Ortega, Rudolf

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Tècnica de Política Lingüística
Número 48 (2010) 
Llengua i Ús  (2010, 48) “TERMCAT. Diccionari general de l’esport” <http://www.gencat.cat/llengua>
Ressenya
76
iLlengua
ús
TERMCAT. Diccionari general de l’esport    
És costum, aquí i arreu, que qui fa l’aniversari rep regals dels altres, però sembla que el 
Termcat, entossudit a normalitzar la llengua terme a terme, ha preferit invertir aquesta 
pràctica justament en el seu vint-i-cinquè aniversari. I en lloc de rebre regals de tots aquells 
que, un cop o un altre, hi hem trucat per una consulta o hem accedit al seu web, ha preferit 
regalar-nos la que hauria de ser, i probablement serà, una de les seves obres de referència, 
per volum, per la magnitud del repte i per la transcendència social de la matèria tractada. Si 
abans ja s’havien capbussat en el lèxic de les fires i els congressos o en el menjar dels països 
més orientals, ara li ha tocat a l’esport. A tot l’esport. A tots els esports. 
Per sort, no es partia del no-res. Precisament va ser la col·lecció de minidiccionaris dels esports 
olímpics, elaborats i publicats a l’antesala dels Jocs de Barcelona, una de les primeres obres del 
Termcat que va transcendir l’àmbit estrictament filològic de la terminologia per treure el cap 
en altres entorns, com el dels mitjans de comunicació, i fer present la llengua catalana en molts 
esports poc o gens normalitzats, perquè —per sort— l’esport no és només futbol. I ja aleshores, 
alguns que hi fèiem de pencaires (davant de pantalla i prou) miràvem aquelles petites obres 
de reüll, quan arribaven de la impremta i s’arrengleraven llom a llom a la lleixa, fins a formar la 
col·lecció completa dels esports olímpics. Feia goig. A poc a poc, però —i com passa amb tota 
producció editorial, de fet—, aquelles obres van quedar arraconades, exhaurides, fora de catàleg, 
i és ben possible que els aficionats a l’esport i els nous professionals dels mitjans de comunicació 
senzillament ni en tinguessin notícia. En aquest sentit, la recuperació de tota aquella feina, amb la 
incorporació dels termes olímpics en el nou Diccionari general de l’esport, demostra que el camí de 
la llengua és llarg, que cada obra és una fita i que res no es tanca, sinó que es reprèn.
Som doncs davant d’una obra monumental que inclou fins a 13.210 termes de 81 esports di-
ferents (tants n’hi ha?, es pregunta un en trobar-se la dada a la introducció), des de l’universal 
futbol fins a les curses d’orientació, passant per tots els esports amb presència als mitjans de 
comunicació i, esclar, tots els esports olímpics. L’obra, de 1.200 pàgines, tapa dura i format tirant 
a gran, inclou la introducció canònica, l’arbre de camp i les abreviacions, el recull lexicogràfic (és 
a dir, el diccionari pròpiament dit), fotografies d’esports diversos, l’índex temàtic dels esports 
seguint l’arbre de camp, les llistes d’equivalències en castellà, francès i anglès, un annex amb la 
terminologia relativa a les lesions dels esportistes i, finalment, la bibliografia. És evident, doncs, 
amb només un cop d’ull a l’estructura, que l’obra és completa i exhaustiva, i que no pot faltar al 
prestatge de tots aquells vinculats a la pràctica o la narració esportiva, ja siguin els mateixos es-
portistes, els que es dediquen a formar esportistes (escoles d’esports diversos, federacions, clubs 
esportius, etc.), professionals mèdics, periodistes i assessors lingüístics.
Dades bàsiques
TERMCAT, CENTRE DE 
TERMINOLOGIA
Diccionari general de l’esport
Barcelona: Termcat, Centre de 
Terminologia, 2010. 1204 p.
ISBN 978-84-393-8296-6
Autor de la ressenya
Rudolf Ortega
Público
77
Llengua i Ús  (2010, 48) “TERMCAT. Diccionari general de l’esport” <http://www.gencat.cat/llengua>
TERMCAT. Diccionari general de l’esport
iLlengua
ús
La presentació dels termes segueix el format ja clàssic de les obres del Termcat, amb el número 
d’ordre encapçalant l’entrada, el terme en negreta, la categoria gramatical en cursiva i, a sota, els 
sinònims si n’hi ha, les equivalències en castellà, francès o anglès, la indicació de l’esport a què 
pertany el terme, la definició i, finalment, altres indicacions, com pot ser una nota que ampliï o 
aclareixi la definició i també l’esment de termes que solen ser suplantats per incorreccions fre-
qüents. Cada terme, per dir-ho així, és com una càpsula amb la informació necessària i suficient 
que l’explica i el relaciona amb altres termes i esports, tot formant una malla monumental per 
al·ludir a cada acció o fenomen i descriure’l.
És important, tanmateix, saber què no trobarem en aquest diccionari. A la mateixa introducció 
se’ns fa esment del bon nombre de termes exclosos de l’obra, que amb encert permeten limitar 
un volum que, en cas contrari, adquiriria dimensions colossals. Se n’exclouen per exemple els ter-
mes expressius típics dels mitja cua de vaca ns de comunicació (com tirar-se a la piscina en futbol), 
els noms de clubs i els adjectius relacionats (blaugrana, per exemple), els personatges a l’entorn 
de l’esport (com aficionat) o bé qüestions de mecànica que poden ser freqüents en el món del 
motor (com ara turbocompressor). Sí que s’hi inclouen designacions argòtiques, pròpies no tant de 
la pràctica o de les regles bàsiques de l’esport, sinó de l’ús de la llengua que fa el parlant (practi-
cant, aficionat, etc.), per bé que, en alguns casos, el límit del que hi és admès i el que no és difícil 
de trobar. Per exemple, en futbol s’hi inclou un tipus molt concret de driblatge que té designació 
pròpia, la bicicleta, però no hi apareixen d’altres que també en tenen, com la cua de vaca, l’elàstica 
i la croqueta, ni tampoc una de ben patrimonial com la sotana. I el mateix passa amb els manlleus: 
s’hi inclou pitxitxi del basc, rabona del castellà, hat-trick de l’anglès i catenaccio de l’italià, però de 
la paradinha dels jugadors brasilers no en tenim notícia. I en aquest punt el mateix prestigi del 
Termcat en el seu paper normatiu pot ser un handicap, ja que els mots que no hi surten poden 
ser entesos (en una conclusió precipitada, tot s’ha de dir) com a incorreccions.
N’hi ha, però, per badar. El lector encuriosit pot lliscar de terme en terme, com un surfista (que hi 
és), per trobar-hi esments curiosos o esports poc sovintejats als mitjans: la franquesa dels cavalls 
en hípica; els sacrificis que comparteixen el beisbol, el judo i els escacs; els epònims en gimnàstica, 
com el déltxev o el gaylord; o el fanalet vermell del ciclisme. És un diccionari agraït, ja que, malgrat 
tractar-se d’una obra d’un rigor terminològic incontestable (i per definició, àrid), se’ns fa més pro-
pera, ja sigui per la importància de l’esport en la societat actual, ja sigui pel ressò que els esports 
tenen als mitjans de comunicació, i per tant resulta molt més accessible que —posem per cas— un 
diccionari de geologia o un recull de termes farmacològics. I m’hi jugo un pèsol que els mateixos 
professionals del Termcat s’ho han passat millor en fer-la.
El diccionari, però, té inconvenients, els quals, per bé que no fan ombra a la feina feta ni al resultat 
obtingut, convé de tenir en compte. I un té a veure amb l’accessibilitat que apuntàvem abans: és 
fàcil accedir a la terminologia per la via convencional (és a dir, buscant alfabèticament), però no 
ho és tant si ens hi acostem per vies alternatives. Una d’elles és l’índex temàtic, on s’ordenen els 
termes d’acord amb l’esport al qual pertanyen. Aquí, d’inconvenients n’hi ha dos: el primer, que 
l’ordre no és alfabètic, sinó jeràrquic, d’acord amb l’arbre de camp de 800 pàgines abans, sense 
cap índex, de manera que, si vols conèixer la llista de termes d’un sol esport (per exemple de múi-
xing), t’acabes perdent en una consulta confusa. I el segon, que alguns termes propis de més d’un 
esport surten inclosos en categories superiors al mateix esport, cosa que dificulta la delimitació de 
la terminologia pròpia: així, mig dret i mig esquerre consten sota “Futbol”, però mig centre sota “Es-
ports de pilota” perquè, probablement, n’hi ha en més esports de pilota, tot i que no pas en tots. 
En aquest sentit, l’obra perd respecte als minidiccionaris dels esports olímpics, que “tancaven” la 
terminologia de cada esport. 
78
Llengua i Ús  (2010, 48) “TERMCAT. Diccionari general de l’esport” <http://www.gencat.cat/llengua>
TERMCAT. Diccionari general de l’esport
iLlengua
ús
No ajuda tampoc tenir els termes equivalents (castellà, francès i anglès) en tres llistes separades, 
perquè pot passar que l’usuari hagi de cercar l’equivalent català d’un terme del qual desconeix 
l’origen, o bé adonar-se que sense voler està buscant entre els termes en francès un mot en castellà 
(potser seria més fàcil fer una sola llista, amb una abreviatura al costat per al·ludir a la llengua ori-
ginal i l’equivalent català al costat). I tampoc és gaire clar el sentit del recull fotogràfic, que recorda 
molt els envellits diccionaris enciclopèdics i que es fa innecessari si tenim en compte la presència 
constant de l’esport als mitjans de comunicació i el fet que avui dia tot és “googlejable”.
Tanmateix, els peròs no matisen la transcendència de l’obra, fruit d’un repte ambiciós i una feina 
titànica, amb un resultat que, per força, ha de dotar la llengua catalana d’una eina única i envejable 
per a moltes altres llengües.
g


TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert