Atienza, Assumpta

Guerrero, Àngels

Solé Camardons, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

5Pla estratègic de política lingüística 
als centres sanitaris
Autors Assumpta Atienza Departament de Salut Assumpta.Atienza@gencat.net
 Àngels Guerrero Secretaria de Política Lingüística aguerrero@gencat.net
 Joan Solé Camardons Secretaria de Política Lingüística joansole@gencat.net
Amb l’objectiu principal que el català sigui la llengua d’ús habitual en les 
situacions comunicatives que es produeixen en els centres, serveis i esta-
bliments de la xarxa sanitària catalana, el Govern ha impulsat un pla es-
tratègic de política lingüística als centres sanitaris de Catalunya. L’article 
descriu els eixos principals d’aquest pla.
Les institucions sanitàries tenen la responsabilitat d’utilitzar normalment la llen-
gua catalana, no sols en compliment de la legislació vigent, segons la qual les 
empreses i entitats de servei públic han d’utilitzar el català en totes les seves co-
municacions internes i externes, sinó també en benefici de la qualitat del servei.
 Poder atendre els usuaris de la sanitat que parlen català en la seva llengua, a 
banda de ser un dret del mateix ciutadà, és un element de satisfacció: l’usuari 
vol i valora ser atès en la llengua en què s’expressa. A més, l’ús de la llengua 
condiciona la mateixa assistència, ja que, d’una banda, afavoreix la comunica-
ció adequada entre el pacient i el personal assistencial (es comprenen millor els 
missatges produïts en la llengua pròpia) i, de l’altra, és una estratègia de proxi-
mitat que propicia la confiança del pacient en el professional. 
 Des de fa anys, tant el Departament de Salut de la Generalitat, com la Secre-
taria de Política Lingüística, el Centre de Terminologia TERMCAT o, territorial-
ment, els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística, entre altres 
organismes, conscients de la necessitat de normalitzar un sector pel qual passa 
anualment un percentatge molt alt de la població (un àmbit, per tant, estratègic) 
i en el qual es produeixen una gran diversitat de situacions comunicatives, han 
dut a terme accions per facilitar l’ús habitual del català en els centres sanitaris, 
per fomentar el coneixement de la llengua entre el personal o per desenvolupar 
i divulgar la terminologia catalana de les ciències de la salut. 
 Actualment, però, cal afrontar una sèrie de canvis socials que influeixen con-
siderablement sobre els usos lingüístics de les institucions i de les persones a 
Catalunya. La implantació generalitzada de les tecnologies de la informació i 
la comunicació (que s’introdueixen sovint en les llengües més esteses, com el 
castellà o l’anglès), per exemple, o l’augment progressiu de població immigrada 
recentment (amb coneixements escassos o nuls de català i, de vegades, també 
de castellà), tant entre els usuaris de la sanitat com entre els professionals, han 
donat lloc a noves situacions lingüístiques que cal afrontar.
 Amb la voluntat d’atendre, entre altres, aquestes necessitats, el 4 de febrer de 
2003 el Govern de la Generalitat va aprovar un acord amb una sèrie de mesures 
per fomentar l’ús del català. En el marc d’aquest acord, el 27 d’octubre de 2003, 
els departaments de Sanitat i Seguretat Social (ara Salut) i de Cultura (les com-
petències de Política Lingüística depenen ara de Presidència), el Consorci Sani-
tari de Barcelona i el Consorci per a la Normalització Lingüística van signar un 
conveni marc de col·laboració amb l’objectiu d’aconseguir la plena normalitat 
Llengua i Ús
6de l’ús del català en l’àmbit de la sanitat a Barcelona. L’interès, però, d’aquesta 
iniciativa, juntament amb la gran implicació dels organismes involucrats en el 
projecte i de la transcendència dels compromisos adquirits, van provocar que 
després de les primeres reunions de treball, i per decisió del Govern, l’àmbit 
d’aplicació d’aquest conveni s’ampliés a tot el territori de Catalunya. D’aquesta 
manera, el conveni va esdevenir el primer pas per establir una estratègia d’actua-
ció per al conjunt de la sanitat catalana
 El Pla estratègic de política lingüística als centres sanitaris, neix, per tant, de 
la voluntat i del compromís del Govern per incrementar l’ús social de la llengua 
catalana en l’àmbit sanitari, conscient de la importància de la xarxa sanitària 
tant per la incidència que té en la població (nombre de visites, ingressos, recep-
tes), com per l’efecte multiplicador en àmbits de producció de valor afegit (ser-
veis logístics, investigació, noves tecnologies).
 A partir dels pactes recollits al conveni, es va establir una metodologia de tre-
ball que partia del diagnòstic de la situació dels usos lingüístics dins l’àmbit sa-
nitari. Amb aquest objectiu s’han dut a terme els estudis següents:
a) Enquesta sobre usos, normes i actituds lingüístics als centres sanitaris del 
Consorci Sanitari de Barcelona.
b) Enquesta sobre usos, normes i actituds lingüístics a una mostra de centres 
hospitalaris de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya (de fora 
de Barcelona).
c) Estudi d’observació sociolingüística sobre documentació clínica a partir d’una 
anàlisi d’una mostra estadística d’històries clíniques de centres del Consorci Sa-
nitari de Barcelona.1
 Posteriorment al treball de camp, l’Institut de Sociolingüística Catalana de la 
Secretaria de Política Lingüística ha fet un tractament estadístic específic per a 
cada centre sanitari que possibilita conèixer els usos lingüístics institucionals i 
permetrà preparar els plans operatius.
 Paral·lelament a la realització dels estudis i d’acord amb els primers resultats 
que s’anaven posant de manifest, es va iniciar la redacció del Pla estratègic de 
política lingüística als centres sanitaris: es va concretar la metodologia de tre-
ball; es van marcar les línies bàsiques d’intervenció i els objectius a assolir; es va 
definir la implicació dels centres, les institucions i els professionals; es van de-
terminar els recursos sanitaris necessaris per dur-lo a terme i, en un moment més 
avançat, es van apuntar les actuacions prioritàries i es va plantejar un calendari 
estimatiu.
 Un cop es va disposar dels resultats i les conclusions de les enquestes, ja es va 
poder treballar en el Pla amb més detall i a un nivell de concreció més alt, fins 
a arribar a la versió consensuada i aprovada per totes les parts que han de col-
laborar en la seva aplicació, i que tot seguit us presentem.
 Centrant-nos ja en el contingut pròpiament de l’objecte d’aquest article, el Pla 
estratègic, podem parlar d’un objectiu general: aconseguir que el català sigui la 
llengua d’ús habitual en les situacions comunicatives que es produeixen en els 
centres, serveis i establiments sanitaris de la xarxa sanitària catalana.
 Partint d’aquesta premissa, s’han establert cinc eixos o línies principals d’in-
tervenció, i s’han formulat objectius concrets per a cada un: 
1. En aquest mateix número de LLENGUA I ÚS, a la secció de Sociolingüística, trobareu un resum d’aquests estudis.
7• Imatge corporativa i comunicació. Objectiu: incrementar la presència de la 
llengua catalana en la retolació, els elements d’imatge corporativa, la documenta-
ció i les comunicacions internes i externes, tant orals com escrites, dels centres.
• Adequació lingüística del personal. Objectiu: contribuir a adequar els conei-
xements de català dels personal de cada institució o centre al lloc de treball que 
ocupa.
• Productes i serveis. Objectiu: contribuir a augmentar l’ús del català en els ser-
veis i productes que s’ofereixen a partir de procediments de contractació, con-
venis, concerts o subvencions.
• Llengua dels professionals. Objectiu: fer del català la llengua vehicular habi-
tual entre els professionals de la sanitat.
• Terminologia específica. Objectiu: desenvolupar, implantar i difondre la ter-
minologia específica de les ciències de la salut.
 Al costat de cada objectiu específic s’ha definit, a més, l’indicador que ens ha 
de permetre fer el seguiment de cada àrea i avaluar el grau de la seva consecu-
ció. 
 Tot seguit, el Pla recull unes línies d’actuació en què es proposen un conjunt 
d’accions concretes que han de permetre avançar en el procés global de norma-
lització lingüística en els centres sanitaris de Catalunya.
 Aquestes accions estan orientades a incidir especialment en diversos aspectes 
bàsics per a la millora i l’extensió dels usos lingüístics en l’àmbit sanitari:
• Millora de la situació actual
 A partir de les necessitats detectades, segons els resultats dels estudis sociolin-
güístics, s’ha previst elaborar plans anuals de millora de la situació de la llengua 
als centres.
• Responsabilització dels òrgans directius dels centres i implicació de les 
diferents unitats
 Es designarà un membre de l’equip directiu de cada centre com a responsable 
del seguiment del procés de normalització lingüística en cada unitat. 
 Així mateix, es constituirà una xarxa operativa integrada per tècnics de plani-
ficació lingüística, professionals de la comunicació, responsables de documen-
tació clínica, personal mèdic, d’infermeria i auxiliar, personal d’administració, 
etc., que col·laborarà en el diagnòstic de la situació de cada centre i en la pro-
posta, la coordinació i el seguiment de les actuacions necessàries.
• Imatge corporativa, documentació i comunicacions
 Per assegurar la presència del català com a llengua d’ús habitual en aquests 
àmbits es preveuen diverses accions: elaboració i difusió d’un protocol amb cri-
teris d’ús de les llengües oficials i no oficials; organització i difusió dels serveis 
d’assessorament lingüístic a les diverses entitats; elaboració i difusió dels recursos 
lingüístics integrats en els sistemes informàtics de cada centre; intervenció en els 
sistemes informàtics dels centres per tal que els aplicatius siguin en català.
• Adequació dels coneixements de català del personal sanitari i no sanitari 
al lloc de treball que ocupa.
 Aquest punt és especialment important  per facilitar que els actes comunica-
tius que es produeixin en l’entorn sanitari s’adaptin a la llengua de l’usuari. 
 En aquest sentit, es proposa valorar com a requisit els coneixements de llen-
gua catalana en els processos de selecció i promoció de personal; integrar la for-
mació en llengua catalana en els plans globals de formació mitjançant sistemes 
d’aprenentatge tant directe com indirecte; adaptar la formació lingüística a les 
necessitats específiques de cada lloc de treball; oferir formació individualitzada 
8per mitjà de les noves tecnologies per pal·liar els inconvenients de la dispersió 
i la manca de temps del personal; incloure recomanacions lingüístiques en 
les convocatòries de proves de MIR i MESTO, per a les persones que vulguin 
triar una plaça a Catalunya, o incloure una clàusula que reculli el compromís 
d’aprendre català en els contractes de personal de fora de l’Estat al qual es con-
validi la titulació.
• Ús del català en els serveis i productes que s’ofereixen a partir de procedi-
ments de contractació, concursos, convenis, concerts o subvencions
 D’acord amb allò que estableix la Llei 1/98, de 7 de gener, de política lingüís-
tica i el Decret 107/87, de 13 de març, pel qual es regula l’ús de les llengües ofi-
cials de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, s’introduiran clàusules 
de normalització lingüística en els plecs de contractació administrativa de ser-
veis i subministraments, així com en els concursos, convenis, concerts i en les 
convocatòries de subvencions. A més, pel que fa a les etiquetes dels productes, 
els manuals d’instruccions i altres aspectes no regulats per llei, s’hi podrà inclou-
re l’ús del català com un valor afegit i un element de qualitat.
• Desenvolupament i divulgació de la terminologia de les ciències de la sa-
lut i ús habitual del català com a llengua vehicular dels professionals sani-
taris
 Amb aquesta finalitat, el Departament de Salut impulsarà la creació d’un 
grup que coordini el desenvolupament i la difusió de la terminologia catalana. 
Aquest grup haurà d’estar integrat pel TERMCAT, el Consorci per a la Normalit-
zació Lingüística, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, 
l’Agència  d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, els col·legis professio-
nals i les universitats.
 Altres accions que han de contribuir a estendre i millorar l’ús del català en 
aquest camp són: difusió de les principals eines de consulta terminològica, en 
suport paper i en suport informàtic; difusió periòdica de la terminologia més 
complexa, la més dubtosa i també dels neologismes i les adaptacions; accés a 
sistemes informàtics de traducció de textos i verificadors ortogràfics que incor-
porin terminologia especialitzada, amb la garantia d’actualització periòdica del 
sistema, i foment de l’elaboració de resums en català de publicacions científi-
ques indexades i d’articles, estudis o treballs de recerca relacionats amb la nor-
malització lexicogràfica del sector.
 Aquest Pla està concebut com un marc general de partida, que ha d’anar seguit 
d’una segona fase, que es desplegarà a partir del 2005, centrada en el disseny 
i l’aplicació d’uns plans operatius de centre. En aquests plans específics, molt 
més concrets, els objectius, les accions, les previsions de calendari d’execució, 
etc., apareixeran ja exposats i ordenats d’acord amb criteris de prioritat d’actua-
ció, segons les característiques de cada establiment sanitari i les necessitats i les 
mancances que s’hi han detectat en els estudis de diagnòstic. Cal remarcar que 
l’elaboració d’aquests plans operatius, tal com ja hem destacat més amunt, es 
durà a terme mitjançant un treball molt estret de col·laboració amb els centres i 
serveis assistencials i amb la voluntat d’una forta implicació professional: invo-
lucrar el personal en el projecte, fent-lo participar en la presa de les decisions 
que els afecten i en l’elaboració i seguiment dels plans des dels inicis, és condició 
sine qua non per a l’èxit dels plans.
■


Pla estratègic de política lingüística als centres sanitaris

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert