunya
Teatre
Les arts escèniques van esdevenint un dels sectors més actius de la cultura a Catalunya. L’oferta, 
el nombre d’espectadors i la recaptació del teatre han augmentat entre el 2001 i el 2005, 
sobretot pel que fa al teatre musical i al teatre en castellà i en altres llengües. Per contra, el teatre 
en català no presenta una evolució tan positiva. Malgrat que l’oferta d’espectacles en llengua 
catalana és majoritària, el nombre de representacions de teatre en català ha baixat de 6.386 a 
5.452 en aquest període.6 Vegem què ha passat amb les dades de consum.
El 40,3 % de la població catalana ha anat a veure alguna obra de teatre en l’últim any. La major 
part són espectadors esporàdics (el 36,2 %) i tan sols un 4,2 % hi va de manera habitual.
El perﬁ l dels espectadors de teatre està clarament deﬁ nit pel seu capital educatiu, i és una de 
les pràctiques culturals que augmenta més amb el nivell d’estudis de les persones. Val a dir que 
es tracta d’un públic més aviat femení i concentrat fonamentalment en la població amb menys 
de 45 anys. 
A diferència del cinema, la població assisteix majoritàriament a espectacles teatrals parlats 
en català. El 62,2 % dels entrevistats afirma que ha vist l’última obra de teatre en aquesta 
llengua, proporció encara més elevada quan es tracta d’espectadors habituals (73,9 %) que 
quan són esporàdics (61,2 %) (vegeu el Gràfic 4). 
És interessant observar que l’evolució entre els anys 2001 i 2006 indica dues tendències 
aparentment contradictòries. D’una banda, tal com s’acaba de veure, les arts escèniques i, en 
especial, el teatre atrauen cada vegada més espectadors a les sales. En general, l’assistència 
al teatre ha augmentat en tots els grups socials, principalment entre la gent de 45 anys i més. 
D’altra banda, aquest creixement ha contribuït a l’augment del nombre total de persones 
que han assistit a espectacles en català, d’1.052.800 a 1.513.800 persones. Tanmateix, com 
que també ha crescut la població que ha assistit a obres en castellà (del 28,9 % al 31,4 %) i, 
0
10
20
30
40
50
60
70
80
������������������������������������������������������������
�����
català castellà
�����
����
����
�����
�����
���� ����
�����
�����
���� ����
anglès altra llengua
Gràﬁ c 4. Llengua de la darrera 
0bra de teatre. Font: Elaboració 
pròpia. Enquesta de consum i pràctiques 
culturals de Catalunya 2006.
96 Llengua i Ús  (2008, 41) «Llengua i consum cultural a Catalunya» <http://www.gencat.cat/llengua>
Llengua i consum cultural a Catalunya
sobretot, a obres en altres llengües o no parlades (del 2,1 % al 7,9 %), la variació percentual 
de l’assistència a espectacles en català baixa en termes relatius del 69,0 % al 62,5 % (vegeu 
el Gràfic 2). 
Televisió i ràdio
Les dades disponibles a l’ECPC’06 informen de la proporció d’hores consumides de televisió 
en català. Segons aquests resultats, la població catalana es podria dividir gairebé en dues parts 
iguals en funció del seu consum televisiu: el 55,4 % de la població veu menys del 50 % d’hores de 
televisió en català i el 43,9 % dedica més de la meitat del seu consum de televisió a programació 
en català. El 29,9 % de la població enquestada aﬁ rma que consumeix més d’un 90 % d’hores de 
televisió en català (vegeu el Gràﬁ c 5).
Pel que fa a la ràdio, és un mitjà de comunicació menys consumit que la televisió. Tot i així, 
el 76,3 % de la població ha escoltat la ràdio en l’últim any. En relació amb els usos lingüístics, i 
de manera coincident amb el que passa amb la televisió, la meitat de la població consumeix la 
meitat de les hores de ràdio en programació en català. Amb tot, el percentatge de població que 
aﬁ rma que escolta ràdio en català gairebé sempre arriba ﬁ ns a un 42,1 %.
Conclusió
Aquesta primera anàlisi de les dades sobre els usos lingüístics en el consum cultural dels catalans 
destaca alguns elements d’oportunitat i de repte per a la posició de la llengua catalana en el 
0
10
20
30
40
50
�������������������������������������������������������������
�����
televisió
�����
�����
�����
�����
�����
����
�����
����
����
ràdio
Gràﬁ c 5. Consum d’hores de 
televisió i ràdio en català
Font: Elaboració pròpia. Enquesta 
de consum i pràctiques culturals de 
Catalunya 2006.
97 Llengua i Ús  (2008, 41) «Llengua i consum cultural a Catalunya» <http://www.gencat.cat/llengua>
Llengua i consum cultural a Catalunya
camp de la cultura. Així, l’augment de les taxes de consum cultural s’ha traduït en un increment 
efectiu del nombre de persones que han llegit un llibre en català o han vist una pel·lícula o una 
obra de teatre en català. Aquest fet és objectivament positiu tant per a la indústria cultural com 
per a la conﬁguració de mercats culturals en català. Amb tot, no es pot oblidar que en molts 
d’aquests sectors el català no creix més que el castellà o que altres llengües i, per tant, en realitat 
manté o, ﬁns i tot, perd la seva quota de mercat. Esperem a veure estadístiques futures per 
conﬁrmar aquestes tendències.
g


Llengua i consum cultural a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert