Navas, Família

Revistes Catalanes amb Accés Obert

fODts - a b r i l 2004 D O S S I E R 
FAMÍLIA NAVAS 
la Velcro a a^rgentona, petita 
història d'una gran empresa 
1958, José de Navas 
Esaider, després d'ha-
ver viscut durant deu 
anys a Amèrica, pri-
mer als Estats Units, on finançava 
importacions de sucre i, després, a 
Cuba, on inicialment va comprar 
"un ingenio", indústria que trans-
formava la canya en "melaza"(la 
matèria primera del sucre), va 
fundar una companyia naviliera, 
atesa ia seva experiència en aquest 
sector. En aquell moment , degut 
al caire que anava prenent el movi-
ment revolucionari de Fidel Cas-
t ro , decidí d ' abandonar Cuba 
in ten tan t , alhora, recuperar el 
màxim possible del seu patrimoni 
a l'illa. Per tot plegat, a mitjan 
1 958 havia de prendre la decisió 
de tornar als EUA o a Catalunya, 
el seu país natal. 
N o fou fins que no va tenir 
assegurada la llicència de Velcro 
per a Espanya Í Portugal, quan es 
decidí a Fixar la seva residència 
novament a Barcelona. Gran 
amant d'Argentona, degut al seu 
naixement al veïnat del Cros (Can 
Cussani) i per haver construï t 
durant la postguerra la finca "Bell 
Reco", decidí ajudar al desenvolu-
pament del poble amb la Implan-
tació de la que fou la seva primera 
gran indústria; Velcro Espanola 
S.A. construïda entre els anys 
1959 i 1960. 
Molts foren els inconvenients 
que va tenir, sobretot perquè la 
maquinària havia de ser tota d'im-
portació, activitat molt restringida 
a l 'Espanya franquista d'aquella 
Gcorges de Mestral, 
inventor de la velcro 
Primera Blbrica de velcro 
del món: "Velcrotex", 
ubicada a Suïssa 
època, la qual cosa el va portar a 
modificar maquinària espanyola, 
molt més rudimentària que l'exis-
tent a Europa per aquelles dates. 
Amb el pas del temps i després 
de titànics esforços en la Introduc-
ció del producte tant en el mercat 
espanyol com en el por tuguès , 
finalment, la societat, entorn l'any 
1964, començà a donar beneficis. 
Any rera any, el negoci anà crei-
xent de forma progressiva. A prin-
cipis de 1971, desgraciadament, el 
senyor Navas va patir una hemi-
plcgla, contratemps que va marcar 
un canvi generaclonal a la com-
panyia. Dels seus quatre fills, els 
varons José Luís I Miguel ja treba-
llaven a l'empresa, essent el menor 
el que es va fer càrrec de l'empresa. 
Entre els anys 1978 I 1980 
varen caducar totes les patents 
mundials (incloses les d'Espanya i 
Portugal), cosa que va provocar un 
canvi radical d'estratègia de futur a 
l'empresa i en l'accionariat. O Vel-
cro es mantenia només en el mer-
cat Ibèric, amb molt poques possi-
bilitats d ' incrementar les econo-
mies d'escala, o havia d'atacar els 
mercats internacionals, amb el risc 
d'incentivar la competència en cl 
mercat interior. A partir de l'any 
1981 , l'èxit de Velcro Espanola 
S-A. fou rotund en tots els mer-
cats, podent mantenir l 'hegemo-
nia quasi total de! mercat interior. 
Això va provocar 
uns creixements ex-
ponencials, tant en 
la xifra de vendes 
com en I expansió 
industrial, finsacon-
segiúr una plantilla 
total de 300 treba-
lladors, dels quals el 
8 0 % eren veïns 
d'Argentona. 
Vers el 1985, novament calia 
plantejar-se un canvi d'estratègia 
degut a l'explosió d ' innombrables 
nous productors de Velcro en els 
anomenats "tigres asiàtics". La 
bona relació existent amb Velcro 
Indústries, N . V , el major fabri-
cant de Velcro al món , amb tabri-
En Tactualitat, Velcro Indústries, 
N.V. i, per tant, Velcro Europe 
S.A. segueixen una trajectòria 
creixent Í consolidada, tant en la 
xifra de negoci com de beneficis 
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 
D O S S I E R fonts - abr i l 2004 
ques a més de 10 països, va per-
metre establir un acord d'absorció 
que permeté que Velcro Espanola 
S.A. es beneficiés d 'una sèrie de 
productes molt més tècnics i amb 
molt valor afegit, que asseguraven 
el fiítur de l'empresa a Espanya, 
encara que limitant el negoci al 
mercat europeu. 
A m b el pas del temps , Í 
havent-se efectuat la integració 
total de Veicro Espanola, S.A. en 
l'organització mundial de Velcro 
Indústries N.V., Miguel de Navas 
anà traspassant les seves funcions 
executives per ent rar a formar 
part del consell d 'administració 
de la multinacional atesa la seva 
gran experiència en el mercat 
mundial de Velcro. S'hi va man-
tenir com a conseller fins cl 1998, 
època en què va creure que havia 
salvaguardat s u h c i e n t m c n t els 
interessos tant de Velcro Espano-
la, S.A. com de Velcro Industries, 
N . V 
Ell l'actualitat, Velcro Indús-
tries, N.V. i, per tant, Velcro Euro-
pe S.A. segueixen una trajectòria 
creixent Í consolidada, tant en la 
xifra de negoci com de beneficis, 
mercès a productes elaborats amb 
una tecnologia punta , desenvolu-
pats en els centres de recerca i des-
envo lupament (R+D) existents 
sobretot als Estats Units. 
CRISTINA ESTEVE MUNTWYLER 
Un suís a la Velcro 
d'Argentona 
questes línies tenen 
com a objectiu fer-
nos ressò de !a vida 
•- d 'un home que pos-
siblement per a molts serà desco-
negut. La intenció final, si més no, 
és fer esment, encara que de forma 
resumida, de la trajectòria d 'un 
suís que va prendre la important 
decisió d 'abandonar la seva terra 
per venir a Argentona a m b la 
intenció d'acomplir un únic ob-
jectiu: instaurar-hi la Velcro. 
Em refereixo a en Walter 
Mimtwyler, nascut al 31 de març 
del 1926 a Oíir íngen, Suïssa. Als 
16 anys es va iniciar en el món 
laboral treballant en una fàbrica 
tèxtil. Anys més tard, esdevindria 
enginyer tèxtil Í treballaria a Frick 
per la finna Muller que ilavt)rs 
s'encarregava de maquinàr ia de 
cinteria. Va ser aquí on temps des-
prés coneixeria a l'enginyer i pen-
sador Gcorgc de Mestral qui, a 
l'any 1941, va descobrir, mentre 
anava de caça, les propietats d 'u-
nes flors envoltades de milers de 
ganxos que s'adherien al pèl d'ani-
mals i teixits. Des de llavors i apro-
fitant aquesta troballa, van estar 
treballant jun t s uns dos anys, 
investigant i fent proves amb la 
determinació de trobar la cinta 
més eficient. És així com va néixer 
la velcro. 
Un cop descobert, en Walter 
va començar a viatjar arreu d'Eu-
ropa i als EUA per tal d'ensenyar 
com produir la cinteria amb tma 
determinada maquinària, im se-
cret que en aquell moment només 
coneixien el Sr. de Mestral i ell 
mateix. 
Temps després, en Walter va 
rebre la visita inesperada del Sr. de 
Navas, un home que de ben segur 
li canviaria la vída. De fet, la 
intenció del Sr. de Navas era pro-
posar-li viure a Espanya i. més 
concre tament , a Argentona per 
ajudar-lo a m b la Velcro, ja que 
anteriorment els intents de fahri-
cacié> per part dels italians i altres, 
no havien acabat de finicionar, car 
no en sabien el secret. N o obstant, 
una decisió com aquella compor-
tava un segint de canvis tant a 
nivell professional com personal 
que calia plantejar-se detinguda-
ment , valorant-ne els possibles 
avantatges i inconvenients. Tan-
mateix, després d 'uns mesos de 
pensar-s'ho Í havent fet una visita 
prèviament a Argentona, en Walter 
va decidir acceptar, segurament per 
la novetat que suposava canviar de 
país i, en efecte, de vida. En defini-
tiva, es tractava d'iui nou repte. 
Un cop instal·lat a Argentona 
començava una nova etapa, allu-
nyat d 'una terra. Suïssa, qtie sem-
pre havia estimat. Treballava a la 
Velcro com a responsable tècnic, 
ensenyant els secrets que ell conei-
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 


La Velcro a Argentona, petita història d'una gran empresa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert