En aquest treball els autors analitzen els supòsits de privacions de llibertat que les forces i els cossos de seguretat de l’Estat poden practicar en l’exercici de les seves funcions de prevenció i investigació d’infraccions penals, abans de la intervenció dels òrgans judicials.
És evident que es tracta d’una qüestió complexa, no exempta de molts matisos. Amb l’objectiu de sintetitzar i fer un plantejament pràctic, han articulat el treball mitjançant la formulació de dotze hipòtesis. Dos dels efectes que derivarien de la seva interpretació són: en primer lloc, la reducció dràstica del nombre de detencions policials i consegüentment, en segon lloc, un increment de la seguretat ciutadana ja que, en termes de costos d’oportunitat, hi haurà més agents policials
disponibles per dedicar-se a tasques efectives de prevenció i investigació de delictes, en disminuir la necessitat directa d’efectius inherents a qualsevol detenció. La xifra estadística de 40.712 detencions practicades pels mossos d’esquadra1 l’any 2006 és prou eloqüent
