Abril Español, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Llengua; Us
El català a TV3:
llibre d'estil
TELEVISiÓilI'. CATALUNYA. COMISSiÓ ilI'.
NORMA LITZACiÓ l.INGüíSTICA. Barce-
lon a: Edicio ns 62, 1995 . 274 pàg.
Autor
Joan Abril Español
Servei d'Assessorament Lingúistu:
62
Un inventari dels dubtes més
freqüents
Sempre qu e tin c a les mans un
llibre d'estil em faig les mateixes
preguntes: per a què serveix un
llibre d'estil?, què h i volem tro-
bar i què hi trobarem?, com hem
d' interpretar una divergència en
algun pun t de la normati va? l'er
respo nd re satisfactò riamen t a-
questes qüestio ns necessitem es-
tudiar cada cas plantejat o propo-
sat; en el cas de TV3, hauríem de
reflexiona r sobre les part iculari -
tat s que té l'apli cació del català
en un mit jà de comunicació, és a
di r, fins a quin punt els usos de
certes expressions o termes han
arrelat en la societat i fins a quin
punt les pro postes o recom anaci -
ons són fruit d 'u ns buits no rma-
tius o d 'un a man ca de precisió
nor ma tiva, atesa la gran diversi-
tat de co ntextos en què es troba
dià riam ent aqu est mitjà públic.
No és pas l'o b ject iu princi pal
d'aq uesta ressenya fer una anà li-
si comparativa de les recoma na-
cions d 'aquesta obra amb la nor-
mativa: la primera raó és que el
llibre d'estil de TV3 va apar èixer
al mercat al març de 1995, és a
dir, cinc mesos abans que el nou
diccionari no rmatiu i, a més, en-
cara no disposem d'u na nova gra-
màt ica normati va, per a l'elabo-
ració de la qual l'Insti tut d 'Estudis
Catalans sembla que ja ha comen-
çat a posar fil a l'agulla. Del que
sí que disposem és de la Proposta
per a 11I1 estàndard oral de la llen-
SI/a catalana (I. Fonètica i ll. Mor-
fologia). En qualsevol cas, posats
a co mparar, ho hauríem de fer
d 'una man era par cial, atès qu e
l'obra que comentem també recull
aspect es del cata là col-Ioquial,
encara que en un grau menor. Una
altra raó és que un llibre d'estil té
com a ob jectiu principal inventa-
riar els dubtes més freq üen ts i
«persistents» entre els usuar is, i no
«esmenar» o «substitu ir» tot allò
que ha establert la norm ativa. Pre-
cisament, aqu est és un dels aspec-
tes meritoris d'aqu est prorn ptua-
ri: el fet que tots els exemples que
apareixen en el llibre s'ha n extret
de l'exp eriència de deu an ys de
TV3 .
Justificació de l'obra
Tal com diu Franc esc Vallverdú
en la presentació, el resum de fo-
nètica i gram àt ica que ha elabo-
rat la Comissió de Normalització
Lingüística de Televisió de Catalu-
nya no pretén substituir les ob res
de referència. El llibre d' estil de
TV3 té com a missió cabdal «ofe-
rir al comunicador la possibilitat
d'una consulta ràpida , ni que si-
gui a risc de respostes esquemàti-
ques». Tres són les raon s que jus-
tifiquen el treball: 1) els errors o
els lapsu s que es produ eixen afec-
ten qualsevol aspecte de l'elocu-
ció; 2) la situació del cata là estàn-
dard és encara inestable, i 3) l'àrea
del català cen tra l és a Catalunya
aquella en què les int erferències
amb el castellà són més freqüents.
Jo encara hi afegiria una alt ra raó,
que és l'agrup am ent grosso modo
de criteris língüístícs publicats per
l'entitat (És adir..., Orientacions lin-
Siiístiqlles, Orientacions finsiiístiql/es
per al doblatge, etc.) per evita r la
dispersió i ten ir, per tant, en un a
sola ob ra un compendi dels dub-
tes més habituals.
Tractament del contingut
En un a ressen ya no ens interes-
sa tant el contingut en si com el
tractamen t qu e es dón a a aquest
contingut. Com ja es diu en la
presen tació d'aqu esta obra, en
general s'ha procurat satisfer les
necessitats especifiques i habitu-
als de la llengua en l'à mb it de la
informació, i, per tant, s' ha dedi-
cat més atenció al català estàn-
dard qu e no pas al cata là col-lo-
quia!.
Tanmateix, i per fer-nos una idea
dels aspectes qu e conté i que, per
tant, tracta, diré que l'obra té qua-
tre grans aparta ts: els sons (dins
dels qual hi ha capíto ls ben in te-
ressant s com ara la «pronúncia de
to pònims i an tropònims» o les
«part icularitats d'algunes llen -
gües -), la morfologia i sintaxi, el
lèxic (on es fa una classificació
d'admissibilitat segons els regis-
tres) i l'ú ltim sobre ortografia i
abreviacions per a rètols, subtítols
i teletext.
Avegades, el tractam ent de certs
aspectes, malgra t ser un llibre
d'estil, és volgudamen t prudent ,
com a l'apartat 1.1.2, on els au-
tors parlen de la neut ralit zació i
present en un a llista de casos en
què s'ha de valora r el grau d'arre-
lament en la pa rla com una (cine,
tele, base, òpera, wàter...). Aquesta
llista tan oberta d'exemples, en
què no se sap amb claredat l'opi-
nió dels autors, pot desorientar els
professiona ls de la comunica ció,
que deman en en un llibre d'est il
més concreció, més definició, per
arribar a la tria d'una solució en
alguns mots , per exemple, o la tria
de més d'una en d'altres.
Una alt ra carac terística que pla-
na al llarg del llibre és la inevita-
ble an àlisi descriptiva dels usos
orals, la qua l cosa confirma la te-
oria que la llen gua és variable o
polim òrfica (pe r exemple: la vo-
cal àtona del prefix tele- neut ra-
litza clarame n t a telenotícies o a
televident, però no a telecompra,
teleserveio a teletext;un altre exern-
ple és la descripció de la s de cro-
mosoma o dinosuure com a essa
sorda o també sonora .
Pel que fa als en llaços fònics, he
de dir que, ma lgrat l'encert dels
co me n taris so bre e locució, a
l'apartat 1.3 crec que no es pot
justificar la distinci ó de vocals a
«Té mà esquerra?... En la clàsusula
int errogati va, senzillame nt hi ha
un a entonació diferen t de la clàu-
sula afirmativa «Té mà esquerra..
conservant, però, l'elisió.
Encara qu e a la presen tació ja
es diu qu e el llibre d'est il se cen-
t ra en la difusió del català estàn-
da rd, en alguns apartat s no es fa
cap comentari sobre els registres
del català col-loquial, registres que
es fan servir sobretot en els doblat-
ges o en programes infor mals. l'er
exemple, es diu que improvitzar no
s'admet en els infor matius, però
s'hauria mill orat en compleció si
s'hagués etiquetat com a adequat
en nivells infor ma ls, com també
l'ús pop ular de so noritza r certs
mots acabat s en -ssió, co m ara
impressió, expressió, repressió...
Aquesta absèn cia d ' informa ció
també afecta a ltr es apa rtats com
ara el 6 (Errors(reqiimts en ltenguut-
ge ora/): aiga , ideia, xixanta,
moïment, radere..., o el 8.1 sobre
la co ncordanç a del verb a lli lIall
moltes preglllltes. Hem de pensar ,
però, que potser h i ha raons d 'es-
pa i que ho justifiquen , o que és
un llibre d 'estil gen eral qu e en cap
momen t p retén subst it u ir les
obres especí fiques que ha elabo -
rat TV3.
I.'o bra manté el to descrip tiu de
què he par lat en punts poc trac-
tats, en els quals és fàcil caure en
el "doble fon s.. de l'analogia; és a
d ir, a les gramàtiques tenim els
exemples clàssics d'aquest home,
aquest aIlY... a par tir dels quals
pod riem pen sar qu e tant cm t allYs,
cm t llores co m cm t aviadors o cm t
1111dàlmates es pronuncien tamb é
sensi bilitzan t la t. Don cs bé, a 2.4 .
es diu qu e amb l'ordinal cm t cal
pro nuncia r la t davant els mo ts
anys, llomes i llores, però sol ser .
muda en els alt res caso s: celll avi-
adors, cellt ovelles, cellt u. Tamb é
és descriptlvista a l'ap a rtat 8.10,
en qu è en certs verbs els aut ors do -
ne n co m a poss ibles tots dos rè-
gims, tran sitiu i in transitiu , co m
ara l'exemple de han recorregut la
sentència i hali recorregut colltra la
sentencia;li encantenles sèries d'hu-
El llibre recull les co municaci-
ons que es van presentar a la Pri-
mera Co nferènc ia Europea sob re
Immersió qu e es va celebrar a la
Universitat de Vaasa (Fin làndia )
del 27 al 29 de sete mbre de 1993.
Els tex tos incl osos en aques t vo-
lum no només tracten estricta-
ment dels processos d 'ava luació i
seguiment dels program es d' im-
mersió apli cat s en d iferents paï-
sos europe us, sinó que tam bé vo-
len donar com pte de les d iferen ts
sensibilitats i enfocaments subj a-
cen ts a les diferents comunitats
lingü íst iqu es impli cad es e n
aquest procés.
Així mat eix , algunes comunica-
cions il-lustren com les com uni-
tats de llengua minor itzada poden
mantenir la seva llen gua o sub-
vertir el pro cés de minoritzacíó
mor i l'encanten les sèries d'humor.
En algu n punt, hi trobo a falta r
més co nc reció, o po tser els auto rs
tracten la qü est ió amb massa sim-
plicitat, co m per exem ple a 9.2,
en què es diu que "a n ivell for-
mal no es practicarà ma i la co ns-
tru cció els lli amb valo r d'els da-
tiu ni amb valor d'els Ilo, els el,
etc. » En certs aspectes gram atical s,
un llib re d 'estil demana més pre-
cisió, i més enca ra en aspectes en
què la norm a i l'ú s difereixen tan t.
El pu nt 13.4 (<<Tò pics, usos im-
pro pis o abusius») és una mostra
de sens ibi litat en l'apli cació dels
recursos qu e té la llengua. Les re-
com anacions o els comentaris que
s' h i fan, però, no s'ha n de pren-
d re en tots els casos com a ba nde-
ra del que és correcte i del q ue no
ho és. Per exe mple, pràcticament
és un mot correc te a l cos ta t de
gairebé,o realitzar també és correc-
te al costat de (er. En l'ún ic que
insist eixen els autors en aques ts
dos exe mples és en l'ús abusiu i
prou.
Llibre d'estil pràctic
El llibr e d 'estil de TV3 és pràc tic
per dues raons: l'una és, com he
dit abans, el gran nombre d' exem-
ples ext rets de l'ex pe riència de
de u anys; l'altr a és l'interessant
índex de mat èries, molt fàcil i rà-
p id de co n sulta r. Per exe m ple,
gràcies a la imp lem entació de pro-
grames d 'immersió .
l.es experièn cies descr it es en
aquesta obra rem eten als proces-
sos d 'i m mersió duts a terme a
Catalunya (que ocupen pràctica-
me nt la meitat del llibre), Escò-
cia, els Països Baixos i Alemanya
(Schleswig-Holste in) i tracten tant
de la im mersió aplicada a ls a lum-
nes de preescolar i prim ària co m
a la immersió tardana aplicada a
l'ap ren en tage d 'adults i l'ensen ya-
ment bilin güe.
Força int eressant és el llarg prò-
leg a cura de l'edit or , on incide ix
en la im por tà ncia dels co n tac tes
in ternaciona ls i de la interacció
en tre recercado rs i professor s, i1-
lust rant-Ia a parti r de l'exp erièn -
cia fin land esa come nçada el 1987
amb els program es d 'immersió en
tant h i pode m trobar la denomi -
nació descriptiva d'errors freqiients
enllenguutgeoralco m un cas co n-
cret d 'aq uesta llista d 'errors (per
ex. extendre, ingeniero telè(ell).
No puc aca ba r aq uesta ressenya
sense comen ta r el caràcte r d idàc-
tic de l'obra, en qu è els autors han
sin te tit zat satisfactò riame nt per
als seus usuaris el feix d 'obs erva-
cio ns que han ana t recol lin t a l
llarg de ls anys de fu ncionamen t
d 'aquest mitj à públi c. Una obra,
al capdavall , in teressant tant per
la casuí sti ca que acu ll co m per la
facil itat de co ns u lta ; una obra,
però, en la qual desitjaríem veure
represen tat en pròxim es edi cions
si més no l'estàndard de la varie-
tat nord-occidental. En qualsevol
cas, només em qu eda esperar qu e
aquest llibre d'estil, conserva nt-ne
l'essèn cia, sigui objecte dels retocs
habituals (su pressio n s, can vis,
nou s co me n taris...) per adaptar-
se a les necessita ts canv ian ts dels
professionals de la co municació;
i és que, per definició, un llibr e
d' estil no té mai un pletorós fi-
nal, sinó un bon come nça me nt i
un seguiment co nstan t de l'ú s de
llengua qu e té com a resultat l' ir-
renunciabl e capíto l de m od ifica-
cions .
•
suec per als alumn es de llen gua
fines a de la ciuta t de Vaasa. S'hi
des taca el paper determinant i la
infl uèn cia positi va i din amitza-
dora que varen tenir els pro gra-
m es d ' im m ers ió end ega ts a l
Quebec i a Catalunya per a ls pro -
m o to rs de la im m ersió a Fin -
làn dia .
El mod el fin land ès d 'immersió
aposta per programes d 'immersió
total precoç i té en co m pte els re-
a justa ments i les adaptaci ons ne-
cessà ries per a la inclus ió en els
programes de l'apren entatg e de
llengü es estrangeres. Així, després
de l'apren entatge de la llengua
ob jecte d 'i m me rsió -el suec-
s'in trod ueix la primera llengua es-
trangera ja des del primer any del
currículum esco lar, mentre que
l'aprenen tatge de la sego na Ilen-
Llengua i Us
Evaluating Euro-
pean Immersion
Programmes:
from Catalonia
to Finland
Laur én, Christer (ed .), Vassa: Vassan
Ylopiston julkaísu ]a, 1994. 204 pàg.
Aut or
Marc Leprêtre
6 3


El català a TV3: llibre d'estil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert