Planas, Conxa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Llengua i Us Els perfils lingüístics en I·àmbit universitari (III)
10
Autora
Co nxa Planas
Universitut de Barcelon«
En articles anteriors de LLENGUA I ús, s' ha
plantejat la qüestió de ls perfil s lingüístics i
la políti ca de personal!i posteriorment s'ha
ana litza t el mar c legal existent en matèr ia
de perfilació lin güística i l'aplicació qu e en
fan les diverses administracions p úbliques."
En aquest article es pretén fer un a an à-
lisi de la perfila ció lingüístic a en relació
amb els reglam ents d 'u sos lin gü ístics en
l'àmbit uni versitari .
Aques ts documents, qu e recull en les
diferents situacions comunicatives qu e es
donen en el si de l'organi sme, tant de n i-
vell in tern com extern. tant si es referei-
xen a llengua escrita com a usos orals, etc.
reflectei xen també determinats acords pre-
sos i ap rovats per cada centre universitari
en relació amb el personal.
Si bé és cert qu e hi ha uni versitat s qu e
es regeixen pel seu reglament d 'usos lin-
gü ístics o bé per acords de la seva junta de
govern, la Comissió de Normalització Lin-
güí stic a del Consell Interuniversitari de
Cataluny a va redactar una proposta de re-
glame nt tipus d 'u sos lin güíst ics de les uni-
versitats catalanes el gener de 1996, objec-
te de debat actualment per part de les
universitat s, amb l'obj ectiu d 'unificar, fin s
allà on fos possible, actuacions en matèria
de regulació lingüística. La proposta de re-
glam ent tipus ens interessa especialme nt
en relació amb el personal universitari.
Rem arquem , en primer lloc, els co l-
lectius qu e treball en en l'àmbit universita-
ri i les característiques, comunes en alguns
casos amb el personal d 'altres admin ist ra-
cions, divergents, en un s altres. D'una ban-
da , hi ha person al amb tasqu es docents, és
a di r, professorat , amb diferents catego ries
-a grans tret s, fun cionaris de l'Estat i con-
tractats associats i ajudants-; d 'una altra,
personal d 'administració i serveis, també
agrupats a l'entorn de categor ies, cossos o
escales. A continuació detallem la situació
en tot s dos caso s.
Personal administratiu i de serveis
D'una man era gene ral, la prop osta de
reglam ent tipus estableix, entre alt res, qu e
l'oferta de places de persona l funciona ri,
laboral o in terí de les un iversita ts ha de
preveu re, com a requisit previ a la provi-
sió, l'acredi tació del co ne ixement de llen -
gua cata lana adequat a la plaça qu e es vol
ocupar. Teni nt en com pte la realitat uni -
versitària actua l i de man era transitòria fins
a un màxim de tres anys, es preveu una
aplicació progressiva de ls nivells d 'exigèn-
cia de co neixeme nts lingüís tics.
Més concretame nt, la Comissió Tècni-
ca de Normalització Lingüí stica del Con-
sell Int eruniversitari de Catalunya es va en-
ca rregar l' an y 1994 de redac ta r un a
pro posta de marc general d 'assignació de
perfils lingüístics per a les uni versitats ca-
talan es, a partir de l'an àlisi del marc legal i
de l'experièn cia en perfilació lingüíst ica
duta a te rme en diferents un iversitats.
Prèviam ent es va analitzar l'aplicació al
person al de les universita ts de l'Acord de
19 de juny de la Co missió de Nor malitza-
ció Lingüística de la Generalitat de Cata-
lunya . Totes les un iversit at s consulta des
co nclouen, per mitjà de les seves assessori -
es juríd iqu es, que l'Acord no obliga les uni -
versitats; només la Unive rsita t de Barcelon a
afirma no solame nt que l'Acord és d 'apli-
cació per remissió a l'a rt icle 2.2 de la Llei
de la funció pú blica de l'Administraci ó de
la Generalitat , sinó que incl ou el professo-
rat cont ractat entre el personal afectat.
Malgra t això, un bon nombre d'univer-
sitats ja havia comença t a t reballar en l'apli-
cació de perfils lingüístics a les convoca tò-
ries de places de persona l administ ratiu i
de serveis (PAS) i en l'exigèn cia d'acredi -
tac ió de co ne ixements lingüístics, sobretot
en les ofe rtes públiques d 'accés de perso-
nal. Cal destacar que la Un iversitat Pompeu
Fabra presenta un Acord de Junta de Go-
vern de 6 de julio l de 1995 en qu è s'esta-
bleix normativam ent aquesta exigè nc ia de
co ne ixements lingüístics a l PAS.
En la prime ra fase, l'assigna ció del per-
fil lingüíst ic es fa sempre a partir de l'estu-
di de les func ions que cal desen volupar en
cada lloc de treball dels que surten convo-
cats; la sego na fase, en canvi, par teix d 'as-
signar un perfil lingü íst ic a cadascun dels
perfils laborals qu e co nté el catàleg de llocs
de treball de la institu ció u niversitària,
Caràcter interuniversitari de la per-
filació lingüística
La proposta de marc gen era l que esmen-
tàvem més amunt explicit a qu e totes les
un iversitat s catalanes haurien de perfilar
lingüística me nt totes les places de l'AS qu e
ofe reixe n en les diferents modalit at s d 'ofer-
ta pública de llocs de treball amb l'objec-
tiu fina l que, a mitj à termin i, totes les pla-
ces dels catà legs de llocs de treball de les
uni versitat s ca talanes tinguin assignat un
perfil lingüístic.
Justament la compleció dels catà legs de
llocs de treball amb la perfil ació lingüísti-
ca de les places del personal laboral és un
dels object ius prioritaris en l'àmbit univer-
sita ri fixat el 1995 per la Co missió de or-
malització Lingüística del mateix Consell
Int eruniversitari de Catalunya .
Criteris generals de requeriment de
coneixements lingüístics per al PAS
El requer imen t de co neixeme nts lin-
güístics s' ha de dur a terme en tot es les fa-
ses de l'o ferta pública de llocs cie treball :
en les convocatòri es, conc ursos , en l'accés
a càrrecs de comandament, i e n els con-
cursos interns (de mèrits, cie pro moció, cie
tra sllat s, etc.) .
Els co ne ixements s' han d 'acredi ta r per
mitjà de la presentació de certificats de ni -
vell de cone ixement de català o bé mitjan-
çan t la realització d 'una prova de llengua.
Els nivells B i C s'han d 'apli car amb ca-
ràct er genera l, co m qu ed a reflec tit en el
quadre 1. Cal exigir nivells superiors al C
en els llocs de treball en qu è es treballa so-
bre el corpus o l'esta tus cie la llen gua, i tam-
bé es pot exigir un nivell superior quan les
funcio ns qu e es desenvolupen generen un
volum elevat de pro ducció de textos desti-
nats a la projecció exterior de la Univ ersi-
tat. Es pot req ue rir un nivell inferior, en
canvi, en els casos en qu è les tasques qu e
s'ha de dur a ter me no impliquin fun cions
lingüístiques (és el cas dels models en viu
de les facultats de Belles Arts, per exemple
i entre altres) o bé qu an el con jun t de l'ac-
tiv itat d 'aq uestes fun cions sigui molt poc
significatiu i sempre de tipus o ral (pe rso-
nal tècn ic que només hagi de man ipular
ma ter ials, etc. ).
Des del punt de vista cie formació, hem
de di r qu e les universitats han fet un esforç
més que co nsiderable per formar lingüís-
ti cament aquest co l-lect iu i la majoria
d 'universitats ha organitzat la formaci ó
bàsica per al personal fix ; darreramen t,
s' han program at cursos per al persona l dels
grups in feriors, gràcies als processos cie re-
conversió d 'aques tes categories. Aquest fet
té un a importà ncia especia l de cara als con-
cursos de trasllat i promoció.
Professorat universitari i eXlgencia
de coneixements lingüístics
Cada universitat disposa de dades so-
bre la llengua cie la docèn cia i globa lme nt
es di bueixen àrees de coneixeme nts amb
seriosos dèficits en aquest sen t it -ciències
jurídiques i econòmiques, filosofia, podo-
logia , entre altres. Preocupa especialment
en el cas de so rt ides professionals qu e te-
Quadre 1. PAS
Personal Personal Nivell de
funcionari labo ral llengua
A I C
B 11 C
C III C *
D IV C *
E VT** B *
* En aquests casos es pot requerir un nivell de llengua imm ediatam ent inferior en alguns cossos específics; és
cada universitat qu i els ha de definir a part ir de la perfi lació funcional i lingü ística del catàleg dels llocs de
treball.
** Enalguns centres, aquesta categoria queda afectada pel Plade reconversió del grup V al grup IV, d'acord amb
el III Conveni col-lectiu per al personal laboral de les universitats públ iques catalanes.
11
12
nen un a forta implantació social i fins i tot
qu e participen en l'ensenyament a secun-
dària, com els exemples a què al-Iudíern .
Entre les causes d'a questa situació ens
trobem sovint la manca de formació lin-
güísti ca i termi nològica del professorat, la
facilitat amb qu è es mou en caste llà, l'es-
cassa bibliografia sobreto t en forma de ma-
nuals i diccionaris universitaris, i també la
manca d'ap unts i altre material acadèmic.
En aq uesta línia , s'han iniciat polítiqu es
de formac ió de professorat univers itari
tendents a afavorir el canvi lingüístic en la
docència per mit jà de mesures que pal-líïn
les causes que acabem de comentar.
És obvi, però, qu e s'ha de fer un plante-
jament in te runiversita ri si es vol abordar
seriosament el tema de la llengua de la
docència en l'àmbit universitari i l'exigèn-
cia de coneixements al col-lectiu de l pro-
fessorat. Per aques t mot iu resulta força re-
lleva n t el debat sobre la proposta de
reglament tipu s d'usos lin güístics de les
un iversita ts catalanes, i adqui reix ple sen -
tit que, fins allà on l'aut on om ia respectiva
ho faci possib le, les uni versitats es posin
d'acord en unes pautes comunes en relació
amb els coneixements lingüístics del pro-
fessorat .
La proposta de reg lamen t interuni-
versitari contempla, en el pu nt S correspo-
nent a les denom inades activitats acadèmi-
ques, que l'oferta de places que comportin
tasques doce nts ha de preveure el coneixe-
ment de la llengua cata lana i estableix un
termini màxim de dos anys a par tir de la
data del no me nament o de la presa de pos-
sessió; fem un parèntesi en aquest pu nt per
indicar que aquesta mesura no afectaria els
professora t visitant.
A més, es preve u que la universitat faci-
liti els mit jans necessaris per tal d'assolir el
coneixeme nt de llengua exigit per a la pla-
ça, la formació necessària per tal de garan-
tir l'adequ ació al lloc de treball, i el sup ort
continuat dels serveis d'assessorament lin-
güístic pro pis de cada universitat.
Destaqu em qu e s'e smenta clarament
que la universitat ha d'informar de la seva
política lingüística totes les perso nes que
s'hi vulguin int egrar de manera permanent
o temporal.
Finalment, cal dir qu e aquesta propos-
ta de reglam ent tip us va ser deba tuda per
la Comissió de Polític a Lingü ística de la
Universitat de Barcelona amb la intenció
d'adaptar-ne alguns apartats i impulsar-ne
l'aprovació per Junta de Govern durant el
curs 1996-97, tot i que aq uesta Universitat
es regeix actua lmen t pel s Usos lingiiístics
aprovats el 1991. S'estudia a més la possi-
bilitat a curt termini d'exigència de conei-
xements lingüístics al professorat ajudant
i associat qu e accedeixi a algun lloc de tre-
ball en les facultats i escoles d'aquesta Uni-
versit at.
Notes
1. Abril, Joan . ..Els perfil s lingü ístics i la política de
personal ». LLENGUA I ús, S.
2. Solé, Montserr at. « Els pe rfils lin gü ístics a les ad-
ministracions públi qu es». LLENGUA I ús, 6.
•


Els perfils lingüístics en l'àmbit universitari (III)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert