Leprêtre, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Autor Marc Leprêtre
La Franja d'Aragó. La situació socio-
lingüística als territoris de llengua
catalana (11)
La Fran ja d'Aragó (també anomenada Fran ja de Ponent) té una superfície de
poc més de 5.000 km 2 que s'estén al llarg de la frontera entre la Catalunya occi-
dental i l'Aragó, a cavall entre les províncies d'Osca, Saragossa i Terol. Quatre de
les cinc comarques qu e integren la Fran ja pertanyen administrativam en t a
l'Aragó, mentre que la cinquena està dividida en tre Aragó i Catalunya .
La població actual de la Fran ja sobrepassa lleugerament els 50.000 habitants
i semb la qu e el retrocés demogràfic que ha conegut la regió des de principis del
segle xx s'ha alentit i fins i tot invertit al voltant de la ciutat de Fraga. Les pèrdu-
es demogràfiques són at ribuïbles a diversos factors : l'emigració provocada per la
recessió d 'un sector agrari arcaic i l'escassa industrialització, l'aïllament geogrà-
fic (xarxa de carreteres deficient, absència de centres d'ensenyament supe rior,
etc .) i l'envelliment de la població, que ha provocat el descens dels índexs de
natalitat. Paral-lelarnent, els índexs d'immigració són molt baixos.
Des del punt de vista lingüístic, el cata là és la llengua dominant en les comu-
nicacions orals i in forma ls, mentre que el castellà és la llengua de les comunica-
cions escrites i de les situacions formals. Tot i que no hi ha dades oficials recents
sobre el coneixement i l'ús del català a la Franja (el cens de 1981 calculava el
nombre de catalanoparlants en 48.000 persones, 10.000 dels quals en ten ien
una competència passiva), estimacions de fa poc temps indiquen que aproxima-
dament el 90 % de la població (unes 45.000 persones) té el cata là com a llengua
habitual.
La Franja nom és té una ciutat d'una certa importància (Fraga, 11.444 habi-
tants el 1986). L'any 1981 el 35 % de la pob lació vivia en pobles de menys de
1.000 habitants i el 45 % en pobles d'entre 1.000 i 5.000 habit ants. Si Lleida
exerceix una influència important sobre les poblacions del nord-est de la Franja ,
les alt res reben la influ ènci a de les ciutats aragoneses de Barbastre i Alcanyís .
Història general de la regió i de la llengua
La regió va ser conquistada als mu sulmans al segle XII i va ser inicialment
repo blada per catal anoparlants, però la frontera cata lana-aragonesa va ser modi-
ficada molt sovint al llarg dels segles següents . El cata là s'usava gairebé de mane-
ra exclusiva a l'Administració fins a la unificació de les coro nes d'Aragó i de
Castella. Els primers documents redactats en català en la regió daten del segle
XIlI. El territori catalanoparlant de l'Aragó es va anar reduint arran de la repobla-
ció d'alguns pobles per part de castellanoparlants al llarg del segle XVII. El segle
XVIII ja va veure la imposició del castellà.
Arran de la nova ordenació territorial en províncies de 1833, la Franja va ser
dividida en tres províncies (Osca, Saragossa i Tero l). Cap a fina ls del segle XIX la
influència de la Renaixença va comportar un lleuger ressorgiment de la llengua
catalana, a la vegada qu e els treballs de codificació del cata là estàndard van teni r
Sociolíng úist íca
Dades generals:
descripció geogràfi-
ca, demogràfica i
lingüística
55
56
Presènc ia i ús del
català per sectors
en compte les varian ts lingüístiques de la Franja. Després de la dictadura, els
an ys setanta van marcar una nova embranzida del català a la Fran ja a través de la
recuperació de la consciència lingüística.
Tot i això, l'Estatut d'autonomia d'Aragó no fa cap esme nt de la llengu a
catalana i es limita a preveure mesures de protecció per a les diverses «modalitats
lingüístiques » de la regió. Semb la que ni tan sols aquestes mesures de protec ció
no han estat mai aplicades a través d'accions conc retes a excepció d' un perí od e
cap a mitja n dels anys vu itanta. En aquest sentit, cal destacar que l'any 1984 es
va publicar el Manifest de Mequinensa , en el qual els alcaldes de 17 poblacions
de la Franja reivindicaven més mesures de protecció i normalitzaci ó per al cata-
là. Malgra t alguns progressos en el món de l'ensenyam ent, la majoria dels com-
promisos adquirits per l'Administració autonòmica no van ser respecta ts. Un
altre esdeven iment im portant va ser la celebració a la Franja d'algunes sessions
del II Congrés In ternacional de la Llengua Catalana en les conclusions del qual
es van fer algunes recomanacions a favor del cata là a l'Aragó .
Finalment, cal fer notar que l'aplicació del nom «català» a la variant parlada
a la Fran ja ha provocat nombroses pol èmiques atès que aquesta paraula és de
vegades in terpretada com una manifestació de vel-leïtats pancatalanistes o de
negació de la identitat aragonesa dels habitants de la Fran ja. Aquestes cons ide-
racions, afegides a una consciència lingüística escassa i a un com plex d 'inferio-
rita t lingüística molt marcat, provoquen que els ha bitants de la Fran ja hagin de
recó rrer a tota una sèrie de noms inspirats pels topònims locals per an omenar la
seva llengua : fragatí, tamarità, lliterà, etc. Per aquest motiu al llarg dels últims
anys hi ha hagut moltes controvèrsies entre els pa rt ida ris del català estàndard i
els defensors de les par ticularitats local s qu e s'oposen a l'ensenyame nt de l cata là
està ndard a les esco les.
Estatus jurídic i polítiques oficials
Com ja hem esmentat, l'Estatut d 'autonomia d'Aragó (1982) no preveu cap
estatus oficial per a l'aragonès o per al català, i es lim ita a preveure la protecció
de les diferents modalitats lingüístiques regionals com a «elements integrants
del seu patrimoni his tòric i cultural». En tant qu e el Govern autònom d'Aragó
té competències en matèria cultural, hauria de vetllar en principi per «la conser-
vació i l'estudi de les manifestacions especí fiques de l'Aragó i de les seves moda-
litats lingüístiques».
L'absència de reconeixement oficial ha estat criticada des de diversos sectors
(incloent-hi el Justícia d'Aragó) 1 que retreuen al Govern regional la no aplicació
de l'article 3.2. de la Const itució espanyola, qu e preveu que les llengües alt res
que el castellà siguin igualment oficials en les com unitats autò nomes respe cti-
ves, d'acord amb els seus estatut s d' autonomia. En aquest sent it, el gener de
1993 el Justíc ia d'Aragó va considerar qu e aquesta situació constituïa una clara
discriminació respecte de l'esta tus oficial de les llengües pròpies d'altres com u-
nita ts autònomes. També va criticar el Gove rn aragonès per no haver adoptat,
seguin t l'exemple d'a ltres comunitats autònomes, disposicions clares a favor de
l'ús, l'ensenyame nt i la difusió de les llengües d'Aragó.
Ensenyament
Tot i qu e el Ministeri de Cultura espa nyol és globalment responsable de la
política educativa a l'Aragó, el Gove rn autònom exerceix algu nes competències
d'acord amb el que disposa l'Estatut d'auto nomia d 'Aragó i la Constitució espa -
nyola. Des de 1984 s'han signat diversos acord s entre el Ministeri i el Govern
aragonès pel que fa a l'ensenyament del catal à, en virtut dels quals les escoles
poden oferir classes de català durant l'horari escolar normal quan els pares dels
alumnes en facin la demanda per escrit.
Alguns cen tres d 'ensenyament preescolar ofereixen classes facultat ives de
català, però la llengua vehicular hi continua essent el castellà en la mesura que
la manca de reglamentació oficial deixa l'elecció de la llengua de les classes al
professor.
L'ensenyament del cata là ha augmentat considerablement a primària i se-
cundària des de la introdu cció de les classes de català al curs 1984-85 . El nombre
d'escoles qu e ofereixen aquestes classes ha passat de 12 a 26 entre 1984 i 1991 i
el nombre d'alumnes, de 791 a 2.593. Pel que fa a l'ensenyament primari i el
primer cicle de secundària, el curs 1989-90 aproximadament el 65 % dels alum-
nes assistien a les classes de català a raó de 2 hores setmanals. Quant al segon
cicle de secundària, el mat eix any entre el 15 % i el 25 % dels alumnes dels
inst ituts i dels centres de formació professional assistien a les classes de català a
raó d'l o 2 hores setmanals.
No obstant això , el català no s'ut ilitza mai per impartir altres assignatures
atès que men ys del 20 % del professo rat té competència lingüística en català. De
més a més, el Govern regional edita molt pocs manuals escolars en català i els
professors han de recórrer al material editat a Catalunya.
L'absència de centre s d'ensenya me nt sup erior a la Franja provoca qu e la
majoria dels estudia nts cursin els estudis a les universitats catalanes o aragone-
ses. D'uns anys ençà, es poden seguir cursos de català a la facultat de lletres de
l'Escola de Formació de Professorat de la Universitat de Saragossa.
Autoritats judicials
L'ús del català a l'Administració de justícia és totalment nul. Es tracta d'un
dels sectors més oposats a la introducció de llengües altres que el castellà. No-
més aquelles persones que desconeguessin el castellà tindrien en teoria el dret a
expressar-se en la seva llengua a través d'un intèrpret, la qual cosa no passa mai ,
ja que tothom sap el castellà. També en teoria, el dret civil aragonès permet, en
les relacions jurídiques entre particulars, la introducció d'una clàusula que pre-
cisi la llengua de comu nicació, i el codi de comerç establ eix la validesa dels
contractes sigui qu ina sigui la llengua utilitzada. Tot i així, la utilització pública
de qualsevol documen t redactat en una llengua altra qu e el castellà requereix
que el document sigui traduït a aquesta llengua.
Autoritats i serveis públic s
No s'utilitza pràcticament ma i el català en les relacions entre l'Administració
central delegada i els ciutadans. Pel qu e fa a l'Administració regional, l'ús oficial
del català només és real en les relacion s entre l'o ficina del Justícia d'Aragó i els
ciutadans qu e hi presenten les seves queixes, tot i qu e és possibl e adreçar-se
oralment en català als funciona ris de l'Administració autonòmica i local.
En tant qu e el català no és llengua oficial a l'Aragó, els topònims només
consten en la seva forma castellana d'acord amb una llei del Govern central de
1985. Tot i qu e la legislació actual ho permet, l'adopció de la forma catalana de
noms i cognom s continua topant amb molts entrebancs. El castellà també és la
llengua dominant en els rètols oficials de les carreteres i dels carrers de les po-
blacions, enca ra qu e, excepcio nalment, es facin servir rètol s bilingües en alguns
pobles.
57
58
Mitjans de comunicació i tecnologies de la informació
D'acord amb l'Estatut d'autonomia d'Aragó, el Govern aragonès pot exercir
les seves competències en aquest sector i va crear la Corporació Aragonesa de
Ràdio i Televisió (1987), el reglament de la qual preveu el respecte del pluralisme
cultural i lingüístic de l'Aragó i la promoció de la cultura aragonesa i de les altre s
«modalitats lingüístiques». Això no obstant, els mitjans de comunicació que
depenen del Govern autonòmic no utilitzen mai el català. Cal destacar, però,
que el fet de poder rebre els programes de ràdio i televisió provinents de Catalunya
i del País Valencià ha contribuït a intensificar la identitat lingüística dels habi-
tants de la Franja i a familiaritzar-los amb el cata là estàndard.
Pel que fa a la premsa diària , no hi ha cap diari total ment o parcialment
redactat en català, tot i que en algunes poblacions és possible comprar la premsa
catalana, especialment la premsa comarcal de Lleida.
Existeixen, en canvi , algunes publicacions periòdiques editades per associaci-
ons culturals locals que són redactades majoritàriament en català, com ara Des-
perta Ferro, Batecs i Sorolla/to Com en el cas de la premsa diària, també és possible
comprar publicacions periòdiques catalanes en algunes poblacions de la Franja.
Només algunes emissores de ràdio municipals emeten alguns programes en
cata là, tot i que l'escassetat de programes queda compensada per la recepció de
les emissores catalanes i valencianes. El mateix comentari val per a la telev isió
en la mesura que només la instal-Iaci óde repetidors per part d' algunes associaci-
ons culturals de la Franja permet accedir a la programació en català.
Producció i indústries culturals
La producció editorial en català és molt escassa a la Franja. Tot i la manca de
dades concretes, sembla que la majoria dels llibres publicats són reculls de poe-
mes i contes populars, i alguna novel-la, Tot i així, convé destacar que la Fran ja
ha donat alguns escriptors rellevants a la literatura catalana actual, com ara jesús
Mon cada, Hèctor Moret o josep Antoni Chauvell. També un a associació privada
atorga cada any un premi de literatura juvenil (premi Desperta Ferro). Pel que fa
al sector musical , l'ús del català es limita a la mús ica tradicional, al cant coral i a
les gravacions dels cantants Anton Abad i Tomà s Bosque.
Sector socioeconòmic
L'ús informal del català està bastant estès en certs sectors laborals com ara
l'agricultura i els llocs de treball de contacte amb el públic (comerços, hotels,
sucursals bancàries), tot i que el coneixement del català no és pràcticament mai
un requi sit per poder accedir a una feina .
El català és pràcticament absent del món de la publicitat i només els anuncis
d'algunes festes locals i d'empreses catalanes són redactats en català.
Ús familiar i social del català
La majoria dels pares (principalment fora dels nucl is més urbanitzats) conti-
nua transmetent el català als fills i sembla que la tendèn cia a parlar castellà als
fills ha minvat al llarg dels últims anys. Tot i així, una enquesta portada a terme
el 1991 indica que el castellà continua essent la llengua de l'escola a pesar de la
introducció de les classes de català. D'altra banda, el castellà continua tenint el
paper de llengua de prestigi en tota la regió.
Els habitants de la Franja tenen la sensació d'assistir a un a lenta recessió del
català. Les actituds diglòssiques que fins i tot afecten alguns defensors de la
normalització del català són difícils d'extirpar. Les relacions subjectives entre
llengua i identitat presenten nombroses ambigüitats: molts habitants de la Franja
creuen que hi ha una certa contradicció entre la fidelitat a la llengua catalana i
la identitat aragonesa, to t i que sembla que la influència de les emissions de
ràdio i televisió provinents de Catalunya i el País Valencià està produint un
augment del sentiment de pertinença a una comunitat lingüística més extensa.
Relacions transfrontereres
Tot i la proximitat de Catalunya i del País Valencià, els intercanvis amb la
Franja són escassos i els seus habitants tenen tot sovint la sensació d'haver estat
deixats de banda per la resta de la comunitat catalanoparlant. De més a més,
l'estat actual de les diferents xarxes de com unicació facilita més els contactes
amb l'Aragó que no pas amb Catalunya.
La Franja de Ponent és un a regió principalment rural , amb unes fronteres
mal definides, que encara pateix les conseqüències del retrocés demogràfic cons-
tant que ha conegut al llarg del segle xx, la qual cosa no li permet disposar, ara
per ara, de prou instruments per defensar la seva llengua
El prestigi social del castellà, unes actituds diglòssiques molt arrelades i les
relacions ambigües entre lleialtat lingüística i identitat regional han portat la
majoria dels habitants de la Fran ja a acceptar la preponderància del castellà i a
percebre la seva llengua com un instrument de comunicació merament local i
familiar.
Fins ara, el Govern aragonès ha fet molt poc per corregir aquesta situació. El
fet que el català no sigui oficial a l'Aragó l'exclou de molts àmbits d'ús on és
present a les altres comunitats catalanoparlants de l'Estat.
L'absència del català en el sistema escolar no permet garantir als joves que
segueixen les classes facultatives de cata là un nivell de competència que els
permeti utilitzar la seva llengua d'acord amb les necessitats de la societat actual.
D'aquí que la transmissió intergeneracional del cata là, que fins ara semblava
assegurada, corri el perill de desaparèixer.
I. L'equivalent aragonès del Síndi c de Greuges.
•
Conclusions
Nota
59


La Franja d'Aragó. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (II)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert