Montagut, Teresa

Temps d’Educació

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Treball social, serveis socials i intervenció 
educativa 
Teresa Montagut* 
El treball social fa referencia a I'activitat dirigida a atendre i cobrir 
les necessitats socials. Té com a objectiu millorar la qualitat de vida 
deis individus, grups o comunitats, promovent el desenvolupament 
de les capacitats individuals i actuant sobre el medi per tal de crear 
les condiciones favorables per a la seva consecució. 
El treball social sorgeix amb el desenvolupament de la indus-
trialització 1 per donar res posta a les noves problematiques d'exclusió 
que es desprenen d'aquest procés. Com a conseqüencia de les 
migracions del camp a la ciutat i el procés d'individualització que 
comporta el nou ordre social 2, la ruptura de les xarxes de solidaritat 
en les comunitats rurals genera I'aparició de diverses formes d'intervenció 
en la comunitat per tal de fer minvar els efectes que -per manca 
de legislacions o de recursos- patia una part de la població. 
Fins després de la Segona Guerra Mundial el treball social no 
és assumit com una responsabilitat deis governs en gairebé tots 
els pa'isos de capitalisme avan¡;:at. Aquest fa que es cre'in polítiques 
específiques i professionals responsables per dur-Ies a terme. En 
els estats del benestar, no només s'exigeix que els serveis socials 
satisfacin les necessitats basiques de les persones quan calgui, sinó 
també que aixo es faci de manera que es respecti la dignitat i el 
valor de cada individu, tractant de veure les persones i les seves 
necessitats con un tot indissociable. 
*Llicenciada en Ciencies Económiques, doctora en Sociologia i professora de la 
Universitat de Barcelona. Entre els treballs cal destacar: Democracia i Serveis Socia/s 
(1994), «Les entitats no lucratives com a instruments de política social» a Estat, Nació 
i Societat Civil, (en premsa) i coautora de «Teoria Social i Estat del Benestar» a la 
Revista Catalana de Sociologia, núm. 1 (1995). 
Adrega professional: Departament de Sociologia i Metodologia de les Ciencies 
Socials. Universitat de Barcelona, Diagonal, 690, 08034 Barcelona. Tel. 402 18 03 -
Fax. 280 23 78 
(1) En les societats preindustrials, I'ajut als pobres i als necessitats tenia un caire 
benéfic i assistencial, que es canalitzatva basicament a través de I'església o 
deis senyors feudals. No podem parlar de treball social en aquestes societats. 
(2) Vegeu les aportacions de G. Simmel a Sociologia sobre I'individu i la ciutat o 
bé les de F. Tónnies a Comunitat i Associació sobre el canvi de les relacions 
socials comunitaries a associatives, obres escrites a final s del segle XIX. 
83 
~ 
3 
"C 
1/1 
C. 
ni 
c. 
c: 
(') 
111 (') 
~o: 
.... 
UI 
.... 
., 
1/1 (1) 
3 (1) 
1/1 
-~ 
.... 
<O 
<O 
en 
L'assistencia social pública es canalitza per mitja de les polí-
tiques de serveis socials que formen part d'un conjunt de polítiques 
més ampli que s'anomena política social. La política social és una 
de les característiques que permeten definir els estats moderns del 
benestar. Ara bé, el terme «serveis socials» té significat diferent 
segons el país. L'accepció més amplia inclou, sota aquest concepte, 
un conjunt d'activitats i prestacions que abracen: la sanitat, la 
seguretat social, I'educació, I'habitatge, les polítiques d'ocupació 
i els serveis socials (en sentit estricte). L'accepció més redu'ida 
(aquella que, entre d'altres pa'isos, s'utilitza a I'estat espanyol) fa 
referencia a la cobertura d'aquelles problematiques relacionades 
amb determinades necessitats individuals: serveis a la infancia, a 
I'adolescencia, a les deficiencies, a les drogodependencies i a la 
vellesa; o bé amb necessitats o problematiques que presenten 
determinats col'lectius: situacions de pobresa, de marginació o de 
problemes etnics, i les necessitats d'assistencia que se'n deriven. 
Quan s'utilitza el terme de serveis socials en un sentit ampli, aques-
tes prestacions es qualifiquen com «serveis personals». 
Podríem dir que la historia deis serveis socials és la historia del 
reconeixement de necessitats i de I'organització de la societat per 
satisfer-Ies. Les necessitats humanes responen, en cada societat 
i en cada epoca, a un determinat nivell de domini de les forces 
naturals, a una concepció i administració del temps, a unes formes 
de refinament, a uns valors i a unes formes particulars entre individu 
i comunitat. Les necessitats humanes no només responen a un 
metabolisme elemental amb la natura. Tenen la seva arrel biologica 
en els estats d'indigencia, pero són construccions socials, cons-
truccions humanes deis individus en societat. Aquestes són un 
producte o resultat de I'acció humana i, per tant, evolucionen i es 
transformen formant part del procés historie de les societats. 
Recentment, s'ha generalitzat la utilització del concepte de necessitat 
com a criteri normatiu per a I'assignació deis recursos en els ambits 
de I'assistencia sanitaria i en el deis serveis socials. Aixo, no obstant, 
I'aplicació de la categoria de necessitat social al discurs científic 
exigeix una definició previa i rigorosa, molt difícil de formulara Es 
tracta la necessitat com un judici implícit sobre les prioritats en 
I'assignació deis recursos. Aquest judici suposa la predicció i avaluació 
de les conseqüencies esperades de polítiques alternatives re lacio-
nades amb els seus costos. És un judici afectat per valoracions i 
prioritats, i per les hipotesis de causa i efecte, a més de les ca-
racterístiques de cada situació i de la possible conducta deis subjectes. 
(3) Vegeu I'estudi i discussió sobre les diferents teories de les necessitats humanes, 
fet per Doyal i Gough (1994). 
84 
Es tracta, a més, d'un judici social, encara que estigui fet per 
individus, basat en I'experiencia professional sobre el benestar deis 
usuaris, fet per una tercera instancia en interes de la societat en 
el seu conjunt (Oavies, 1968). 
Els serveis socials tenen com a objectiu la satisfacció de les 
necessitats socials que no són cobertes pels mecanismes de mercat. 
Ara bé, la complexitat de les polítiques en el camp deis serveis 
social s ens obliga a plantejar una analisi més completa. O'acord 
amb l. Gough (1980), i també com assenyala S. Sarasa (1993), 
podem dir que tots els serveis socials combinen elements de control 
i de provisió deis serveis. Per una banda, aporten mitjans que tenen 
com a fi incrementar el benestar de la població atesa, pero, d'altra 
banda són un mitja que permet preservar les relacions socials 
existents, afavorint una certa harmonia social o facilitant la gover-
nabilitat de les societats. Com assenyala Álvarez-Uría (1993), el 
treball social esta carregat d'una ambigüitat inevitable i és dissenyat 
a partir de la política per fer front els efectes de I'ordre polític i 
económic que articulen la vida social. A més, cal tenir present que 
les institucions d'aquest sector poden ser, en els seu s efectes, 
regressives o redistributives totalitaries o democratiques, disgre-
gants o integradores, com qualsevol altra institució. 
També es defineixen els serveis socials com aquelles polítiques 
adreyades a reduir els problemes socials. Pero el reconeixement 
de I'existencia d'un problema social és tan difícil com la definició 
d'una necessitat social. Els problemes socials són de caracter históric. 
Per exemple, en les societats preindustrials, la pobresa no era 
considerada com un problema social, sinó que era un component 
més de la vida social. L'evidencia d'un problema social prové de 
dues fonts possibles. O'una banda, de les mancances objectives 
d'una societat i de I'altra banda de la decisió subjectiva deis que, 
en nom d'aquesta societat, qualifiquen aquesta mancanya de pro-
blema social. 
Ja hem vist que I'origen d'una necessitat i, fins i tot, de la 
demanda social que comporta, se situa en I'esfera de la política. 
Les accions públiques són formes culturals, amb retorica i els ritus 
propis. Des d'aquest punt de vista, un problema públic és una 
construcció social, un fet cultural que obeeix una determinada 
estructura de coneixements i de valors. 
Podríem considerar que la pobresa apareix quan no s'arriba a 
un nivell de vida acceptable, si prenem com a base alió que és 
«normal" per a la societat. Així, avui considerem que una persona 
és pobre si no té prou recursos per gaudir d'una forma de vida 
acceptable. Aquest punt de vista considera que les persones tenen 
necessitats socials, emocional s i culturals, a més de les necessitats 
materials basiques. La pobresa implica la marginació, I'a'illament i 
85 
m 
el. 
c: g 
n 
o: 
111 
o 
n 
~ 
"C 
(1) 
el. 
DI 
ce 
o 
ce 
¡¡j' 
111 
o 
n 
~ 
-:J 
el 
t1I 
-c: o 
::lE 
t1I 
Ul 
CI) 
~ 
un grau important de desigualtat, a més de la manca de diners. 
Caldria establir plantejaments nous que ens permetessin allunyar-
nos de la divisió en categories deis problemes socials. 
Al costat de les dificultats de precisar els conceptes que fan 
referencia al treball social i als serveis socials, se'ns presenten 
d'altres problematiques al voltant deis serveis socials, en sentit 
ampli. La investigació social ha posat en evidencia que, moltes 
vegades, els recursos destinats a la població més necessitada són 
captats per altres capes socials que comparativament estan en 
millors condicions. Ens arriben diversos estudis 4 que demostren 
que molta de la gent atesa per diferents serveis públics és el grup 
de població situat en les classes mitjanes. Aquestes tenen accés 
a una serie d'actituds socials, a una xarxa de contactes, més seguretat 
en ells mateixos i en els seus recursos. És a dir, tenen més capital 
cultural -en expressió de Bourdieu-, que els atorga avantatges, en 
un sistema administrat per I'estat i que esta fortament burocratitzat, 
als quals s'ha d'afegir el privilegi de disposar de més diners en un 
sistema de mercat (Taylor-Gooby, 1991), sense oblidar que són, a 
més, els que tenen el control directe sobre els serveis. Els sectors 
que tenen els costos més alts d'assistencia social són la classe 
mitjana i alta (Titmuss, 1965), que són, alhora, els que més se'n 
beneficien. Aixó ve determinat per les diferencies en educació i salut 
i també per la inexistencia de discriminacions positives dins deis 
serveis socials. L'evidencia més ben establerta i clara evidencia 
entre classe social i demanda de serveis de salut es troba en el 
camp de la prevenció. Existeix un ciar biaix a favor de les classes 
mitjana I alta en I'ús deis serveis de sanitat, com per exemple en: 
la planificació familiar, I'atenció pre i postnatal, les vacunes, els 
serveis de dentista i les proteccions contra el cancer (Foster, 1983). 
Aquest biaix pot ser explicat o bé per característiques de la pobresa: 
individus que han de resoldre problemes immediats i no poden 
afrontar possibles problemes en el futur, o bé per la diferencia entre 
els costos i els beneficis que representa per a cada sector. La classe 
treballadora no té tant de temps per anar al metge com els pro-
fessionals o dirigents (tenen més control en ellloc de treball), i al hora 
tenen més dificultats per a expressar-se i comunicar-se amb els 
metges. En definitiva, costos més alts i beneficis més baixos. Tot 
i aixó, si bé sembla cert que la prestació directa deis serveis de 
benestar no ha aconseguit les fites d'igualtat que es proposaven 
sí que ha servit, en canvi, com a estrategia per cobrir uns deter-
minats nivells mínims per a tota la població. 
(4) Vegeu, per exemple, els estudis de Julian Le Grand (1982) sobre la política social 
anglesa, en el qual demostra com les estratégies d'igualtat no han tingut els 
resultats esperats. Els recursos públics en sanitat, educació, habitatge i trans-
ports han afavorit sistematicament les capes mitjanes en Iloc deis col'lectius més 
necessitats. 
86 
Hi ha diferents sectors Iligats a I'exercici del treball social. Juntament 
amb el desenvolupat per la xarxa tradicional de suport i ajut a les 
famílies i ve'ins trobem els sectors de voluntaris que canalitzen i 
organitzen I'altruisme individual i, a més, I'important grup deis professionals 
deis serveis socials. Quan va comenc;:ar, el treball social era vinculat 
a la professió deis assistents socials, per6 la complexitat de les 
societats modernes, el procés d'exclusió i les dificultats que ha 
comportat el desenvolupament del capitalisme per a importants 
grups de població, ha anat diversificant I'activitat professional del 
treball social. A Espanya, hi trobem basicament tres professions 
relacionades: assistents socials, educadors socials i treballadors 
familiars. Els assistents socials dirigeixen la seva acció a I'ajut de 
persones i grups per resoldre els problemes que els afecten. Els 
educadors socials fan una acció educativa per tal que aquells 
individus o grups que, per les raons que sigui, han quedat al marge 
de la vida social puguin trobar els Ilac;:os que els uneixen a la 
societat. Els treballadors familiars desenvolupen diferents activitats 
d'ajut a domicili per tal d'afavorir I'autonomia de les persones amb 
dificultats, dins el seu domicili. 
Els col'lectius i les problematiques ateses per aquests profes-
sionals són molt amplies. Els serveis socials atenen els problemes 
que tenen els individus o grups que formen part deis sectors més 
vulnerables -ja sigui per raons de genere, d'edat o de dificultats 
específiques- de la població: famílies amb problemes de rols, dones, 
joves, vells, minusvalids, presos, minories etniques, drogodepen-
dents, immigrants o d'altres col'lectius amb necessitats com ara 
malalts de la SIDA, captaires, nens o dones maltractades, o d'altres 
problematiques emergents). 
Un grau afegit és el risc de marginació o estigmatització deis 
usuaris deis serveis socials. En els Ilocs i el temps en que els valors 
del mercat són els dominants, la pobresa es transforma en la forma 
de penalització més profunda. Existeix tot un procés cultural que 
provoca I'estigma als serveis socials i als seus usuaris, ja que una 
gran proporció deis usuaris deis serveis socials han estat marginats 
per les experiencies adverses del mercat econ6mic. Aquesta situa-
ció els aboca als serveis. Desigualtats en els coneixements i ex-
periencies, reforcen sentiments de dependencia i d'inferioritat, i 
aquestes formes de desigualtat persisteixen en les relacions de 
benestar. Dependencia, compassió i estigma: les relacions entre 
al16 que dóna i al16 que rep són sempre desiguals, i per tant, 
dificulten la pretesa modificació de les desigualtats. 
Assenyalavem que la intervenció educativa del treball social es 
vehicula a través deis educadors socials. Una tasca educativa deis 
serveis socials és potenciar, en les persones que han quedat al 
marge deis circuits que generen solidaritat social, els Iligams necessaris 
que els permetin sentir-se ciutadans -el més important d'aquests 
87 
m 
Q, 
c: 
n 
11) 
n (5: 
111 
o 
n §: 
'C 
CI) 
Q, 
11) 
(Q 
o 
(Q 
S' 
111 
o 
n §: 
'S és el treball assalariat que permet un grau d'autonomia suficient-. Ara 
el 
.!!! bé, per "crear» ciutadans cal que tothom pugui tenir accés als 
5 recursos de la comunitat. Tanmateix, educar contra I'estigmatització 
:lE i la dependencia deis serveis socials, és a dir, educar per a I'autonomia, 
m només sera possible si es poden posar en funcionament mesures 
l!! perqué tots els ciutadans tinguin accés a les institucions -ja siguin 
{:!. productives o educatives- de la societat. 
Des d'un altre punt de vista, un segon objectiu educatiu seria 
el de revitalitzar la qüestió moral o cívica de la població. Aconseguir 
que els ciutadans entenguin que el treball per a la igualtat és un 
treball col'lectiu i una obligació moral de tots els individus envers 
la societat. Cal, doncs, dirigir el treball social cap a la comunitat. 
ReferEmcies bibliografiques 
ÁLVAREZ-URíA, F.: a "La crisis del trabajo social», a Claves, núm. 34, 
juliol-agost, 1993. 
DAVIES, B.: Social Needs and Resources in Local Services. Londres: 
Michael Joseph, 1968. 
DOYAL, L; GOUGH, l.: Teoria de las necesidades humanas. Barcelona: 
Icaria/Madrid: Fuhem, 1994. 
FOSTER, P.: Acces to Welfare. An introduction to welfare rationing. 
Londres: The Macmillan Press, 1983. 
LE GRANO, J.: The Strategy of Equality. London: Unwin Hyman, 1982. 
MARSHALL, T.H. Social Policy in the Twentieh Century, London: Hut-
chinson University Library, 1965. 
MONTAGUT, T.: Democracia i Serveis Socials. Barcelona: Hacer, 1994. 
MONTAGUT, T.; SARASA, S.: "Teoria Social i Estat del Benestar», a 
Revista Catalana de Sociologia, núm. 1. Barcelona: Institut d'Estudis 
Catalans/Associació Catalana de Sociologia, 1995. 
SARASA, S.: El servicio de lo social. Madrid: Inserso, 1993. 
SIMMEL, G.: Sociologia. Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barce-
lona, 1988. 
TAYLOR-GOOBY, P.: "La privatización y el futuro del estado de bien-
estar británico», a RODRíGUEZ CABRERO (comp.): Estado, privatiza-
ción y bienestar», Barcelona: Icaria /Madrid: Fuhem, 1991. 
TITMUSS, R.: Política Social. Barcelona: Ariel, 1982. 
TONNIES, F.: Comunitat i Associació. Barcelona: Edicions 62/Diputa-
ció de Barcelona, 1984 
88 
Paraules clau 
Pedagogia social 
Societat 
Benestar 
Política social 
Treba/! social 
89 
m 
el. 
e () 
111 () 
5: 
111 
o () 
~ 
" ID el. 
111 
ce 
o 
ce 
¡¡j' 
111 
o () 
~ 
El artículo apunta pau-
tas para el análisis del 
trabajo social y de los 
servicios sociales 
como políticas que 
permiten su desarrollo. 
Con la aparición de 
los estados del bien-
estar, el trabajo social 
es asumido por el es-
tado. La cobertura de 
las necesidades socia-
les se convierte en 
una responsabilidad 
de los gobiernos. Un 
trabajo social educati-
vo debe aportar ele-
mentos para estable-
cer los lazos necesa-
rios que permitan a 
todos los individuos 
sentirse ciudadanos de 
un país. 
90 
Abstracts 
L 'article donne des 
regles pour I'analyse 
du travail social et des 
services sociaux en 
tant que politiques qui 
permettent son dé velo-
ppement. Avec 
I'apparition de l'État 
providence, le travail 
social est assumé par 
l'État. La couverture 
des besoins sociaux 
devient la responsabili-
té des gouvernements. 
Un travail social édu-
catil doit apporter des 
éléments pour établir 
les liens nécessaires 
qui permettront á tous 
les individus de se 
sentir citoyens d'un 
pays. 
The article notes crite-
ria lar an analysis 01 
social work and the 
social services as poli-
cies which allow it to 
develop. With the 
emergence 01 the wel-
lare sta tes, social work 
is taken over by the 
state. Coverage 01 so-
cial needs becomes 
the responsibility 01 
governments. Educatio-
nal social work must 
pro vide elements to 
establish the ties whi-
ch all individuals need 
in arder to leel that 
they are citizens 01 a 
country. 


Treball social, serveis socials i intervenció educativa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert