Berenguer Sau, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Autor Jordi Berenguer Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Infonnació. Departament
d'Universitats, Recerca i Societat de la Infonnació
La societat de la informació aCata·
lunya
L'autor descriu el Pla estratègic per a la societat de la informació Catalu·
nya en Xarxa, impulsat per la Generalitat i Localret, que ha marcat les actua·
cions de desenvolupament de la societat de la informació dutes a terme en
els últims anys a Catalunya. Aquestes actuacions giren a l'entorn de quatre
elements bàsics: l'accés a la societat de la informació, la formació de la so-
cietat, el teixit productiu, i la innovació, la recerca i el desenvolupament.
Catalunya ha estat sempre pionera en la incorporació dels avenços tecnològics.
De la mateixa manera que ho va fer en la revolució industrial, ho està fent ara
en la nova revolució de la informació . Això demostra la capacitat d'un país que
sap com aprofitar els canvis tecnològics per progressar, incorporant tot allò més
nou i innovador però alhora utilitzant-ho per refermar la seva identitat històri-
ca. Internet és una finestra oberta al món des d'on podem mirar de lluny i de
prop , cap al que és global i també al que és local; una finestra que no és només
per mirar, sinó que és també un aparador obert a tot el món, on podem ensenyar
tot allò que som i tot allò que tenim.
Quan a mitjan dels anys 90, conceptes com Internet, el correu electrònic, la
transferència de fitxers i el World Wide Web surten del reducte de les univer-
sitats i passen a ocupar els mitjans de comunicació de manera habitual, això
suposa l'inici d'un canvi social, del qual a Europa es comença a parlar com a
societat de la informació; un canvi que es preveu que serà equivalent al que
va suposar en el seu moment la revolució industrial, i que ara, per analogia, es
comença a anomenar la nova revolució de la informació. Des dels seus inicis la so-
cietat catalana va començar a percebre la importància del moment i que davant
el canvi que s'acostava no podria restar aliena.
Per donar resposta a aquesta inquietud, per iniciativa de la Generalitat de
Catalunya i del consorci Localret s'elabora el Pla estratègic per a la societat de
la informació Catalunya en Xarxa. Amb la participació de més de 250 experts i
estructurat en 7 àmbits, esdevé el 1999 el llibre de referència que ha marcat les
actuacions que s'han anat desenvolupant al llarg dels darrers anys, tant des del
sector públic com el privat, i que han situat Catalunya en una posició avançada
en aquesta nova era de la informació.
A diferència d'altres processos d'innovació tecnològica, pel seu caràcter global,
el desenvolupament de la societat de la informació requereix accions simultà-
nies i diverses des de múltiples fronts .
Aquestes actuaci ons configuren un cercle d'interaccions format per un con-
junt de processos, cadascun dels quals només té sentit per l'existència simultà-
Llcngu« i ( \
Les primeres
actuacions
El cercle virtuós
5
6L'accés
nia de la resta. És el que podríem interpretar com el cercle virtuós de la societat
de la informació, format per quatre elements bàsics:
• l'accés
• la formació
• el sector productiu
• la innovació, la recerca i el desenvolupament.
L'accés a la societat de la informació requerei x infraestructures de telecomu-
nicació que possibilitin als ciutadans, a les empreses i a les administracions, la
connexió essencial a Internet i a altres xarxes de comunicacions, així com l'ac-
cés als serveis. I tot això s'ha de complementar en el cas dels ciutadans amb la
disponibilitat en el territori de punts d'accés a la xarxa.
La formació , aspecte clau en qualsevol procés d'innovació tecnològica, ha de
garantir la capacitació de tota la societat en l'ú s de les noves tecnologies , des dels
joves en període d'escolarització i els universitaris, fins a totes les persones que
ja no es troben en els processos de formaci ó.
La incorporació de les empreses a la societat de la informació és un altre as-
pecte clau; com a peces fonamentals del sector productiu i econòmic, la seva
competitivitat es veu reforçada amb la incorporació de les noves tecnologies,
tant per la millora dels processos productius que ofereix, com per l'obertura cap
a nous mercats que possibiliten les xarxes de comunicacions.
I, finalment, és del tot necessari disposar de mecanismes d'innovació, de re-
cerca i transferència de tecnologia que afavoreixin el creixement econòmic i la
millora de la competitivitat de les empreses.
A continuació destacarem en cada un dels quatre àmbits els projectes més
emblemàtics, que s'han dut o s'estan duent a terme a Catalunya.
Com ja s'ha dit, el desenvolupament de la societat de la informació requereix
el desplegament de xarxes i serveis de banda ampla que arribin als ciutadans,
a les empreses i a les administracions. Les solucions tecnològiques per fer-ho
són diverses en funció del territori, però mitjançant els acords subscrits entre la
Generalitat de Catalunya, el consorci Localret i Telefònica, a finals d'any estarà
garantit l'accés de l'ADSL al 96 % de la població i quasi a la totalitat d'empreses
i polígons industrials de Catalunya.
D'altra banda, amb el projecte Microcom , engegat per la Secretaria de Teleco-
municacions i Societat de la Informació, es pretén incentivar el desplegament
de xarxa en llocs on el sector privat no la faria arribar, per raons estrictament de
mercat. En una primera fase s'estan desenvolupant proves pilot d'abast comar-
cal a l'Alt Urgell, el Solsonès i la Terra Alta, i ja es disposa d'estudis de detall per a
cadascuna de les comarques de Catalunya sobre les actuals xarxes existents així
com sobre les deficiències dels serveis de telefonia mòbil i d'accés a xarxes d'alta
velocitat.
Pel que fa a la creació de punts públics d'accés a Internet, es va signar el Pac-
te institucional per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la in-
formació a les administracions públiques catalanes, a la seu del Parlament de
Catalunya el 23 de juliol de 2001. S'hi preveia com a punt fonamental la crea-
ció d'una xarxa de punts públi cs d'accés a Internet amb tasques de divulgació i
formació per minimitzar el risc de fractura digital, i assolir una relació de punts
d'accés per habitant que situï Catalunya entre els països capdavanters de la Unió
Europea, que garanteixi l'equilibri territorial i la cohesió social. Per aconseguir-
ho, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha engegat
el projecte Nodat, un conjunt integrat d'accions dirigides a minimitzar el risc
de fractura digital , que consisteix en la creació de la Xarxa de Telecentres de
Catalunya, amb finalit at reequilibradora del territori i amb la voluntat de fami-
liaritzar la població amb l'accés i la formació en les noves tecnologies de la in-
formació i la comunicació.
Aquesta xarxa agrupa tant les iniciatives preexistents com les generades es-
pecíficament amb el Projecte. Per telecentre s'entén un espai físic que disposa
d'equipament informàtic i d'accés a la xarxa, en el qual hi ha la figura d'un di-
namitzador que assisteix els usuaris en l'ús de les TIC i alhora proposa activitats
de formació i dinamització. Així doncs, s'integren en la xarxa els punts Òmnía,
dependents del Departament de Benestar i Família, els centres de teletreball,
promoguts pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació,
les biblioteques públiques i els albergs de joventut.
El projecte té dues vessants: una física i una virtual. La física consisteix a crear
punts públics d'accés a Internet, i permet a les persones tenir al seu abast la
infraestructura i els equipaments necessaris per accedir a Internet, en un lloc
concret, i accedir a la xarxa i interactuar amb d'altres punts on es pot rebre for-
mació. Lavessant virtual proporciona uns serveis a través de la creació de comu-
nitats virtuals a Internet, independentment del punt de connexió que s'estigui
utilitzant.
Pel que fa a la vessant física, els criteris generals de distribució aprovats pel
Consorci Administració Oberta de Catalunya prioritzen la ín stal-lació en l'espa i
de les biblioteques com a punts públi cs d'accés a Internet.
D'altra banda, en la vessant virtual es creen tres comunitats virtuals: teletre-
ball, social i ciutadania, a cadascuna de les quals s'adscriuen els telecentres,
que disposen d'un centre de suport i dinamització propi que s'encarrega de
donar suport als telecentres adscrits al seu àmbit. Detecten les necessitats i pro -
mouen la distribució de continguts formatius i la formació dels dinamitzadors,
així com totes les actuacions que es creguin convenients per al funcionament
de la xarxa .
En l'àmbit del teletreball, aquestes tasques de centre de suport i dinamització
ja les fa el Consell Comarcal del Bages en el conjunt dels 23 centres de teletre -
ball que hi ha a Catalunya, en els municipis de Banyoles, Berga, Cornudella de
Montsant, el Pont de Suert, Gandesa, la Coma i la Pedra, la Fatarella, la Pobla
de Segur, la Seu d'Urgell, Lluçà, Montblanc, Móra d'Ebre, Olot, Prades, Prat del
Comte, Puig-reig, Ribes de Freser, Sant Bartomeu del Grau, Sant Hilari Sacalm,
Solsona, Sort, Ulldemolins i Vilaplana.
Com a resultat d'aquest projecte, Catalunya disposarà d'una xarxa de punts
públics d'accés a Inte rnet i d'una plataforma virtual d'accés a les noves tecnolo-
gies, que facilitarà al con junt de la societat la incorporació a les noves oportuni-
tats i els nous model s d' aquesta nova societat en xarxa en què estem entrant.
Un dels pilars bàsics en qualsevol procés d'innovació tecnològica és la consoli-
dació d'un sistema de formació adient per al conjunt de la societat. Així doncs,
una de les prioritats fixades en el Pla estratègic és l'educació i la formació .
En els centres d'edu cació infantil, primària i secundària de Catalunya, la Ge-
neralitat, mitjançant el programa Argo, engegat pels Departaments d'Ensenya-
ment i pel d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, va iniciar el pro-
La formació
7
8El sector productiu
cés de dotació d'equipaments informàtics i de comunicacions, procés que va
permetre el 2000 assolir la fita de tenir tots els centres educatius connectats a
lnternet.
De llavors ençà , s'ha anat consolidant un model educatiu que incorpora l'ús i
l'aprenentatge de les noves tecnologies, model que ha anat també acompanyat
d'inversions per ampliar l'equipament informàtic, que ha permès assolir la ràtio
d'un PC per a cada dotze estudiants; de creació de continguts educatius especí-
fics per a lnternet; de la posada en marxa de programes de formació del profes-
sorat en noves tecnologies; del desenvolupament d'una xarxa d'accés de banda
ampla que arribi a tots els centres educatius; de la potenciació de la Xarxa Te-
lemàtica Educativa, i de la posada en marxa del portal educatiu edu36S.com.
Amb aquestes actuacions es garanteix la competència bàsica en l'ús de les noves
tecnologies per part del sector més jove de la societat, i de retruc a part del seu
entorn familiar.
D'altra banda, pel que fa a la formació ocupacional, els centres d'innovació
i formació ocupacional (CIFO) del Departament de Departament de Treball, In-
dústria, Comerç i Turisme fa temps que han incorporat les noves tecnologies en
els seus plans de formació presencial, alhora que s'ha posat en marxa una plata -
forma de formació ocupacional virtual, e-CIFO, que permet la formació remota
i des de qualsevol lloc del territori, la qual cosa possibilita el reciclatge en TIC de
treballadors ocupats.
Els centres de formació permanent d'adults del Departament de Benestar i Fa-
mília, també fan activitats de formació en TIC des dels seus centres distribuïts
pel territori, i en el marc del projecte Nodat s'han dotat amb equipament infor-
màtic.
En l'àmbit universitari, a més de la fita que va suposar en el seu moment la
creació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), les universitats públiques
catalanes, conjuntament amb el Consorci de Biblioteques Universitàries (CBUC)
i el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), han posat en marxa di-
versos projectes entre els quals cal destacar el projecte Intercampus, consistent
en l'oferta de 32 assignatures de lliure elecció que són impartides exclusivament
per Internet, a raó de 4 assignatures per cadascuna de les 8 universitats públi-
ques catalanes, i en les quals es pot matricular qualsevol estudiant d'aquestes
un iversitats .
A Catalunya és ben conegut que les petites i mitjanes empreses són la base del
teixit productiu, i per tant és del tot imprescindible que s'incorporin a la societat
de la informació. Per fer-ho calen diversos ingredients: des de la millora dels pro-
cessos interns, amb incorporació de les noves tecnologies per millorar la com-
petitivitat, fins a la necessitat de disposar de personal qualificat en el seu ús, i
també a la disponibilitat d'accés als serveis de banda ampla. En aquest sentit,
el Pla d'innovació de Catalunya, impulsat per la Generalitat, pretén millorar la
competitivitat de les empreses fomentant-ne la innovació, que es complementa
amb les accions de formació i amb el desplegament de l'accés a les xarxes de
banda ampla, anteriorment esmentades.
Un altre dels aspectes que aporten les noves tecnologies és la introducció de
noves modalitats de treball. El teletreball no només pot ser una nova modalitat
de relació laboral en la societat de la informació, sinó que pot contribuir de
forma eficaç a l'equilibri territorial, fomentant l'accés al sector productiu de col-
lectius que, per raons diverses, van quedar en algun moment exclosos. En l'en-
torn rural, la realització d'activitats de teletreball a temps parcial pot ser un bon
complement a les activitats pròpies d'aquest entorn, i contribuir alhora a evitar-
ne el despob lament, i a facilitar el retorn de persones que poden fer la seva acti-
vitat professional a través de la xarxa .
En aquest sentit, tal com ja s'ha dit, la Secretaria de Telecomunicacions i Socie-
tat de la Informació va iniciar un pla de creació de centres de teletreball en les
zones rurals i de muntanya. En l'actualitat el formen 17 telecentres i 6 subseus,
amb una oficina tècnica de coordinació, i que s'integra en el marc del projecte
Nodat de creació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya.
Finalment, per tancar el cercle, cal incidir en els processos de recerca, innova-
ció tecnològica i transferència de tecnologia. En la societat de la informació cal
que existeixin vincles sòlids entre les universitats, com a centres de recerca i de
transferència de tecnologia, i les empreses com a agents d'innovació. A més, és
necessari, en l'àmbit de les TIC, disposar de mecanismes que permetin el desen-
volupament de noves aplicacions i serveis.
Fruit d'això és el projecte 12-CAT, impulsat pel Departament d'Universitats,
Recerca i Societat de la Informació amb la participació d'operadors de telecomu-
nicació , fabricants d'equipament TIC i proveïdors de continguts. Aquest projec-
te, sota la direcció tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya, s'ha con-
solidat com a plataforma precompetitiva d'experimentació i desenvolupament
de noves tecnologies i aplicacions de les xarxes de comunicacions. El projecte
Opera Oberta, de transmissió per lnternet d'òperes del Liceu de Barcelona, o el
projecte e-Gòtic d'aplicació de les xarxes ràdio a la tramesa d'informació turísti-
ca, en són alguns exemples.
Tal com s'ha vist, a Catalunya s'han dut i s'estan duent a terme moltes inicia-
tives i actuacions per incorporar-se plenament en aquesta nova societat de la
informació, en ràpida evolució cap a la societat del coneixement.
No hem pretès ser exhaustius en l'enumeració de projectes que tant des del
sector públic com des del privat s'estan duent a terme, sinó que més aviat hem
pretès, des de l'establiment de les bases que conformen aquesta societat de la
informació, assenyalar-ne els més significatius.
Queden fora altres projectes emblemàtics, com el de l'Administració Oberta
de Catalunya, o els de foment de la llengua catalana en l'àmbit de les TIC, que
requeririen un tractament específic.
A mode de conclusi ó podem dir que Catalunya ha sabut adonar-se de seguida
de la importància que té la seva entrada en la nova era de la informació, procu-
rant de no perdre l'oportunitat de ser-hi des del primer moment.
La innovació, la
recerca i el
desenvolupament
Conclusió
www.cat365.net
www.xtec.es
www.edu365.com
www.xarxa-omnia.org
www.gencat.net/idec
www.ecifo.net
www.catcampus.org
www.tdx.cbuc.es
www.neu-e.com
www.eviu.com
www.i2cat.net
•
Referències
9


La societat de la informació a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert