Colomer Artigas, Rosa

Fargas, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Autors Rosa Colomer, Xavier Fargas TERMCAT, Centrede Terminologia
rcolom er@term cat. es xfargas@termca t.es
L'Antena de Terminologia. Un instru-
ment de cooperació amb els mitjans
de comunicació
Aquest article descriu el projecte de l'Antena de Terminologia, engegat
ara fa un any com una iniciativa de cololaboració entre els mitjans de
comunicació en llengua catalana i el TERMCAT. L'Antena de Terminologia
vol ser un espai de comunicació i diàleg entre el TERMCAT i els mitjans de
comunicació que permeti tractar els casos de neologia terminològica que
afecten especialment la llengua general.
La terminologia, que segons el diccionari normatiu és l'«Estudi de les nocions
pròpies de les llengües d'especialitat i de llurs denominacions», es podria conside-
rar un camp allunyat de l'àmbit d'acció dels mitjans de comunicació. Però no cal
recórrer a grans justificacions teòriques i pràctiques per entendre que aquest plan-
tejament és massa simplista. És evident que la terminologia s'ocupa especialment
dels àmbits científics i tècnics; però avui ningú no pot posar en dubte la creixent
permeabilitat dels àmbit s del coneixement, que s'interrelacionen necessàriament,
i tampoc ningú no pot dubtar que els mitjans de comunicació han esdevingut els
grans motors de divulgació d'aquests coneixements tècnics i científics.
Si algú, doncs, es proposés posar una frontera entre el que és propi de la termi-
nologia i el que és propi de la llengua dels mitjans de comunicació, aviat s'ado-
naria de la impossibilitat de compartimentar-ho. I no caldria pensar únicament
en els suplements científics que molts diaris inclouen, o els documentals que
les televisions emeten: només cal fullejar qualsevol diari esportiu, o llegir una
recepta d'una revista, per exemple, per adonar-se de la quantitat de terminolo-
gia especialitzada que s'hi utilitza, sovint sense que ni el redactor ni el lector en
siguin conscients.
Si s'entén que un dels principals objectius del TERMCAT és la difusió de la ter-
minologia catalana per facilitar-ne l'ús en tots els àmbits de la vida econòmica,
social i cultural, resulta especialment palesa la necessitat d'actuar en cooperació
amb els mitjans de comunicació, que són sovint els primers a detectar les noves
necessitats lèxiques i els que poden contribuir de manera més efectiva a implan-
tar les alternatives catalanes.
Conscients d'aquesta necessitat, des del TERMCAT s'ha procurat mantenir
una estreta relació amb els mitjans de comunicació, els quals, principalment per
mitjà del Servei de Consultes, eren i són atesos amb caràcter prioritari. Tanma-
teix, durant la tardor de l'any 2001 es va poder posar en marxa un projecte que
des de força temps enrere s'anava perfilant.
El mes d'octubre del 2001, doncs, es va convidar els principals mitjans de comu-
nicació escrits i orals en llengua catalana a participar a l'Antena de Terminolo-
gia. Des del TERMCAT, els objectius principals que ens proposàvem amb aquesta
iniciativa eren els següents:
A. \ \('\\Ort/111('11t
; Tcrminologiu
Què pretén l'Antena
de Terminologia
39
40
a) Fermés fàcil la identificació de necessitats concretes de normalització terminològica
Atenent al fet que les demandes de normalització terminològica sovint superen
les possibilitats d'actuació immediata, la col-laborací ó dels mitjans de comuni-
cació permet actuar prioritàriament en els casos en què hi ha una repercussió
comunicativa general assegurada per la pressió de l'actualitat informativa.
b) Afavorir la difusió dels termes
Tota la tasca que es fa i el rigor científic amb què es treballa en l'aprovació dels
termes del Consell Supervisor i en les altres propostes terminològiques difoses
des del TERMCAT no té cap utilitat si no se n'assegura una adequada difusió .
Per això són tan importants les publicacions de diccionaris, lèxics i altres mate-
rials impresos, i la difusió per mitjà d'Internet (Neoloteca i Cercaterm). Però en
aquests casos es parteix de la iniciativa del consultant, que , per dir-ho d'alguna
manera, ha de venir expressament a cercar la proposta. En canvi , si li arriba per
mitjà del seu diari, o de la televisió, es pot dir que la proposta terminològica ha
sortit a buscar-lo.
c) Contrastar les possibilitats reals d'èxit dels neologismes que s'han d'aprovar
En aquest punt, pot ser especialment pertinent recordar les paraules de Carles
Riba en el seu prou conegut prefaci del 1954 al diccionari de Fabra: «Un dels
motius pels quals Pompeu Fabra mereix més la nostra admiració, i no vacíl-lo a
dir la nostra gratitud, és el coratge amb què renuncià a l'èxit fàcil; perquè també
un filòleg és temptat a fer demagògia [...]. Així, no desden yà mai cap avinentesa
de declarar el caràcter provisional de la seva obra. No es tracta d'una modèstia
de protocol, ni tan solament d'una actitud tàctica , sinó d'un concepte bàsic,
adoptat sobre un coneixement rigorós del que és un període de fixació d'una
llengua en unes circumstàncies determinades. Diria, precisant més, que tota la
seva obra de gramàtic i de lexicògraf és una grandiosa, detallada, raonada pro-
posta als escriptors i, amb ells, a la massa parlant culta .» De la mateixa manera,
podríem dir que el treball terminològic del TERMCAT és, d'acord amb aquesta
perspectiva, una «proposta a la societat» fruit del consens entre especialistes i
lingüistes. l, al costat d'altres consideracions, un dels aspectes clau pel que fa a
la legitimació i a la implicació social en la introducció d'alternatives catalanes
neològiques és que els mitjans de comunicació es vegin realment capaços de fer-
les servir, tenint en compte que la seva prioritat és la capacitat de comunicació
ràpida i eficaç a un públic molt divers.
Pel que fa als mitjans de comunicació, la proposta que se' ls va fer els oferia
aquests avantatges:
a) Veure tractats amb la màxima immediatesa possible els dubtes terminològics
L'Antena de Terminologia no és un servei de consultes , perquè el servei que ja
s'ofereix des del TERMCAT, tant personalment com per via telemàtica, continua
donant solució a la majoria dels casos; els casos que es tracten a l'Antena són
els que se sospita que experimentaran una especial difusió i en què es vol aconse-
guir un consens per la repercussió que tindrà la proposta neològica, i, en general,
aquells termes que els mitjans de comunicació consideren que cal valorar detalla-
dament. Tot i que els professionals dels mitjans de comunicació ja saben que l'ac-
tualitat informativa va més de pressa que la capacitat de resposta dels organismes
encarregats de la fixació lingüística, és important que es faci un esforç per actuar
amb rapidesa, perquè un cop s'ha difós una notícia amb una forma terminològica
determinada, resulta molt difícil fer marxa enrere, perquè des del punt de vista
informatiu allò ja té un nom: el que se li ha donat per primera vegada.
Si un diari publica un dia que s'organitza un campionat de horse-ball, serà molt
difícil que l'endemà en puguidonar els resultats referint-se a un campionat de bàs-
queta cavall (laforma normalitzada corresponent), perquè això podriadesorientar
el lector. Peraixò interessa que ja d'entrada es pugui emprar la forma pertinent.
b) Tenir la seguretat que es difon la forma més adequada des del punt de vista tècnic
o científic
Des d'una perspectiva tècnica, el marc de col-laborac íó de l'Antena de Termino-
logia permet als mitjans de comunicació estar més segurs que les formes neolò-
giques que fan servir són les més adequades, perquè no són fruit de la impro-
visació o d'una opinió personal, sinó que tenen la legitimitat d'un treball fet
en equip i el suport de la metodologia de treball del TERMCAT. Els mitjans de
comunicació cata lans han estat especialment receptius a la iniciativa, en una
mostra del rigor amb què els professionals de la llengua que hi treballen encaren
la seva responsabilitat.
c) Rebre informació immediata sobre les formes aprovades i els criteris aplicats
Els mitjans de comunicació que componen l'Antena reben amb la màxima rapi-
desa la informació sobre els acords adoptats pel Consell Supervisor del TERM-
CAT i poden tenir accés als criteris que s'han tingut en compte a l'hora d'aprovar
una determinada form a. Evidentment, la informació sobre els termes aprovats
tam bé es difon per altres vies (Neoloteca, comentaris terminològics al web,
DOGC, etc .), però inevitablement transcorre un cert temps entre el moment de
l'aprovació i el moment en què se'n fa la difusió, un temps que ara queda redu ït
al mínim possible.
d) Participar en el procés de normalització dels neologismes catalans
Reprenent la idea apuntada més amunt, l'Antena de Terminologia permet als
professionals de la llengua que treballen als mitjans de comunicació expressar
directament a l'organisme encarregat el parer sobre les propostes neològiques, i
fer arribar les observacions que els semblen oportunes. L'Antena ofereix la possi-
bilitat d'intervenir quan els casos són encara en període de discussió, de manera
que més d'una vegada les observacions dels mitjans han permès perfilar millor
la solució adoptada pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Es pot destacar en aquest punt la col-laboraci ó que es va donar entre els membres
de l'Antena per perfilar la solució més adequada en el cas del burca, el vel amb
què les dones de l'Afganistan havien de cobrir-se durant el règim dels talibans;
en aquest cas hi havia discrepàncies sobre la grafia amb k o amb e, i entre la
consideració com un mot de gènere masculí o de gènere femení. Els mitjans de
comunicació van participar en la discussió sobre l'alternativa més adequada i van
afegir-sea la cerca d'especialistes en l'adaptació d'arabismes al català que pogues-
sin confirmar-la.
e)Aplicarles mateixes solucions que la resta de mitjans catalans
Un dels aspectes que els mitjans de comunicació han valorat més positivament
és el fet que l'Antena de Terminologia els ofereix la possibilitat de compartir les
mateixes solucions per als casos més dubtosos. Cal pensar que els professionals
lingüístics dels mitjans suporten una pressió molt considerable: hi ha les presses
de l'actualitat informativa, però també hi ha la pressió d'uns professionals del
periodisme no sempre prou conscien ts del seu paper de transmissors de models
i solucions lingüístiques, i d 'uns lectors que exigeixen la màxima qualitat. Per
això, les persones que participen en aquest projecte han destacat sovint que
el fet de saber que la resta de mitjans estan d'acord a aplicar una determinada
41
42
Com funciona
solució terminològica els dóna molta confiança i tranquil-litat , especialment en
els casos en qu è, pel motiu que sigui , cal esmenar un ús que ja s'ha difós. Per
convèncer el periodista de la necessitat de canviar una form a per una altra, el
professional lingüístic dels mitjans de comunicació necessita tenir accés a la
informació sobre els criteris aplicats i, sobretot, poder fer valer el consens entre
els diversos mitjans, que li permet fer notar que la form a «nova» és la forma que
també utilitza la resta .
Un exemple és el de xaria, el nom amb què es designa la llei canònica islàmica, i
que es va posar malauradament d'actualitat amb motiu de les condemnes a algu-
nes dones a morir lapidades: en alguns mitjans es va difondre durant un cert
temps la forma sharia, que respon a una transcripció anglicitzant; en altres mit-
jans es va utilitzar la forma tradicional xara, recollida per algunes fonts lexicogrà-
fiques; finalment , després de contrastar la informació amb experts en transcripció
de l'àrab, es va arribar a la conclusió que la forma xaria era la més adequada als
criteris de transcripció actuals, i que resultava per tant la més pertinent (al costat,
és clar, de la forma tradicional xara).
L'Antena de Terminologia aprofita el correu electrònic per distribuir la informa-
ció. Des del TERMCAT es reben els missatges i es difonen entre els membres de la
xarxa. En un principi, l'oferta es va fer als principals mitjans de comunicació de
l'àmbit d 'ús de la llengua catalana (Catalunya, País Valencià, Andorra i les Illes
Balears), i la resposta es pot qualificar de molt positiva. De fet, però, la nòmina
d'integrants ha anat augmentant força a mesura que la in iciativa s'ha anat fent
més coneguda. En el quadre 1 es poden veure quins mi t jans i organismes en
formen part actualment. S'ha procurat limitar la participació a un interlocutor
per mitjà, amb la idea que, si el col-lectiu es fa m assa nombrós, es podria perdre
la necessària agilitat en els intercanvis de parers.
Els missatges que es difonen solen ser de dos tipus: missatges del TERMCAT
amb inform ació sobre nous termes aprovats o altres aspe ctes d 'interès, o bé mis-
satges enviats des dels mitjans o des del mateix TERMCAT en què es plantegen
dubtes i arguments sobre les formes neològiques que sorgeixen en l'activitat dels
mitjans o en els processos de n ormalització en curs .
Diversos professionals i entitats relacionats de manera més o menys directa
amb el camp dels mitjans de comun icació (editorials, universitats, etc. ) s'han
mostrat interessats a seguir l'a ctivitat de l'Antena de Termi nologia. Per donar
Quadre 1. Membres de l'Antena de Terminologia
~.,....------------,-.--..."..,..,......,
psiquiatria
art
art
esports
body beaiding
body surfing surf sense planxa
burka burca (mascull)
em powerment apoderament
horse ball bàsquet a cavall
media art art multimèdia
música raï música rai
net art art en xarxa
observador eercapromeses
parasailing vol nàutic
sky running cursa de muntar¡ly.a
suïcidi ampliat suïcidi ampliat
videoart videoart
sharia xara o xaria
zona euro
Cos plan,tejfJ!
Quadre 2 . Alguns dels casos plantejats
resposta a aquestes demandes sense desvirtuar l'esperit original del projecte,
s'ha obert un apartat al web del TERMCAT (www.termcat.es/actual/antena.htm )
en què es fa una breu descripció dels ob jectius i en què es difonen alguns dels
casos que s'hi han tractat i en què s'ha arribat a un a conclusió generalment
acceptada. Aquest apartat s'actualitza periòdicament.
Des del TERMCAT, valorem especialment que la cooperació amb els mitj ans de
comunicació catalans permet difondre la neologia terminològica adequada des
dels punts de vista lingüístic, tècnic i social. A més, també resulta molt interes-
sant la possibilitat que l'Antena de Terminologia ens ofereix de reduir el temps
que transcorre entre el plantejament, la discussió, la resolució i, si cal, el replan-
tejament dels casos terminològics de més actualitat. Des dels mitjans de comu-
nicació, en la reunió de seguiment es va constatar l'interès que ten ia el fet de
disposa r d'un fòrum d'intercanvi i de coordinació entre els professionals dels
mitjans i, alhora, d'intercanvi amb l'orga nisme enca rregat de la fixació dels neo-
logismes.
Més enllà del que és estrictament l'activi tat terminològica (vegeu en el quadre
2 alguns dels casos que s'hi han tractat), aquest projecte s'ha mostrat com un
bon model de relació amb uns dels agents que tenen més pes en la difusió de
models lingüístics . Confiem que del treba ll que s'hi duu a terme en resulti una
millora en la qualitat de les propostes neològiques i en la llengua dels mit jans de
comunicació , amb la qual cosa s'hauran acomplert els objectius que motivaren
la creació de l'Antena de Termino logia.
Valoració i
perspectives de futur
•
43


L'Antena de Terminologia. Un instrument de cooperació amb els mitjans de comunicació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert