Agulló, Maria Alba

Camps i Giralt, Oriol

Revistes Catalanes amb Accés Obert

50
L’ésAdir: la nova eina de llengua de la CCRTV
Autors Maria Alba Agulló i Oriol Camps  Codirectors de l’ésAdir
El 9 de febrer passat es va presentar al Col·legi de Periodistes de Cata-
lunya el web ésAdir, elaborat pels serveis lingüístics de TV3 i Catalunya 
Ràdio, que representa la unificació dels seus llibres d’estil, dels quals recull 
les característiques, amb les necessàries actualitzacions. S’hi han afegit a 
més les llistes de paraules que els serveis lingüístics havien anat elaborant 
al llarg dels seus vint-i-tres anys de funcionament. Oriol Camps i Maria Alba 
Agulló, que el codirigeixen, ens expliquen el contingut d’aquest web.
Quan l’any 2003 es van celebrar els vint anys de TV3 i Catalunya Ràdio, algú 
va pensar que estaria bé tornar a editar el llibre d’estil renovat. Però, donant-hi 
voltes, ens va semblar molt més interessant publicar un web. Fonamentalment 
perquè representa incorporar les noves tecnologies i perquè permet una actua-
lització contínua i no es fa mai antic.
Ens hi vam posar tan aviat com els informàtics1 ens van proporcionar l’eina, el 
Plone.2 Però ja érem a l’estiu del 2003. Impossible acabar-lo aquell mateix any. 
De fet, hi vam treballar fins al novembre del 2005, i encara ens queden punts 
per polir. Provisionalment, el web es deia Així, i vam treballar sota aquesta deno-
minació fins que, ja a la primavera del 2005, ens vam adonar que el nom estava 
ocupat en tots els dominis i a més coincidia amb una paraula xinesa... Tot plegat 
ens va fer decidir pel nom actual: ésAdir.3 
Amb un logotip d’inspiració brossiana, amb la A majúscula vermella tombada 
assenyalant la direcció entre “el que és” i “com s’ha de dir”, i un disseny clar, 
Imatge 2.  Apartat de morfologiaImatge 1.  Apartat de fonètica i ortografia
Assessorament 
i Terminologia
51
amb uns colors que lliguen amb els d’altres webs de la CCRTV. 4 És una eina 
oberta a la intercomunicació.
El web ha anat creixent fins a les actuals 13.005 entrades i escaig. I no para de 
créixer, esclar.
Vam començar per entrar-hi tot el material que havíem recollit sobre gramà-
tica: observacions sobre fonètica i ortografia, 5 ja que la pronúncia és essencial 
als mitjans orals i audiovisuals. D’entrada, teníem material sobre el català ori-
ental, però el vam anar ampliant per acollir també indicacions sobre el català 
occidental. Actualment, totes les entrades sobre paraules catalanes que porten 
transcripció fonètica la porten en els dos grans dialectes. En aquest punt hem 
d’agrair l’ajuda del professor Ramon Sistac.
Per contra, sobre morfologia6 hi ha poca informació, i encara menys sobre va-
riants dialectals, perquè, si bé la pronúncia depèn estrictament de cada persona, 
les variants morfològiques poden ocasionar problemes en la lectura. Ens hem li-
mitat, doncs, a indicacions bàsiques acceptades per la majoria de gramàtiques.
La sintaxi, en canvi, exigeix més explicacions, sobretot perquè als nostres mit-
jans havíem optat per evitar al màxim la veu passiva i utilitzar el recurs de la 
tematització, tan propi de la llengua oral. Això ens obligava a reflexionar i expli-
car-nos sobre l’ordre de les paraules dins la frase.7
Aquest conjunt de documents ens va fer reflexionar molt sobre l’extensió 
(procurem que no siguin gaire més llargs del que cap en una pantalla) i sobre el 
recurs als enllaços per mostrar les relacions entre els diversos conceptes.
Però aquesta selecció tan sols forma el canemàs gramatical de la nostra apor-
tació al llenguatge radiofònic i televisiu. Hi faltaven aquests elements plens de 
sentit que serveixen per donar contingut a la comunicació: les paraules. Les 
vam repartir entre lèxic8 (noms comuns), topònims9 (tots els municipis dels Pa-
ïsos Catalans i una selecció de topònims del món), noms propis10 de persones 
i entitats (que es presenten agrupats segons les diverses seccions d’una redac-
1. http://www.activamultimedia.com/
2. http://plone.org
3. http://esadir.cat
4. http://www.ccrtv.cat/pccrtv/ccrtvSeccio.jsp
5. http://esadir.cat/criteris. Vegeu el quadre 1
6. http://esadir.cat/morfologia. Vegeu el quadre 2
7. http://esadir.cat/sintaxi/ordrefrase. Vegeu el quadre 3
8. http://esadir.cat/lexic/entrades.  Vegeu el quadre 4
9. http://esadir.cat/toponims. Vegeu el quadre 5
Imatge 4.  Primeres entrades de lèxicImatge 3  Apartat sobre l’ordre de les paraules dins la frase
52
ció d’informatius: Internacional, Política, Societat, Cultura, Economia, Esports); 
per la seva importància, es presenten a part els noms que pertanyen als àmbits 
d’esports11 i de la música12 clàssica. Moltes de les entrades de noms estrangers, 
començant per les de música clàssica, porten associat un arxiu de veu que per-
met escoltar com es pronuncien (sempre en context de locució en català). Per 
exemple, Beethoven13, Dvorák,14 Kaczynskyi... 
Tornant al lèxic, convé aclarir que les paraules recollides no pretenen pas ser 
totes les de la llengua catalana, ni totes les que es poden utilitzar en un mitjà 
de comunicació, sinó tan sols les que presenten algun problema, sigui de pro-
núncia o d’adequació als mitjans, sigui perquè sovint s’utilitza erròniament, 
sigui perquè es tracta de paraules que encara no estan recollides als diccionaris: 
neologismes creats a partir del català mateix, o de l’adaptació de paraules d’al-
tres llengües o fins i tot estrangerismes sense adaptar. Per això totes les entrades 
de lèxic van acompanyades d’una breu orientació d’ús,15 representada per una 
icona que la fa més intuïtiva. Tot això sempre des de l’experiència de l’assesso-
rament diari: entrem a l’ésAdir els aspectes o punts que han requerit una tria, o 
una reflexió prèvia a una decisió, o bé que han portat dubtes d’ús o són irregu-
laritats freqüents.
L’ésAdir incorpora diversos treballs anteriors. Val la pena esmentar, per la seva 
importància, a més del Llibre d’estil de TV3, les Orientacions lingüístiques de 
Catalunya Ràdio, i les llistes de paraules emmagatzemades als ordinadors de 
les dues empreses, la informació sobre els estats del món (nom, capital, ciutats, 
partits i personatges polítics, enllaç al web oficial del govern o el parlament 
corresponent...) que prové d’informatius de TV3 i s’ha actualitzat a fons, i els 
10. http://esadir.cat/noms. Vegeu el quadre 6 
11. http://esadir.cat/esports.Vegeu el quadre 7 
12. Per exemple, els noms de músics que comencen per la lletra B: http://esadir.cat/nomsmusica/nomsmusica/mu-
sicab. Vegeu el quadre 8
13. http://esadir.cat/nomsmusica/musicab/entry_20030530174213_65. Vegeu el quadre 9
14. http://esadir.cat/nomsmusica/musicad/dvorak/. Vegeu el quadre 10
15. http://esadir.cat/lexic/usgenrest. Vegeu el quadre 11
16. http://esadir.cat/convencionsllenguatge. Vegeu el quadre 12
17. http://esadir.cat/tipografia. Vegeu el quadre 13
18. http://esadir.cat/traducidoblatge. Vegeu el quadre 14
19. http://esadir.cat/altresllengues. Vegeu el quadre 15
20. http://esadir.cat/enllacos. Vegeu el quadre 16
Imatge 6.  Apartat de noms propisImatge 5. Apartat de topònims
53
noms de la música clàssica, que provenen d’una llista inicial d’uns 2.000 que es 
va elaborar per a Catalunya Música.
Però els anys transcorren i amb el temps també s’amplia el repertori de gèneres: 
ara, a més a més de les recomanacions sobre l’estàndard més formal, proposem 
solucions en l’àmbit del registre més col·loquial. En l’ésAdir es van presentant 
alternatives conversacionals adequades a magazins, telenovel·les, espais infan-
tils i juvenils, comèdies de situació... 
No podem oblidar que una part del llenguatge respon a convencions: ha de 
quedar clar des d’on emetem, com es reparteixen les hores del dia, quines són 
les institucions del nostre país, etc. Per això, si mireu el quadre de navegació 
situat a l’esquerra de la pantalla veureu que hi ha un apartat de convencions de 
llenguatge.16 Igualment, cal establir una norma sobre l’ús de majúscules i minús-
cules, cometes i cursives, etc.; una norma que serveixi per als webs i per als rètols 
que apareixen a les pantalles de televisió: vet aquí les convencions gràfiques.17 Si 
fins ara havíem treballat sobretot en aspectes de llengua formal, encara que fos 
parlada, les sèries televisives i la traducció i el doblatge de produccions alienes 
ens obliguen a plantejar-nos una sèrie de qüestions sobre l’ús oral i conversaci-
onal de la llengua, que inicialment es van recollir al llibre Criteris lingüístics so-
bre traducció i doblatge.  En aquest treball es donen per primera vegada descrip-
cions de les característiques específiques de l’oralitat en la traducció audiovisual. 
A l’ésAdir s’agrupen a l’apartat convencions: traducció i doblatge.18
L’apartat “Més dades” agrupa, en primer lloc, notes sobre la pronúncia d’altres 
llengües,19 que hem recopilat de diverses fonts i que ens han servit, amb l’ajuda 
inestimable dels traductors homologats de TV3, per establir la pronúncia reco-
manada dels noms propis estrangers que es recullen al web; la pàgina d’enllaços 
externs,20 que ofereix diversos recursos lingüístics; i finalment un apartat de 
bibliografia. 
Val la pena descriure sumàriament el cercador, perquè és una eina important 
en la relació entre l’usuari i l’ésAdir. Situat sobre una barra vermella, just a sota 
de la capçalera, ofereix dues possibilitats: per títol dels elements, més ràpida, o 
ampliada, que té en compte tot el text del web. D’aquesta manera, es pot buscar 
qualsevol paraula. Per facilitar la cerca de paraules difícils, hem inclòs a les en-
trades altres grafies corrents, errònies o diferents de la que hem triat per al títol, 
i fins i tot en alguns casos xenismes habituals, que fan més fàcil de trobar la 
paraula que els tradueix, o la que preferim utilitzar als nostres mitjans.
Imatge 8. Apartat de música (lletra B)Imatge 7. Apartat d’esports
54
Imatge 10. Entrada corresponent a DvorákImatge 9. Entrada corresponent a Beethoven
Imatge 12. Convencions de llenguatgeImatge 11. Orientacions d’ús
Imatge 14. Traducció i doblatgeImatge 13. Convencions gràfiques
Imatge 16. Apartat d’enllaços externsImatge 15. Particularitats d’algunes llengües
55
A la pàgina d’inici (http://esadir.cat/) s’hi presenten, a part del quadre de nave-
gació que hem descrit, un apartat d’Actualitat i un altre titulat Destaquem. En el 
primer s’exposen els continguts del web, nous o incorporats fa temps, que aju-
den a dir correctament les paraules difícils o problemàtiques relacionades amb 
les notícies: noms de polítics i esportistes, ciutats i països, novetats diverses. 
Fins i tot n’hi ha que estan elaborades i serveixen d’un any per a l’altre: Nadal, 
Sanfermines, Onze de Setembre, Festival de Cinema de Canes... L’apartat Des-
taquem no està tan directament relacionat amb l’actualitat. Serveix igualment 
per fer sortir a la portada elements de l’ésAdir que podrien passar desapercebuts 
durant temps, però que considerem important que els usuaris els coneguin. Es 
limiten a presentar un enllaç a altres elements del web: les hores, medusa, tor-
nado, evidence/evidència, i tants d’altres.
L’ésAdir és un projecte obert, que, a més del seu creixement natural seguint la 
informació, ha d’incorporar nous continguts importants i significatius: gentili-
cis, subtítols per a sords, frases fetes...
L’ésAdir, com hem dit al començament, reuneix els avantatges d’immediatesa 
i actualitat del web, i sobretot vol arribar a ser una referència indispensable quan 
es tracti dels usos comunicatius del català en tota la seva diversitat. Per tant, vol 
ser un servei públic de la CCRTV amb el segell de qualitat dels nostres mitjans.
■


L'ésAdir: la nova eina de llengua de la CCRTV

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert