Soler i Fonrodona, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTES SOBRE LA ICONOGRAFIA 
DEL RETAULE DEL ROSER 
DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DE MATARÓ (II) 
EL QUART MISTERI DE GOIG. ELS ÀNGELS 
El retaule del Roser de Santa Maria ha estat profundament estudiat pels 
mataronins que han investigat en la nostra història local i també per especialistes 
en el barroc, entre els quals destaca la Dra. Aurora Pérez Santamaría, amb treballs 
publicats als nostres Fulls 30 (gener 1988), Fulls 39 (gener 1991), Fulls 42 (gener 
1992) i també en altres revistes i en comunicacions a congressos, fet que ha donat 
una àmplia difusió a l'esmentat retaule, obra del taller mataroní dels Riera. 
Aquestes notes són una continuació de la comunicació presentada a la V Sessió 
d'Estudis Mataronins, celebrada el 7 de maig de l'any 1982. Comentem ara les 
particularitats que presenta el relleu corresponent al quart misteri de goig, la 
Presentació de Jesús al temple i les figures dels nombrosos àngels que hi ha en 
el retaule. 
Als seus inicis, la devoció del rosari consistia únicament en la recitació de 
cent cinquanta avemaries, en substitució dels cent cinquanta salms del saltiri que 
resaven els monjos sacerdots. Aquesta devoció fou proposada per facilitar la pregària 
als fidels que no tenien coneixement de la llengua llatina que s'emprava en la 
recitació de l'Ofici Diví, i a més eren nombrosos els que ni tan sols sabien llegir. 
Per trencar la monotonia de la recitació, s'intercalaven entre les avemaries 
diversos episodis de la vida de Jesús; hem trobat una versió antiga d'aquesta devoció 
que proposava un verset de l'evangeli a cada avemaria, però la forma generalment 
acceptada fou distribuir el rosari en quinze misteris amb deu avemaries, glossant 
els quinze episodis de la vida de Jesús en tres grups de cinc misteris: els de Goig, 
els de Dolor i els de Glòria. D'aquesta forma propagaren aquesta devoció els frares 
predicadors o dominics, orde fundada per sant Domènec de Guzman. 
Aquests frares promogueren la fundació de les confraries del Roser, existents 
a la quasi totalitat de les parròquies de la nostra terra, confraries que rivalitzaren 
en la construcció de retaules del Roser, dels quals tenim un dels millors exemplars 
a Santa Maria de Mataró. En el retaule, a més de la bella imatge de Maria, hi són 
representats els relleus de tots els misteris del rosari; aquest retaule fou construït 
a la fi del segle xvii, però consta que a l'església gòtica ja hi havia un antic retaule 
situat on actualment hi ha la capella de les Santes. 
107 
Aquesta comunicació és una petita aportació al coneixement del retaule del 
Roser; tot i que ha estat profundament estudiat, encara podem trobar-hi algun 
detall que no ha estat comentat en els treballs publicats. 
EL QUART MISTERI DE GOIG: LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE 
El relleu del retaule corresponent a aquest misteri ens mostra el gran sacerdot 
que acull l'Infant Jesús que li acaba d'oferir Maria, de genolls al peu de l'altar. 
El nen va nu i el sacerdot té a la mà el ganivet necessari per a la circumcisió. Al 
fons, sant Josep, i al seu costat una altra figura d'home, i a cada costat del sacerdot 
dos ministres porten atxes enceses. 
Les figures més destacades són les del sacerdot i la de Maria a les grades de 
l'altar. A la part alta del relleu es veuen dos angelets, i a un costat una llàntia; 
s'insinuen també les columnes, les cortines i els arcs del temple. Els dos assistents 
del sacerdot, amb les atxes, podrien ser una al·lusió a la festivitat de la Candelera. 
Veiem clarament que en la representació d'aquest misteri es barregen dos 
episodis de la vida de Jesús, esdevinguts amb una separació en el temps i en el 
lloc: la Presentació de Jesús al temple i la circumcisió. 
L'evangelista Lluc, en el capítol segon, després de la narració del naixement 
de Jesús, ens descriu clarament en el verset 21: «Quan van complir-se els vuit dies 
i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que 
havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare». En el verset 22 segueix: 
«Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès (quaranta) referent a 
la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor». Compliren 
així el que manava el Levític (12, 1-8): la dona, quaranta dies després del part, 
s'havia de sotmetre als ritus de la purificació, oferint un sacrifici presentat al 
sacerdot. Lluc identifica la purificació de la mare i l'oferiment de l'infant al Senyor. 
Aquests dos episodis de la vida de Jesús, la circumcisió als vuit dies i la 
presentació als quaranta, han estat commemorats per la litúrgia de l'església seguint 
l'ordre cronològic: en el dia de la capvuitada de Nadal es recorda la circumcisió 
i la imposició del nom de Jesús, cerimònia que s'ha considerat com una anticipació 
del baptisme cristià, afegint-hi també la commemoració de la primera sang vessada 
per Jesús. 
Als quaranta dies de Nadal, el 2 de febrer, la festivitat de la Candelera 
commemora els dos episodis units per l'evangelista Lluc: la Presentació de Jesús 
al temple i la Purificació de Maria. Aquest episodi és el tema que fou escollit des 
dels seus inicis per al Quart Misteri de Goig en la devoció del Rosari. Així ho 
manifesta clarament el llibre de fra Geroni Taix, del qual coneixem una primera 
edició l'any 1556; a la biblioteca del Museu Arxiu de Santa Maria tenim un 
exemplar de l'edició feta a Cervera l'any 1775, en el qual hi ha la mateixa descripció 
d'aquest quart misteri de goig amb aquestes paraules: 
108 
«En lo Temple ahont partireu 
pera ab la Lley cumplir, 
quant vostre Fill oferireu, 
lo quart Goig Verge sentireu 
per lo que ohireu alli dir: 
Car moltes coses contaren, 
Anna Viuda, y Simeon, 
del Xich, al qual adoraren, 
y ésser Ell molt clar mostraren 
Rey, y Senyor de Sion.» 
Tot i la claredat dels textos evangèlics i devocionals, en el gravat mès antic 
que coneixem representant els misteris del Rosari -obra de fra Francesc Domènech 
de l'any 1488-, en el dibuix corresponent al quart misteri de goig -la Presentació 
de Jesús al temple-, ja hi trobem una composició d'una forma que no permet veure 
si es tracta d'aquest misteri o bé si l'escena correspon a la circumcisió. És una 
constant en els gravats la interferència d'aquestes dues escenes, separades en el 
temps i en l'espai. 
El retaule del quart misteri de goig del nostre retaule del Roser, inspirat 
segurament en algun d'aquests gravats, representa clarament la circumcisió amb 
les anomalies històriques de la presència de Maria al temple, la qual cosa no li 
estava permesa fins al moment de la purificació, als quaranta dies del part, i també 
la solemnitat que dóna a la circumcisió, presentant-la en el temple oficiada pel 
gran sacerdot, quan en la pràctica l'executava un ministre inferior anomenat «mohel» 
en el domicili del nadó, als vuit dies del naixement. 
No és el nostre retaule l'únic que presenta la barreja d'aquestes dues escenes; 
prenem com a exemple el retaule de Sant Cebrià de Tiana, obra de Josep Tremulles. 
Segons l'estudi de Dolors Bocanegra, publicat a Fulls 57 (gener 1997), el quart 
misteri de goig d'aquell retaule, el misteri de la Presentació, s'inspira en una estampa 
de Cherubino Alberti datada l'any 1580, que té per tema la circumcisió amb les 
anomalies històriques de la figura del gran sacerdot i la presència de Maria al 
temple, cosa que l'autora de l'estudi anomena la «contaminació» entre els dos 
misteris. 
Ha contribuït a aquesta «contaminació» el fet que els autors dels gravats, de 
les pintures i de les escultures, han representat sempre la figura de Simeó, en el 
misteri de la Presentació, com el gran sacerdot amb l'Infant Jesús als braços, tot 
i que l'evangeli indica únicament que es tractava d'un ancià que acudí al temple, 
sense esmentar que fos un sacerdot. 
Amb les vestidures sacerdotals el trobem a Santa Maria en l'òval de Viladomat, 
a la capella dels Dolors i a la sala de Síntesi del Museu Arxiu en la bella escultura 
de Carles Moretó, feta per al retaule major de Santa Maria que havia de formar 
part del grup escultòric representant el misteri de la Purificació, timlar de la Basílica. 
109 
No hem d'estranyar aquesta exaltació de la figura de Simeó, ja que és el 
primer personatge que indica en l'evangeli que Jesús és el Salvador de tots els 
pobles i la llum que es revela a les nacions. 
ELS ÀNGELS AL RETAULE DEL ROSER 
Mereix un comentari la nombrosa representació d'àngels en el nostre retaule. 
El papa sant Gregori el Gran, en la seva homilia, posada com a lectura en l'ofici 
dels arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael, els defineix d'aquesta forma: «Cal saber 
que el nom àngel és nom d'ofici, no de naturalesa»; segueix dient: «Els qui anuncien 
coses poc importants són anomenats àngels, els qui anuncien coses més importants 
són anomenats arcàngels». 
Tot i que els àngels són considerats com a forces de Déu, els donem forma 
humana i un nom que indica el seu ministeri. Miquel significa «Qui con Déu», 
Gabriel «Força de Déu» i Rafael «Medicina de Déu». De la mateixa manera que 
el nom designa la seva funció, també ho manifesta la forma que els vestim. Miquel 
com a guerrer, Gabriel amb el lliri, símbol de la puresa de Maria, destinatària del 
seu missatge, i Rafael com a pelegrí acompanyant Tobies, amb el peix destinat a 
la guarició del seu pare Tobit. 
Els àngels representats com a adults porten túnica i les ales, i si són infants 
van gairebé nus. També són representats com un cap alat que l'heràldica anomena 
querubins, però en els contractes de l'època són designats «serafins». S'equiparen 
als àngels les figures infantils corresponents als «putti», que des del Renaixement 
s'empraven únicament com a motius ornamentals. Per tal de distingir entre els 
adults i els nens, els anomenarem àngels o angelets. 
Destaquen a l'àtic del retaule, sobre cada un dels dos medallons amb els 
sants dominics, els arcàngels Miquel i Rafael; han perdut les insígnies que els 
distingien, però encara podem veure el puny de l'espasa en la mà alçada de Miquel 
i el lligall que sostenia el peix de Rafael. L'arcàngel Gabriel figura en el seu lloc 
en el primer misteri de Goig, exercint el seu ministeri en l'Anunciació de Maria. 
Els àngels més bells del retaule són els dos de les portes del sòcol, a cada 
costat de l'altar, entre les figures dels atlants que sembla que sostinguin tot el pes 
del retaule. Vesteixen aquests àngels una túnica oberta per davant que mostra les 
cames i els peus, i ambdós sostenen un pom de roses. 
També tenen roses a les mans quatre dels angelets, quasi nus i en actituds 
gracioses, col·locats en els pedestals de les columnes salomòniques; igualment 
porten roses els angelets de l'àtic, entre les figures de les virtuts teologals, la Fe, 
l'Esperança i la Caritat. 
A cada costat de l'altar, dos angelets sostenen l'antic escut de la Confraria 
del Roser format per tres roses; el mateix escut el trobem a la peanya de la imatge 
110 
de la Mare de Déu. Trobem també roses en els relleus de la cornisa i estampades 
en tons vermells i daurats en el vestit i el mantell de Maria, que porta un ram de 
roses a la mà. La rosa és el símbol de Crist i Maria és la Mare del Roser; ho 
expressen clarament els goigs del Roser en les diverses estrofes. •> 
Si mirem els dos angelets del pedestal de les co lumnes sa lomòniques centrals , 
observarem que l'un mira la imatge de Maria, però l'altre porta la palma daurada 
que els relats dels evangelis apòcrifs posen en les mans de l'àngel que anuncia a 
Maria el seu imminent traspàs, escena anomenada la Segona Anunciació. 
Generalment, en el retaule, quan els àngels tenen una missió determinada, 
són representats com a adults, vestint túnica; així ho veiem en els arcàngels que 
ja hem descrit, en els dos àngels amb atxes als costats de Maria en la seva 
«dormició» i els quatre que l'acompanyen en la seva assumpció al cel. Una excepció 
a aquesta norma, la trobem en el relleu corresponent al primer misteri de Dolor: 
l'oració a l'hort de Getsemaní; l'àngel que conforta el Senyor és un angelet, que 
porta en una mà el calze i en l'altra la creu. 
En el nostre retaule no hi falten àngels músics, cosa freqüent en el barroc, 
que en aquest aspecte segueix el camí d'estils anteriors que posen música glorificant 
Maria. A la glòria del relleu de la dormició de Maria dos angelets, l'un tocant la 
trompeta i l'altre amb el llaüt, i en l'assumpció un angelet a cada costat, l'un 
també tocant el llaüt i l'altre la guitarra. 
Sobre l'arc del cambril de Maria dos angelets amb llargues trompetes porten 
un canelobre a l'altra mà; més amunt, també hi ha dos angelets ceroferaris. 
En els retaules corresponents al segon, tercer i quart misteris de Goig, trobem 
a la glòria una parella d'angelets en actituds gracioses, angelets que en el naixement 
de Jesús sostenen la filactèria amb el «Glòria in excelsis Deo». 
En les columnes salomòniques són representats angelets de cos sencer, dos 
a cada una de la primera andana i un a les superiors; als entaulaments, a les cornises, 
a les grades de l'altar i als escuts, hi són esculpits capets alats, anomenats en els 
contractes serafins. En l'ornamentació lateral i als costats dels medallons dels sants 
dominics, podem veure angelets de mig cos. 
Si sumem els tres arcàngels, els vuit àngels vestits amb túnica, els cinquanta-
tres angelets de cos sencer, els vuit de mig cos i els cinquanta-dos caps amb ales o 
serafms, ens donen un total de cent vint-i-quatre figures d'aquests esperits celestials. 
Eugène Cortade, en el seu llibre Retables Baroques du Rusillon, editat a París 
l'any 1973, en la descripció d'aquells retaules, tan catalans cpm els que tenim 
més a prop, ha estat el primer d'estudiar el seu aspecte teològic valorant, a més 
del seu testimoni artístic i històric, la seva religiositat, i ens ha ensenyat a 
contemplar-los també amb els ulls de la Fe. 
111 
Voldria citar les encertades opinions de Cortade: «L'àngel, sota diversos 
aspectes -herència del Renaixement- querubí o «putto», cap alat, infant galtaplè 
enfilant-se a una columna, sílfide fent de músic o ceroferari, és la personificació 
dels autèntics amors i dels esperits benaventurats. Una absència remarcable en 
aquest món quasi irreal: el dimoni que no es manifesta mai en els retaules barrocs». 
Efectivament, en el nostre retaule del Roser no hi és el dimoni, ni sota els peus 
de sant Miquel. 
Segueix dient: «La mitologia proporciona éssers mig humans, mig divins, 
com l'atlant sostenint un monument, la cariàtide sobre un frontó, els faunes i les 
cares sense nom, tant d'homes com de dones». 
En el nostre retaule tenim atlans però els anomenen d'una forma més casolana, 
la mateixa que hem vist en un contracte de Pau Costa: «quatre minyons vulgarment 
dits las quatre parts del món». Amb tot això, no els treu el seu significat: quatre 
homes de les quatre races conegudes aquell temps, sostenen la construcció dedicada 
a la glòria de Maria, en representació de tota la humanitat. 
Referent al regne vegetal ja hem parlat de les roses, tan abundants en el nostre 
retaule, però hem d'afegir-hi l'exhuberant vegetació que el decora: els ceps amb 
els pàmpols i raïms enroscats a les columnes salomòniques, de clara significació 
eucarística, les fulles d'acant dels capitells, les garlandes i els fullatges. 
El regne animal, en menor escala, també hi és representat: el bou i la mula 
del pessebre, les aus que picotegen els grans de raïm de les columnes salomòniques 
i el colom, símbol de l'Esperit Sant. 
En considerar tots aquests elements de la natura, emprats pels escultors del 
barroc, l'autor esmentat es fa aquesta pregunta: «Tota aquesta sobrecàrrega, que 
alguns troben excessiva i confusa, no serà que està ordenada per una lògica interna, 
la de la redempció total del món que torna al seu Creador? 
Rafael Soler i Fonrodona 
112 


Notes sobre la iconografia del retaule del Roser de la basílica de Santa Maria de Mataró

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert