Alsina, Jordi

Marfà i Castán, Martí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 7
JORDI ALSINA I IGLESIAS; MARTÍ MARFÀ I CASTÁN
argentona festiva (I)
panoràmica de les festes a la vila 1950s-2000s
principis de 
2009, vàrem 
endegar una 
investigació 
que pretenia documentar 
les manifestacions festives 
que havien tingut lloc a 
Argentona entre la dècada 
dels 50 del segle XX i l’ac-
tualitat. L’empresa rebé de 
seguida el suport entusi-
asta del Centre d’Estudis 
Argentonins Jaume Cla-
vell, i també les aporta-
cions econòmiques del 
fons de la Garrinada i de 
l’Institut Ramon Munta-
ner. Fundació Privada dels 
Centres d’Estudis de Parla 
Catalana. Aquest article 
ressenya la feina realitzada 
fi ns ara i esbossa les princi-
pals troballes i indagacions 
derivades de la recerca.
L’objecte del treball es perfi là 
com aquelles festes de caràcter 
públic, projecció prioritàriament 
local i pretensió de regularitat 
periòdica en què la gent, la soci-
etat civil, sovint organitzada en 
col·lectius i associacions, ha jugat 
un paper principal i actiu pel que 
fa a la seva organització i desen-
volupament, fent especial èmfasi 
en aquells fenòmens protago-
nitzats pels segments joves de la 
població. Així doncs, quedaven 
fora de l’àmbit de la investigació 
les festes i celebracions de caràc-
ter relativament privat (aniver-
saris, casaments, bateigs, troba-
des d’amics...), les festes d’abast 
supralocal amb poca especifi citat 
local (Sant Jordi, 11 de setembre, 
Sant Joan, Dia de la Música...), les 
activitats festives puntuals sense 
ànim de repetició periòdica (con-
certs, inauguracions, commemo-
racions...) i aquelles iniciatives 
festives liderades per institucions 
com l’ajuntament o les autoritats 
eclesiàstiques locals. Val a dir que 
aquestes categories són força dis-
cutibles, i que distincions com la 
de públic/privat són molt bor-
roses. Igualment, en molts casos 
no és fàcil determinar sobre qui 
recau el pes de l’organització i 
desenvolupament d’una festa, ja 
que la col·laboració, interdepen-
dència i indistinció entre societat 
civil i institucions polítiques o 
religioses apareixen sovint com 
a condicions indispensables per 
a la seva realització. Tanmateix, 
en el procés de creació i recrea-
ció que Argentona, com moltes 
poblacions catalanes, ha viscut en 
la darrera meitat de segle s’apre-
cia un augment del protagonisme 
de la societat civil, si més no en 
la seva visibilitat i reconeixement 
públic.
Aquesta recerca recollia 
el testimoni d’en Josep Lladó 
(1992) i d’en Jaume Clavell 
(1976, 1990), homes impli-
cats en l’activisme festiu 
local que ja encetaren l’em-
presa investigadora sobre 
les festes a Argentona, i a la 
qual volguérem aportar les 
perspectives teòriques i ins-
truments metodològics que 
ens brinden l’antropologia 
social, la sociologia i la his-
tòria, disciplines en les quals 
els promotors del present 
treball hem estat formats.
A nivell metodològic, les 
estratègies han estat prin-
cipalment dues: la recerca 
documental i el treball amb 
fonts orals procedents d’en-
trevistes; si bé cal afegir-hi 
també la consulta d’estudis 
monogràfi cs locals (Amar-
gant, 1999; Canal, 2004; Cla-
vell, 1976, 1990; Lladó, 1992; 
Lorente i Amat, 1998). Pel que 
fa als documents s’han consultat 
diversos arxius (Arxiu Històric i 
Municipal Jaume Clavell i Nogue-
ras, Fons documental del Centre 
Parroquial d’Argentona -ubicat 
al Comunidor-, Biblioteca Popu-
lar Caixa Laietana d’Argentona, 
Fons del Llaç d’Amistat -ubicat 
al Casal-, Fons documental del 
Cap de Creus-Ràdio Argentona, 
Hemeroteca digital del Diari El 
Punt -edició Maresme-)1 i fons 
personals (Emili Amargant, 
Jaume Ametller “Notxa”, Xavier 
Ametller “Notxa”, Rosa Masó, 
i d’altres persones que ens han 
proporcionat fotografi es i mate-
rials diversos). Els materials selec-
cionats s’han anat enregistrant 
digitalment i s’han organitzat en 
quatre grans categories: cartells, 
A
C
O
S
T
U
M
A
R
I
1. Cal esmentar que els diver-
sos arxius difereixen en estat i 
condicions de conservació, així 
com en organització i classifi -
cació dels materials, depenent 
sobretot de la solidesa institu-
cional i la capacitat econòmica 
de les entitats o ens que se’n fan 
càrrec. Seria bo que a Argen-
tona es plantegés alguna mena 
d’actuació, preferentment inte-
gral, per tal  de “rescatar” els 
arxius o fons en un major estat 
de degradació i/o de desordre 
(Fons documental del Centre 
Parroquial d’Argentona, Fons 
del Llaç d’Amistat, Fons del 
Cap de Creus-Ràdio Argen-
tona), i també de condicionar 
i de gestionar adequadament 
l’Arxiu Municipal (condicions 
de conservació de documents, 
digitalització del fons docu-
mental, adquisició i integració 
de fons personals com els foto-
gràfi cs d’Alfons Güell i Pep 
Padrós, assignació d’una plaça 
fi xa d’arxiver...).
Domàs de la Festa 
Major al Carrer Gran 
1977. Fons de Rosa 
Masó
CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL8
programes i documents simi-
lars; fotografi es i vídeos, entre els 
quals destaquen 4 cintes de vídeo 
Super 8 enregistrades per en Sal-
vador Ametller “Notxa” durant la 
segona meitat dels anys 70 i que 
recullen diverses manifestacions 
festives locals; objectes i elements 
amb valor patrimonial, entre els 
quals destaca una còpia original 
manuscrita de l’himne de la Penya 
del Llanto amb partitura i lletra, i 
els domassos de Festa Major que 
diverses entitats locals confec-
cionaren com a part de les seves 
iniciatives per popularitzar la festa 
entre 1977 i 1981; i notícies i notes 
procedents del buidatge detallat 
de publicacions locals com les 
revistes El Llaç, Tapapous, El Crit, 
El Banc de la Plaça, Argentona. 
Boletín de Información Local, Bole-
tín de Información Municipal, But-
lletí d’Informació Municipal d’Ar-
gentona, Viu Argentona, Espurna, 
Cleka, Independència, Tingladillo, 
Macaco, Cap de Creus, i els diaris 
El Càntir d’Argentona i El Punt 
Diari -edició Maresme-. Pel que 
fa a les fonts orals, s’ha entrevis-
tat a diverses persones implicades 
en l’organització de les diferents 
edicions de la Garrinada (Laura 
Fàbregas, Oriol Núñez, Mireia 
Perarnau, Mònica Gallardo, Oriol 
Fité, Maria Móra, Ferran Egea, 
Marc Pérez, Martí Marfà, Guifré 
Peguera, Albert Vila, Quim Bru-
gués, i Arnau Saleta),2 així com 
a Jaume “Notxa” Ametller, Lluís 
Serra “Morgan” “El Moreno”, 
Rosa Masó, Xevi Nieto, Emili 
Amargant, Jordi Nogueras, i Josep 
Lladó.3
La magnitud de l’empresa que 
ens havíem proposat es féu palesa 
de seguida en el copiós volum de 
manifestacions festives que vàrem 
poder documentar. A efectes clas-
sifi catoris vàrem optar per orga-
nitzar les troballes en cinc tipolo-
gies, si bé hi ha festes que poden 
fàcilment col·locar-se sota més 
d’un epígraft:
- Festes permanents, és a dir 
aquelles celebracions periòdiques 
que gaudeixen d’una continuï-
tat quasi ininterrompuda al llarg 
del període estudiat. És el cas de 
les Festes Majors d’Estiu (Sant 
Domingo) i d’Hivern (Sant Julià), 
el Carnaval, els Tres Tombs de Sant 
Antoni, i la Festa de la Vellesa. En 
aquesta categoria també s’hi inclo-
uen les celebracions del Corpus 
Christi, que si bé van patir un 
parèntesi entre els anys 1980 i 
1991, han comptat amb un pro-
tagonisme creixent de la societat 
civil, sobretot amb les Catifes de 
Flors, que actualment constitu-
eixen l’element central i identifi -
cador de la festa, alhora que han 
experimentat una certa laïcització 
i desvinculació progressiva de les 
autoritats eclesiàstiques.
- Festes patronals, aplecs i 
d’altres festivitats religioses, és 
a dir les celebracions que el col-
lectiu de practicants d’un ofi ci 
o els membres d’un sector social 
feien en motiu del dia del seu sant 
patró (els paletes per Sant Antoni 
de Pàdua, o les modistes i sastres 
per Santa Llúcia), o les que arran 
d’una efemèride santoral es feien 
en honor a un element de la vida 
social (els automòbils per Sant 
Cristòfol, o els animals per Sant 
Antoni Abat) o motivaven una 
trobada en una ermita o esglesiola 
habitualment dels afores de la vila 
(Sant Pere a Clarà, Mare de Déu 
de la Mercè a Can Riera, Sant 
Jaume a Traià, Mare de Déu del 
Viver a la fi nca de la Baronia del 
Viver, Sant Miquel al Cros o Sant 
Sebastià al veïnat homònim). Si 
bé algunes d’aquestes festes s’han 
reinventat i/o reactivat i se cele-
bren avui dia (Tres Tombs de Sant 
Antoni, Aplec de Sant Jaume de 
Traià, Festa Major de Sant Sebas-
tià, Festa Major del Cros, Aplec de 
Sant Pere de Clarà, Festa de Sant 
Sebastià, entre d’altres), entre el 
1950  i el  2000  aquest tipologia 
ha patit un retrocés que ha deri-
vat en la desaparició de la majoria 
de les manifestacions citades. De 
fet, el mateix Lladó (1992), que és 
qui les documenta, ja es fa ressò 
d’aquest declivi i de l’efectiu esva-
ïment de moltes d’elles fi ns i tot 
abans del període estudiat.
- Serenates i festes als carrers 
i veïnats. Celebracions anuals dels 
diferents carrers (Sant Ferran, Sant 
Julià, Badalona o Àngel Guimerà, 
entre d’altres), barris o veïnats 
(Madà, Sant Sebastià) que prolife-
raren sobretot a partir de mitjans 
dels 70, arran del canvi de règim 
polític, i que es poden associar 
als prolífi cs moviments veïnals de 
l’època, que reivindicaven activa-
ment els espais públics i la partici-
pació de la societat civil en la vida 
política i social. En aquesta cate-
goria també s’hi podrien incloure 
les activitats organitzades entre els 
1977 i el 1981 per l’Associació de 
Veïns, el Llaç d’Amistat i d’altres 
entitats afi ns, en motiu de la Festa 
Major d’Estiu. En certa manera, 
els aplecs de Sant Jaume de Traià 
i del Cros, en part reconvertits en 
festes majors de veïnat, també es 
poden considerar dins d’aquest 
grup. La darrera incorporació 
en la categoria és la Festa Major 
de Can Barrau, organitzada pels 
habitants del veïnat homònim de 
recent construcció.
- Festes polítiques i esporti-
ves, o sigui aquelles celebracions 
2. Aquesta desproporció entre 
representants de la Garrinada 
i persones vinculades a d’altres 
iniciatives festives es deu al fet 
que la recerca inicialment estava 
centrada en aquella festa i, pos-
teriorment, es va eixamplar per 
abraçar d’altres fenòmens festius 
passats i presents. 
3. Cal agrair la col·laboració 
desinteressada i entusiasta de 
molts argentonins i argentoni-
nes que ens han facilitat docu-
ments i informacions, així com 
de les persones que han acceptat 
de bon grat ser entrevistades i 
sotmetre’s a les sempre inquisi-
dores preguntes dels investiga-
dors socials. 
Correfoc de Festa Major 
2008. Foto: Cris Villa
octubre 2010 - núm. 44 Jordi Alsina i Martí Marfà
CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 9
Argentona festiva (I) octubre 2010 - núm. 44
motivades per efemèrides 
o objectius principalment 
i explícitament polítics o 
esportius -malgrat que els 
objectius i funcions de les 
festes sempre són múltiples i 
abracen aspectes molt diver-
sos. És el cas de la Botifar-
rada a la Hispanitat i d’altres 
iniciatives festives que la 
Comissió Onze de Setembre 
(COS) protagonitzà als anys 
80, del Correllengua, que 
s’organitza des de fa pocs 
anys a la vila, o de la Mon-
getada Blanc-i-Blava, amb 
14 edicions a les esquenes i 
una projecció que transcen-
deix l’àmbit local.
- Iniciatives festives vin-
culades a les festes majors. 
Aquesta categoria agrupa 
aquells conjunts d’activitats 
festives impulsats per la soci-
etat civil i associats a una de 
les festes majors, sorgits amb 
una voluntat més o menys 
explícita de transformació 
o incisió activa en el model 
de festa major vigent. És el 
cas de les citades iniciatives 
de l’Associació de Veïns i el 
Llaç als anys 70, de la Nit 
Boja a la Festa Major d’Es-
tiu creada pel col·lectiu Tri-
quinosi a fi nals dels 80, i de 
la Garrinada (Festa Major 
d’Estiu) i les 12 hores contra 
el Racisme i la Xenofòbia 
(Festa Major d’Hivern), 
ambdues nascudes l’any 
2000.
Aquesta prospecció pa -
noràmica general revelà una 
constatació que ja havíem 
previst inicialment però 
que la recerca de camp es va 
encarregar de recordar-nos 
amb insistència: els fenòmens 
festius són indissociables del seu 
context social, que és històrica-
ment específi c. En efecte, l’es-
tudi de les festes argentonines 
requereix una mirada atenta a la 
situació política nacional i local 
de cada moment, al panorama 
associatiu i l’entramat d’entitats 
locals, a la conjuntura econòmica, 
a les tendències i moviments cre-
atius i intel·lectuals, a les afi nitats 
i antagonismes personals i col-
lectius... La difi cultat de contem-
plar aquest conjunt de factors en 
la seva complexitat requeria un 
acotament de l’objecte per tal 
de fer la recerca viable. Per això, 
vàrem decidir centrar l’atenció 
en quatre experiències festives o 
grups d’acció festiva protagonit-
zats per joves que, malgrat per-
tànyer a èpoques o, més aviat, 
CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL10
octubre 2010 - núm. 44 Jordi Alsina i Martí Marfà
Festa de la Vellesa. Foto: 
Cap de Creus
dècades diferents, presentaven 
unes similituds sorprenents.
Per raons d’espai, el present 
article s’ha hagut de dividir en 
dues parts. En el següent número 
de fonts se’n publicarà la segona 
meitat, que presenta aquestes 
quatre experiències o grups, així 
com els elements o característi-
ques que tenen en comú.
NOTA: Aquest article és el 
resultat d’una recerca encara en 
curs. Algunes de les informacions 
de què disposem són imprecises i 
ens falta contrastar encara algu-
nes dades. Per això, si detecteu 
alguna imprecisió, error o omis-
sió, us agrairíem que ens ho féssiu 
saber a festesargentona@gmail.com 
o al 679 38 38 91. La vostra col-
laboració ha estat i és imprescindi-
ble per aquesta investigació.
Bibliografi a
AMARGANT PARNAU, Emili. 1999. 
Llaç d’Amistat. Un segle d’his-
tòria local (1989-1998). Ar -
gentona: Ajuntament d’Ar-
gentona. 
CANAL I GUAL, Esteve. 2004. 
Empremtes esportives a Ar gen -
tona: 1908-2002. Argentona: 
Gràfi ques Igbo.
CLAVELL I NOGUERAS, Jaume. 
1976. La Xarbotada. La festa 
del càntir d’Argentona dins 
l’antic Aplec de Sant Domingo. 
Argentona: Ajuntament d’Ar-
gentona. 
CLAVELL I NOGUERAS, Jaume. 
1990. Argentona. Història i 
Records. Argentona: Ajunta-
ment d’Argentona.
LLADÓ I PASCUAL, Josep. 1992. 
Festes i festetes d’Argentona. 
Argentona: Ajuntament d’Ar-
gentona. 
Repic de campana a 
l’Aplec de Sant Jaume 
2007. Foto: Martí Marfà


Argentona Festiva (I)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert