Tierra, Vicenç

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La sala d’exposicions del
Museu del Prat a la planta
baixa del Centre Cultural
"Torre Balcells" va quedar
petita per poder encabir
companys, amics, polítics i
ciutadania que van assistir, el
passat dia 10 de desembre
de 2009, a la inauguració de
l’exposició commemorativa
(de fotografies, d’eines i de
peces) i a la presentació del
llibre. Llibre en què l’autor ha
esmerçat molta il·lusió i que
ha escrit i compost gràcies
també, a la col·laboració del
seu germà Josep Ferret, de
Gerard Giménez, de Joan
Miñarro i de Josep Bel.
Tot aquest rebombori feia al cas perquè es commemo-
rava el seixantè aniversari de la fundació de l’Escola,
que va tenir un recorregut des de 1949 fins a 1971, i
que va posar en marxa -per disposició del consell d’ad-
ministració de llavors, presidit pel Sr. Carlos Stulemeijer-
el Sr. Artur Puig, que encara viu i resideix al Prat i que
ja té 100 anys.
Aquest llibre, segons l’autor, "pretén donar una visió
global d’allò que va significar aquella  modèlica Escola
professional, en una època molt dura, plena de man-
cances i dificultats de tota mena, especialment per als
joves d’aquelles generacions de postguerra, obligats a
grans sacrificis, i, malgrat això, molts d’ells treballant,
estudiant i fent esport alhora, amb una voluntat ferma
i l’esperança d’un futur millor".
Quan llegeixes un llibre d’un pratenc referit al Prat, a
la gent del Prat, de seguida te’l fas teu, perquè és part
de la nostra història; i testimoniar una part de la nos-
tra vida en comú resulta sempre quelcom d’agrair, i
d’agrair especialment i pro-
fundament; i, sobretot si, a
més a més, l’edició és acura-
da i amb moltes il·lustracions
i fotografies de l’època.
Perquè un llibre sempre és
un esglaó de la memòria, de
la història −comunitària o per-
sonal−, d’uns orígens, del
passat... que no de l’oblit. I si
d’alguna cosa ens ha de
servir el passat és per apren-
dre i per mantenir el que ens
calgui per tal que la gent
jove especialment pugui pro-
jectar-se cap a un futur mil-
lor. Us poso com a metàfora
l’exemple del saltador de
perxa: agafes amb força la perxa, prens impuls, la
claves, la doblegues... i quan ja vols fer el darrer pas i,
estant suspès a l’aire, batre el rècord o arribar més
enllà, la deixes anar. La perxa és la memòria històrica
que ha de protegir i promocionar la gent jove.
En el cas del llibre de l’"Escola d’Aprenents de La Seda",
ens trobem davant d’una mena de "súmmum": ara és
història però llavors era l’"aprendre", que jo crec que és
la màxima aspiració de tota persona. Aprendre con-
tínuament i sempre. Aprendre dels altres que abans han
fet el recorregut i donar la formació i l’experiència als
més joves que vénen al darrere. Transmetre i escoltar,
ensenyar i aprendre, cohesionar i pair, donar i rebre. És
l’escola, la de la vida i la de les aules. Per això cal sem-
pre ⎯recordeu-ho⎯ anar aprenent.
Però l’escola d’aprenents de "la Seda" ⎯com ho evi-
dencia Joan Lluís Ferret⎯ era només una parcel·la
d’allò que en diríem ora et labora o mens sana in cor-
pore sano. Era la filosofia d’una empresa holandesa
que pretenia que els seus productors ho donessin tot,
però a la vegada se sentissin a gust, ben tractats
ressenyes
Materials del Baix Llobregat,16. 2010 (91-92)
VICENç TIERRA
L’Escola d’aprenents de "LA SEDA DE BARCELONA" 
Forjadora de Tècnics (1949-1971)
Joan Lluís Ferret i Pujol
El Prat de Llobregat: 2010
91
Materials tripa.qxd:Materials 13.qxd  9/12/10  11:09  Página 91
ressenyes
92 Materials del Baix Llobregat,16. 2010 (91-92)
(menjador, serveis mèdics propis, habitatges socials,
escola) i amb moltes opcions d’oci purament recreatiu. El
seu grup de teatre, per exemple, va ser un mirall i un
bressol d’actrius i actors. El "Grupo Cultural Recreativo", en
el seu vessant esportiu, va ser un emblema de l’època, i
amb la seva samarreta, atletes pratencs van aconseguir
medalles i fites arreu del món.
És clar que no ens posarem ara a dir com està avui "La
Seda"; la premsa diària ja ho explica prou bé. Abans, però,
entrar a treballar a "La Seda" era pràcticament una asse-
gurança de vida. Però també cal dir igualment que els
seus productors eren dels que s’hi van deixar la vida per
mantenir l’empresa i també la seva família, naturalment.
Moltes ge-neracions de pratencs i de pratenques han pas-
sat per les instal·lacions de "La Seda". Avui, l’estendard
històric i el seu testimoni han de fer que estiguem agraïts
a aquell consell de "La Seda", al Sr. Artur Puig, als profes-
sors i als alumnes d’aquella Escola; alumnes que en una
bona part prosseguien estudis de Mestria Industrial i
d’Enginyeria Tècnica Industrial, cosa que va facilitar la
seva posterior promoció a càrrecs directius, dins i fora de
l’empresa.
I avui també hem d’estar agraïts a l’amic Joan Lluís Ferret
i als seus col·laboradors per la tasca duta a terme, que
s’ha palesat amb una exposició i la publicació d’aquest
interessant llibre.
Materials tripa.qxd:Materials 13.qxd  9/12/10  11:09  Página 92


L'escola d'aprenents de "LA SEDA DE BARCELONA forjadora de tècnics (1949-1971). Joan Lluís Ferret i Pujol

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert