Bevilacqua, Piero

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Medi ambient i historia 
per Piero ~evi{acqua * 
És un mecanisme de la cultura d' occident que ja esta provat: cada 
vegada que un gran problema es fa present a la realitat, entra a la vida 
quotidiana de milions d'homes, reclama l'atenció de l'opinió pública, 
apareix la necessitat imperiosa de girar el cap enrere, de descobrir d'on 
ve i que l'ha causat. En una paraula, sorgeix la necessitat de fer-ne la his-
toria. 
EIs problemes medioambientals del nostre temps no surten d' aques-
ta norma; ben al contrari, en aquest moment es troben a la base d'un 
esfor~, que és sempre més gran i multiforme, dirigit a col· locar-los en una 
amplia dimensió diacronica. A la literatura historica dels darrers anys les 
aproximacions, els temes dominants, els punts de vista, les orientacions 
teoriques i ideals que han inspirat els estudiosos de la historia sobre 
aquestes qüestions són ja diversos. En realitat, els historiadors estan ja 
envoltats d'una massa de producció científica (naturalista, economica, so-
ciologica) que ha arribat a ser imponent en pocs anys. Aixo permet, 
segons la meva opinió, comen~ar a delinear -sense pretendre indicar-los 
tots- quins són (i també quins poden arribar a ser en un futur proper) 
els camps d'interes més importants dintre dels quals tendeix a situar-se la 
recerca historica per fornir la seva distribució específica de coneixement. 
Una contribució que pot ajudar a enriquir la cultura historiografica de 
nous temes i noves sensibilitats, pero que, al mateix temps, si se sosté per 
mitja d'un esfor~ teoric adient, pot fins i tot transformar-ne radicalment 
els paradigmes tradicionals. 
Potser una primera, i un xic obvia, línia de recerca sobre aquests 
temes és la que han proporcionat els estudiosos de diversa procedencia 
cultural, en general americans i alemanys -pero no solament aquests-, 
que han comen~at a fer la historia dels moviments polítics «verds», de 
llurs idees i llurs batalles en defensa dels equilibris natural s trasbalsats pel 
desenvolupament industrial. És la nova sensibilitat cultural pels proble-
mes del present que comen~a a fer la propia historia, ni que sigui sobre 
el vessant dels moviments polítics i d' opinió, de les organitzacions eco-
logistes. A aquest filó de recerca pertanyen obres com la de P. Lowe i 
J. Goyder, Environmental Groups in Politics (Londres 1983); G. Langgth, 
The Green Factors in German Politics. From Pro test Movement to Politi-
cal Party (Colorado 1986); J. Hermand, Grüne Utopien in Deutschland. 
* Piero Bevilacqua, IMES (Istituto di Storia e Scienze Sociali), Roma. 
16 PIERO BEVILACQUA 
Zur Gesehiehte des okologisehen Bewussteins (Frankfurt del Main 1991). 
Pero al si d'aquest mateix ambit caldria situar-hi també les temptatives de 
reconstruir la historia de la sensibilitat i de les concepcions de la natura. 
Aquestes tendencies de reC(!fca, desenvolupades sobretot a Alemanya en 
els últims anys, i que algunes vegades envaeixen la historia del pensa-
ment, intenten situar les causes de la relació de domini de l'home sobre la 
natura en temes culturals de molta més amplitud. Pel que fa a aquest 
tema, és significatiu el trebal1 de R. Groh i D. Groh, Weltbild und Natu-
rasseignung. Zur Kulturgeschiehte der Natur (Frankfurt del Main 1991), 
que desenvolupa temes, en particular el presumpte lligam entre crisi eco-
logica i consciencia religiosa, tractats ja en un seminari internacional que 
es va fer a Roma l' any 1989 (ef D. i R. Groh, Natura e ottimismo storico 
agli esordi della modernita. Le radici religiose di una crisi attuale, dins 
Diversos Autors, Il declino degli elementi. Ambiente naturale e rigenera-
zione delle risorse nell'Europa moderna, a cura d'A. Caracciolo i G. E. 
Bonacchi [Bolonya 1990]). En aquest mateix ambit es pot incloure, pero 
amb un interes historic més definit, el treball de Keith Thomas, Man and 
the Na~ural World. Changing Attitudes in England, 1500-1800 (Londres 
1983). Es, sens dubte, una obra de gran abast i erudició que reconstrueix 
els canvis en la sensibilitat anglesa (pero en bona mesuratambé europea) 
envers els animals, les plantes, l'ambient natural d'una llarga fase histori-
ca. T ot estudiós que vulgui afrontar temes d' aquesta natura haura de 
referir-s'hi necessariament. 
Una de les temptacions més fortes que els problemes ambiental s del 
nostre temps presenten als historiadors és, certament, la d' anar a cercar 
en el passat, fins i tot el més llunya, exemples de contaminació que afec-
taven les societats pre-capitalistes. És una manera, potser un xic simple, 
de respondre a la curiositat dels lectors d'historia, als quals s' ofereix la 
possibilitat de paladejar fins a quin punt l'avui s'assembla a l'ahir; com 
adhuc abans de la industrialització la humanitat es va veure afectada per 
contaminacions de l'aire i de: l'aigua i l'alteració ambiental fou, en moltes 
arees, una realitat quotidiana. L'exemple més classic i més recurrent en 
aquests estudis és, naturalme:nt, la contaminació procedent de la combus-
tió de carbó, o de la poHució industrial, de la ciutat de Londres. AIguns 
assaigs que es mouen en l' esmentada direcció, disseminats predominant-
ment per revistes americanes, han estat publicats fa pocs anys per l' editor 
germanic Suhrkamp en un recull a cura de R. P. Sieferle, Fortschritt der 
Naturzerstorung (Frankfurt del Main 1988). 
Personalment, tinc la wnvicció que els termes natura, medí am-
bient, etc. no s'han d'inserir tranquiHament en la recerca historica com 
un dels tants motius que han enriquit l'escenari del treball historic els úl-
tims decennis. No es tracta d'una nota més que s'hagi de col·locar en una 
partitura musical que ja és rica i densa. Una reconstrucció profunda de 
MEDI AMBIENT I HISTORIA 17 
la relació home-natura en una perspectiva historica, en realitat, no sola-
ment obre camps de recerca, inesperats a l'historiador, sinó que consti-
tueix alhora la condició per a mirar el passat d'una manera nova i per a 
introduir nous elements d'anaJisi i de judici a la cultura del nostre temps. 
Segurament en aquesta direcció es mouen -evidentment, amb forc;;a 
analítica i interpretativa diversa- els estudis adrec;;ats a indagar la natura 
com a seu de recursos, lloc en que es produeixen els mitjans de supervi-
vencia o d' acumulació de la riquesa. 1 el bosc, la llenya dels arbres, com 
és fkil d'imaginar, constitueixen l'objecte privilegiat d'aquestes investi-
gacions. Aquest any ha estat publicada una vasta -potser massa vasta-
síntesi historica, la de J. Perlin, A Forest Journey. The Role o[ Wood in 
the Development o[ Civilization (Cambridge, Mass., 1991), que descriu 
una dilatada parabola historica de l'ús de la fusta: des de les primeres 
civilitzacions de l'edat del bronze, a Asia, fins als Estats Units d'America 
després de la revolució. És una obra que ens mostra, potser per primera 
vegada, en un ampli quadre de conjunt, no soIs la importancia fonamen-
tal, el poder condicionant que la fusta com a recurs ha tingut a les econo-
mies de les societats pre-modernes i pre-capitalistes (el seu ús absoluta-
ment predominant a tota activitat productiva i a tota operació quotidia-
na), sinó també el seu pes en les eleccions polítiques de l'estat, en la 
legislació; com a lloc, en definitiva, de conflictes entre interessos estatals i 
necessitats privades. 
En aquesta darrera direcció de recerca els estudis estan forc;;a avan-
c;;ats, i poden, entre altres coses, utilitzar i desenvolupar les recerques 
tradicional s d'historia agraria. En els últims temps s'ha anat enriquint la 
producció historiografica amb aquest enfocament. Un bon exemple, per 
a la historiografia de llengua espanyola, és el treball de Xesús Balboa 
O monte en Galicia (Vigo 1990). 
El bosc sempre ha ofert itineraris diversos d'investigació als histo-
riadors. A Italia, per exemple, per causa dels marcats caracters mediterra-
nis que assenyalen la geografia de la península, s'han estudiat majoritaria-
ment els efectes del desboscament sobre l'erosió del sol, que ha compor-
tat sovint fenomens imponents d'abarrancament, alteració del curs dels 
torrents i modificacions deIs microclimes locals. Algun geograf (per exem-
pIe, B. Vecchio, Il bosco negli scrittori italiani del Settecento e dell' eta 
napoleonica [Torí 1974J) i algun historiador (per exemple, P. Bevilacqua, 
Catastro[i, continuita, rotture nella storia del M ezzogiorno, «Laboratorio 
Politico», núm. 5-6 [1981]) s'han dedicat a treballar, amb aquest objectiu, 
sobre l'enorme procés de desboscament que caracteritza la península ita-
liana a la fase de comenc;;ament de l' edat contemporania. Pero la recerca 
historica italiana sobre aquests temes ha pres també altres tamins, apun-
tant en alguns casos cap a analisis dirigides de manera més específica a la 
realitat i a la vida del bosc. Grkies als treballs de D. Moreno, per exem-
18 PIERO BEVILACQUA 
pIe, comencen a haver-hi interessants exploracions d' «arqueologia fores-
tal» destillades a donar-nos resultats útils de coneixement sobre la utilit-
zació d'aquest r~curs (eJ, per exemple, Querce come olivi. Sulla roveri-
coltura in Liguria tra XVIII e XIX secolo, «Quaderni Storici», núm. 49 
[1982J: número dedicat a aquests temes). 
L'historiador que ha escomes camins originals partint del bosc ha 
estat, certament, J. Radkau. Autor de nombrosos assaigs sobre aquest 
tema publicats en revistes o obres coHectives, també ha realitzat -en 
coHaboració amb 1. Scafer- un dens volum sobre el bosc, amb una 
referencia particular a Alemanya: Holz. Ein Naturstoff in der Technik-
geschichte (Hamburg 1987). Aquest autor té el merit d'haver copsat la 
connexió existent entre l'ús dels recursos -en el seu cas, la fusta- i 
l' evolució de les tecniques com un capítol de la historia social encara 
inexplorat en gran mesura. Així, la Technikgesehichte a partir del seu 
propi desenvolupament es converteix en una historia que planteja d'una 
manera nova, al centre dels seus propis interessos, la relació entre l'home 
i el medi ambiento L'examen de l'ús economic del bosc a la societat ger-
m~mica de l' ancien régime porta, arnés, Radkau a mostrar -en oposició 
a tots els que han vist les raons del pas al carbó i, per tant, el principi de 
la fi de l'ús dels recursos renovables, en la «carestia» de fusta- l' equilibri 
que regia l' explotació dels recursos forestals a les economies del passat. 
En realitat, i més del que es pugui creure, una economia self-sustaining 
era, a l'epoca pre-industrial, precisament aquella que es fonamentava en 
la utilització dels boscos. 
També l'aigua, recurs fonamental i insubstitu'ible per a la vida hu-
mana, s'ha convertit en objecte d'atenció i de recerca per als historiadors 
interessats en l' estudi de la relació home-ambient. 1 també per aquest 
recurs les direccions d'invé!stigació i de reconstrucció del passat que 
semblen obrir-se ·als historiadors són múltiples. Per exemple, desenvolu-
pant alguns filons i algunes sensibilitats de la historia social francesa re-
cent, un historiador com J. P. Goubert ha dedicat un llibre a l'adveni-
ment de l'aigua potable (La conquéte de l'eau [París 1986]) i a la seva 
introducció a les cases de la gent: font d'una nova concepció de la higiene 
urbana, de la cura de la persona, de nous nivells de salut pública. 
A Alemanya, on s'ha parat atenció de manera predominant a la 
contaminació de les aigües, resultat de l'abocament de residus industrials, 
alguns historiadors han tendit recentment a reconstruir l' evolució de la 
necessitat i el consum d'aigua potable juntament amb les tecniques con-
nectades amb la seva canalització (T. Kluge i E. Schramm, WassernOte. 
Zur Geschichte des Trinkwassers [Colonia 1986]). 
A Italia la recerca histbrica és encara molt lluny d'afrontar temes 
semblants. Des. de fa poc té!mpS, de tota manera, es fan estudis sobre 
l' aigua en direccions de recerca diferents d' aquelles que els estudis que 
MEDI AMBIENT I HISTORIA 19 
acabem d'esmentar han privilegiat. Qui escriu aixo, per exemple,ha in-
tentat de fer una sÍntesi del desenvolupament de la irrigació a Italia al 
llarg de dos segles (Le rivoluzioni dell'acqua. Irrigazione e trasformazio-
ni dell'agricoltura tra Sette e Novecento, dins P. Bevilacqua [comp.], Sto-
ria dell'agricoltura italiana in eta contemporanea, vol. I [Venecia 1989]). 
Una major perspectiva des dels problemes d'historia ambiental té l'assaig 
del mateix autor, Economie d'acqua ed equilibri d'ambiente in Italia, 
dins Il declino degli elementi, op. cit. La presencia d'un imponent sistema 
hidrografic dominat pel curs del Po ha fet de les regions padanes el lloc 
geografic on, d'una manera més preco~ que a moltes altres arees d'Euro-
pa, s'ha anat difonent una agricultura fonamentada sobre l'ús sistematic 
de l'aigua. El conreu de l'arros, els prats irrigats, etc. han donat vida a 
formes d'activitats productives que alteraven profundament l'ambient 
circumdant i tenien efectes importants sobre la salut deIs pagesos i de les 
poblacions. En els esdeveniments historics d'aquests conreus, entre el 
segle XVIII i el XX, sobretot en el de l' arros, és possible observar eom la 
pobresa dels mitjans tecnics no coincideix amb menors danys a l'ambient 
i com -al contrari- precisament un esfor~ de millorament tecnic, un 
nivell més elevat d'ús material dels recursos, ha portat al final a una 
relació més equilibrada entre explotació economica i ambiento 
La recerca historica sobre aquests temes és, dones, tot just a l'inici, 
pero deixa ja entreveure possibilitats inexplorades no soIs de noves recer-
ques -que s'afegiren a la massa de coneixements historics fins ara acu-
mulada, que és ja en veritat for~a consistent-, sinó de transformacions 
importants en la manera de considerar els mecanismes profunds que han 
regulat fins ara els processos d'acumulació de la riquesa, les relacions de 
poder, l'organització complexa de les nostres societats. 
Traducci6 d'ELENA GRAU 


Medi ambient i història

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert